Coneixement tàctic declaratiu i posició de joc en l’acadèmia d’un club de futbol professional: Reial Societat

Rubén Sánchez-López

Ibon Echeazarra

Jon Mikel Arrieta

Julen Castellano

Resum

Hi ha la necessitat de caracteritzar les posicions de joc en futbol, així com investigar la relació entre el coneixement tàctic declaratiu (CTD) i procedimental (CTP). Per aquestes raons, l’objectiu de l’estudi va ser analitzar la influència de la posició de joc en el CTD de 163 jugadors (16.7 ± 2.4 anys) en l’acadèmia d’un club de futbol professional. Es va utilitzar l’eina “TESTACTICO per a F7” per avaluar el CTD dels participants i es van analitzar els resultats obtinguts segons les seves posicions (porters, centrals, laterals, migcampistes, extrems i davanters), assegurant una mida de l’efecte adequat (f = 0.28) via G*Power. Es va implementar l’anàlisi de variància ANOVA, a través de la prova de contrast HSD de Tukey per a comparacions múltiples post hoc, i es va avaluar la magnitud de les diferències trobades per parells de posicions a través de la mida de l’efecte d de Cohen. Les comparacions a nivell macro entre les posicions no van mostrar diferències significatives en les puntuacions globals, ofensives i defensives. En el nivell meso es van trobar diferències significatives (p ≤ .05) entre grups en el principi operacional “progressar cap a l’àrea rival” i el principi fonamental “espai”. No obstant, la comparació post hoc per parells va evidenciar diferències no significatives en les dues variables. El mateix va passar en el nivell micro amb les conductes “regatejar per sobrepassar el rival” i “posicionar-se donant profunditat a l’atac”. En conclusió, els valors de CTD no van permetre distingir els jugadors en funció de la seva posició, la qual cosa posa en dubte una relació directa entre CTD i CTP.

Introducció 

A causa del context altament exigent dels partits de futbol, es necessiten diferents funcions tàctiques dels jugadors perquè l’equip actuï com un tot (Gréhaigne et al., 1997). Aquestes diverses funcions es veuen influïdes per la posició de joc desenvolupada per cada jugador en el partit (Machado et al., 2019; Padilha et al., 2013). En cada posició hi ha conductes que són més importants que d’altres perquè es produeixen més vegades o perquè són especialment rellevants (Sánchez-López et al., 2023a). Per aquesta raó, hi ha estudis (Berber et al., 2020;  Mota et al., 2023) que han mostrat interès per definir els atributs per a la caracterització del perfil per posició en futbol. De la mateixa manera, en els últims anys, s’han investigat els efectes de la posició de joc en futbol formatiu en diferents variables, com ara les estratègies de recerca visual (Dambroz et al., 2022), les conductes tàctiques en jocs reduïts i condicionats (Machado et al., 2019), el rendiment tàctic ofensiu i defensiu (Gonçalves et al., 2017), les demandes de càrrega de treball en partits i jocs reduïts (Beenham et al., 2017), la maduració biològica avançada (Sweeney et al., 2023), la taxa d’incidència de lesions (Hall et al., 2022) o la capacitat de repetir esprints (Çetin i Koçak, 2022).

Amb referència al coneixement tàctic, es pot fer una distinció entre el coneixement tàctic procedimental (CTP) i el coneixement tàctic declaratiu (CTD). El CTP està íntimament lligat a l’acció motriu (Kirkhart, 2001; Teoldo et al., 2011; Williams i Davids, 1995), a “saber fer”. El CTD, entès com el coneixement explícit que es guarda en la memòria, està associat en termes de joc a “saber què fer” (Thomas et al., 1986), és a dir, a la presa de decisió del jugador en una situació de joc teòrica. En els anys recents, s’ha estudiat la relació entre allò declaratiu i procedimental quan s’explica el rendiment tàctic dels jugadors de futbol, i s’ha conclòs que els jugadors més hàbils tàcticament obtenen puntuacions més altes en la presa de decisions (Vítor d’Assis et al., 2020), i que els jugadors seleccionats són més ràpids i prenen millors decisions que els no seleccionats (Machado et al., 2023). En aquest sentit, analitzar l’impacte de la posició de joc en el CTD dels jugadors podria permetre verificar si hi ha una relació entre saber què fer i fer-ho en aspectes específics del joc, ja que procedimentalment hi ha conductes tàctiques que les desenvolupen millor jugadors que ocupen certes posicions de joc (per exemple: llançar en els davanters o entrar en els defenses).

