Educació física i necessitats educatives especials: possibilitats i limitacions

El treball que aquí s’exposa tracta sobre el món de les necessitats especials, contextualitzat en l’àmbit educatiu, i més concretament en el de l’educació física a aules d’integració. Aquest estudi descriptiu conceptualitza termes com normalització, integració i inclusió; analitza els beneficis de l’educació inclusiva; descriu els elements programàtics bàsics (revisió, reflexió, realització, resultats i retroalimentació), els quals poden incardinar-se amb els tres nivells (avaluació de les necessitats, disseny i implementació programàtica, i avaluació del programa) suggerits per Heikinaro- Johansson et al. (1995). També es tracten aspectes genèrics de la programació. Es té com a marc “deontològic” els principis que enumera Rose (1996): dret, accés, participació, integritat i associació. També, es donen pautes per fer una adequada avaluació (de les necessitats, de les actituds, del procés d’ensenyament-aprenentatge, etc.). I, encara que de manera succinta, s’aporten suggeriments sobre la implementació dels programes educatius que fluidifiquen la inclusió d’alumnes amb necessitats educatives especials. Tot això, encara que concretat des d’un enfocament “filosòfico-pedagògic”, és quelcom tan pragmàtic que de no portar-ho a terme, la nostra programació no arribaria mai a bon port.