Resum

La professió de bomber representa, amb seguretat, un dels oficis de major demanda física del sector públic (Bahrke, 1982; Brownlie et al., 1985; Davis, Dotson, & Santa María, 1982; Gledhill & Jamnik, 1992a). Una inusual i significativa alta incidència d’accidents laborals i morts prematures fan que sigui considerada com una de les professions de risc (Bahrke, 1982; Baris et al., 2001; Barnard, Gardner, & Diaco, 1976; Cady, Bischoff, O‘Connell, Thomas, & Allan, 1979; Cady, Thomas, & Kawasky, 1985; Demers, Heyer, & Rosenstock, 1992; IAFF, 1979; Ma et al., 2005), per la qual cosa, s’estableix fins i tot, en les seves retribucions econòmiques un plus de perillositat com a compensació. Els sobreesforços, les postures forçades i la fatiga estan entre les tres primeres causes de risc d’accident d’aquest col·lectiu (Sanz, 2006), però quan s’han engegat programes per a la millora de la condició física i la prevenció de lesions, la incidència d’accidents laborals ha disminuït i el rendiment davant situacions simulades ha millorat (Adams et al., 1986; Cady et al., 1985; Cohen, 1998; Czwalia, Sykes, sd; Fowler, 1989; Mealey, 1979; Paffenbarger, 1988; Peterson, Dodd, Alvar, Rhea, & Favre, 2008; Puterbaugh & Lawer, 1983).
Per tal de conèixer, els requeriments físics que comporta la feina dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, així com les variables determinants que afecten el seu rendiment, la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i de Salvament, i el Centre d’Alt Rendiment Esportiu (CAR), de Sant Cugat del Vallès, van promoure un seguit d’investigacions basades en tests de valoració fisicotècnica. La investigació a posat de relleu tant les capacitats físiques que implica la feina del bomber de la Generalitat, com l’exigència metabòlica, destacant el sobrepès com una de les variables que afecten més el seu rendiment.
Depenent, doncs, la salut dels bombers, la seva seguretat i la de la pròpia població de la capacitat per resoldre cadascuna  de les situacions a les quals s’han d’enfrontar, és essencial que les capacitats físiques del bomber s’adeqüin a les demandes reals del seu treball (Davis et al., 1982; Dotson, Santa María, Schuartz, & Davis, 1976; Gledhill & Jamnik, 1992).