Dades extretes dels estudis admissibles relatius a la classificaci\u00f3 basada en dades f\u00e0ctiques en els esports en cadira de rodes.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\nEstudi<\/td> Finalitat<\/td> Esport adaptat\/Mostra<\/td> Avaluaci\u00f3 de la prova<\/td> Eines de quantificaci\u00f3<\/td> Variables quantificades<\/td> Principals resultats de la classificaci\u00f3<\/td><\/tr> (Borren et al., 2014)<\/td> Analizar a jugadores de rugby en silla de ruedas mientras realizan diferentes t\u00e9cnicas de pase y comparar a deportistas de diferentes clases.<\/td> Rugbi en cadira de rodes \/ 15 esportistes
<\/td>Passada de pit. Passada d\u2019impacte. Passada per sobre del bra\u00e7. Passada lateral.
<\/td>An\u00e0lisi cinem\u00e0tica. <\/td> For\u00e7a, pot\u00e8ncia i velocitat de llan\u00e7ament amb cada una de les t\u00e8cniques de passada.<\/td> El grup sense funci\u00f3 del tr\u00edceps tenia un llan\u00e7ament mitj\u00e0 de 3.5 m i el grup amb funci\u00f3 del tr\u00edceps tenia un llan\u00e7ament mitj\u00e0 de 8 m. D\u2019aquesta manera, els esportistes amb classes m\u00e9s altes van obtenir millors resultats que els esportistes de categories baixes. A m\u00e9s, es va observar que la classificaci\u00f3 actual tenia una bona correlaci\u00f3 amb les conclusions de l\u2019estudi.<\/td><\/tr> (Hyde et al., 2016)<\/td> Investigar la influ\u00e8ncia de la barra de subjecci\u00f3, la configuraci\u00f3 del seient i la for\u00e7a de la part superior del cos i del tronc durant els llan\u00e7aments en sedestaci\u00f3 en esportistes amb lesi\u00f3 medul\u00b7lar (LME).<\/td> Rugbi en cadira de rodes, b\u00e0squet en cadira de rodes i atletisme paral\u00edmpic \/ 10 esportistes<\/td> Proves de for\u00e7a i llan\u00e7ament en sedestaci\u00f3.<\/td> An\u00e0lisi cinem\u00e0tica. For\u00e7a d\u2019agafada. Dinam\u00f2metre.<\/td> Es van recollir dades cinem\u00e0tiques en 3D (150 Hz) per a ambdues afeccions utilitzant configuracions de seient estandarditzades i autoseleccionades. Es va mesurar la for\u00e7a d\u2019agafada dominant i no dominant amb ajuda d\u2019un dinam\u00f2metre, mentre que la for\u00e7a de la part superior del cos i del tronc es va mesurar utilitzant contraccions isom\u00e8triques contra una c\u00e8l\u00b7lula de c\u00e0rrega.<\/td> Els esportistes van rendir millor quan van utilitzar una barra de subjecci\u00f3. La configuraci\u00f3 del seient no va influir en el rendiment. Els indicadors de for\u00e7a d\u2019agafada van mostrar una correlaci\u00f3 significativa amb la velocitat del llan\u00e7ament. Aquests resultats contribueixen a la recerca de la classificaci\u00f3 basada en dades f\u00e0ctiques.<\/td><\/tr> (Altmann et al., 2016)<\/td> Avaluar la repercussi\u00f3 de la discapacitat en el tronc utilitzant la classificaci\u00f3 de discapacitats en el tronc (TIC, per les sigles en angl\u00e8s) en el rendiment.<\/td> Rugbi en cadira de rodes \/ 55 esportistes: –
21 amb puntuaci\u00f3 0 a la TIC. –
13 amb una puntuaci\u00f3 de 0.5 a la TIC. –
11 amb una puntuaci\u00f3 d\u20191.0 a la TIC. –
10 amb una puntuaci\u00f3 d\u20191.5 a la TIC.<\/td>Prova d\u2019esprint de 10 m. Prova de gir. Prova d\u2019inclinaci\u00f3. Prova d\u2019acceleraci\u00f3 inicial m\u00e0xima. Prova de cop.
<\/td>Sensors infrarojos; Un sensor (AMR Sports).
