Caracter\u00edstiques i resultats dels estudis seleccionats (en ordre alfab\u00e8tic)<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\nAutoria (any)<\/td> Factors <\/td> Poblaci\u00f3<\/td> N1<\/sup><\/em><\/td> Disseny<\/td> Instrument<\/td> Resultats rellevants<\/td><\/tr> Ahmed et al. (2020)<\/td> 1-2-8 <\/td> Atletes d\u201911-21 anys<\/td> 382<\/td> Quantitatiu transversal<\/td> Q\u00fcestionari motivaci\u00f3 esportiva<\/td> El factor motivacional \u201csalut\u201d \u00e9s m\u00e9s alt per a les noies i el factor \u201cestatus social\u201d per als nois.<\/td><\/tr> Amado et al. (2015)<\/td> 1-2-8-9<\/td> Esportistes 10-16 anys
Pares i mares<\/td>321
321<\/td>Quantitatiu transversal<\/td> Q\u00fcestionaris NPB2<\/sup>, suport parental, motivaci\u00f3 i gaudi esportiu<\/td> La pressi\u00f3 parental es relaciona negativament amb la satisfacci\u00f3 de les NPB. Les NPB s\u00f3n un predictor positiu de la motivaci\u00f3 intr\u00ednseca. La motivaci\u00f3 \u00e9s un predictor del gaudi en l\u2019AF.<\/td><\/tr> Beasley i Garn (2013)<\/td> 1-2-7<\/td> Noies de 8\u00e8, 9\u00e8 i 10\u00e8 curs<\/td> 319<\/td> Quantitatiu transversal<\/td> Q\u00fcestionaris motivaci\u00f3 autopercepci\u00f3 i AF<\/td> La motivaci\u00f3 extr\u00ednseca es relaciona directament amb l\u2019autoconcepte f\u00edsic, per\u00f2 no es relaciona amb l\u2019AF.<\/td><\/tr> Bevan et al. (2021)<\/td> 6-7-8-9-10 <\/td> Noies d\u2019\u201cesports masculins” 13-17 anys<\/td> 34<\/td> Qualitatiu<\/td> Grup de discussi\u00f3 i entrevista <\/td> Les raons perqu\u00e8 les adolescents participin en l\u2019AF es resumeixen en: connexi\u00f3 social, mentors de club (representants d\u2019elit) i models femenins en els mitjans de comunicaci\u00f3.<\/td><\/tr> Bevan i Fane (2017)<\/td> 2-7-8-9-10<\/td> Noies esportistes de 13-17 anys<\/td> 34<\/td> Qualitatiu narratiu<\/td> Grups de discussi\u00f3 i entrevistes<\/td> M\u00e9s falta de models de conducta per a les noies. Es percep discriminaci\u00f3 de g\u00e8nere en la naturalesa del llenguatge i en l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019esport escolar. Les noies es perceben \u201cmenys competents\u201d que els nois.<\/td><\/tr> Budd et al. (2018)<\/td> 7-8 <\/td> Nenes de 6\u00e8 grau<\/td> 1,721<\/td> Quantitatiu transversal<\/td> Acceler\u00f2metre i q\u00fcestionaris gaudi de l\u2019AF, suport social i clima escolar<\/td> Es van trobar efectes significatius en el gaudi de l\u2019AF de les noies per part de: professorat, nois, fam\u00edlia i ve\u00efnat. Nom\u00e9s hi ha efectes directes sobre l\u2019AF per part del suport social de les amistats.<\/td><\/tr> Castro-S\u00e1nchez et al. (2016)<\/td> 1-7-8 <\/td> Adolescents de 15-18 anys<\/td> 2,134<\/td> Quantitatiu transversal<\/td> Q\u00fcestionaris AF, AF familiar i motivaci\u00f3<\/td> Les noies orienten l\u2019AF al lleure i la recreaci\u00f3 i els nois al factor competitiu. Les noies mostren valors m\u00e9s alts en el clima orientat a la tasca i els nois en el clima orientat a l\u2019ego.