Pel que fa a la relació entre la posició de joc i el CTD, un estudi (Giacomini et al., 2011) dut a terme amb 221 joves jugadors de futbol en un context amateur no va revelar diferències significatives en el CTD dels jugadors d’acord amb la posició de joc ocupada en el camp. Tampoc no es van trobar diferències significatives en la qualitat de les respostes en un altre estudi (Andrade et al., 2021), en una mostra de 30 jugadors sub-13 de competició regional. Encara que ja hi ha treballs que han avaluat el CTD dels jugadors en acadèmies de clubs de futbol professional (Sánchez-López et al., 2023c), no s’han trobat estudis que avaluïn el CTD d’acord amb la posició de joc. A més, seria interessant incloure en la valoració del CTD diferents dimensions tàctiques, des d’aquelles que tenen a veure amb les conductes particulars dels jugadors (nivell micro), passant per aquelles lligades al rol sociomotor i els principis del joc (nivell meso), fins a arribar a involucrar el conjunt de conductes que defineixen l’actuació del jugador, tant en la fase ofensiva com defensiva del joc (nivell macro).

Per tot això, l’objectiu de l’estudi va ser analitzar la influència de la posició de joc en el CTD dels jugadors en l’acadèmia d’un club de futbol professional. La nostra primera hipòtesi afirmava que no es trobarien diferències significatives entre les posicions de joc a nivell macro. La nostra segona hipòtesi va plantejar que hi hauria diferències significatives per posició de joc a nivell meso i micro en alguns aspectes del joc. A més, vam proposar com a tercera hipòtesi que les representacions mentals que els jugadors tenen poden no estar en sintonia amb el que ells fan. És a dir, els aspectes que els jugadors fan millor, i estan més vinculats a la seva posició de joc en termes procedimentals, no tenen per què ser els aspectes que controlin millor declarativament. Respondre a aquestes qüestions podria ajudar a aclarir encara més la relació entre allò declaratiu i procedimental, i conseqüentment millorar els processos de formació.

Mètode

Disseny

Per obtenir les puntuacions corresponents al CTD de cada participant, es va emprar la metodologia selectiva complint els requeriments següents (Anguera, 2003): es va accedir a les representacions mentals de la mostra a partir de la intervenció directa dels participants; es va utilitzar una prova estandarditzada de resposta múltiple; les variables d’interès van ser seleccionades prèviament a l’estudi; es van analitzar les possibles relacions de covariància entre les variables, i va ser nomotètica, ja que la prova s’aplicava de manera extensiva a un conjunt de participants.

Els participants van completar la prova el mes de maig, al final de la temporada 2021-2022. Després, utilitzant una estratègia associativa, es va aplicar un disseny comparatiu d’enfocament retrospectiu (Ato et al. el, 2013), que va determinar la possible influència de la variable independent sobre les variables dependents. En aquest cas, la posició de joc va actuar com a variable independent i les variables dependents van ser les 67 puntuacions basades en el CTD dels participants, d’acord amb tres nivells de concreció, des del més general al més específic. Un primer nivell, o macro nivell, que permet analitzar les puntuacions totals del test (global, ofensiva i defensiva); un segon nivell, o meso nivell, format pels sistemes de categories dels criteris (rols, accions dels subrols, principis operacionals i principis fonamentals o específics del futbol) que componen el sistema d’observació utilitzat com a marc de referència; i un tercer nivell, o nivell micro, on es trobarien les puntuacions més específiques basades en les conductes tàctiques generals (vegeu Taula 1).

