Resum

Des de l’anomenat Model Teòric de Camp en psicologia, s’estableix un estudi deductiu dels fenòmens esportius per tal d’aproximar-se al comportament tàctic. En primer lloc, es contrasta la Percepció  –les habilitats perceptivomotrius i la Tècnica– amb l’Enteniment  –els sabers interactius de la Tàctica i els sabers cognoscitius. Aquesta distinció es basa en el concepte de finalitat adaptativa, que és física en el primer cas i social en el segon. La Tècnica es presenta en dos nivells funcionals –Constància i Configuració– i s’exposa amb els conceptes de repetició i ciclicitat. El saber interactiu es presenta també en base a dos nivells funcionals –Coneixement  i Interpretació– i es posa l’èmfasi en el fet que el saber esportiu és coneixement o interpretació interactiva entre els participants, explicat en base a les convencions socials sobre com jugar. Aquestes convencions socials no queden definides només per les relacions clàssiques d’Assoliment d’un Objectiu Físic (Oposició) o d’Harmonització Perceptiva (Col·laboració) sinó que també s’hi inclou un tercer aspecte que anomenem “Modificació de la Seqüència Motriu” (Atac i Defensa) que esdevé l’especificitat diferencial del saber jugar tàcticament. Destaquem, complementàriament, que la distinció que es fa entre “saber interactiu” i  “saber cognoscitiu” permet també diferenciar entre saber jugar i saber sobre jugar, respectivament. A banda d’això, es presenta la idea que per a comprendre la tàctica esportiva cal plantejar-la com un saber interactiu interpretatiu, cosa que –sigui dit de passada– només es dóna en un nombre limitat d’esports.