<\/td>Prova d\u2019esprint de 10 m: temps per fer la prova [s]. Prova de gir: temps per rec\u00f3rrer la dist\u00e0ncia de 10 m [s]. Prova d\u2019inclinaci\u00f3: al\u00e7ada d\u2019inclinaci\u00f3 [mm]. Prova d\u2019acceleraci\u00f3 m\u00e0xima inicial [m\/s2<\/sup>]. Prova de cop: dist\u00e0ncia [m] necess\u00e0ria per assolir una difer\u00e8ncia de 81 cm entre esportistes per puntuaci\u00f3 de la TIC; i impuls d\u2019esprint [kg*m\/s].<\/td> L\u2019estudi va demostrar que la discapacitat en el tronc influeix en l\u2019acceleraci\u00f3 als dos primers metres, per la qual cosa podem deduir que els esportistes amb discapacitat lleu en el tronc s\u00f3n m\u00e9s competents en el rugbi en cadira de rodes que els esportistes amb discapacitat greu en el tronc.<\/td><\/tr> (Santos et al., 2017)<\/td> Van avaluar la influ\u00e8ncia de la classificaci\u00f3 de rugbi en cadira de rodes (RCR) i el nivell competitiu en la funci\u00f3 del tronc utilitzant l\u00edmits d\u2019estabilitat en sedestaci\u00f3 (LoS).<\/td> Rugbi en cadira de rodes \/ 28 esportistes dividits en tres grups segons la competici\u00f3 nacional o internacional en funci\u00f3 de les categories de l\u2019IWRF: un grup de punt baix, compost per jugadors de 0.5-1.5 punts, N<\/em> = 8; un grup de punt mitj\u00e0, amb jugadors de 2.0-2.5 punts, N<\/em> = 14; i un grup de punt alt, amb jugadors de 3.0-3.5 punts, N<\/em> = 6.<\/td> Els participants s\u2019havien d\u2019asseure en un bloc de fusta, inclinar-se i estirar el cos el m\u00e0xim possible en vuit direccions predefinides. La recerca va disposar les vuit direccions en forma de diamant, separant-les per intervals de 45 graus.<\/td> Plataforma de for\u00e7a. <\/td> Els l\u00edmits d\u2019estabilitat (LoS) en sedestaci\u00f3 es van calcular com l\u2019\u00e0rea de l\u2019el\u00b7lipse ajustada a l\u2019oscil\u00b7laci\u00f3 del punt de pressi\u00f3 (CoP, per les sigles en angl\u00e8s) m\u00e0xima assolida en cadascuna de les vuit direccions.<\/td> Els jugadors de punt alt tenien un l\u00edmit d\u2019estabilitat (LoS) en sedestaci\u00f3 m\u00e9s alt que els jugadors de punt baix. El LoS pot ser una forma v\u00e0lida d\u2019avaluar la discapacitat en el tronc, la qual contribueix a una classificaci\u00f3 basada en dades f\u00e0ctiques.<\/td><\/tr> (Connick et al., 2017)<\/td> Validar les proves de for\u00e7a isom\u00e8trica i analitzar si els indicadors de for\u00e7a es poden utilitzar per classificar els esportistes.<\/td> Carreres en cadira de rodes \/ 32 esportistes
<\/td>Proves de for\u00e7a isom\u00e8trica m\u00e0xima: extensi\u00f3 del bra\u00e7 (dret i esquerre), extensi\u00f3 combinada del bra\u00e7 + flexi\u00f3 del tronc, flexi\u00f3 a\u00efllada del tronc. Pronaci\u00f3 de l\u2019avantbra\u00e7 combinada amb for\u00e7a d\u2019agafada (dreta i esquerra). Rendiment en les carreres en cadira de rodes<\/td> C\u00e8l\u00b7lula de c\u00e0rrega de tipus S. Unitat Musclelab. C\u00e0mera de v\u00eddeo. Dartfish Prosuite. Dinam\u00f2metre T. Dispositius l\u00e0ser.
<\/td>Proves de for\u00e7a isom\u00e8trica: for\u00e7a m\u00e0xima. Rendiment en carrera: velocitat m\u00e0xima (0\u201315 m) (m\/s), velocitat m\u00e0xima (absoluta) (m\/s).
<\/td>Les sis proves de for\u00e7a es van correlacionar amb el rendiment (r<\/em> = 0.54-0.88). Mitjan\u00e7ant l\u2019an\u00e0lisi de conglomerats, es van identificar 4 classes i, en el cas de 6 esportistes, l\u2019assignaci\u00f3 diferia de la seva classe actual; les classes T53 i T54 no presentaven difer\u00e8ncies significatives en cap dels resultats de rendiment. Aix\u00f2 demostra que potser calgui revisar el sistema de classes adoptat per a aquest esport. Aquests resultats contribueixen a la classificaci\u00f3 basada en dades f\u00e0ctiques de carreres en cadira de rodes<\/td><\/tr> (Squair et al., 2017)<\/td> Establir un protocol de prova aut\u00f2noma ideal per predir la capacitat cardiovascular durant la competici\u00f3 de rugbi en cadira de rodes.<\/td> Rugbi en cadira de rodes \/ 26 esportistes.
