Resum

L’objectiu del present estudi ha estat el de comparar la resposta de la FC durant la fase ràpida de la recuperació en tres formes diferents d’exercici intermitent (EI): aeròbic (AE), aeròbic-anaeròbic o llindar (LL) i anaeròbic (AN). La importància de l’estudi radica en l’aportació d’una informació de major rigor científic en el moment de valorar les càrregues en els El. En una primera fase, s’han determinat les intensitats (km/h), mitjançant una prova màxima. En la segona fase, cada una de les 9 persones voluntàries va fer les tres formes d’El en funció dels valors obtinguts en la fase anterior. L’estudi de l’evolució de la FC durant la recuperació en els tres tipus d’El, es va fer mitjançant una prova de paral.lelisme de les rectes de regressió corresponents. Els resultats indiquen que les tres rectes de regressió, per al punt de tall als 20 s són diferents (F (4,12) > 0,05), però, tanmateix, les pendents són iguals (F(2,12) < 0,05). Els termes independents difereixen estadísticament com correspon a les diferents intensitats. L’explicació d’aquests resultats és degut a què la sensibilitat del baroreflex durant la fase ràpida és independent de la càrrega imposada durant l’El, doncs la resposta cardíaca durant la fase lenta ve determinada per factors afegits als mecanismes nerviosos. D’aquesta manera, cal ser prudent quan es determinen les intensitats exclusivament en funció de la FC de recuperació.