Resum 

L’objectiu d’aquesta tesi va ser analitzar les tendències de coordinació interpersonal sota diferents intensitats de marcatge en diferents categories d’edat en el futbol. Específicament, es va buscar mapejar i descriure la dinàmica de la coordinació interpersonal basada en les eines dels sistemes dinàmics, on va ser possible verificar les tendències de coordinació que van emergir en els diferents contextos presentats. La intensitat del marcatge va ser manipulada alterant-se l’espai de joc i el temps de possessió de la pilota en el petit joc de futbol popularment conegut com rondo. Cinc participants de cada categoria d’edat (sub13, sub15, sub17 i sub20) van complir la tasca en el propi ambient d’entrenament, combinant 4 condicions experimentals: espai ampliat i possessió de pilota lliure (AL), espai ampliat i possessió de pilota restringida (AR), espai reduït i possessió de pilota lliure (RL), i espai reduït i possessió de pilota restringida (RR). Les variables independents van ser la categoria d’edat (sub13, sub15, sub17 i sub20) i la intensitat del marcatge (AL, AR, RL i RR). Les variables dependents van ser l’acompliment en el joc (mesurat pel temps de ral·li; velocitat de la pilota i freqüència de passada); la topologia de les passades (mesura per les distàncies interpersonals, angle i velocitat de la passada en cada passada), i la sinergia del marcatge (mesura per la relació entre les distàncies de la pilota del marcador i del baricentre). Es van desenvolupar procediments d’anàlisi i eines que van permetre observar les tendències de coordinació interpersonal dels jugadors. Els resultats van demostrar que: 1) marcador i passadors són fortament acoblats (discutit aquí com la sinergia del marcatge); 2) la sinergia del marcatge emergeix d’un flexible i adaptatiu canvi de passades; 3) la sinergia del marcatge és fortificada en funció de la intensitat del marcatge, i 4) la sinergia del marcatge és fortificada en funció de l’edat i experiència en la modalitat. Resulta que la coordinació interpersonal en el marcatge (sinergia del marcatge) pot ser analitzada com un procés emergent i autoorganizat en el context d’acció, obrint noves línies d’estudi i intervenció en l’esport col·lectiu d’invasió.