<\/td><\/tr> Cowley et al. (2021)<\/td> 2-3-5-6-7-8-9-10 <\/td> Noies de 13-17 anys<\/td> 48<\/td> Qualitatiu<\/td> Q\u00fcestionari i grups de discussi\u00f3<\/td> L\u2019AF de les noies est\u00e0 influ\u00efda per factors intrapersonals (ser jutjades i canvi de prioritats), interpersonals (pressions i suport social) i organitzatius (entorn esportiu).<\/td><\/tr> Davison et al. (2010)<\/td> 1-2-5-6-10<\/td> Nenes de 13 anys<\/td> 151<\/td> Quantitatiu longitudinal<\/td> Acceler\u00f2metre, estetoscopi i q\u00fcestionaris gaudi i motivaci\u00f3 esportiva<\/td> La falta de compet\u00e8ncia \u00e9s la ra\u00f3 m\u00e9s freq\u00fcent perqu\u00e8 no agradi l\u2019AF, seguida de l\u2019esfor\u00e7 o la fatiga percebuda. Les menys freq\u00fcents s\u00f3n l\u2019impacte f\u00edsic, la identitat i la falta d\u2019oportunitats.<\/td><\/tr> Dawes et al. (2014)<\/td> 1-2-6-7 <\/td> Joves europeus<\/td> 986<\/td> Quantitatiu longitudinal<\/td> Q\u00fcestionaris valor de l\u2019esport, autopercepci\u00f3 i participaci\u00f3 esportiva <\/td> Els homes participen m\u00e9s en esports organitzats i tenen m\u00e9s valors d\u2019autocompet\u00e8ncia. El sexe no prediu la participaci\u00f3 informal. La percepci\u00f3 de compet\u00e8ncia influeix en la participaci\u00f3.<\/td><\/tr> Diaconu-Gherasim i Duca (2018)<\/td> 8 <\/td> Adolescents 12-15 anys<\/td> 120<\/td> Quantitatiu transversal<\/td> Q\u00fcestionaris aferrament i relacions interpersonals<\/td> Les noies es perceben m\u00e9s prosocials que els nois. Un aferrament segur amb els pares repercuteix en una qualitat de l\u2019amistat m\u00e9s gran i en la compet\u00e8ncia social en l\u2019entorn d\u2019equip.<\/td><\/tr> Drummond et al. (2022)<\/td> 1-2-5-6-7-8 l<\/td> Estudiants secund\u00e0ria
Professorat
Progenitors<\/td>2,189
11
5<\/td>Explicatiu seq\u00fcencial mixt<\/td> Grups de discussi\u00f3, entrevistes i q\u00fcestionaris AF, motivaci\u00f3, resili\u00e8ncia, autoestima i apreciaci\u00f3 corporal<\/td> El canvi de prioritats durant l\u2019adolesc\u00e8ncia, la falta de temps i el cost econ\u00f2mic limita l\u2019AF. La diversi\u00f3, l\u2019amistat, l\u2019empoderament i la competici\u00f3 s\u00f3n facilitadors de l\u2019AF en les noies. Gran import\u00e0ncia del paper d\u2019entrenadors i pares.<\/td><\/tr> Eime et al. (2015)<\/td> 2-5-6-7-8 <\/td> Alumnes de 7\u00e8 i 11\u00e8 curs<\/td> 440<\/td> Quantitatiu longitudinal<\/td> Q\u00fcestionaris percepci\u00f3 de compet\u00e8ncia, autoefic\u00e0cia, AF, suport, factors ambientals i socioecon\u00f2mics<\/td> La falta d\u2019energia i de temps i la import\u00e0ncia de l\u2019\u00e0mbit educatiu augmenta amb l\u2019edat. El suport familiar i de les amistats i la compet\u00e8ncia percebuda disminueixen amb el temps.<\/td><\/tr> Eime et al. (2016)<\/td> 2-4-5-6-7-8-9<\/td> Alumnes de 7\u00e8 i 11\u00e8<\/td> 729<\/td> Quantitatiu longitudinal<\/td> Q\u00fcestionari i diari d\u2019AF <\/td> Amb l\u2019edat augmenten els entorns esportius no competitius-organitzats (falta temps). El suport d\u2019amistats i fam\u00edlia disminueix amb el temps.<\/td><\/tr> Fr\u00f6mel et al. (2022)<\/td> 1-2-3-7 <\/td> Noies i nois<\/td> 1,558<\/td> Quantitatiu transversal<\/td> Q\u00fcestionaris motivaci\u00f3 i AF <\/td> Els nois presenten m\u00e9s motivaci\u00f3 que les noies en tots els motius menys en aparen\u00e7a est\u00e8tica. Els motius de gaudi, compet\u00e8ncia i aparen\u00e7a s\u00f3n els que m\u00e9s augmenten l\u2019AF.