{"id":7742,"date":"2020-10-04T18:09:58","date_gmt":"2020-10-04T18:09:58","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=7742"},"modified":"2021-01-09T10:46:34","modified_gmt":"2021-01-09T10:46:34","slug":"demandes-cinematiques-de-competicio-internacional-en-lhoquei-herba-masculi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/demandes-cinematiques-de-competicio-internacional-en-lhoquei-herba-masculi\/","title":{"rendered":"Demandes cinem\u00e0tiques de competici\u00f3 internacional en l\u2019hoquei herba mascul\u00ed"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquesta recerca va ser descriure les caracter\u00edstiques cinem\u00e0tiques durant partits internacionals d\u2019hoquei herba mascul\u00ed. Setze jugadors (edat: 25.12\u2009\u00b1\u20093.66 anys; al\u00e7ada: 177.12\u2009\u00b1\u20094.96 cm; pes: 72.45\u2009\u00b1\u20095.01 kg; internacionalitats: 79.12\u2009\u00b1\u200978.96) pertanyents a la selecci\u00f3 absoluta espanyola, van ser monitorats mitjan\u00e7ant sistemes de posicionament global i accelerometria durant 5 partits del Campionat d\u2019Europa de 2017. Les an\u00e0lisis es van fer en funci\u00f3 del quart de joc (C1, C2, C3 i C4), les demarcacions (defenses, centrecampistes i davanters), i els minuts jugats (per partit). Les dades analitzades van incloure dist\u00e0ncies, acceleracions i desacceleracions en diferents rangs d\u2019intensitat. Els defenses van presentar menor activitat cinem\u00e0tica a alta intensitat (velocitats, nombre d\u2019esprints, metres\/min) respecte a mitjos i davanters. L\u2019an\u00e0lisi per quarts va mostrar que en el C1 hi va haver m\u00e9s activitat cinem\u00e0tica per a totes les demarcacions. Quant a minuts jugats, l\u2019an\u00e0lisi cl\u00faster va agrupar els jugadors en 3 grups (<37, 37-48 i >48 minuts). Els que van jugar <37 minuts van realitzar la major quantitat de metres a esprint (>21km\/h) i de m\/min en comparaci\u00f3 amb els altres grups, mentre que els que van competir entre 37-48 minuts, van ser els que m\u00e9s dist\u00e0ncia a alta intensitat (>16km\/h) van rec\u00f3rrer i m\u00e9s quantitat d\u2019esprints van efectuar. Els resultats d\u2019aquest estudi mostren que les demandes f\u00edsiques dels jugadors d\u2019elit d\u2019hoquei herba depenen de la demarcaci\u00f3 en el camp, del temps de joc, amb m\u00e9s activitat en el C1, i amb una menor activitat cinem\u00e0tica d\u2019alta intensitat relativa en aquells jugadors que acumulen m\u00e9s minuts durant el partit.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> an\u00e0lisi de la competici\u00f3<\/span>, an\u00e0lisi del moviment<\/span>, esports col\u00b7lectius<\/span>, hoquei<\/span>, sistemes de posicionament global<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019hoquei sobre herba \u00e9s un esport col\u00b7lectiu en qu\u00e8 participen 11 jugadors per equip, freq\u00fcentment classificats en quatre demarcacions: porter, defenses, mitjos i davanters. S\u2019alternen per\u00edodes de diferents intensitats, altes velocitats i altes demandes neuromusculars (esprints, canvis de direcci\u00f3, acceleracions\/desacceleracions, com a principals) amb per\u00edodes de menor intensitat (caminar, trotar) (Jennings et al., 2012<\/a>). Per tant, es requereix per part dels jugadors certes capacitats condicionals, a m\u00e9s d\u2019un elevat domini tecnicot\u00e0ctic (Jennings et al., 2012<\/a>; Lythe and Kilding, 2011<\/a>; Spencer et al., 2004<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En els darrers anys aquest esport ha estat objecte d\u2019importants canvis reglamentaris i evoluci\u00f3 de materials que han influ\u00eft enormement en el desenvolupament del mateix joc (White i MacFarlane, 2015<\/a>). Una de les modificacions m\u00e9s importants ha estat la del temps total de joc i la seva nova distribuci\u00f3, que des de la temporada 2014-2015 va passar de ser de dues parts de 35 minuts a 4 temps de 15 minuts (FIH, 2014). <\/p>\n\n\n\n

