Taula 1
Característiques principals de les investigacions analitzades
| Autor/es | Context | Metodologia Tipus d’estudi | Model pedagògic | Variable | Objectius | Resultats principals |
| Gutierrez i García-López (2012) | Ed. primària Ed. secundària | Quantitativa Experimental | Model Comprensiu | Comportament ofensiu | Avaluar les diferències de gènere en la participació i el comportament tàctic ofensiu en jocs d’invasió amb equips mixtos en EF. | Els resultats van confirmar estereotips de participació en jocs d’invasió: els estudiants de gènere masculí es van centrar en la pilota i el gol, mentre que les estudiants van adoptar rols més passius. Aquestes diferències, coherents amb estudis previs, augmenten en l’adolescència. |
| Smith et al. (2015) | Ed. primària | Quantitativa Quasiexperimental | Model de Jocs Tàctics | Activitat física relacionada amb la salut Nivells d’activitat física Motivació | Determinar de manera independent els nivells d’activitat física de moderada a vigorosa i la motivació autodeterminada de nens i nenes durant unitats de jocs d’invasió amb instrucció directa i amb el Model de Jocs Tàctics. | Els nens en el Model de Jocs Tàctics van mostrar nivells significativament més alts d’activitat física en rugbi i futbol, però sense diferències en motivació. Les nenes, encara que similars en futbol, van tenir nivells més baixos en netball, sense diferències significatives en motivació. |
| Amado et al. (2017) | Ed. secundària | Quantitativa Quasiexperimental | Learning with Dance (International Consortium of School and Art) | Necessitats psicològiques bàsiques de suport i satisfacció Motivació intrínseca Regulació identificada Regulació introjectada Regulació externa Desmotivació Utilitat Gaudi Esforç Respecte de les instal·lacions Avaluació de l’esforç Tolerància Cooperació Autocontrol | Avaluar les diferències de gènere en els processos motivacionals, i les conseqüències cognitives i conductuals de l’estudiantat després de rebre un programa de dansa basat en la creativitat, el suport a l’autonomia, la competència i la relació. | Es van trobar diferències significatives (no relacionades amb el programa) en el suport percebut per les estudiants de gènere femení, i van mostrar més motivació, satisfacció de necessitats i un comportament més positiu cap a la dansa en comparació amb els estudiants de gènere masculí. |
| Sánchez-Hernández et al. (2018) | Ed. secundària | Qualitativa Experimental | Aprenentatge Cooperatiu | Paper de les estudiants Clima social Compromís amb l’EF | Examinar com la participació dels i les estudiants en una intervenció pedagògica pot transformar la seva comprensió del gènere, el sexisme i les relacions socials en EF. | Incloure pretextos crítics sobre el gènere va ser clau per a l’èxit de la intervenció, i va permetre a les estudiants de gènere femení reflexionar sobre el futbol i el sexisme, i als estudiants de gènere masculí escoltar. L’aprenentatge cooperatiu va millorar el clima de classe, va augmentar la participació i va canviar actituds cap a les estudiants de gènere femení. |
| Burgueño et al. (2019) | Ed. secundària | Quantitativa Quasiexperimental | Model d’Educació Esportiva | Regulació motivacional Metes d’assoliment Metes socials | Analitzar l’impacte de l’Educació Esportiva sobre la motivació dels i les estudiants de batxillerat, considerant la influència del gènere. | Es van observar millores significatives en els i les estudiants en termes de regulació, metes d’aproximació-mestria i responsabilitat. Les estudiants de gènere femení van augmentar la seva regulació introjectada, metes de responsabilitat i relació, a més de reduir significativament la desmotivació. |
