La recuperació en l’entrenament intervàlic

L’objectiu de la recerca és l’estudi de la influència de l’evolució de les necessitats recuperatèries (NR) en l’entrenament intervàlic (IT). Es van obtenir dades de 30 atletes de competició, però completes només de 8 (24±8 anys, 87±20 km/setm., 8±7 anys d’experiència). Es van recollir les freqüències cardíaques mitjançant el SPORT TESTER 3000 SYSTEM en tres proves de camp: Test Conconi, IT amb recuperació relativa cardíaca fixa (140 p/m) i IT amb recuperació absoluta temporal fixa (1 min.). Les variables més significatives van ser: ritme cardíac màxim de treball, ritme de sortida de treball i el temps de pausa. Vaig establir dos grups: deficitaris (TP>1 min.) i excedents recuperatoris (TP<1 min.)

Conclusions

1. L’evolució de les NR és individual i específica. 
2. Existeix un increment progressiu de les NR tret de la darrera repetició per efecte de la relaxació psicológica.
3. L’experiència influeix significativament en la resta de variables. 
4. La recuperació fixa absoluta modifica progressivament el tipus d’esforç i entrenament.
5. La RST màxima per continuar un IT es situa entre 140 p/m i el llindar aerbbic.