Taula 1

Nivells de concreció i variables de “TESTACTICO per a F7” via Sistema d’Observació de la Competència Futbolística (FOCOS).

Veure Taula

Participants

Un total de 163 jugadors de futbol (16.7 ± 2.4 anys) de 12 a 22 anys, que formaven part dels equips masculins que la Real Sociedad de Fútbol té en la seva acadèmia, van configurar la mostra per a aquest estudi. D’acord amb el Marc de Classificació de Participants (McKay et al., 2022), la mostra es pot categoritzar en el nivell 3: “Altament Capacitat/Nivell Nacional”. Aquest nivell està compost per atletes d’esports d’equip que competeixen en lligues/tornejos nacionals i/o estatals (= ∼0.014 % de la població mundial). La taula 2 conté més informació sobre la mostra agrupada per posicions de joc, a fi de mostrar el context de l’acadèmia i garantir una replicabilitat coherent de l’estudi en altres clubs.

Taula 2

Característiques de la mostra i puntuacions de CTD (nivell macro) d’acord amb la posició de joc.

Veure Taula

L’estudi es va conduir seguint les directrius de la Declaració de Hèlsinki (Bošnjak, 2001; Tyebkhan, 2003) i la Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal (BOE núm. 298, de 14.12.1999), per garantir les consideracions ètiques de la recerca científica amb humans. Totes les dades d’aquest estudi han estat facilitades per la Real Sociedad de Fútbol Club, respectant l’anonimat dels participants. El protocol va ser aprovat pel Comitè Ètic de Recerca relacionada amb Éssers Humans (CEISH) de la UPV/EHU, amb número de referència M10_2022_328.

Instrument per valorar el CTD

TESTACTICO per a F-7 (futbol-7) (Sánchez-López et al., 2023b) pot ser inclòs dins de la gamma d’instruments classificats com a proves d’opció múltiple amb imatges estàtiques de situacions de joc que permeten avaluar el CTD. Va ser dissenyat partint de les troballes fruit d’una revisió sistemàtica (Sánchez-López et al., 2022), i es van obtenir evidències de validesa de contingut i constructe, així com de fiabilitat i generalitzabilitat. Aquests processos es van desenvolupar en detall en una publicació recent (Sánchez-López et al., 2023b). L’eina està composta per 62 situacions de joc classificades entorn del Sistema d’Observació de la Competència Futbolística —FOCOS— (Sánchez-López et al., 2021). 

En cada situació, el participant s’ha de posar al lloc d’un dels futbolistes i escollir partint de les quatre opcions que se li presenten, amb una solució correcta i tres d’incorrectes. Cada situació de joc respon simultàniament a un rol, a una determinada acció resultant del subrol adquirit, a un principi operacional, a un principi fonamental i a un comportament tàctic general (vegeu Figura 1).

Figura 1

Veure a mida completa

Procediment

Per dur a terme l’avaluació dels participants, es va utilitzar una sala específica a l’acadèmia de Zubieta. Els participants van fer el test amb un portàtil, separats els uns dels altres per no poder veure les respostes de la resta i sota la supervisió dels entrenadors del Club. Quan es van acomodar a la sala, van rebre un enllaç d’accés a un formulari de Google, on s’allotjava la prova d’avaluació.

Una vegada dins del formulari, i després de rebre una breu explicació sobre la prova, els participants van emplenar les seves dades demogràfiques, així com altres dades d’interès científic, que servirien com a variables independents en futurs estudis. Posteriorment, es van enfrontar a la resolució de les 62 situacions de joc que componen la prova, que va tenir una durada aproximada de 25-45 minuts segons l’edat, per la qual cosa es va poder fer de manera ràpida i sostenible.