| González-Espinosa et al. (2019) | Ed. primària | Quantitativa Quasiexperimental | Tactical Game Approach (Aprenentatge Comprensiu) Instrucció directa | Accions de joc Indicadors de rendiment | Analitzar les diferències en l’aprenentatge del bàsquet segons la metodologia d’ensenyament-aprenentatge i el gènere. | Els i les estudiants, independentment del gènere, van mostrar un rendiment més gran amb el Tactical Game Approach. A més, les estudiants de gènere femení van presentar diferències significatives després d’aplicar aquest model, demostrant que és més beneficiós per a les estudiants de gènere femení que per als estudiants de gènere masculí. |
| Manzano-Sánchez et al. (2020b) | Ed. secundària | Mixta Quasiexperimental | Model de Responsabilitat Personal i Social | Satisfacció amb la metodologia Promoció de valors Qualificacions | Avaluar la percepció dels i les estudiants i el professorat d’ensenyament secundari sobre la implementació del Model d’Ensenyament de la Responsabilitat Personal i Social, i la seva relació amb les qualificacions en EF i les diferències de gènere. | Estudiants i professorat valoren positivament el Model d’Ensenyament de la Responsabilitat Personal i Social, destacant la promoció de valors i la funcionalitat. Quant al rendiment en EF, no s’observen diferències significatives per gènere, encara que els estudiants de gènere masculí mostren un rendiment més gran que les seves companyes. |
| Cañabate et al. (2021) | Ed. infantil Ed. primària | Qualitativa NR | Aprenentatge Cooperatiu | Interdependència positiva Responsabilitat individual Interacció promotora Adquisició d’habilitats socials Processament en grup | Analitzar els fonaments de l’Aprenentatge Cooperatiu en la implementació de reptes físics psicomotrius cooperatius contextualitzats. | Les activitats desenvolupades van afavorir l’aparició de conductes pròximes a l’altruisme, la cura, la valoració de la diversitat, la igualtat de gènere i la cooperació. |
| Gil-Arias et al. (2021) | Ed. primària | Quantitativa Quasiexperimental | Model Comprensiu Model d’Educació Esportiva | Suport a l’autonomia Satisfacció dels BNPs Motivació autònoma Metes d’amistat Satisfacció amb l’EF | Investigar els resultats motivacionals de nens i nenes de primària durant una unitat de joc d’invasió utilitzant dos models pedagògics. | Es van observar diferències significatives en la motivació dels i les estudiants en la unitat híbrida Model Comprensiu/Model d’Educació Esportiva, el qual va promoure un entorn equitatiu i inclusiu que va afavorir el compromís, gaudi i interaccions socials, independentment del sexe o contingut de la unitat. |
| Llanos et al. (2022) | Ed. secundària | Quantitativa Quasiexperimental | Model d’Educació Esportiva | Percepció de desigualtat i diferència de gènere Satisfacció i frustració de la necessitat de novetat Motivació autodeterminada Implicació conductual i emocional en les classes d’EF | Avaluar com una unitat didàctica d’Ultimate Frisbee, basada en el Model d’Educació Esportiva, afecta les variables psicosocials d’estudiants de batxillerat i analitzar les diferències de gènere. | Els resultats van mostrar una disminució significativa en la percepció de desigualtat de gènere, frustració i desmotivació, i un augment en la satisfacció de la novetat i en la implicació conductual i emocional. Es van observar diferències significatives entre estudiants de gènere masculí i estudiants de gènere femení, la qual cosa suggereix que aquest model afavoreix un entorn inclusiu i equitatiu en l’EF. |
| Oliveros i Fernández-Rio (2022) | Ed. secundària | Quantitativa NR | Hibridació de models (Model d’Educació Esportiva i Model Comprensiu) | Nivell de participació atenent l’activitat física | Investigar si un model pedagògic híbrid pot determinar canvis en els nivells de participació de les alumnes a classe. | Els resultats van mostrar puntuacions significativament baixes per a les estudiants de gènere femení, una baixa activitat física segons els rols exercits (jugar vs. no jugar), i el model híbrid va augmentar la participació d’estudiants de més edat. Tanmateix, no va afavorir el compliment de les recomanacions d’activitat física moderada-vigorosa, i es discuteixen factors com classes unisex, esports seleccionats i influències socials. |
