Descripci\u00f3 dels participants per grup, indicadors i resultats generals d\u2019articles inclosos en la revisi\u00f3.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n<\/td> Participants<\/td> Indicadors<\/td> Programa GE<\/td> Descripci\u00f3 del programa <\/td> Resultats<\/td><\/tr> K\u00fcmpel et al., 2016
G: 2A<\/td>Dones amb FM de S\u00e3o Paulo (Brasil)
GE: n<\/em> = 20;
54 \u00b1 5.1 anys.<\/td>EVA
Algometria
(Somedic Sales AB)
FIQ
PSQI<\/td>F: 2 s\/s
T: 1 hora
D: 15 sessions
I: NE
E: Pilates terra<\/td>Pilates amb exercicis a terra. Les participants van rebre orientaci\u00f3, estimulaci\u00f3 t\u00e0ctil de la musculatura treballada i ordres verbals de manera individualitzada.<\/td> Millora en els dominis: intensitat del dolor, cansament, absentisme laboral, qualitat del son, depressi\u00f3, ansietat i rigidesa (p<\/em> < .02). Millora en la puntuaci\u00f3 del PSQI (p = .04). Disminuci\u00f3 en la puntuaci\u00f3 del FIQ (p<\/em> < .01). Reducci\u00f3 del dolor en l\u2019EVA (p<\/em> =<\/em> .01).<\/td><\/tr> Andrade et al., 2017b
G: 1B<\/td>Pacients amb FM de Florian\u00f3polis, (Brasil).
(96.2\u2009% eren dones).
GE: n<\/em> = 31; 54.42 \u00b1 7.16 anys
GC (Grup Control): n<\/em> = 21; 53.10 \u00b1 8 anys.<\/td>FIQ
PSQI<\/td>F: 3 s\/s
T: 1 hora
D: 8 setm.
I: c\u00e0rrega individualitzada
E: For\u00e7a<\/td>10 min escalfament, 40 min part principal i 10 min estirada.
Exercicis: extensi\u00f3 de genoll, flexi\u00f3 de genoll, premsa de banc, fly<\/em>, adductors, rem baix, politja alta, extensi\u00f3 de colze, elevaci\u00f3 lateral, flexi\u00f3 de bra\u00e7os, elevaci\u00f3 de panxell de peu i abdominals 3 s\u00e8ries de 12 r \/ 1 min entre s\u00e8ries.<\/td>GE: difer\u00e8ncies en la qualitat subjectiva del son, trastorns del son, disfunci\u00f3 di\u00fcrna i puntuaci\u00f3 total del son (p<\/em> < .05).
Associaci\u00f3 entre la intensitat del dolor i la qualitat del son (p<\/em> < .01).
Amb l\u2019augment de la intensitat del dolor, la qualitat del son va empitjorar.<\/td><\/tr>Collado-Mateo et al., 2017
G: 1B<\/td>Dones amb FM d\u2019Espanya.
GE: n<\/em> = 42; 52.52 \u00b1 9.73 anys.
GC: n<\/em> = 41; 52.47 \u00b1 8.75 anys.<\/td>FIQ
EQ-EQ-5D-5L-5L
EVA<\/td>F: 2 s\/s
T: 1 hora
D: 8 setm.
I: NE
E: VirtualEx-FM (exergame<\/em>)<\/td>Escalfament: moviments articulars de les extremitats; passos de ball;
control postural i coordinaci\u00f3 l\u00fadica, caminada amb rastre virtual d\u2019empremtes.<\/td>GE: millora en les dimensions de mobilitat, dolor i incomoditat i ansietat i depressi\u00f3 en l\u2019EQ-EQ-5D-5L-5L (p<\/em> < .05). Millora en les dimensions de dolor, rigidesa, ansietat i sentir-se b\u00e9 del FIQ (p<\/em> < .01).<\/td><\/tr> Assump\u00e7\u00e3o et al., 2018
G: 1B<\/td>Dones amb FM de S\u00e3o Paulo (Brasil).
GE1: n<\/em> = 14; 47.9 \u00b1 5.3 anys.
GE2: n<\/em> = 16; 45.7 \u00b1 7.7 anys.
GC: n<\/em> = 14; 46.9 \u00b1 6.5 anys.<\/td>EVA
FIQ
SF-36
Algometria (Fischer)<\/td>F: 2 s\/s
T: 40 min
D: 12 setm.