La utilitzaci\u00f3 de sistemes de posicionament global (GPS) i accelerometria durant l\u2019entrenament i la competici\u00f3 \u00e9s ja molt habitual en molts esports i en el cas concret de l\u2019hoquei sobre herba est\u00e0 augmentant en els \u00faltims anys (Cummins et al., 2013<\/a>; Vescovi i Frayne, 2015<\/a>; White i MacFarlane, 2015<\/a>). Ja que la utilitzaci\u00f3 d\u2019aquests dispositius \u00e9s permesa durant competicions oficials de la FIH (Federaci\u00f3 Internacional d\u2019Hoquei), s\u2019est\u00e0 avan\u00e7ant r\u00e0pidament en el coneixement de l\u2019esport (Aughey, 2011<\/a>; Polglaze et al., 2017<\/a>), la qual cosa \u00e9s clau per con\u00e8ixer les demandes cinem\u00e0tiques en competici\u00f3 i progressar en l\u2019adaptaci\u00f3 de l\u2019entrenament a les demandes de competici\u00f3, permetent fins i tot analitzar i gestionar la c\u00e0rrega d\u2019entrenament a temps real en competici\u00f3 (Gabbet, 2010<\/a>; Ihsan et al., 2017<\/a>; Polglaze, et al., 2017<\/a>; White i MacFarlane, 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00fas de la tecnologia en l\u2019hoquei sobre herba per al monitoratge s\u2019ha centrat generalment en el registre i an\u00e0lisi de variables relatives al despla\u00e7ament: dist\u00e0ncia total, velocitat mitjana i m\u00e0xima, i despla\u00e7aments en els diferents rangs de velocitat (Lythe i Kilding, 2011<\/a>; Polglaze et al., 2017<\/a>). No obstant aix\u00f2, les acceleracions, desacceleracions i els canvis de direcci\u00f3 ocorren freq\u00fcentment, com hem esmentat anteriorment, i contribueixen substancialment en les demandes energ\u00e8tiques i, principalment, neuromusculars dels jugadors, per la qual cosa \u00e9s important tenir-les tamb\u00e9 en compte (Spencer et al., 2004<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Se sap per estudis anteriors que durant un partit oficial els jugadors poden realitzar accions d\u2019acceleraci\u00f3 i desacceleraci\u00f3 en m\u00e9s de 900 ocasions (Morencos et al., 2018<\/a>). La dist\u00e0ncia mitjana total recorreguda en partits internacionals d\u2019hoquei mascul\u00ed \u00e9s menor en comparaci\u00f3 amb el futbol o el futbol australi\u00e0 (5824-10160\u2009m, 9000-12000\u2009m, 11880-12310\u2009m respectivament), tanmateix, la intensitat relativa \u00e9s m\u00e9s alta (131\u2009m\u00b7min-1<\/sup>, 111\u2009m\u00b7min-1, 109\u2009m\u00b7min-1<\/sup>  respectivament) (Polglaze et al., 2017<\/a>; Taylor et al., 2107<\/a>). Aquestes difer\u00e8ncies poden atribuir-se a elements com les substitucions il\u00b7limitades, que poden oc\u00f3rrer sense interrompre el joc, i tamb\u00e9 a una major proporci\u00f3 de jugadors reserves disponibles (n<\/em>\u2009=\u20096) per a jugadors actius (n<\/em>\u2009=\u200910), la qual cosa significa que les demandes de competici\u00f3 poden distribuir-se entre m\u00e9s jugadors. <\/p>\n\n\n\n

