Resum

Atès que són molts els autors que relacionen els aprenentatges escolars amb la lateralitat i l’esquema corporal i atès que és en l’assignatura d’educació física on es treballen aquests dos aspectes, es presenta una nova bateria de proves per valorar la lateralitat dels nens, pensada per a ser realitzada des de l’àrea d’educació física. Aquesta bateria es passa a 109 nens (entre 6 i 10 anys), d’entre els quals en 49 casos es fa un estudi longitudinal en tres anys consecutius. Finalment, es compara la lateralitat dels nens de sis i set anys amb els seus aprenentatges escolars utilitzant un qüestionari amb set ítems que contesten els professors tutors dels nens. El test de lateralitat que es proposa consta de 12 proves, una d’orientació espacial i de diferenciació entre dreta i esquerra, quatre de membre superior (assenyalar zones corporals, llançar amb punteria, col·locar amb precisió i llançar amb força), quatre de membre inferior (equilibri sobre un peu, pujar i baixar un graó de forma alternativa, salt de gambada i llançament amb punteria), dues d’oculars (tub de cartró i sighting o full foradat) i una de sentit de gir (dempeus, realitzar 1800 i 3600). Dintre de les conclusions en destaquen dues: primer, que el test és fiable i útil, encara que es proposa anul•lar la prova d’equilibri, perquè els valors difereixen dels de les altres proves i, segon, que els nens que tenen les valoracions més altes dels ítems d’aprenentatge són els que tenen lateralitat homogènia destra, i les valoracions més baixes són per als pocs casos de l’estudi amb lateralitat homogènia esquerrana, i a més a més, els nens amb encreuament a nivell ocular i podal són els que tenen majors dificultats dintre de la la­teralitat no homogènia, tant en aprenentatge i comprensió lectora com en organització i atenció a classe.