GE1
I: Malestar moderat
E: Estiraments
GE2
I: (1-2 setm.) sense pes; (3-12 setm.) +0.5 kg per setm. davant de RPE de 13.
E: For\u00e7a muscular.<\/td>GE1: estiraments actius sense assist\u00e8ncia. Al principi, 3 r de 30 segons; a partir de la cinquena setmana, 4 r; i, despr\u00e9s de la novena, 5 r.
GE2: manuelles (tren superior) i canyelleres (tren inferior). S\u00e8ries de 8 r.<\/td>GE1: millores en el llindar de dolor (p<\/em> < .01), la puntuaci\u00f3 total de FIQ (p<\/em> = .04) i la qualitat de vida (p < .05).
GE2: millores en el llindar de dolor (p<\/em> = .01), nre. de punts sensibles (p<\/em> = .03), s\u00edmptomes d\u2019FM (p<\/em> = .01), i qualitat de vida (p<\/em> < .05).<\/td><\/tr>Da Cunha-Ribeiro et al., 2018
G: 2A<\/td>Dones amb FM de S\u00e3o Paulo (Brasil).
GE: n<\/em> = 32; 47.8 \u00b1 13.7 anys.<\/td>1RM: press<\/em> de cama i press<\/em> banc.
RPE (CR-10)
EVA
SF-MPQ
POMS
FS<\/td>F: 1 s\/s
T: NE
D: 8 setm. (4 familiaritzaci\u00f3)
I:
1) STD: 60 \u2009% 1RM.
2) SS: autoseleccionada.
3)
SS-VM: intensitat autoseleccionada.
4)
SS-RPE: c\u00e0rrega autoseleccionada fins a arribar la puntuaci\u00f3 7 RPE.
E: For\u00e7a<\/td>Sessions experimentals de manera creuada aleatoritzada:
1)
STD: prescripci\u00f3 estandarditzada.
6 s\u00e8ries de 10 r
2)
SS: nre. fix de s\u00e8ries i r.
6 s\u00e8ries de 10 r.
3)
SS-VM: amb c\u00e0rrega de volum (r x s\u00e8ries x intensitat) adaptada per a STD.
4)
SS-RPE: nombre lliure de r fins a assolir la puntuaci\u00f3 7 (molt dif\u00edcil) en RPE.<\/td>La c\u00e0rrega va ser menor en SS, SS-VM, SS-RPE que en STD, considerant que l\u2019esfor\u00e7 percebut i la c\u00e0rrega del volum van ser comparables entre sessions. Augment de puntuacions en EVA a l\u2019inici (p<\/em> < .01), i disminuci\u00f3 despr\u00e9s de 48 h, 72 h i 96 h (p<\/em> < .01), i es van mantenir elevats en comparaci\u00f3 amb els valors anteriors. Increment de valors en SF-MPQ despr\u00e9s de totes les sessions d\u2019exercici (p<\/em> = .025), amb descens gradual a trav\u00e9s del temps; els nivells basals es van assolir a les 24 h. No hi va haver difer\u00e8ncies entre sessions.<\/td><\/tr> Wong et al., 2018
1A<\/td>Dones amb FM de Busan (Corea).
GE: n<\/em> = 17; 51 \u00b1 2 anys.
GC: n<\/em> = 14; 51 \u00b1 2 anys.<\/td>Modulaci\u00f3 aut\u00f2noma de cor utilitzant la variabilitat de la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (SA-SA-2000E Medicore)
EVA
SART
1RM<\/td>F: 3 s\/s
T: 55 min
D: 12 setm.
I: 40-50\u2009% FCR
E: Taitx\u00ed<\/td>10 min escalfament, 40 min part principal i 5 min refredament.
10 formes de l\u2019estil cl\u00e0ssic Yang.<\/td>Disminuci\u00f3 en l\u2019equilibri simp\u00e0tic (LnLF\/LnHF), to simp\u00e0tic (LnLF, nLF), dolor i fatiga (p<\/em> < .05). Augment en el to parasimp\u00e0tic (LnHF, nHF), en for\u00e7a i flexibilitat en comparaci\u00f3 amb l\u2019abs\u00e8ncia de canvis en el grup control (p<\/em> < .05). Sense canvis en la FC i la qualitat del son.<\/td><\/tr> Mar\u00edn-Mej\u00eda et al., 2019
G: 2A<\/td>Dones amb FM de Col\u00f2mbia.