<\/td>Nivell neurol\u00f2gic i integritat de la lesi\u00f3. Integritat aut\u00f2noma de la lesi\u00f3. Hemodin\u00e0mica en rep\u00f2s. Prova de provocaci\u00f3 ortost\u00e0tica. Prova de compressi\u00f3 en fred. Rendiment de l\u2019exercici en competici\u00f3.<\/td> Normes internacionals per a la classificaci\u00f3 neurol\u00f2gica de la lesi\u00f3 medul\u00b7lar (ISNCSCI, per les sigles en angl\u00e8s); Electrocardiografia amb una derivaci\u00f3 mitjan\u00e7ant el\u00e8ctrodes de respostes simpaticocut\u00e0nias (RSC) (SSR, per les sigles en angl\u00e8s); esfigmoman\u00f2metre automatitzat.<\/td> Puntuacions motrius de les extremitats superiors i inferiors (en una escala de 0 a 5). Respostes simpaticocut\u00e0nies (en una escala de 0 a 2). Mesurar les SSR de la neuroestimulaci\u00f3 mitjana. Hemodin\u00e0mica en rep\u00f2s (FC, TAS). Intoler\u00e0ncia ortost\u00e0tica. Prova de compressi\u00f3 en fred = canvis en la TA i la FC amb el canvi de temperatura. FC m\u00e0xima durant la competici\u00f3<\/td> Els canvis en la TAS durant la prova de provocaci\u00f3 ortost\u00e0tica i la TCP de peus i mans es van correlacionar significativament amb la resposta cardiovascular en la competici\u00f3. Els resultats demostren la import\u00e0ncia d\u2019incorporar avaluacions de la capacitat cardiovascular a la classificaci\u00f3 perqu\u00e8 les competicions siguin m\u00e9s equitatives.<\/td><\/tr> (Altmann et al., 2017)<\/td> Avaluar la relaci\u00f3 entre el deteriorament de la for\u00e7a del tronc i el rendiment en el rugbi en cadira de rodes a trav\u00e9s del concepte de \u201cclasses naturals\u201d.<\/td> Rugbi en cadira de rodes i b\u00e0squet en cadira de rodes \/ 27 esportistes.<\/td> Prova de for\u00e7a muscular isom\u00e8trica m\u00e0xima del tronc (tres direccions: cap endavant, cap a l\u2019esquerra i cap a la dreta). Limitaci\u00f3 de l\u2019activitat: prova d\u2019inclinaci\u00f3 (aixecar la roda no fixa de terra utilitzant les cames), i prova d\u2019acceleraci\u00f3 del tronc (fer l\u2019acceleraci\u00f3 m\u00e0xima, mantenint la velocitat entre 3 i 5 m, i despr\u00e9s desaccelerar)<\/td> C\u00e8l\u00b7lula de c\u00e0rrega; Cheetah LMT.<\/td> Prova de for\u00e7a muscular isom\u00e8trica m\u00e0xima del tronc: for\u00e7a isom\u00e8trica mitjana (N). Prova d\u2019inclinaci\u00f3: L\u2019al\u00e7ada de la inclinaci\u00f3 (difer\u00e8ncia entre H1 i
H0 [mm]). Prova d\u2019acceleraci\u00f3: despla\u00e7ament de la cadira de rodes (m) i temps (s).<\/td>L\u2019al\u00e7ada d\u2019inclinaci\u00f3 presentava correlacions significatives amb la for\u00e7a esquerra, la for\u00e7a dreta, la for\u00e7a frontal i l\u2019acceleraci\u00f3. L\u2019an\u00e0lisi de conglomerats va demostrar que hi ha almenys un punt de tall en el rendiment, la qual cosa reafirma el concepte de \u201cclasses naturals\u201d. La for\u00e7a del tronc exerceix un paper fonamental en la classificaci\u00f3 d\u2019aquest esport.<\/td><\/tr> (Van der Slikke et al., 2018)<\/td> Avaluar si els mesuraments amb sensors inercials podrien oferir un punt de vista alternatiu per a la classificaci\u00f3.<\/td> B\u00e0squet en cadira de rodes \/ 76 esportistes
