Aspectes sociològics de les pràctiques físiques a la tercera edat

El que fa uns anys s’ha posat de moda anomenar la “3ª edat” és el temps que s’inicia al final de l’edat madura i que té major relació amb un sentiment propi referent a manifestacions físiques, psicològiques i socials, que amb l’edat cronològica a la qual irremeiablement es refereix. L’anàlisi dels processos biològics, psicològics i socials generalment estan força relacionats, i són complexos degut als trets diferencials de cada individu, dels seus antecedents, etc. i és realment difícil generalitzar. De quatre grans apartats que tracta l’article, el primer tracta de les repercussions de l’envelliment sobre l’individu a nivell físic, psicològic i social; a continuació ofereixo una explicació força acceptada sobre el perquè de l’aparició de la problemàtica de la tercera edat, i l’actual i cada cop més important marginació a la qual està sotmès aquest grup social. El següent apartat, específic sobre les activitats físiques, no pretén valorar els continguts, sinó l’orientació d’aquestes tenint en compte la importància d’actuar sempre a nivell físic, psicològic i social, de forma paral·lela, i com a punt final de reflexió per a tots, es tracta la influència de l’estil de vida sobre una major qualitat d’aquesta en edat avançada, oferint algunes correlacions obtingudes en estudis sobre longevitat