Resum

Evidentment desenvolupar un tema com l’evolució de les línies pedagògiques de l’Eduació Física ens obligava a endinsar-nos en la Història de l’E.F., en la Història de l’Educació i en la pròpia Història d’Espanya per a comprendre millor l’evolució d’aquestes línies pedagògiques. L’educació ha tingut una perdurable tendència a privilegiar la faceta intel.lectual i espiritual de l’home a expenses de l’E.F., com si aquesta es realitzés per si sola. El segle XIX, segons Gérard Broyer, amb la institucionalització de l’E.F., va ésser el del descobriment del cos de l’escolar sobre tot, de les seves exigències biològiques. Ara bé, ha mantingut una línia pedagògica pròpia o bé s’ha vist envoltada en l’evolució de l’educació en general i de la societat espanyola?. ¿Quines línies ha seguit l’E.F. i per tant quina evolució podem analitzar en aquestes línies pedagògiques?. ¿Quina idelogia sustentaven aquestes línies pedagògiques per les quals ha passat l’E.F. a Espanya en la seva breu història?. Personalment m’atreveixo a assegurar que l’E.F. ha anat a rossegons de les línies pedagògiques imperants, que d’alguna manera, ha estat colonitzada, tret d’algunes excepcions i que actualment està buscant i desenvolupant la seva pròpia personalitat i identitat. De tota manera pretendre mantenir l’asèpsia de l’E.F. dintre de les matèries dels programes educatius és una mica sospitós i voler enganyar-nos. La ideologia és sempre present a l’educació. Potser, a través l’educació, i per què no la pròpia E.F., no ens transmet, en última instància, determinats valors?. Realitzem una breu síntesi històrica de l’E.F.. En la recerca del nostre propi passat recorrerem fugaçment els fets més importants de la nostra història per a comprendre millor l’evolució de l’E.F. a Espanya.