Immediatament després del final de la prova, els participants van poder conèixer la seva puntuació global (de 0 a 62 punts), i l’investigador va rebre les dades en brut, que es van exportar a un arxiu d’Excel per netejar-les, processar-les i organitzar-les. Després d’aquest procés, cada variable estudiada es va presentar en una escala de 0-10, per als nivells macro i meso, i de 0-2 per al nivell micro.

Anàlisi de dades

Es va crear una base de dades en Excel que contenia les dades obtingudes en la prova d’avaluació del CTD degudament organitzades per processar-les. Es va utilitzar el llenguatge de programació Python de l’entorn Google Colab per processar i visualitzar els resultats obtinguts utilitzant les biblioteques numpy, pandas, seaborn i matplotlib. També es va utilitzar el programari SPSS v.19 per explorar l’existència d’evidències significatives entre les posicions de joc. Per a això es va utilitzar l’anàlisi de variància ANOVA, utilitzant la prova de contrast HSD de Tukey per a comparacions múltiples post hoc. La mostra es va analitzar per posició de joc (n = 6), utilitzant el programari G*Power v3.1 per determinar la potència de la prova. Es va establir un disseny ANOVA d’efectes fixos d’una via, analitzant la sensibilitat a partir dels paràmetres següents (α = 0.05, en potència = 0.80, mostra total = 163, nombre de grups = 7). La sensibilitat detecta la mida de l’efecte de la prova mínima (Cárdenas i Arancibia, 2014), que va resultar adequada (f = 0.28) per a l’estudi dut a terme (Cohen, 1988).

Seguint el procediment desenvolupat en l’estudi on es va validar l’eina utilitzada (Sánchez-López et al., 2023b), i a fi de controlar la taxa d’error familiar per sistema de categories en cada criteri, es van utilitzar les referències següents, quant a significació estadística, per establir comparacions entre les posicions de joc: puntuacions totals (n = 3, p ≤ .017), rols (n = 6, p ≤ .008), accions dels subrols (n = 11, p ≤ .005), principis operacionals (n = 6, p ≤ .008), principis fonamentals o específics del futbol (n = 10, p ≤ .005) i conductes tàctiques generals (n = 31, p ≤ .002). Així mateix, es va calcular la mida de l’efecte d de Cohen (Cohen, 1988) per avaluar la magnitud de les diferències trobades en els grups d’estudi. Les diferències basades en la mida de l’efecte es denominen descriptivament com a molt grans (d ≥ 2), grans (2.0> d ≥ 1.2), moderades (1.2 > d ≥ 0.6), petites (0. 6 > d ≥ 0.2) i trivials (0.2 > d ≥ 0) (Hopkins et al., 2009).

Resultats

Els resultats es presenten en diferents seccions començant amb el nivell macro (puntuacions totals), seguint pel nivell meso (rols, accions dels subrols, principis operacionals i principis fonamentals o específics del futbol) i acabant amb el nivell micro (conductes tàctiques generals).

Nivell macro

Les puntuacions del test a nivell macro (en una escala de 0 a 10) no van reflectir diferències significatives en cap de les tres variables estudiades: puntuació global (p = .76, F = 0.53), puntuació ofensiva (p = .72, F = 0.58) i puntuació defensiva (p = .81, F = 0.46). La taula 2 mostra la mitjana i desviació de les puntuacions obtingudes per posició de joc. 

Nivell meso 

Aquest nivell meso (en una escala de 0 a 10) es refereix als sistemes de categoria dels criteris (rols, accions dels subrols, principis operacionals i principis fonamentals o específics del futbol) del Sistema d’Observació de la Competència Futbolística (Sánchez-López et al., 2021). Analitzant cada criteri de manera separada, es van obtenir els resultats següents. No es van trobar diferències significatives en les categories del criteri rol.

