Resum

El pensament de l’alumne d’Educació Secundària Obligatòria cap a l’Educació Física és un tema de gran interès entre els docents. Hi ha nombroses variables que determinen aquest pensament. En la nostra investigació hem analitzat com es relaciona l’edat (12-13 i 14-15 anys) de l’alumne amb altres aspectes de l’Educació Física: la importància i l’interès que l’alumne concedeix a l’Educació Física, la pràctica fisicoesportiva extraescolar i el context en què es realitza aquesta pràctica (federada o pel seu compte). Per fer-ho, hem utilitzat el Qüestionari per a l’Anàlisi del Pensament de l’Alumne en Educació Física (QAPAIF) elaborat per a aquesta investigació, i l’hem aplicat a una mostra de 1.499 estudiants de primer i segon cicle d’Ensenyament Secundari Obligatori de la Regió de Múrcia. Per a l’anàlisi de resultats hem realitzat estadístics descriptius de totes les variables, i també anàlisis d’independència entre variables mitjançant les proves de Khi quadrat de Pearson, completada amb l’anàlisi de residus tipificats corregits. Les principals conclusions a què hem arribat han estat: l’Educació Física agrada més als alumnes de 12-13 anys que als de 14-15 anys, car la troben molt important i útil, perquè els ajuda a relacionar-se amb la resta i a ser més intel·ligents. L’Educació Física és primer que tot competició i diversió, per als alumnes de 12-13 anys, per això els continguts més importants són la Condició Física i la Salut, els Jocs i Esports i les Activitats al medi natural, en canvi, l’Expressió Corporal no rep la mateixa consideració. Als alumnes de 12-13 anys els agrada que el professor sigui bo, alegre, just, que els encoratgi, que els corregeixi a classe i que porti roba esportiva.