Resum

L’estudi es va centrar en interpretar el coneixement declaratiu-conceptual en educació física i la seva relació amb els sentits que li atribueix el professorat en la formació integral de la disciplina en el segon nivell d’ensenyament mitjà a la província de Llanquihue, Regió de Los Lagos (Xile). Es va dur a terme una recerca amb un disseny de mètode mixt, amb una igualtat d’estatus d’ordre seqüencial quantitatiu-qualitatiu. L’estratègia emprada va respondre a la complementació i triangulació de les dades. Van participar 659 escolars entre els 15 i 18 anys d’edat, el 54% (homes) i 46% (dones). En el mateix treball es van incloure participants de totes les dependències administratives del país, municipals (36.4%), subvencionades (37.8%) i privades (25.8%). La mostra de professors va ser intencionada, i estava formada per deu professors, i cadascun representava l’escola on es va aplicar l’enquesta. Van participar 3 professors de dependències subvencionades, 3 de municipals i 4 d’escoles privades. Des del mètode quantitatiu, l’alumnat va respondre a un Qüestionari sobre aprenentatges declaratius conceptuals en educació física (CADCEF), elaborat i validat en la població escolar xilena i, des del mètode qualitatiu, els docents van expressar a través d’una entrevista, els sentits que li atribueixen els continguts declaratius-conceptuals en la formació integral dels estudiants. Els resultats i conclusions més rellevants assenyalen que aquests mostren una clara debilitat de la dimensió conceptual del coneixement en les diferents dependències educatives, associat a la falta de formació conceptual i nul·la transferència de la teoria a la pràctica en els seus processos de formació. Des del mètode quantitatiu, només 163 estudiants (24.7%) aconsegueixen superar la mitjana del qüestionari (50% respostes correctes). En el cas de les escoles privades, aconsegueixen superar la mitjana un 12.1%; els subvencionats en un 8.0%, mentre que pel que fa als municipals només ho fan en un 4.6%. A més, no es van observar diferències significatives a cap dependència administrativa en funció del sexe de l’alumnat, tanmateix, sí que s’observa que són les escoles privades les que obtenen els millors resultats. En funció de la variable edat, són els estudiants de 16 anys els que demostren tenir un millor bagatge cultural sobre l’educació física. Des del valor que li atribueix el professorat als continguts declaratius-conceptuals, aquest reconeix importants beneficis i estratègies didàctiques a través de la formació dels continguts declaratius-conceptuals; no obstant això, existeix una feble formació inicial entorn de l’avaluació i didàctica dels continguts conceptuals, per la qual cosa es continuen aplicant amb metodologies tradicionals, centrades en el saber fer. Aquesta concepció hegemònica de la disciplina cap a l’activitat motriu, es trobaria condicionada per les polítiques públiques i l’essència epistèmica de l’educació física.