Joan d’Ivori; il·lustrador dels jocs olímpics de l’antiguitat

A les darreries de l’any passat, un llibre de Josep M. Cadena, Montserrat Castillo i Pilar Velez, editat per l’Ajuntament de Barcelona (D’Ivori. La màgia de la illustració) i un article de Montserrat Castillo a la Revista de Catalunya (Joan D’Ivori o l’amor pel llibre) ens recordaven el nom de qui ha estat el més important il.lustrador de llibres de la primera meitat del nostre segle. Ambdues publicacions arribaven amb set anys de retard —el llibre segons sembla per motius administratius— al centenari del seu naixement l’any 1890, encara que coincidint amb el cinquantenari de la seva mort, l’any 1947. Joan Vila i Pujol, dit Joan D’Ivori o simplement D’Ivori, per la blancor i puresa de la seva pell, fou un personatge sorprenent per la polifacètica activitat desenvolupada en el terreny del dibuix i de la pintura. Com que de molt petit va demostrar capacitat artística, l’enviaren a escoles d’art a perfeccionar-se, al mateix temps que feinejava en el taller de vitralls del seu pare. Es conserven alguns projectes seus de vitralls modernistes. Va estar fonamental en la seva formació passar a trebaIlar amb en Josep Triadó i Mayol, el qual va despertar en el joveJoan l’amor pel llibre bellament presentat i li ensenyà els secrets de l’ofici d’illustrador.