Resum

El propòsit d’aquesta investigació ha estat comprovar l’efecte de la intensitat del contramoviment sobre el rendiment del salt vertical. Per al control de la intensitat s’han utilitzat tres protocols de salts verticals amb participació de braços: a) salts verticals partint des de la posició de dempeus (CMJ + S), b) partint d’un salt previ on l’alçada de caiguda estava regulada pel participant, (DJ-AR) i c) partint d’un salt previ màxim (DJ-M). Han participat 28 esportistes practicants de modalitats esportives on el salt vertical constitueix una habilitat bàsica. S’ha utilitzat una plataforma de força, operant a 500 Hz, sincronitzada temporalment a una càmera de vídeo, que registrava a 210 Hz el pla sagital dels salts executat sobre la plataforma. L’acceleració vertical del CM es va determinar a partir de la força neta vertical i la massa del saltador. A continuació, els successius registres de la velocitat vertical i les posicions de component vertical adoptades pel CM es van determinar mitjançant integració de les components verticals de les funcions d’acceleració-temps i velocitat-temps, respectivament. Les constants d’integració es van determinar mitjançant imatges de vídeo (2D). Els resultats han posat de manifest que, quan s’executen salts amb alçades de caiguda superiors a 0,39 ± 0,05 m, el pic de potència durant la fase propulsiva (PP_(propulsiva)), l’impuls vertical de propulsió (IV_{(propulsió.)}), i l’alçada de salt (Y_cm vol), es redueixen de manera significativa (p < 0,001), la qual cosa ens permet afirmar que es redueix el rendiment durant la fase propulsiva.