Recerques pr\u00e8vies al canvi reglamentari ja havien posat \u00e8mfasi en la descripci\u00f3 de les demandes cinem\u00e0tiques en aquest esport. Per exemple, Polglaze et al., (2017)<\/a>, van presentar dades per posicions amb les antigues normes de joc: els davanters van rec\u00f3rrer una mitjana de 5409\u2009\u00b1\u2009689 \u2009m en els 41:57\u2009\u00b1\u20095:23\u2009min que van jugar. Els defenses van rec\u00f3rrer una mitjana de 6257\u2009\u00b1\u2009909\u2009m en els 52:04\u2009\u00b1\u20097:12\u2009min que van jugar i finalment els mitjos van rec\u00f3rrer una mitjana de 6292\u2009\u00b1\u2009855.5\u2009m en els 46:11\u2009\u00b1\u20095:51\u2009min que van jugar. Tanmateix, per a Jennings et al. (2010)<\/a>, aquesta relaci\u00f3 entre dist\u00e0ncia recorreguda i intensitat per posici\u00f3 en el camp, canvia: els davanters van rec\u00f3rrer una mitjana de 9819\u2009\u00b1\u2009720\u2009m sent els 2189\u2009\u00b1\u2009456\u2009m a alta intensitat (>15km\/h). Els mitjos van rec\u00f3rrer una mitjana de 10160\u2009\u00b1\u2009215\u2009m sent 2554\u2009\u00b1\u2009134\u2009m a alta intensitat i finalment els defenses van rec\u00f3rrer una mitjana de 9453\u2009\u00b1\u2009579\u2009m sent els 1734\u2009\u00b1\u2009177\u2009m a alta intensitat. En aquest cas, els mitjos van ser els que m\u00e9s dist\u00e0ncia total i a alta intensitat van rec\u00f3rrer.<\/p>\n\n\n\n

Els estudis a partir del nou format de distribuci\u00f3 del temps de joc mostren que a nivell internacional els davanters s\u00f3n els que m\u00e9s dist\u00e0ncia a alta intensitat recorren (3090\u2009\u00b1\u2009565\u2009m) comparat amb els mitjos (2680\u2009\u00b1\u2009360\u2009m) i els defenses (2257\u2009\u00b1\u2009498\u2009m). Pel que fa a la dist\u00e0ncia total recorreguda, s\u00f3n de nou els davanters els que m\u00e9s dist\u00e0ncia recorren, seguits de mitjos i defenses respectivament (Ihsan et al., 2018<\/a>). Segons Lombard et al., (2017)<\/a>, els davanters van rec\u00f3rrer una mitjana de 5159\u2009\u00b1\u20091194\u2009m dels quals un 29.7\u2009% ho van fer a alta intensitat (14.1\u2009\u2013\u200919\u2009km\/h). Els defenses van rec\u00f3rrer una mitjana de 6220\u2009\u00b1\u20091797\u2009m sent un 17.9\u2009% a alta intensitat, i els mitjos 6256\u2009\u00b1\u20091859\u2009m dels quals un 25.6\u2009% a alta intensitat. En la seva an\u00e0lisi, la relaci\u00f3 entre la dist\u00e0ncia recorreguda i el temps de joc va ser de 178.3\u2009\u00b1\u200922.3\u2009m i 29.2\u2009\u00b1\u20098.6\u2009min de joc per a davanters, 134.4\u2009\u00b1\u200916.6\u2009m i 47.3\u2009\u00b1\u200914\u2009min de joc per a defenses i de 160.0\u2009\u00b1\u20095.6\u2009m i 39.6\u2009\u00b1\u200912.6\u2009m de joc per a mitjos. Quant als metres per minut, els davanters van rec\u00f3rrer 178.3\u2009\u00b1\u200922.3\u2009m, els defenses 134.4\u2009\u00b1\u200916.6\u2009m i els mitjos 160.6\u2009\u00b1\u200915.6\u2009m. En aquest cas, amb la nova distribuci\u00f3 del temps de joc, la dist\u00e0ncia total i el temps de joc disminueixen, per\u00f2 la intensitat mitjana i el percentatge de dist\u00e0ncia recorreguda a alta intensitat augmenten. <\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n pocs els estudis amb el nou format de temps, i \u00e9s per aquest motiu que es considera important continuar aportant informaci\u00f3 sobre les demandes cinem\u00e0tiques en competici\u00f3 en aquesta disciplina esportiva, ja que, per poder preparar millor els esportistes durant els entrenaments s\u2019han de con\u00e8ixer detalladament les exig\u00e8ncies de la competici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed doncs, l\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar i descriure les demandes cinem\u00e0tiques en competici\u00f3 de l\u2019hoquei sobre herba mascul\u00ed a nivell internacional (Selecci\u00f3 Espanyola Absoluta Masculina) amb especial menci\u00f3 a les demarcacions, quarts del partit i minuts disputats durant la competici\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong> <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Van participar en l’estudi setze jugadors de camp (edat 25.12\u2009\u00b1\u20093.66; 