Evolució històrica de l’hoquei sobre patins

Els orígens de l’hoquei sobre patins, com molts d’altres esports, cal cercar-los a Anglaterra, on a finals del segle XIX un ciutadà d’aquest país, Edward Crawford, amb motiu d’un viatge que havia fet a Chicago, va portar cap a Europa una sèrie d’idees per a la pràctica de nous esports, desconeguts en el nostre continent. Entre aquestes idees hi figurava el “rink hockey”, una adaptació de l’hoquei sobre gel a Ies pistes de sòl de fusta que en aquells temps començaven a proliferar a Europa occidental, on el patinatge sobre rodes tenia ja força adeptes, especialment a Anglaterra, França i Alemanya. Aquell primitiu hoquei sobre patins que Crawford va inventar adoptà uns sistemes de joc molt similars a l’hoquei sobre gel que es practicava als Estats Units. Els primers practicants d’aquest nou esport jugaven partits molt rudimentaris sobre patins de rodes, amb un estic o pal de fusta com el d’hoquei sobre gel (amb la pala plana en comptes de la curvada actual) i un “puck” o disc pla de fusta d’uns vuit centímetres de gruix en lloc de l’actual bola de cautxú. A les més de 600 pistes de sòl de fusta que existien a Anglaterra a principis del segle XX hi havia molts grups d’amics aficionats al patinatge que jugaven partits d’aquest rudimentari hoquei sobre patins, encara que de manera totalment informal, sense existir cap tipus de competició.