Resum

Lluís Montané i Mollfulleda, nascut a Sant Celoni, l’any 1905, era un artista integral, emmarcat dins dels corrents noucentistes i mediterranistes que se sostenen en la tradició clàssica del món grec. Va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (Llotja) entre 1921 i 1927, encara que abans, de molt jove, va treballar durant tres anys al taller de l’escultor Eusebi Arnau (1864-1933). A Llotja, el seu segon mestre, després del professor de primer curs, Parera, va ser Antoni Alsina i Amils (1864-1948), el qual, com comentarem, va ser el més apreciat. Montané va voler conèixer el món del seu art i després d’aconseguir una beca, el 1926, per fer estudis a Espanya, va guanyar per concurs, el 1928, una pensió de la Diputació de Barcelona per ampliar estudis a Itàlia, França i Bèlgica. A Bèlgica va estudiar de prop l’obra de Constantin Meunier (1831-1905). L’any 1930, a París, va freqüentar la Grande Chau­mière, on encara es respiraven les idees i directrius d’Auguste Rodin (1840-1917) i d’Antoine Bourdelle (1961-1929). Abans havia estat a Itàlia, a Florència i a Roma, a l’Acadèmia de Belles Arts d’Espanya, al costat del mestre Miquel Blay (1866-1936) on, alhora que millorava el seu aprenentatge, va poder contemplar als museus de Roma i de Nàpols les escultures dels autors clàssics. En 1931 va donar a la Generalitat la seva obra Joguinera, realitzada durant el seu periple per Europa. Aquesta escultura es va ubicar al despatx del president Macià i a hores d’ara es troba al Centre de Cultura Contemporània.