177.12\u2009\u00b1\u20094.96\u2009cm; 72.45\u2009\u00b1\u20095.01\u2009kg; internacionalitats 79.12\u2009\u00b1\u200978.96) de la Selecci\u00f3 Nacional Masculina d\u2019Hoquei sobre Herba d\u2019Espanya (Taula 1), el qual es va dur a terme despr\u00e9s de l\u2019acceptaci\u00f3 pel Comit\u00e8 \u00c8tic per a Investigaci\u00f3 Cient\u00edfica (CEIC) del Consell Catal\u00e0 de l\u2019Esport de la Generalitat de Catalunya, amb el n\u00fam. 18\/CEICGC\/2017. Per a l\u2019obtenci\u00f3 de les dades, els participants van ser informats directament i van acceptar participar volunt\u00e0riament mitjan\u00e7ant la firma del consentiment informat.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1
<\/strong>Caracter\u00edstiques dels subjectes  participants en l\u2019estudi.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els jugadors van ser monitorats durant 5 partits del Campionat Europeu de 2017 celebrat a Holanda (n<\/em>\u2009=\u200978\u2009casos). Els porters van ser exclosos d\u2019aquest estudi a causa del nombre de dispositius disponibles. Tres partits van ser corresponents a la fase de grups i dos partits en la disputa entre el 5\u00e8 i el 8\u00e8 lloc. Per a l\u2019an\u00e0lisi per demarcacions es van agrupar els jugadors en defenses (n<\/em>\u2009=\u20096, 28 casos, hi va haver 2 partits en els quals 1 jugador no va disputar cap minut per decisi\u00f3 t\u00e0ctica), mitjos (n<\/em>\u2009=\u20095, 25 casos) i davanters (n<\/em>\u2009=\u20095, 25 casos).<\/p>\n\n\n\n

Per a l\u2019an\u00e0lisi es va utilitzar el temps total del partit (60 min) i de cadascun dels quarts del partit (C1, C2, C3 i C4) de 15 min de durada cada un. Es va analitzar l\u2019activitat dels jugadors en camp (temps actiu de joc), excloent els per\u00edodes de descans entre quarts o quan els jugadors es trobaven a la banqueta, ja fos per decisi\u00f3 t\u00e8cnica o per targetes d\u2019expulsi\u00f3 temporal. El per\u00edode de descans entre els partits va ser de 36\u2009-\u200948 h.  <\/p>\n\n\n\n

El monitoratge es va realitzar mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas de dispositius GPS (Wimu\u00ae model v1.6, Realtracksystems, Almeria, Espanya) que operen amb una freq\u00fc\u00e8ncia de mostratge de 10Hz. Aquest dispositiu t\u00e9 l\u2019est\u00e0ndard IMS segons el que estableix el programa de qualitat de la FIFA per a sistemes de rendiment i seguiment electr\u00f2nic (EPTS, en angl\u00e8s). D\u2019acord amb Macfarlane et al., 2016<\/a>), els dispositius de 10Hz sembla que s\u00f3n millors que els d\u20191Hz i 5Hz. La taxa de sat\u00e8l\u00b7lits connectats amb cada unitat es va mantenir entre els 3-11 durant tot el Campionat. A m\u00e9s, cada unitat inclou entre altres elements un acceler\u00f2metre i un giroscopi a 100Hz. L\u2019esmentada unitat va ser col\u00b7locada en un arn\u00e8s dissenyat expressament per a aquest prop\u00f2sit quedant el dispositiu entre les esc\u00e0pules. Tots els jugadors van ocupar la mateixa posici\u00f3 en els 5 partits i van utilitzar la mateixa unitat de GPS per minimitzar la variabilitat interdispositiu (Jennings et al, 2010<\/a>). Pel que fa a l\u2019esmentada precisi\u00f3 intradispositiu,  Wimu\u00ae ha demostrat una precisi\u00f3 entre el 0.69\u2009% i 6.05\u2009%, una fiabilitat test-retest de l\u20191.47 i una precisi\u00f3 interunitat del .25 (Bastida et al. 2018<\/a>). D\u2019altra banda, i relacionat amb la informaci\u00f3 anterior, s\u2019han reportat m\u00e9s errors a mesura que la velocitat de despla\u00e7ament augmenta (Linke et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Posteriorment, les dades de cada GPS van ser descarregades a trav\u00e9s del programari SPro\u00ae (v 1.0.0 Compilation 933, Realtracksystems, Almeria, Espanya). Una vegada filtrades les dades a trav\u00e9s del programari, es van abocar a un full de c\u00e0lcul personalitzat (Microsoft\u00ae Excel\u00ae per a Mac, v14.7.1).<\/p>\n\n\n\n