Per a les accions dels subrols, “posicionar-se” va ser la categoria amb les diferències més grans (p = .06, F = 2.11), encara que aquestes no van arribar a assolir prou significació estadística (p ≤ .05). La comparació post hoc per parells va evidenciar diferències no significatives (p = .12) entre defenses centrals (8.4 ± 1.4) i davanters (7.2 ± 2.0) de mida d’efecte moderada (d = 0.66). 

En els principis operacionals, es van trobar diferències significatives en “progressar cap a l’àrea rival” (p = .05, F = 2.26). La comparació post hoc per parells va mostrar que els porters (9.4 ± 0.6) i migcampistes (8.7 ± 0.9) van presentar diferències no significatives (p = .09) de mida d’efecte moderada (d = 0.91). 

En els principis fonamentals o específics del futbol, hi va haver diferències significatives entre els grups en el principi d’“espai” (p = .03, F = 2.58). També, “cobertura defensiva” (p = .08, F = 1.99) va mostrar diferències entre les posicions de joc, encara que aquestes estiguessin per sobre de la significació estadística (p ≤ .05). D’una banda, la comparació post hoc per parells per a “espai” va mostrar diferències no significatives (p = .18) de mida d’efecte petita (d = 0.55) entre defenses centrals (9.0 ± 1.1) i migcampistes (8.4 ± 1.1). D’altra banda, els porters van obtenir les puntuacions més baixes en “cobertura defensiva” (4.7 ± 3.7), mentre que els defenses laterals (7.6 ± 3.3) i els extrems (7.7 ± 3.2) les més altes. Les diferències van ser de mida d’efecte moderada (d = 0.83 i d = 0.87), però no estadísticament significatives (p = .07 i p = .08).

Nivell micro

Finalment, el nivell micro (en una escala de 0 a 2) representa el màxim nivell de detall i està vinculat a les conductes tàctiques generals del marc d’estudi. En aquest cas, es van trobar diferències significatives en les conductes següents: “regatejar per sobrepassar el rival” (p = .01, F = 2.98) i “posicionar-se donant profunditat a l’atac” (p = .01, F = 3.17). Les comparacions post hoc per parells per “regatejar per sobrepassar el rival” van mostrar diferències no significatives (p = .02) de mida d’efecte moderada (d = 0.84) entre extrems (1.9 ± 0.3) i migcampistes (1.5 ± 0.6). Respecte a “posicionar-se donant profunditat a l’atac”, els porters (1.7 ± 0.5) i els centrals (1.6 ± 0.7) van obtenir les millors puntuacions, i els migcampistes (1.1 ± 0.8) i davanters (1.0 ± 0.8) les pitjors. Les comparacions post hoc per parells van evidenciar diferències no significatives entre els porters i migcampistes (p = .07), porters i davanters (p = .03) i centrals i davanters (p = .08). Les diferències van ser de mida d’efecte moderat (d = 0.9, d = 1.04 i d = 0.8, respectivament). Una visió general de tots els resultats obtinguts a nivell micro es mostra a través de gràfics de violí a la figura 2, la qual cosa evidencia la densitat de les puntuacions a cada secció avaluable.

Figura 2

Veure a mida completa

Discussió

L’objectiu d’aquest estudi va ser analitzar la influència de la posició de joc en el CTD dels jugadors en l’acadèmia d’un club de futbol professional. La primera hipòtesi de l’estudi va ser confirmada ja que, a nivell macro, no es van trobar diferències significatives entre les posicions de joc. Aquesta troballa és coherent amb els resultats publicats en estudis previs (Andrade et al., 2021; Giacomini et al., 2011), on no es van descriure diferències en la qualitat de la presa de decisió declarativa en funció de les posicions de joc.

La segona hipòtesi afirmava que hi hauria diferències significatives per posició de joc a nivell meso i micro en alguns aspectes del joc. Aquesta suposició es va confirmar en part, ja que els resultats de l’estudi van permetre verificar diferències significatives (p ≤ .05) entre les posicions a nivell meso i micro, encara que no es van arribar a obtenir diferències estadísticament significatives per parells segons els valors de referència de l’eina (Sánchez-López et al., 2023b). Això implica que les troballes següents s’haurien de prendre amb cautela, intentant no generalitzar-les a altres poblacions. 

