Taula 1

Característiques i resultats dels estudis seleccionats (en ordre alfabètic)

Autoria (any)	Factors	Població	N¹	Disseny	Instrument	Resultats rellevants
Ahmed et al. (2020)	1-2-8	Atletes d’11-21 anys	382	Quantitatiu transversal	Qüestionari motivació esportiva	El factor motivacional “salut” és més alt per a les noies i el factor “estatus social” per als nois.
Amado et al. (2015)	1-2-8-9	Esportistes 10-16 anys Pares i mares	321 321	Quantitatiu transversal	Qüestionaris NPB², suport parental, motivació i gaudi esportiu	La pressió parental es relaciona negativament amb la satisfacció de les NPB. Les NPB són un predictor positiu de la motivació intrínseca. La motivació és un predictor del gaudi en l’AF.
Beasley i Garn (2013)	1-2-7	Noies de 8è, 9è i 10è curs	319	Quantitatiu transversal	Qüestionaris motivació autopercepció i AF	La motivació extrínseca es relaciona directament amb l’autoconcepte físic, però no es relaciona amb l’AF.
Bevan et al. (2021)	6-7-8-9-10	Noies d’“esports masculins” 13-17 anys	34	Qualitatiu	Grup de discussió i entrevista	Les raons perquè les adolescents participin en l’AF es resumeixen en: connexió social, mentors de club (representants d’elit) i models femenins en els mitjans de comunicació.
Bevan i Fane (2017)	2-7-8-9-10	Noies esportistes de 13-17 anys	34	Qualitatiu narratiu	Grups de discussió i entrevistes	Més falta de models de conducta per a les noies. Es percep discriminació de gènere en la naturalesa del llenguatge i en l’organització de l’esport escolar. Les noies es perceben “menys competents” que els nois.
Budd et al. (2018)	7-8	Nenes de 6è grau	1,721	Quantitatiu transversal	Acceleròmetre i qüestionaris gaudi de l’AF, suport social i clima escolar	Es van trobar efectes significatius en el gaudi de l’AF de les noies per part de: professorat, nois, família i veïnat. Només hi ha efectes directes sobre l’AF per part del suport social de les amistats.
Castro-Sánchez et al. (2016)	1-7-8	Adolescents de 15-18 anys	2,134	Quantitatiu transversal	Qüestionaris AF, AF familiar i motivació	Les noies orienten l’AF al lleure i la recreació i els nois al factor competitiu. Les noies mostren valors més alts en el clima orientat a la tasca i els nois en el clima orientat a l’ego.
Cowley et al. (2021)	2-3-5-6-7-8-9-10	Noies de 13-17 anys	48	Qualitatiu	Qüestionari i grups de discussió	L’AF de les noies està influïda per factors intrapersonals (ser jutjades i canvi de prioritats), interpersonals (pressions i suport social) i organitzatius (entorn esportiu).
Davison et al. (2010)	1-2-5-6-10	Nenes de 13 anys	151	Quantitatiu longitudinal	Acceleròmetre, estetoscopi i qüestionaris gaudi i motivació esportiva	La falta de competència és la raó més freqüent perquè no agradi l’AF, seguida de l’esforç o la fatiga percebuda. Les menys freqüents són l’impacte físic, la identitat i la falta d’oportunitats.
Dawes et al. (2014)	1-2-6-7	Joves europeus	986	Quantitatiu longitudinal	Qüestionaris valor de l’esport, autopercepció i participació esportiva	Els homes participen més en esports organitzats i tenen més valors d’autocompetència. El sexe no prediu la participació informal. La percepció de competència influeix en la participació.
Diaconu-Gherasim i Duca (2018)	8	Adolescents 12-15 anys	120	Quantitatiu transversal	Qüestionaris aferrament i relacions interpersonals	Les noies es perceben més prosocials que els nois. Un aferrament segur amb els pares repercuteix en una qualitat de l’amistat més gran i en la competència social en l’entorn d’equip.
Drummond et al. (2022)	1-2-5-6-7-8 l	Estudiants secundària Professorat Progenitors	2,189 11 5	Explicatiu seqüencial mixt	Grups de discussió, entrevistes i qüestionaris AF, motivació, resiliència, autoestima i apreciació corporal	El canvi de prioritats durant l’adolescència, la falta de temps i el cost econòmic limita l’AF. La diversió, l’amistat, l’empoderament i la competició són facilitadors de l’AF en les noies. Gran importància del paper d’entrenadors i pares.
Eime et al. (2015)	2-5-6-7-8	Alumnes de 7è i 11è curs	440	Quantitatiu longitudinal	Qüestionaris percepció de competència, autoeficàcia, AF, suport, factors ambientals i socioeconòmics	La falta d’energia i de temps i la importància de l’àmbit educatiu augmenta amb l’edat. El suport familiar i de les amistats i la competència percebuda disminueixen amb el temps.
Eime et al. (2016)	2-4-5-6-7-8-9	Alumnes de 7è i 11è	729	Quantitatiu longitudinal	Qüestionari i diari d’AF	Amb l’edat augmenten els entorns esportius no competitius-organitzats (falta temps). El suport d’amistats i família disminueix amb el temps.
Frömel et al. (2022)	1-2-3-7	Noies i nois	1,558	Quantitatiu transversal	Qüestionaris motivació i AF	Els nois presenten més motivació que les noies en tots els motius menys en aparença estètica. Els motius de gaudi, competència i aparença són els que més augmenten l’AF.