GE: n<\/em> = 18; 48.4 \u00b1 10.1 anys.
GC: n<\/em> = 19; 46.6 \u00b1 6.7 anys.<\/td>IDG
ESS<\/td>F: 2 s\/s
T: 1 hora
D: 12 setm.
I: 45-75 \u2009% FC m\u00e0x; 0-6 RPE.
E: Dansa terap\u00e8utica<\/td>Est\u00edmuls cardiovasculars, coordinaci\u00f3 i flexibilitat amb diferents tipus de ball recreatiu. Els est\u00edmuls de for\u00e7a es van aplicar mitjan\u00e7ant la combinaci\u00f3 d\u2019exercicis d\u2019enfortiment muscular.
Ajustament de la velocitat musical i els patrons motrius cada 4 setmanes.<\/td>Disminuci\u00f3 en el nre. de punts dolorosos (p<\/em> < .01) i els s\u00edmptomes associats a l\u2019FM (p<\/em> < .01).
Silva et al., 2019<\/td><\/tr>Silva et al., 2019
G: 1A<\/td>Dones amb FM de Santa Cruz (Brasil)
GE: n<\/em> = 30; 49.40 \u00b1 8.30 anys
GC: n<\/em> = 30; 44.93 \u00b1 10.30 anys.<\/td>EVA
1RM
FIQ
SF-36
6MWT
TUG<\/td>F: 2 s\/s
T: 40 min
D: 12 setm.,
I: NE
E: Sofrologia<\/td>Les pacients estirades sobre estores van ser guiades per un fisioterapeuta mitjan\u00e7ant una s\u00e8rie de frases: \u201ctanca els ulls\u201d, \u201canalitza la teva respiraci\u00f3 i els teus batecs card\u00edacs per alentir-los\u201d, etc. Una vegada en estat de relaxaci\u00f3, es va sol\u00b7licitar que pensessin en els punts negatius de la seva malaltia i miressin de veure els aspectes positius. Al final, se\u2019ls va guiar per tornar de la fase de relaxaci\u00f3 mitjan\u00e7ant una s\u00e8rie d\u2019ordres.<\/td> GC: reducci\u00f3 del dolor durant les avaluacions (p<\/em> < .05) i increment de la for\u00e7a als m\u00fasculs avaluats (p<\/em> < .05).
GE: reducci\u00f3 en el dolor (p<\/em> < .05). Difer\u00e8ncies amb millors \u00edndexs 6MWT i SF-36 \u00fanicament per al GC (p<\/em> < .05)<\/td><\/tr>Villafaina et al., 2019
G: 1B<\/td>Dones amb FM d\u2019Espanya.
GE: n<\/em> = 22; 54.27 \u00b1 9.29 anys.
GC: n<\/em> = 15; 53.44 \u00b1 9.47 anys.<\/td>CST
10-SST
6MWT
FIQ-r
IPAQ<\/td>F: 2 s\/s
T: 1 hora
D: 24 setm.
I: NE
E: VirtualEx-FM (exergame<\/em>)<\/td>1) Escalfament: moviments articulars de les extremitats; 2) Component aer\u00f2bic: passos de ball; 3) Control postural i coordinaci\u00f3 l\u00fadica; 4) Caminada amb rastre d\u2019empremtes virtuals amb diferents tipus de passos.<\/td> Exergame<\/em>: millora en el rendiment en CST (p<\/em> = .003) i el 6MWT (p<\/em> = .003), sense trobar difer\u00e8ncies en el 10-SST. El fitnes es va mantenir en l\u2019avaluaci\u00f3 de seguiment (sis mesos; p<\/em> = .013); no obstant aix\u00f2, la for\u00e7a del tren inferior i l\u2019agilitat no van mostrar efecte residual (p<\/em> > .05).<\/td><\/tr> Izquierdo-Alventosa et al., 2020
G: 1A<\/td>Dones amb FM d\u2019Espanya.
GE: n<\/em> = 16; 53.06 \u00b1 8.4 anys.