Estar en el centre de joc (Gréhaigne et al., 1997), és a dir, en les proximitats de la pilota (10-12 m), o estar fora d’aquest, marca comportaments diferents en els jugadors durant el transcurs del joc. Respecte a les accions lligades als subrols sociomotors, els centrals van ser millors que els davanters en l’acció de “posicionar-se”, que està lligada a saber què fer en situacions que ocorren fora del centre de joc vinculades a donar profunditat, amplitud o recol·locar-se en la línia defensiva. Això es pot deure al fet que els centrals poden apreciar de manera privilegiada els moviments de tots els seus companys i tenen un paper molt important a l’hora de comunicar com organitzar l’equip i on situar la línia defensiva.

Respecte als principis operacionals, els porters van mostrar millors puntuacions que els migcampistes per “progressar cap a l’àrea rival”. Aquest resultat no s’alinea amb el que s’esperava, a causa que, en atac, els migcampistes estan principalment associats al procés de construcció i progressió dels equips cap al camp rival (Andrade et al., 2021). Potser pot haver influït el fet que en alguns casos prioritzen la necessitat de conservar per protegir la possessió de la pilota. 

Quant als principis fonamentals o específics del futbol, els porters van ser els pitjors en el principi fonamental de “cobertura defensiva”, i no es van trobar diferències significatives entre la resta de les posicions de joc. Aquest últim fet no va concordar amb les troballes obtingudes a nivell procedimental en un estudi (Rechenchosky et al., 2017) que va revelar que els defenses van mostrar una eficiència més gran en el camp que els migcampistes en el principi de “cobertura defensiva”. A més, els centrals van obtenir puntuacions més altes que els migcampistes en el principi fonamental d’“espai”, estretament relacionat amb l’amplitud i la profunditat. Aquesta troballa està en línia amb els resultats mostrats en un estudi (Praça et al., 2020) sobre l’impacte dels comodins en diferents formats de jocs reduïts, ja que es va trobar que els migcampistes van presentar freqüències més baixes d’accions lligades a la profunditat i l’amplitud sense pilota pel que fa a CTP. No obstant això, un altre estudi (Andrade et al., 2021) va descriure que els centrecampistes van mostrar una capacitat més gran per llegir el joc i prendre decisions més ràpides en comparació amb els defensors en termes de CTD. En aquest sentit, a causa de la seva posició de joc, els defenses centrals, a diferència dels centrecampistes, solen disposar de més temps i millor situació per percebre la disposició dels seus companys en el camp.

A nivell micro, els extrems van tenir un CTD superior que els migcampistes en situacions que van implicar la conducta “regatejar per sobrepassar el rival”, aspecte que podria ser degut al fet que els extrems tenen un impacte més gran en les zones pròximes a la porteria rival i habitualment ocupen una posició oberta i fan més passades d’assistència i driblatges que els jugadors en altres posicions (Izquierdo et al., 2023). També es va trobar que els porters i els defenses centrals van mostrar millors puntuacions que els davanters i migcampistes en situacions lligades a la conducta tàctica general de “posicionar-se donant profunditat a l’atac”. Paradoxalment, els porters i els centrals són els participants que estan més lluny dels espais relacionats amb la profunditat de l’equip i, precisament, els davanters han de saber gestionar aquests espais per aportar profunditat a l’equip. És cert que moltes vegades els porters i centrals hauran de mirar lluny per jugar directes, i potser per això van mostrar més coneixement declaratiu sobre com aprofitar millor la profunditat de l’espai. 

