Resum

Segons l’última Enquesta d’Hàbits Esportius (2010), el running és la cinquena activitat fisicoesportiva més practicada pels espa­nyols: el 5,6 % de la població major de 15 anys afirma que la practica amb regularitat. Els practicants del running, no obstant això, estan lluny de poder ser considerats com un grup homogeni. En aquesta comunicació es presenta un model de classificació sociocultural dels practicants de running, obtingut a partir dels resultats d’una investigació qualitativa feta amb una mostra de 76 corredors populars. La investigació parteix d’unes adaptacions del model cultural de Douglas (1996) i el model de classificació de les activitats d’oci d’Elias i Dunning (1988), segons les quals les dues dimensions que estructuren el camp social serien les pressions grupals i estructurals. Les primeres es manifesten d’una manera directa en el caràcter relacional d’aquesta pràctica esportiva (individual contra grupal), mentre que les segones es refereixen al seu grau de formalització tècnica, que es concretaria en aspectes com l’establiment d’objectius de millora, el grau d’adhesió a plans d’entrenament o el control del rendiment (disciplina contra espontaneïtat). La intersecció d’aquestes dues dimensions descobreix l’existència de quatre perfils o tipus ideals de corredors: els solitaris hedonistes, els individualistes competitius, els corredors sociables i els grupalistes disciplinats, les característiques dels quals són examinades en aquest treball.