GC: n<\/em> = 16; 55.13 \u00b1 7.35 anys.<\/td>PCS
HADS
BDI-II
PSS-10
CPAQ-FM
Algometria (WAGNER Force Dial TM FDK20)
FIQr-PF
6MWT
5STST<\/td>F: 2 s\/s
T: 1 hora
D: 8 setm.
I: Les sessions 1-4 es van executar a 1-2 RPE; les sessions 5-16 es van establir en 3-4 RPE de l\u2019escala R-10
E: For\u00e7a.<\/td>Escalfament: caminar a ritme lent i mobilitzar les principals estructures articulars.
Entrenament: sessions 1-4: caminar a una velocitat c\u00f2moda durant 15 min, circuit d\u20191C0 exercicis durant 25 min, i tornada a la calma per 20 min. Sessions 5-16: fer la quantitat m\u00e9s gran de r possibles en un 1 min als exercicis del circuit de 10 estacions durant 40 min, i tornada a la calma per 10 min, r entre 15 a 25. C\u00e0rrega d\u2019entre 0.5 i 2 kg per al tren superior, i entre 1 i 3 kg per al tren inferior; tamb\u00e9 es va utilitzar banda el\u00e0stica lleugera i pilota. <\/td>GE: millora en totes les variables estudiades postintervenci\u00f3 (p<\/em> < .05).
GC: no va mostrar canvis significatius en el llindar del dolor, m\u00e9s aviat va empitjorar (p<\/em> < .05).<\/td><\/tr>Ernberg et al., 2016
G: 2A<\/td>Dones amb FM de Su\u00e8cia *L.
GE: n<\/em> = 24; 57 \u00b1 9 anys.
Mujeres sanas
GC: n<\/em> = 27; 57 \u00b1 9 anys.<\/td>HADS
SF-36
FIFC (Dinam\u00f2metre Isobex)
FIER (Dinam\u00f2metre Steve Strong)
6MWT
Algometria (Somedic Sales AB)
EVA
RPE (Escala de Borg 6-20)
Microdi\u00e0lisi en el vast lateral
Citocines en sang<\/td>*PL<\/td> *PL
M\u00e9s microdi\u00e0lisi intramuscular del vast lateral es va aplicar 220 min abans i despr\u00e9s de l\u2019entrenament; incloent-hi 20 min d\u2019exercicis de contracci\u00f3 din\u00e0mica del m\u00fascul en microdi\u00e0lisi.<\/td>GE i GC: les contraccions din\u00e0miques van augmentar el dolor i la fatiga (p<\/em> < .01). Augment de nivells d\u2019IL-6 i IL-8 posterior a les contraccions din\u00e0miques (p<\/em> < .01). Els nivells de TNF-\u03b1 van ser m\u00e9s baixos en el GE que en el GC en ambdues sessions (p<\/em> < .05).
GE: reducci\u00f3 de la intensitat del dolor (p<\/em> < .05); sense canvis en fatiga i nivells de citocines.
GC: augment del TNF-\u03b1 (p<\/em> < .05), per\u00f2 sense canvis en els nivells d\u2019IL-IL-1\u03b2.<\/td><\/tr>Palstam et al., 2016
G: 2A<\/td>Dones amb FM de G\u00f6teborg, Estocolm i Link\u00f6ping (Su\u00e8cia) *L.
GE: n<\/em> = 67; 51 \u00b1 9.1 anys.
An\u00e1lisis secundario<\/td>PDI
EVA
FIER (Dinam\u00f2metre Steve Strong)
For\u00e7a pr\u00e8nsil (Grippit)
LTPAI
FABQ physical<\/td>*PL
F: 2 s\/s
T: 60 min
D: 15 setm.
I: C\u00e0rrega inicial de 40\u2009% 1RM i va incrementar progressivament a 70-80\u2009% 1RM
E: Basat en Programa de Larsson et al., 2015 (*PL)<\/td>*PL
Programa individualitzat: 10 min escalfament, seguit d\u2019exercicis de resist\u00e8ncia per a cames, bra\u00e7os, mans i estabilitat de l\u2019abdomen; finalitzant amb estirades. Els exercicis de for\u00e7a explosiva per a cames es van incloure a la 5a i 8a setm. Per a la progressi\u00f3 de la c\u00e0rrega, es van avaluar cada 3-4 setm.<\/td>Reducci\u00f3 de la discapacitat per dolor en comparaci\u00f3 amb els valors inicials (p<\/em> = .006). Disminuci\u00f3 de la intensitat del dolor postintervenci\u00f3 (p<\/em> = .002). Increment de FIER i la quantitat d\u2019activitat f\u00edsica (p<\/em> < .01); igual com el PDI i els dominis de recreaci\u00f3, activitat social i ocupaci\u00f3 (p<\/em> = .001).<\/td><\/tr> Ericsson et al., 2016
G: 2A<\/td>Dones amb FM de Su\u00e8cia *L.