Gil-Madrona et al. (2014)	7-10	Nenes i nens de 6è curs	250	Quantitatiu transversal	Qüestionari sobre l’AF a l’escola	El 28.5 % de les nenes consideren ser rebutjades quan juguen amb els nens. Moltes nenes consideren que són escollides en últim lloc. El 25 % dels participants diferencien esports exclusius per a nens i nenes.
Gil-Madrona et al. (2017)	7-10	Nenes i nens de 6è curs	1,094	Quantitatiu transversal	Qüestionari sobre l’AF a l’escola	Les noies perceben que els nens no els deixen jugar i se senten més rebutjades que els nois. Els nois estan més d’acord que hi ha jocs diferents per a nens i per a nenes.
Kirby et al. (2012)	6-7	Noies de 2n i 4t ESO Directors	1978 123	Quantitatiu transversal	Enquesta noies i enquesta centre sobre AF escolar	L’EF és la predictora que més augmenta l’AF en les adolescents. Les adolescents de centres amb més varietat de clubs augmenten la seva probabilitat de ser físicament actives.
Knowles et al. (2014)	1-2-3-4-5-8-10	Noies adolescents	14	Qualitatiu narratiu	Entrevistes narratives	Durant l’adolescència disminueix la percepció de competència i es donen canvis en la motivació i pèrdua del sentit per l’AF. La forma corporal preocupa més en presència de nois. Els valors socials dominants contradiuen la identitat activa.
Kopcakova et al. (2015)	1-2-8	Alumnes d’11, 13 i 15 anys	9018	Quantitatiu transversal	Qüestionaris AF i motius per a l’AF	Els motius socials i de salut (imatge corporal i control del pes) són més puntuats per les noies i els de “bon fill” i d’èxit pels nois.
Lawler et al. (2022)	3-8	Adolescents de 12-17 anys	995	Quantitatiu	Diari d’AF i qüestionaris suport, pressió, acceptació social i burles	El suport de les amistats hi influeix més que el parental. Les noies perceben més pressió dels progenitors que els nois. Les noies són més propenses a rebre burles que els nois.
MacPherson et al. (2016)	2-4-6-8	Esportistes de 13-17 anys	8	Qualitatiu indagació narrativa	Fotoelicitació i entrevistes	Influència positiva de les interaccions esportives amb companys/es en el desenvolupament del “jo” psicològic (compromís, autoestima, etc.), social (extraversió, humor, etc.) i físic (imatge corporal).
Mateo-Orcajada et al. (2021)	8-10	Alumnes 12-16 anys Progenitors	965 1599	Quantitatiu transversal	Qüestionari alumnat AF i qüestionari progenitors AF i estereotips	El nivell educatiu de les mares es relaciona amb l’AF de fills i filles. L’AF de pares es relaciona amb l’AF dels fills. Els estereotips de gènere de les mares es relacionen amb l’AF de les nenes.
Mitchell et al. (2015)	1-2-3-7-8	Noies “desvinculades” de l’EF de 12-13 anys	5	Qualitatiu longitudinal	Entrevistes	Existència de factors psicològics (falta motivació, baixa percepció de competència), ambientals (equipament, vestidors, etc.) i socials (professorat EF, companys homes). L’escassa capacitat d’elecció és la principal raó d’abandonament esportiu de les noies. Les nenes participen més en entorns d’un sol sexe.
Morano et al. (2020)	2-3-5-6-10	Dones atletes de 14-21 anys	261	Quantitatiu transversal	Qüestionaris autopercepció, ansietat, prestació esportiva i estats biopsicosocials	Les atletes d’esports individuals puntuen més baix en confiança i més alt en preocupació que les atletes d’esports col·lectius.
O’Reilly et al. (2022)	2-3-5-7-8-10	Noies de 12-15 anys	104	Qualitatiu	Grups focals	Importància de la reproducció dels estereotips de gènere, l’elecció d’activitats, l’empoderament i les desigualtats en l’AF i l’esport per augmentar l’AF de les adolescents.
Owen et al. (2019)	1-2-5-6-7-8	Nenes adolescents	110	Mixt	Qüestionari AF i percepció AF escolar i grup de discussió	Raons que impedeixen la participació esportiva: falta de temps, motivació i opcions. Més diversió i motivació participant amb amistats. Importància de fer AF no competitiva. Les adolescents perceben favoritisme en les classes d’EF. Importància de l’autonomia i el treball en equip.
Zook et al. (2014)	2-5-6-8	Alumnes de 8è curs	561	Quantitatiu longitudinal	Acceleròmetre, enquesta, bàscula, taula mesurament i sistema informació geogràfica	L’autoconcepte físic alt, el suport social (família i amistats) i la distància més petita entre la llar i un parc augmenta la probabilitat de mantenir hàbits actius. El desenvolupament primerenc de la pubertat (menstruació) pot disminuir l’AF.
Zucchetti et al. (2013)	1-2-6-8	Noies atletes de 10-14 anys	127	Quantitatiu transversal	Qüestionaris motivació, gaudi esportiu, autoeficàcia social i comportament entrenador	El gaudi s’associa positivament amb la motivació. El suport social i els estils de lideratge de l’entrenador augmenten la motivació. L’estil autocràtic afecta negativament la motivació.
Nota. ¹Mida mostral; ²Necessitats Psicològiques Bàsiques

Tornar a l’article