Resum

El pedagog Pere Vergés constitueix un símbol de l’Escola Nova a Catalunya. El seu model, centrat en els interessos de l’alumne, va en la línia de l’escola renovada en oposició a l’educació purament memorística. S’aposta així per l’autonomia i autogestió de tot el procés d’aprenentatge per part de l’infant. El joc és útil al pedagog per encaminar l’alumnat cap aquesta filosofia educativa. Apareix, per tant, un ús ludificat de l’educació. En aquest treball, partint de les idees de desescolarització i pedagogia líquida, es reflexiona i qüestiona sobre el sentit de llibertat de l’infant que Vergés promou a partir d’aquest ambient. Mitjançant una metodologia basada en l’anàlisi de diversos textos del pedagog i alumnes seus, es tracta el valor lúdic del model, i s’estudien les seves possibilitats educatives. La recerca es basa en anàlisis de fons secundàries relacionades amb el tractament del joc a l’educació. Els resultats mostren l’alta motivació de la proposta, i el foment de determinats valors a tenir en compte per a la incorporació de models ludicocompetitius i autogestionats pels propis alumnes a l’escola del segle xxi.