Taula 1
Característiques dels articles analitzats.
| Article | Objectiu de l’estudi | Mostra | Instrument de mesura | Variables | Resultats |
| Contreras-Jordán et al. (2020) | Conèixer la influència dels DA en l’atenció i concentració dels infants. | N = 73 infants d’entre 9 i 11 anys | Test d’atenció D2 | Atenció i concentració | Millora notable de l’atenció i concentració passades 10 sessions de 15 minuts de DA |
| Watson et al. (2019) | Avaluar la viabilitat i eficàcia d’un programa pilot de DA de sis setmanes en rendiment acadèmic, comportament a l’aula i AF. | N = 374 infants d’entre 8 i 10 anys | Wheldall Assessment of Reading Passages (WARP) Test Westwood One Minute Tests of Basic Number Facts ActiGraph GT3-X accelerometers Direct Behaviour Rating Scale | Rendiment acad.mic AF Comportament a l’aula | Es va mostrar que el comportament en la tasca individual va augmentar en el grup d’intervenció, amb grans millores observades en els infants. Tot i així, no hi va haver cap efecte d’intervenció sobre el comportament a l’aula en la tasca grupal. No es van trobar efectes d’intervenció per a les matemàtiques, la lectura o l’AF durant el dia escolar. |
| Janssen et al. (2014) | L’objectiu d’aquest estudi va ser obtenir una idea dels efectes aguts d’un període curt d’AF sobre l’atenció selectiva en infants d’educació primària. | N = 123 infants de 10-11 anys | TEA-Ch test | Atenció a l’aula | Els nivells d’atenció de descans d’AF van ser significativament millors (p < .001) que després de no fer un DA. Els nivells d’atenció van ser millors després del descans d’AF d’intensitat moderada. |
| Egger et al. (2019) | L’objectiu de l’estudi va ser examinar els efectes dels DA amb esforç físic alt i compromís cognitiu alt (grup combinat), esforç físic alt i compromís cognitiu baix (grup aeròbic), o esforç físic baix i compromís cognitiu alt (grup cognitiu). | N = 142 infants d’entre 7 i 9 anys | Self-Assessment Manikin ActiGraph GT3X Eriksen flanker task Heidelberger Rechentest Hamburger Schreib-Probe (HSP 1–10) Salzburger Lesescreening PAQ-C | Nivell d’AF Rendiment acadèmic Resultats cognitius (matemàtiques, ortografia i lectura) | El grup combinat se’n va beneficiar en mostrar més exigència cognitiva. El grup cognitiu se’n va beneficiar només en termes de rendiment acadèmic, mentre que el grup aeròbic no en va resultar afectat. La inclusió de pauses d’AF cognitivament atractives sembla una manera prometedora de millorar les funcions cognitives dels escolars. |
| Mok et al. (2020) | Avaluar l’efectivitat d’aquest programa per canviar les actituds dels infants cap a la pràctica física. | N = 3036 estudiants d’entre 8 i 11 anys | Qüestionari de l’escala d’actituds envers l’AF | Actitud cap a la pràctica d’AF | Aquest estudi proporciona evidència sobre les millores en termes d’aprenentatge, experiència, actituds envers l’AF i motivació personal. |
| Schmidt et al. (2016) | Desenredar els efectes separats i/o combinats de l’esforç físic i el compromís cognitiu induïts per les interrupcions de l’AF en l’atenció dels infants de primària. | N = 92 infants d’11-12 anys | Test D2 PANAS-C | Atenció en els alumnes | L’esforç físic no va tenir cap efecte en cap mesura del rendiment atencional dels infants. El compromís cognitiu va ser el factor crucial que va conduir a més atenció enfocada i una velocitat més gran de processament. |
| Suarez-Manzano et al. (2018) | Analitzar els estudis que avaluen l’efecte de la pràctica d’AF integrada en els descansos escolars, sobre l’atenció en infants i adolescents. | Revisió sistemàtica | Atenció en els alumnes | Tots els estudis van utilitzar exercici físic a intensitat moderada-vigorosa d’una durada d’entre 5 i 30 min. En set estudis es van obtenir millores i en dos no es van obtenir canvis. Es van trobar diferències atenent al sexe. Finalment, es va observar la influència de la durada i intensitat de la intervenció. | |
| Paschen et al. (2019) | Investigar els efectes d’exercici amb demandes cognitives baixes i altes sobre la velocitat de processament i la precisió del rendiment en tasques que examinen la inhibició, memòria de treball i flexibilitat cognitiva en infants. | Revisió sistemàtica | Memòria de treball Inhibició Flexibilitat cognitiva | 10 estudis amb un total de 890 participants van revelar efectes positius en el rendiment de la memòria de treball després d’exercicis amb demandes cognitives baixes en comparació amb el descans assegut, resultats mixtos per a la inhibició després d’exercicis amb demandes cognitives altes i baixes i resultats mixtos per a flexibilitat cognitiva amb demandes cognitives baixes. | |
| Mavilidi et al. (2020) | Investigar si l’AF podria disminuir els nivells d’ansietat i millorar el rendiment de les proves de matemàtiques en infants de sisè grau. | N = 68 infants d’11-12 anys | The Cognitive Anxiety test Questionnaire Math Test | Nivells d’ansietat Rendiment acadèmic | Els estudiants amb ansietat baixa van obtenir millors resultats a l’examen de matemàtiques que els infants amb ansietat alta. No es van trobar diferències per a cap de les variables entre la condició d’interrupció de l’activitat i la condició de control. |