GE: n<\/em> = 67; 50.81 \u00b1 9.05 anys.
GC: n<\/em> = 63; 52.10 \u00b1 9.78 anys.<\/td>MFI-20
EVA
PSQI
PCS
HADS
LTPAI
6MWT<\/td>*PL<\/td> *PL<\/td> GE: m\u00e9s millora que el GC en la subescala de fatiga f\u00edsica del MFI-20 (p<\/em> = .013). L\u2019efici\u00e8ncia del son va ser el millor predictor de canvi en la subescala de fatiga general del MFI-20 (p<\/em> = .031). Participar d\u2019un programa de for\u00e7a (p<\/em> = .01) i treballar poques hores per setmana (p<\/em> = .005) van ser predictors independents del canvi en la fatiga f\u00edsica.<\/td><\/tr> Bjersing et al., 2017
G: 2A<\/td>Dones amb FM de Su\u00e8cia *L.
Total: n<\/em> = 43; 51 (25 a 64) anys.
Primes: n<\/em> = 18; 50 (25 a 63) anys.
Sobrep\u00e8s: n<\/em> = 17; 53 (34 a 64) anys.
Obesitat: n<\/em> = 8;
51 (25 a 63) anys.<\/td>EVA
MFI-20
FIER
FIFC
For\u00e7a pr\u00e8nsil (Grippit)
Citocines i leptina en sang<\/td>*PL<\/td> *PL<\/td> Els nivells de l\u2019IGF-1 lliure (p<\/em> = .047), la IGFBP3- (p<\/em> = .025) i la leptina (p<\/em> = .008) van disminuir en les dones primes, per\u00f2 no en aquelles amb sobrep\u00e8s o obesitat. Les dones primes van mostrar millora en el dolor actual (p<\/em> = .039), fatiga general (p<\/em> = .022) i la FIFC (p<\/em>. = 017). Les participants amb sobrep\u00e8s o obesitat van presentar millora en la FIFC (p<\/em> = .049).<\/td><\/tr> Ernberg et al., 2018
G: 2A<\/td>Dones amb FM de Su\u00e8cia *L.
GE: n<\/em> = 125; 51.2 \u00b1 9.4 anys
(GE1: n<\/em> = 67; GE2: n<\/em> = 58)<\/em>
Dones sanes
GC: n<\/em> = 130; 48.2 \u00b1 11.4 anys.<\/td>EVA
PDI
SF-36
MFI
FIQ
HADS
PCS
FIFC
FIER
For\u00e7a pr\u00e8nsil (Grippit)
6MWT
Algometria (Somedic Sales AB)
Citocines en sang<\/td>GE1 *PL<\/td> *PL<\/td> Els valors basals d\u2019IL-2, IL-6, TNF-\u03b1, IP-10 i eotaxina van ser m\u00e9s grans en FM que en GC (p<\/em> < .041); mentre que van disminuir els d\u2019IL-IL-1\u03b2 (p<\/em> < .001). Correlacions febles entre els nivells de citocines i les variables cl\u00edniques. Despr\u00e9s d\u2019ambdues intervencions, l\u2019IL-IL-1ra va augmentar (p<\/em> = .004), mentre que l\u2019IL-IL-1\u03b2 nom\u00e9s va augmentar en el grup amb ter\u00e0pia de relaxaci\u00f3 (p<\/em> = .002). Els canvis d\u2019IFN-\u03b3, IL-2, IL-4, IL-6, IL-8, i IL-17A es van correlacionar amb els canvis dels llindars del dolor per pressi\u00f3.<\/td><\/tr> Jablochkova et al., 2019
G: 2A<\/td>Dones amb FM de Su\u00e8cia * L.
GE: n<\/em> = 75; 50.8 \u00b1 9.6 anys.