La tercera hipòtesi va confirmar que les representacions mentals que tenen els jugadors poden no estar en sintonia amb el que fan. Per arribar a aquesta troballa, es va analitzar si les accions lligades als subrols sociomotors que els jugadors desenvolupen millor en el camp són aquelles que controlen millor declarativament, tenint en compte que cada posició de joc exigeix habilitats diferents. Els resultats van mostrar que no hi havia diferències significatives per posició de joc. Tot i així, sembla interessant descriure certs resultats d’algunes posicions.

En el cas dels porters, crida l’atenció que obtinguessin puntuacions per sobre dels jugadors de camp (ja que l’eina avalua a través de situacions de joc de jugadors de camp), i en algunes variables van arribar a ser la posició que va obtenir les puntuacions més altes. Això pot ser a causa que des de la posició del porter es té un camp de visió molt bo per observar el joc i, per tant, tenen un procés més reflexiu sobre el que estan fent els seus companys i, fins i tot, anticipar comportaments. No obstant, els resultats van revelar aspectes molt curiosos a nivell defensiu. En les accions “entrar” i “interceptar” els porters van obtenir les puntuacions més altes, mentre que en les de “dissuadir” i “recol·locar-se” els porters van tenir les més baixes. El fet que els porters obtinguessin els pitjors valors sobre el que passa lluny de la pilota (“recol·locar-se”) posa sobre la taula el debat de si és el porter qui ha de liderar la coordinació dels moviments defensius o ha de ser la mateixa defensa la que s’organitzi. Els resultats conviden a pensar que els porters centren l’atenció en la pilota, per la qual cosa els entrenadors de porters podrien ajudar-los a posar el focus en el que passa fora del centre de joc (com ara moviments d’oponents en costat feble, vigilàncies i marcatges en possibles zones de rematada, desmarcatges a l’esquena de la línia defensiva…) des de la posició privilegiada en la qual estan habitualment.

Els centrals van obtenir les millors puntuacions de la mostra en l’acció de “driblar”, seguits pels extrems. Encara que és evident que “driblar” no és una acció pròpia dels centrals, aquests jugadors podrien tenir un alt CTD sobre situacions relacionades amb aquesta acció, ja que habitualment hi han de fer front a causa dels seus rivals i està molt lligada a l’acció d’“entrar”. Precisament els centrals van obtenir puntuacions més altes en “entrar” que la resta dels jugadors de camp. També van destacar a nivell defensiu sobre la resta de les posicions de joc en l’acció “recol·locar-se”, molt lligada a moviments per reorganitzar-se amb els seus companys i facilitar l’acció conjunta de protegir  porteria.

Els laterals, juntament amb els extrems, van mostrar les puntuacions més altes en l’acció de “conduir”, encara que no hi va haver diferències significatives amb la resta de les posicions de joc. Tot i així, al contrari que els centrals, els laterals van mostrar les puntuacions més baixes en l’acció de “driblar” i només van superar els migcampistes en l’acció d’“entrar”. Aquests resultats no sembla que estiguin gaire en sintonia amb el que passa a nivell procedimental, perquè habitualment són els laterals els qui fan front en primera instància als intents d’avançar dels extrems rivals.

Els migcampistes no van destacar en l’acció de “passar” com es podria haver esperat, ja que acumulen la majoria de les passades efectuades per l’equip durant el partit i són jugadors clau en aquesta funció (Oliveira et al., 2016). A més, aquesta posició va obtenir les pitjors puntuacions a les accions d’“entrar”, “conduir”, “driblar” i “interceptar”. En canvi, va obtenir les millors puntuacions en les accions de “desmarcar-se” i “dissuadir”, molt lligades a la gestió dels espais entorn de la pilota.

Els extrems van obtenir puntuacions altes en “conduir” i “driblar”, accions lligades a la seva posició de joc. En canvi, van ser els pitjors juntament amb els davanters en l’acció de “desmarcar-se”, molt lligada també a la seva posició de joc.

