Resum

L’estudi és un diagnòstic de la situació actual de l’educació física a la ciutat de Barcelona amb una doble finalitat: proporcionar una eina per avaluar la qualitat de l’àrea d’educació física i obrir camins per a futures recerques. La pregunta de la investigació “Quina és la qualitat de l’àrea educació física als centres docents d’ESO a la ciutat de Barcelona?” és una pregunta de tipus descriptiu, perquè pretén donar compte de les variables que determinaran la qualitat de l’àrea d’educació física dels centres d’ESO de la ciutat. Barcelona és una ciutat prou representativa de les diferents categories d’àrees d’educació física amb les quals ens podem trobar: districtes diversos, centres d’una sola línia, centres grans, centres amb dependències jurídiques diferents (privats, públics, etc.), centres on a més a més es cursen cicles formatius relacionats amb l’activitat física i l’esport, centres amb moltes instal•lacions o sense instal·lacions esportives, centres amb departament d’educació física o sense departament. La tesi té, doncs, com a finalitat principal, col·laborar en la recerca d’indicadors clau per valorar la qualitat de l’àrea d’educació física en l’etapa preactiva, és a dir, abans de la interacció directa amb l’alumnat. A partir de la revisió bibliogràfica realitzada en l’estat de la qüestió al voltant de tres eixos fonamentals, qualitat, educació i àrea d’educació física, s’ha establert el marc teòric de la recerca. Així, s’han establert cinc nivells de qualitat, des d’un primer nivell de “qualitat normativa”, determinat per decisions preses per l’administració educativa, fins arribar a un cinquè nivell de “qualitat operativa”, en el qual el professorat de l’àrea es converteix en el protagonista de canvis que afavoreixin la millora. S’han seleccionat els indicadors agrupats en tres dimensions: entrada (context), procés (acció educativa) i sortida (resultats). Mitjançant entrevistes demoscòpiques als caps de departament de 198 centres de secundària -d’un total de 227 que durant el curs 2002-2003  formaven l’univers de centres que impartien l’ESO a la ciutat de Barcelona- i utilitzant com a instrument d’observació un qüestionari format per 59 preguntes, es va procedir a recollir la informació de cada indicador. La recollida de les dades i la posterior introducció al programa estadístic SPSS va permetre l’anàlisi estadística. Fins aquí, una primera aproximació als resultats finals, més aviat descriptius, de la situació de l’àrea d’educació física a la ciutat. D’aquesta primera part de l’estudi es deriva la tria dels indicadors de qualitat de l’àrea d’educació física. La recerca culmina amb el disseny d’un instrument d’autoavaluació de l’àrea d’educació física (AQUAEF), perquè cada centre pugui detectar els punts forts de la seva àrea que val la pena mantenir, i també els punts febles que cal millorar-ne. Una eina d’aquestes característiques facilita l’anàlisi per part del mateix professorat de l’àrea motivat per la millora continua.