Resum

El procés hegemònic de formació dels professors al Brasil, l’activitat avaluativa de l’exercici escolar, es va limitar durant molt de temps a verificar si l’alumne aprenia o no el que s’esdevenia mitjançant judicis de valor, fonamentats en models o paràmetres racionalistes. Respecte de l’Educació Física, es pot afirmar, que la pràctica dels professors sovint va anar lligada a l’educació tradicional mitjançant la reproducció de models d’ensenyament fonamentats en el desenvolupament de les aptituds fisicomotores i de les habilitats esportives, l’estratègia principal d’avaluació de les quals és comparar i classificar, en seleccionar l’alumne en base al seu creixement físic i biomètric. A partir de les crítiques fetes a aquest model tradicional des de l’inici dels anys 80, es va procurar de construir noves estratègies avaluatives relacionades amb models d’ensenyament al voltant d’una perspectiva ampliada de l’educació. Mentrestant, podem afirmar que, davant de les dificultats sociopoliticoeconòmiques i a la formació pedagògica trobades al Brasil, només a partir de la meitat dels anys 90, amb la lluita per la instauració de la democràcia i l’autonomia de l’escola, va haver-hi la possibilitat concreta d’elaborar col·lectivament propostes curriculars. Així doncs, l’objectiu d’aquest treball és presentar les bases praxeològiques d’un projecte avaluatiu per a l’Educació Física Escolar, el qual, està sent discutit i implantat gradualment a les xarxes municipals, estatals i federals de l’ensenyament escolar (primer grau). La seva finalitat és contribuir amb la formació participativa de l’alumne a partir de la vehiculació i utilització crítica del coneixement de la cultura corporal humana.