Resum

Amb la finalitat de validar una bateria de proves de ritme, aquesta ha estat aplicada a tres mostres que presenten diferents tipus i nivells d’experiència respecte de la capacitat rítmica. Grup 1: experiència escassa o nul·la; Grup 2: professors de música; Grup 3: gimnastes de gimnàstica rítmica. Com a conclusions més destacables de l’estudi exposem que, en primer lloc, el “tempo” de les proves condiciona l’ajust temporal. En segon lloc, es constata que hi ha diferències significatives entre el Grup 2 –músics– i la resta dels grups, en algunes proves ràpides (estructures ternària i quaternària), lentes (estructures ternària i quaternària) i molt lentes (totes les estructures). En tercer lloc, destaquem que les proves d’estructura simple presenten millors resultats que no pas les d’estructura ternària i aquestes, millors resultats que les d’estructura quaternària.