| Cañabate et al. (2023) | Ed. primària | Mixta Quasiexperimental | Metodologia cooperativa vs. Metodologia competitiva | Participació en l’activitat Qualitat del llançament Nivell motor assolit en el llançament | Observar les diferències de gènere en l’eficiència de l’aprenentatge del llançament com a habilitat motriu fonamental, utilitzant dos mètodes d’intervenció: cooperatiu i competitiu. | Els resultats van mostrar diferències més evidents entre estudiants de gènere masculí i de gènere femení amb la metodologia competitiva, les quals van disminuir amb la cooperativa. Ambdós gèneres van millorar, les estudiants de gènere femení van experimentar més millores en la cooperativa, i els estudiants de gènere masculí van obtenir millors resultats en ambdues metodologies. |
| Lamoneda et al. (2023) | Ed. secundària | Qualitativa amb anàlisi narrativa NR | Model d’Educació Esportiva | Satisfacció sobre necessitats psicològiques bàsiques Pràctica igualitària Motivació Satisfacció per la feina feta | Avaluar un programa d’intervenció per promoure la igualtat de gènere en EF utilitzant una metodologia multidimensional basada en la Teoria de l’Autodeterminació, el Model d’Educació Esportiva i la Pedagogia Sociocrítica. | Les opinions dels i les discents van confirmar l’eficàcia del programa It Grows per a la consecució d’objectius. En referència a la igualtat de gènere, l’estudiantat va reportar una participació igualitària. Es va potenciar la igualtat d’oportunitats i la reducció d’estereotips sexistes. Els grups mixtos van mostrar millors resultats socioafectius. |
| López-Lemus et al. (2023) | Ed. secundària | Quantitativa Quasiexperimental | Model d’Educació Esportiva Model Comprensiu | Regulació de la motivació Satisfacció de les necessitats psicològiques bàsiques Intenció de ser físicament actiu Satisfacció cap a l’EF | Valorar l’efecte d’una unitat didàctica de minihandbol sota un model híbrid (Model Comprensiu/Model d’Educació Esportiva) davant la Instrucció Directa sobre motivació, satisfacció de necessitats psicològiques, intenció de ser físicament actiu i satisfacció en la classe d’EF, considerant el gènere en un entorn coeducatiu. | El grup experimental va mostrar millores significatives en gairebé totes les variables, reduint o eliminant les diferències de gènere prèvies. Ambdós gèneres van presentar nivells similars de motivació, més satisfacció amb les classes d’EF i una major intenció de ser físicament actius, promovent un entorn més equitatiu. |
| Aparicio et al. (2024) | Ed. secundària | Qualitativa NR | Hibridació de models (Model d’Educació Esportiva, Model d’Ensenyament Comprensiu, Aprenentatge Cooperatiu) | Igualtat de gènere Aliances per aconseguir els objectius | Presentar una situació d’aprenentatge de BigBall-X, utilitzant la hibridació de models pedagògics, per promoure la igualtat de gènere i la col·laboració en equip. | Els i les estudiants van valorar positivament el BigBall-X per fomentar la igualtat de gènere i la creació d’aliances, destacant l’absència d’estereotips i l’enfocament cooperatiu dels models pedagògics i esports alternatius. |
| Cochon et al. (2024) | Ed. secundària | Quantitativa Experimental | Metodologia cooperativa (Jigsaw) | Nivell de participació atenent l’activitat física (sedentària, lleugera moderada, vigorosa) | Investigar l’efecte de Jigsaw sobre l’AF de moderada a vigorosa en EF atenent el gènere i l’habituació. | L’activitat física moderada-vigorosa va ser més gran en el grup control. Les seqüències llargues del Jigsaw van millorar l’activitat física en estudiants de gènere femení, demostrant ser útil per reduir desigualtats en EF. |
| NR: No reportats. | ||||||