| Mavilidi et al. (2019) | Aquest estudi va examinar els efectes de diferents tipus de DA a l’aula sobre el comportament al treball dels infants, el rendiment acadèmic i la cognició. | N = 87 alumnes d’entre 9 i 11 anys | Behaviour observation of students in schools The Applied behaviour analysis for teachers Individual Basic Facts Assessment Tool The Flanker test | Comportament a la tasca Rendiment acadèmic Funcions executives | Es van trobar efectes significatius per al comportament en tasca. Van millorar els resultats quant al rendiment acadèmic en matemàtiques. No es va trobar efecte en les funcions executives. |
| Schmidt et al. (2019) | Investigar els efectes d’activitats físiques específicament dissenyades sobre l’aprenentatge del vocabulari de llengües estrangeres i el rendiment atencional. | N = 104 infants d’entre 8 i 10 anys | Cued recall test Test D2 | Rendiment acadèmic Atenció | L’aprenentatge incorporat amb l’AF va ser més efectiu per ensenyar als infants paraules noves que la condició de control. Per a infants, però, l’atenció focalitzada no va diferir entre les tres condicions. |
| Masini et al. (2020) | Investigar els efectes de DA en els nivells d’AF, comportament a l’aula, funcions cognitives i rendiment acadèmic en infants de primària. | Revisió sistemàtica | Nivell d’AF Comportament a l’aula Funcions cognitives Rendiment acadèmic | Es va trobar una millora significativa en l’augment dels nivells d’AF en infants de primària. Amb respecte al comportament a l’aula, el temps dedicat a tasques durant les lliçons va augmentar significativament. D’altra banda, els efectes sobre funcions cognitives i els èxits acadèmics (matemàtiques, lectura) no van ser concloents. | |
| Mazzoli et al. (2019) | Avaluar la viabilitat d’implementar una tasca motora cognitivament desafiant com un DA a les escoles. | n = 12 mestres i n = 34 alumnes | Entrevistes | Efecte d’implementar els DA a les aules | Les escoles van veure la tasca motora cognitivament desafiant com a apropiada i potencialment beneficiosa per als infants. Els infants van informar que gaudien dels DA. Els mestres en escoles d’educació especial van veure la tasca com a complexa i potencialment frustrant per als infants. |
| Buchele-Harris et al. (2018) | Aquest estudi va examinar els efectes dels DA en quatre setmanes, durant sis minuts diaris, en els nivells d’atenció i concentració en infants d’edat escolar. | N = 116 alumnes de 10 anys | Test D2 | Atenció i concentració | Es van trobar augments significatius en la velocitat de processament i en la capacitat d’atenció respecte del grup control. A més, va millorar notablement la concentració dels alumnes. |
| Mahar (2011) | L’objectiu de l’estudi va ser descriure el mesurament del comportament a la tasca i revisar la investigació sobre els efectes de breus interrupcions de l’AF en l’atenció a la tasca en estudiants de primària. | Revisió sistemàtica | Atenció | L’evidència limitada suggereix una petita millora en l’atenció a la tasca després dels descansos d’AF. Els estudiants que van participar en activitats físiques a l’aula que incorporaven conceptes acadèmics van demostrar millores significatives en l’atenció a la tasca respecte al grup control. | |
| Routen et al. (2017) | L’objectiu d’aquest estudi va ser determinar el grau d’implementació dels DA, a més d’investigar com afecten en el rendiment escolar. | 5 classes de 9-10 anys | The Children’s Activity Rating Scale The School Physical Activity Promotion Competence Questionnaire Actigraph accelerometer (GT3X or GT3X+) Test D2 | Funcions cognitives Nivell d’AF | No es van poder trobar resultats, ja que és un programa que no es va dur a terme. |
| Rizal et al. (2019) | El propòsit d’aquest estudi era mesurar l’efecte d’aquest programa a les etapes de canvi, quant a equilibri decisional, processos de canvi, autoeficàcia i exercici de temps lliure entre l’ètnia malaia en infants de primària. | N = 322 infants de 10-11 anys | Godin Leisure-Time Exercise Questionnaire (GLTEQ) The process of change questionnaire Plotniko 10-item decisional balance scale The three-factor, 18-item self-ecacy scale originated from Bandura | Processos de canvi Equilibri decisional Autoeficàcia | Va mostrar canvis significatius en el procés cognitiu. A més, es va observar un efecte d’interacció significatiu per etapes de canvi. |
| Morris et al. (2019) | Mostrar millores i beneficis educatius en les funcions executives i rendiment acadèmic dels alumnes a través de la iniciativa The Daily Mile (TDM). | N = 303 8.99 ± 0.5 anys | Proves sobre funcions executives (Trail Making Task; Digit Recall; Flanker; Animal Stroop) Prova de fluïdesa matemàtica (prova de suma i resta de matemàtiques, velocitat i precisió) GT9X, GT3X + acceleròmetres | Funcions executives Rendiment acadèmic AF | TDM va revelar un nivell d’AF significativament més alt (+10.23 min) i un temps sedentari reduït (−9.28 min) en comparació amb el control. El rendiment acadèmic va millorar significativament. No es van trobar diferències en les funcions executives. |
| Ruiz-Hermosa et al. (2019) | Avaluar la relació entre el desplaçament actiu al centre i el rendiment acadèmic en infants i adolescents. | Revisió sistemàtica | Rendiment cognitiu i acadèmic | No es van trobar prou evidències sobre la relació entre desplaçament actiu i rendiment cognitiu i acadèmic. |