<\/td>Primer grup: partit. Segon grup: prova de camp estandarditzada.<\/td> Sensors inercials.<\/td> Sis resultats clau del rendiment en cadira de rodes: Velocitat mitjana (m\/s). Velocitat mitjana \u00f2ptima (m\/s). Acceleraci\u00f3 mitjana (m\/s\u00b2). Velocitat mitjana de rotaci\u00f3 (m\/s\u00b2). Velocitat mitjana de rotaci\u00f3 \u00f2ptima (\u00b0\/s). Acceleraci\u00f3 mitjana de rotaci\u00f3 (\u00b0\/s)<\/td> Els esportistes de classe baixa van mostrar resultats de rendiment inferiors respecte als de classe mitjana; tanmateix, no hi va haver difer\u00e8ncies entre els esportistes de classe mitjana i els de classe alta. El m\u00e8tode de “Two Step” va revelar dos conglomerats, un de classe baixa i un altre de classe mitjana\/alta. Els factors de predicci\u00f3 m\u00e9s importants del model van ser els resultats del moviment cap endavant. Aquests resultats demostren la possibilitat de revisar les classes en l\u2019\u00e0mbit del b\u00e0squet.<\/td><\/tr> (Mason et al., 2020)<\/td> Validar i provar la fiabilitat d\u2019una bateria de proves de for\u00e7a isom\u00e8trica uniarticular per a la classificaci\u00f3 basada en dades f\u00e0ctiques en el rugbi en cadira de rodes (RCR).<\/td> Rugbi en cadira de rodes \/ 20 esportistes (RCR) i 30 participants sense discapacitat (SD)<\/td> Els participants, en sedestaci\u00f3, van fer una bateria de proves de for\u00e7a isom\u00e8trica: flexi\u00f3 i extensi\u00f3 de l\u2019espatlla i flexi\u00f3 i extensi\u00f3 del colze.<\/td> C\u00e8l\u00b7lula de c\u00e0rrega de tipus S; MuscleLab.
<\/td>For\u00e7a isom\u00e8trica m\u00e0xima (N)<\/td> La bateria de proves va revelar un augment de la resist\u00e8ncia a la flexi\u00f3 entorn de l\u2019espatlla i el colze. A m\u00e9s, la bateria de proves va aconseguir una bona fiabilitat. Aix\u00ed doncs, els resultats suggereixen que la bateria de proves es pot utilitzar per inferir amb seguretat el deteriorament de la for\u00e7a en jugadors de RCR, la qual cosa reafirma un sistema de classificaci\u00f3 basat en dades f\u00e0ctiques.<\/td><\/tr> (Van der Slikke et al., 2020)<\/td> Aplicar el Monitor de Rendiment de Mobilitat en Cadira de Rodes (WMP, per les sigles en angl\u00e8s) als esportistes per identificar els factors i resultats que influeixen en la classificaci\u00f3 i el rendiment.<\/td> B\u00e0squet en cadira de rodes (BCR), tennis en cadira de rodes (TCR) i rugbi en cadira de rodes (RCR) \/ 29 jugadors de BCR; 32 jugadors de RCR; 15 jugadors de TCR<\/td> Es van avaluar els esportistes durant partits de competici\u00f3 en cada esport adaptat.<\/td> Sensors inercials.<\/td> Velocitat mitjana (m\/s) Velocitat mitjana \u00f2ptima (m\/s) Acceleraci\u00f3 mitjana en els 2 primers m des de la posici\u00f3 est\u00e0tica (m\/s\u00b2) Velocitat mitjana de rotaci\u00f3 durant un revolt (m\/s) Velocitat mitjana de rotaci\u00f3 \u00f2ptima durant un gir sense despla\u00e7ament (m\/s) Acceleraci\u00f3 rotacional mitjana (m\/s\u00b2).<\/td> El BCR va obtenir millors resultats en el VMP, seguit del TCR i, finalment, del RCR. En tots els esports, es va avan\u00e7ar a velocitat inversa durant una quantitat de temps considerable, aproximadament el 10\u2005%. Gr\u00e0cies als resultats obtinguts amb aquest treball, va ser possible determinar que la intensitat \u00e9s un factor important per als programes d\u2019entrenament de BCR, igual com la maniobrabilitat per al TCR i el nivell de discapacitat per al RCR.<\/td><\/tr> Llegenda: aquesta taula presenta la informaci\u00f3 principal dels articles que es van seleccionar per a aquesta revisi\u00f3.<\/em><\/td><\/tr><\/tbody><\/table>\n\n\n\n