Resum

En aquest article es presenta una concepció funcional de la consciència i es fa il·lustrant-ho amb l’activitat esportiva. Des d’una perspectiva psicològica s’afirma, primer, que el que s’anomena “consciència” és funcionalment parlar. És a dir, funcionalitat associativa que es dóna com a adaptació a les convencions lingüístiques. Segon, que parlar és una manera d’adonar-se i, que aquesta manera d’adonar-se l’anomenem coneixement o cognició i que, en una dimensió autocognitiva, permet parlar de si mateix i de la consciència com a facultat per a fer-ho. Tercer, que el que s’anomena “consciència moral” és també coneixement, però especialment dedicat a discernir entre el bé i el mal, relatiu, sobretot, a la pròpia conducta, i més enllà del fet que el be i el mal poden anar acompanyats de condicionaments positius i negatius. Quart, que en l’esport i en la vida, en general, el concepte de consciència té la connotació d’un coneixement que obliga al comportament congruent i que les anomenades tècniques psicològiques són maneres d’actuar guiades per aquell coneixement.