Els davanters van obtenir la nota màxima en l’acció de “llançar”, igual que els extrems, els centrals i els porters. Els laterals i migcampistes van obtenir puntuacions molt altes, però no van ser les màximes. Aquest tipus de situacions, tan properes a la porteria rival, sembla que són molt senzilles de resoldre, a nivell declaratiu, per a jugadors d’alta competència futbolística, per la qual cosa no és possible fer una valoració amb aquest tipus de mostra. En l’acció de “control de pilota” els davanters van ser els millors i els centrals els pitjors.

A partir del que s’ha exposat, encara que es van descriure certes relacions entre el declaratiu i procedimental en les posicions de joc estudiades, se subratlla que no es van trobar diferències significatives entre posicions de joc. Respecte a aquest fet, s’afirma que encara que el CTD és una característica de la competència futbolística (Williams i Davids, 1995), un CTD alt no implica sempre una alta competència futbolística. Mentre que a jugar s’hi pot aprendre jugant, és a dir, a través de la pràctica, el declaratiu es pot aprendre des d’altres vies no motrius (visualització, reflexió, qüestionament…). En altres paraules, el CTD i el CTP atenen dues dimensions clarament diferents, la no motriu i la motriu, o el que és el mateix, el saber i el saber fer.

Quant a les limitacions d’aquest estudi, se’n podrien resumir algunes. D’una banda, si bé la qualitat de la mostra que es compara té a veure amb jugadors de màxim nivell de competència per a la seva edat, com que tots ells estaven enrolats en una mateixa acadèmia de futbol professional, seria interessant haver disposat d’un nombre més gran de participants. A més, hauria estat atractiu accedir a una mostra de jugadors de menys edat, p. e. < 12 anys, la qual cosa hauria pogut fer emergir un altre tipus de relacions entre el declaratiu i procedimental, quan encara no hi ha una especialització posicional gaire clara. També hauria estat interessant accedir al temps de resposta en la presa de decisió declarativa, ja que s’han descrit diferències a nivell posicional (Andrade et al., 2021). 

Sobre l’aplicació pràctica de les troballes obtingudes es pot dir que no es van trobar diferències significatives entre les posicions de joc respecte al CTD específic de la seva posició. En tractar-se del primer estudi, és necessari dur a terme més treballs que permetin avançar en la comprensió de com declaren que es comporten els jugadors i com es comporten en realitat.

Conclusions

Aquest estudi va mostrar que els jugadors d’una acadèmia de futbol professional no van reflectir diferències significatives a nivell macro (puntuació global, ofensiva i defensiva) en el seu CTD quan se’ls va agrupar per posicions de joc. A nivell meso (rols, accions dels subrols, principis operacionals i principis fonamentals o específics del futbol) es van trobar diferències significatives (p ≤ .05) entre les posicions en el principi operacional “progressar cap a l’àrea rival” i el principi fonamental “espai”. No obstant això, la comparació post hoc per parells no va evidenciar diferències significatives en les dues variables. Finalment, en el nivell micro, va succeir el mateix en relació amb les conductes tàctiques generals, “regatejar per sobrepassar el rival” i “posicionar-se donant profunditat a l’atac”. En conclusió, és possible trobar jugadors que, en aspectes lligats a la seva posició de joc, presentin un CTD inferior al mostrat per altres jugadors que juguen en altres posicions, la qual cosa convida a la necessitat de continuar replantejant-se el grau de relació entre el CTD i el CTP.

Conflictes d’interès

Els autors declaren aquest treball com a original, no publicat prèviament ni en procés d’avaluació en cap altra publicació. Tots els autors assumeixen la responsabilitat del contingut final i de les contribucions realitzades. L’acceptació de l’article per a la seva publicació implica la cessió de tots els drets d’autor a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), que adquireix els drets exclusius d’edició, publicació i reproducció en qualsevol format. La reproducció total o parcial de qualsevol material de l’article sense el consentiment previ i per escrit de l’INEFC queda estrictament prohibida.