<\/td><\/tr> Gil-Madrona et al. (2014)<\/td> 7-10<\/td> Nenes i nens de 6\u00e8 curs<\/td> 250<\/td> Quantitatiu transversal<\/td> Q\u00fcestionari sobre l\u2019AF a l\u2019escola<\/td> El 28.5 % de les nenes consideren ser rebutjades quan juguen amb els nens. Moltes nenes consideren que s\u00f3n escollides en \u00faltim lloc. El 25 % dels participants diferencien esports exclusius per a nens i nenes.\u00a0<\/td><\/tr> Gil-Madrona et al. (2017)<\/td> 7-10<\/td> Nenes i nens de 6\u00e8 curs<\/td> 1,094<\/td> Quantitatiu transversal<\/td> Q\u00fcestionari sobre l\u2019AF a l\u2019escola<\/td> Les noies perceben que els nens no els deixen jugar i se senten m\u00e9s rebutjades que els nois. Els nois estan m\u00e9s d\u2019acord que hi ha jocs diferents per a nens i per a nenes.<\/td><\/tr> Kirby et al. (2012)<\/td> 6-7<\/td> Noies de 2n i 4t ESO
Directors<\/td>1978
123<\/td>Quantitatiu transversal<\/td> Enquesta noies i enquesta centre sobre AF escolar<\/td> L\u2019EF \u00e9s la predictora que m\u00e9s augmenta l\u2019AF en les adolescents. Les adolescents de centres amb m\u00e9s varietat de clubs augmenten la seva probabilitat de ser f\u00edsicament actives.<\/td><\/tr> Knowles et al. (2014)<\/td> 1-2-3-4-5-8-10<\/td> Noies adolescents<\/td> 14<\/td> Qualitatiu narratiu<\/td> Entrevistes narratives<\/td> Durant l\u2019adolesc\u00e8ncia disminueix la percepci\u00f3 de compet\u00e8ncia i es donen canvis en la motivaci\u00f3 i p\u00e8rdua del sentit per l\u2019AF. La forma corporal preocupa m\u00e9s en pres\u00e8ncia de nois. Els valors socials dominants contradiuen la identitat activa.<\/td><\/tr> Kopcakova et al. (2015)<\/td> 1-2-8<\/td> Alumnes d\u201911, 13 i 15 anys<\/td> 9018<\/td> Quantitatiu transversal<\/td> Q\u00fcestionaris AF i motius per a l\u2019AF<\/td> Els motius socials i de salut (imatge corporal i control del pes) s\u00f3n m\u00e9s puntuats per les noies i els de \u201cbon fill\u201d i d\u2019\u00e8xit pels nois.<\/td><\/tr> Lawler et al. (2022)<\/td> 3-8 <\/td> Adolescents de 12-17 anys<\/td> 995<\/td> Quantitatiu<\/td> Diari d\u2019AF i q\u00fcestionaris suport, pressi\u00f3, acceptaci\u00f3 social i burles<\/td> El suport de les amistats hi influeix m\u00e9s que el parental. Les noies perceben m\u00e9s pressi\u00f3 dels progenitors que els nois. Les noies s\u00f3n m\u00e9s propenses a rebre burles que els nois.<\/td><\/tr> MacPherson et al. (2016)<\/td> 2-4-6-8<\/td> Esportistes de 13-17 anys<\/td> 8<\/td> Qualitatiu indagaci\u00f3 narrativa<\/td> Fotoelicitaci\u00f3 i entrevistes<\/td> Influ\u00e8ncia positiva de les interaccions esportives amb companys\/es en el desenvolupament del \u201cjo\u201d psicol\u00f2gic (comprom\u00eds, autoestima, etc.), social (extraversi\u00f3, humor, etc.) i f\u00edsic (imatge corporal).<\/td><\/tr> Mateo-Orcajada et al. (2021)<\/td> 8-10<\/td> Alumnes 12-16 anys
Progenitors<\/td>965
