Resum

Introducció. L’objectiu d’aquest estudi és identificar la intensitat del punt de màxima oxidació de greixos (Fatmax) i la seva relació amb el primer llindar de variabilitat de freqüència cardíaca (UVFC1). Subjectes i mètodes. 23 subjectes (10 homes; 13 dones), IMC 24.3 ± 3.1 kg/m2, edat 32 ± 10 anys, físicament actius (≥ 600 METS minut-setmana), van realitzar un test incremental per graons en cicloergòmetre. Es va registrar el V· O2, V· CO2, VFC i l’oxidació de greix per a cada etapa. Per a l’anàlisi estadística es van usar mesures de tendència central, contrastació de mitjanes, coeficient de correlació i anàlisi de gràfics de Bland-Altman. Resultats. Els valors per a Fatmax vs. l’UVFC1 van ser de 48.7 ± 7.1 vs 55.4 ± 9.2 %V· O2pic, 68 ± 34 vs. 84 ± 39 Watts, 112 ± 14 vs.125 ± 11 lpm i 1.25 ± .49 vs. 1.41 ± .54 L · min–1, totes les intensitats van presentar diferències significatives (p < .01) i es van identificar correlacions superiors a 0.8 per a W i V· O2. El valor de SD1 en Fatmax va ser 5.56 ± 2.8 ms. El Fatmax es va situar al 84.2; 90.5 i 90.5% de la càrrega en W, FC i ­V· O2pic de l’UVFC1 respectivament. El valor de 84.2%UVFC1 i SD1 = 5 en intensitat de watts no van presentar diferències significatives (p > .05), correlacions superiors a 0.8, un biaix de ≈3W i bon nivell d’acord amb els valors de Fatmax. Conclusió. Existeix correlació entre UVFC1 i el Fatmax en les variables de V· O2 i Watts. En utilitzar aquesta relació es pot identificar la càrrega en watts del Fatmax.