(GE: n<\/em> = 41; GE2: 34)<\/em>.
ones sanes
GC: n<\/em> = 25; 47.6 \u00b1 12.8 anys.<\/td>Algometria
EVA
PCS
HADS
SF36-PSC
SF36-MSC
FIQ
MFI<\/td>GE1*PL; <\/td> GE1*PL<\/td> El nivell del factor neurotr\u00f2fic del cervell va augmentar i el del factor de creixement nervi\u00f3s va disminuir en les dones del GE en comparaci\u00f3 amb les participants del GC (p<\/em> < .01). Ni l\u2019exercici ni les intervencions de relaxaci\u00f3 no van afectar els nivells del factor neurotr\u00f2fic derivat del cervell o del factor de creixement nervi\u00f3s.<\/td><\/tr> Nota<\/em>. GE: Grup experimental; GC: Grup control; DE: Desviaci\u00f3 est\u00e0ndard; NA: No aplica; NE: No especifica; FM: fibromi\u00e0lgia; F: Freq\u00fc\u00e8ncia; T: temps; D: Durada; I: Intensitat; E: Entrenament; RPE: \u00cdndex d\u2019Esfor\u00e7 Percebut; FC: freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca; FCR: freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca de reserva; FCm\u00e0x: freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca m\u00e0xima; s\/s: sessions per setmana; r: repeticions; EVA: Escala Visual Anal\u00f2gica; FIQ: Fibromyalgia Impact Questionnaire<\/em>; PSQI: Pittsburgh Sleep Quality Index<\/em>; EQ-EQ-5D-5L-5L: European Quality of life-5 Dimensions-5 Levels<\/em>; 1RM: una repetici\u00f3 m\u00e0xima; SF-MPQ: Short-Form McGill Pain Questionnaire<\/em>; POMS: Profile of Mood States<\/em>; FS: Feeling Scale<\/em>; ESS: Escala de Severitat de S\u00edmptomes; IDG: \u00cdndex de Dolor Generalitzat; SART: Sit-and-Reach Test<\/em>; 6MWT: Six-minute Walk<\/em> Test; TUG: Timed Up and Go<\/em>; CST: Chair-stand Tes<\/em>t; 10-SST: 10 Step Stair<\/em> Test; FIQ-r: FIQ versi\u00f3 revisada; IPAQ: International Physical Activity Questionnaire<\/em>; PCS: Pain Catastrophizing Scale<\/em>; HADS: Hospital Anxiety and Depression Scale<\/em>; BDI-II: Beck Depression Inventory-Second Edition<\/em>; CPAQ-FM: Chronic Pain Acceptance<\/em> Questionnaire<\/em>; FIQr-PF: Subescala “Funci\u00f3 F\u00edsica” del FIQR; 5STST: Five-Repetition Sit-to-Stand Test<\/em>; FIFC: For\u00e7a isom\u00e8trica de flexi\u00f3 de colze; TNF-\u03b1: Factor de necrosi tumoral alfa; IL-6: Interleucina-6; IL-8: Interleucina-8; IL-IL-1\u03b2: Interleucina-1 Beta; PDI: Pain Disability Index<\/em>; FIER: For\u00e7a isom\u00e8trica d\u2019extensi\u00f3 de genoll; LTPAI: Leisure Time Physical Activity Instrument<\/em>; FABQ physical: Fear Avoidance Beliefs Questionnaire physical subscale<\/em>; MFI-20: Multidimensional Fatigue Inventory<\/em>; IGFBP3: prote\u00efna 3 d\u2019uni\u00f3 al factor de creixement semblant a la insulina; IGF-1: Factor de Creixement Insulinoide; IP-10: Prote\u00efna indu\u00efble per IFN-\u03b3 10; IFN-\u03b3: Interfer\u00f3 gamma; IL-IL-1ra: antagonista del receptor de l\u2019IL-1; SF-36: Short Form-36 Health Survey<\/em>; SF36-PSC: SF-36 component f\u00edsic; SF-36 component mental SF36-MSC; *L: Projecte de Larsson et al., 2015; *PL: Protocol experimental del projecte de Larsson et al., 2015; *PLC: Protocol de \u201cControl actiu\u201d del projecte de Larsson et al., 2015.<\/td><\/tr><\/tbody><\/table>\n\n\n\n