Aproximació al pensament i la ideologia cagigaliana a través de la premsa escrita (1960-1983)

El 7 de desembre de 1983 va morir a Barajas José M. Cagigal. D’aquesta manera culminava la intensa vida d’un home treballador. Cagigal va lliurar esforços i dedicació amb l’única finalitat d’enaltir els valors de l’educació física i l’esport a Espanya. Tota la línia del pensament cagigalià es mou entorn de tres pilars bàsics: olimpisme, humanisme i esport. Cagigal entén els JJ00 moderns com una comunió de la humanitat, amb grans possibilitats de convertir-se en el motiu de confraternització entre els pobles. Considerada la seva instrucció com a humanista, la seva personalitat i la seva tasca estan presents en tots els seus escrits. Veu l’esport com un mitjancer, com un element humanitzant de la societat actual, esquerpa i agressiva amb ella mateixa. Cagigal assenyalava la dimensió intel.lectual del concepte d’esport i el diferenciava en dos: l’esport praxi i l’esport espectacle; considerava el primer com el més proper als aspectes naturals per tant, humans. Creiem que la seva trajectòria és un bon fil conductor de les vicissituds de l’educació física i l’esport al nostre país. Si bé les seves obres escrites són de coneixement general, ens va semblar interessant donar a conèixer un seguiment de la seva ideologia (segurament més espontània) mitjançant les seves manifestacions a la premsa diària nacional. Aquesta anàlisi s’ha realitzat de manera cronològica, des dels inicis de la seva aportació conceptual al món de l’educació física i l’esport (1960) fins als últims moments de la seva vida (1983).