1599<\/td>Quantitatiu transversal<\/td> Q\u00fcestionari alumnat AF i q\u00fcestionari progenitors AF i estereotips<\/td> El nivell educatiu de les mares es relaciona amb l\u2019AF de fills i filles. L\u2019AF de pares es relaciona amb l\u2019AF dels fills. Els estereotips de g\u00e8nere de les mares es relacionen amb l\u2019AF de les nenes.<\/td><\/tr> Mitchell et al. (2015)<\/td> 1-2-3-7-8<\/td> Noies \u201cdesvinculades” de l\u2019EF de 12-13 anys<\/td> 5<\/td> Qualitatiu longitudinal<\/td> Entrevistes<\/td> Exist\u00e8ncia de factors psicol\u00f2gics (falta motivaci\u00f3, baixa percepci\u00f3 de compet\u00e8ncia), ambientals (equipament, vestidors, etc.) i socials (professorat EF, companys homes). L\u2019escassa capacitat d\u2019elecci\u00f3 \u00e9s la principal ra\u00f3 d\u2019abandonament esportiu de les noies. Les nenes participen m\u00e9s en entorns d\u2019un sol sexe. <\/td><\/tr> Morano et al. (2020)<\/td> 2-3-5-6-10<\/td> Dones atletes de 14-21 anys<\/td> 261<\/td> Quantitatiu transversal<\/td> Q\u00fcestionaris autopercepci\u00f3, ansietat, prestaci\u00f3 esportiva i estats biopsicosocials <\/td> Les atletes d\u2019esports individuals puntuen m\u00e9s baix en confian\u00e7a i m\u00e9s alt en preocupaci\u00f3 que les atletes d\u2019esports col\u00b7lectius.<\/td><\/tr> O\u2019Reilly et al. (2022)<\/td> 2-3-5-7-8-10<\/td> Noies de 12-15 anys<\/td> 104<\/td> Qualitatiu<\/td> Grups focals<\/td> Import\u00e0ncia de la reproducci\u00f3 dels estereotips de g\u00e8nere, l\u2019elecci\u00f3 d\u2019activitats, l\u2019empoderament i les desigualtats en l\u2019AF i l\u2019esport per augmentar l\u2019AF de les adolescents.<\/td><\/tr> Owen et al. (2019)<\/td> 1-2-5-6-7-8<\/td> Nenes adolescents<\/td> 110<\/td> Mixt<\/td> Q\u00fcestionari AF i percepci\u00f3 AF escolar i grup de discussi\u00f3<\/td> Raons que impedeixen la participaci\u00f3 esportiva: falta de temps, motivaci\u00f3 i opcions. M\u00e9s diversi\u00f3 i motivaci\u00f3 participant amb amistats. Import\u00e0ncia de fer AF no competitiva. Les adolescents perceben favoritisme en les classes d\u2019EF. Import\u00e0ncia de l\u2019autonomia i el treball en equip.<\/td><\/tr> Zook et al. (2014)<\/td> 2-5-6-8<\/td> Alumnes de 8\u00e8 curs<\/td> 561<\/td> Quantitatiu longitudinal<\/td> Acceler\u00f2metre, enquesta, b\u00e0scula, taula mesurament i sistema informaci\u00f3 geogr\u00e0fica<\/td> L\u2019autoconcepte f\u00edsic alt, el suport social (fam\u00edlia i amistats) i la dist\u00e0ncia m\u00e9s petita entre la llar i un parc augmenta la probabilitat de mantenir h\u00e0bits actius. El desenvolupament primerenc de la pubertat (menstruaci\u00f3) pot disminuir l\u2019AF.<\/td><\/tr> Zucchetti et al. (2013)<\/td> 1-2-6-8<\/td> Noies atletes de 10-14 anys<\/td> 127<\/td> Quantitatiu transversal<\/td> Q\u00fcestionaris motivaci\u00f3, gaudi esportiu, autoefic\u00e0cia social i comportament entrenador <\/td> El gaudi s\u2019associa positivament amb la motivaci\u00f3. El suport social i els estils de lideratge de l\u2019entrenador augmenten la motivaci\u00f3. L\u2019estil autocr\u00e0tic afecta negativament la motivaci\u00f3.<\/td><\/tr> Nota. 1<\/sup>Mida mostral; 2<\/sup>Necessitats Psicol\u00f2giques B\u00e0siques<\/em><\/td><\/tr><\/tbody><\/table>\n\n\n\n