Les variables registrades per a la seva posterior an\u00e0lisi (Taula 4) van ser: els minuts jugats (min; MJ), la dist\u00e0ncia total (m; DT), la velocitat pic (km\u00b7h-1<\/sup>), la dist\u00e0ncia recorreguda a alta intensitat (DAI: >16\u2009km\u00b7h-1<\/sup>), la dist\u00e0ncia recorreguda a alta intensitat per minut (DAI\/min), la dist\u00e0ncia per minut total (m\/min total), la dist\u00e0ncia per minut jugat (m\/min jugat), el nombre d\u2019esprints (>21.0 km\u00b7h-1<\/sup> durant m\u00e9s d\u20191 segon), el nombre d\u2019esprints per minut (esprints\/min), el nombre d\u2019acceleracions (Acce) i desacceleracions (Desac.), analitzats en 3 categories d\u2019intensitat: baixa (Z1: 1-2.5\u2009m\u00b7s-2<\/sup>), moderada (Z2: 2.5-4 m\u00b7s-2<\/sup>), i alta intensitat (Z3\u2009: >4\u2009m\u00b7s-2<\/sup>). Totes les variables, tret de la velocitat pic, van ser expressades de forma absoluta i en funci\u00f3 dels minuts de joc (MJ; m\u00b7min-1<\/sup> o n\u00b7min-1<\/sup>). Es va establir la r\u00e0tio treball: descans (T:D), dividint la dist\u00e0ncia recorreguda >6 km\u00b7h-1<\/sup>\/dist\u00e0ncia <6\u2009km\u00b7h-1<\/sup>, per establir la densitat del treball.<\/p>\n\n\n\n


<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong>  <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Es va realitzar una an\u00e0lisi del conjunt de dades, presentades com a mitjanes i desviacions est\u00e0ndard (\u00b1DE), amb el 95\u2009% d\u2019interval de confian\u00e7a (IC) i la mida de l\u2019efecte (TE). Per con\u00e8ixer les difer\u00e8ncies per demarcacions i per quarts es va utilitzar una ANOVA de doble via (demarcacions x quart). Es va dur a terme una an\u00e0lisi de conglomerats (cl\u00faster analysis<\/em>) per establir grups segons la variable de minuts jugats, establint tres grups en funci\u00f3: <\u200937\u2009min, 37\u2009-\u200948\u2009min i >\u200948 min (Taula 2). Els llindars per als TE van ser <\u2009.2; .2\u2009\u2013\u2009.6 (trivial), .6\u2009\u2013\u20091.2 (petit), 1.2\u2009\u2013\u20092.0 (moderat), 2.0\u2009\u2013\u20094.0 (gran) i 2.0\u2009\u2013\u20094.0 (molt gran) (Hopkins, 2002<\/a>). Totes les an\u00e0lisis estad\u00edstiques van ser realitzades utilitzant el paquet estad\u00edstic SPSS 18.0 per a iOS i el nivell de significaci\u00f3 adm\u00e8s va ser de p<\/em>\u2009<\u2009.05.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2
<\/strong>Quantitat de jugadors per cl\u00faster de temps de joc i demarcaci\u00f3.<\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi va revelar que la dist\u00e0ncia total va ser un 5.18\u2009% superior per a migcampistes respecte a defenses i un 5.12\u2009% respecte als davanters (TE\u2009=\u2009.29). Els defenses van presentar menor activitat cinem\u00e0tica a alta intensitat (velocitats, nombre d\u2019esprints, metres\/min) respecte a mitjos i davanters. Pel que fa a la dist\u00e0ncia a alta intensitat (>16 km\u00b7h-1<\/sup>), els davanters van ser els que m\u00e9s metres van rec\u00f3rrer (1066.89\u2009\u00b1\u2009250.56) obtenint un 22.77\u2009% m\u00e9s que els defenses i un 0.6\u2009% m\u00e9s que els mitjos (TE\u2009:\u2009.13) (Taula 3). Quant a la dist\u00e0ncia a esprint (>21.0 km\u00b7h-1<\/sup>) tamb\u00e9 va ser m\u00e9s gran per als davanters i els migcampistes que per als defenses (+49.41\u2009%; TE:\u2009.06 i +1.41\u2009% respectivament), sent els defenses els que menors demandes van mostrar tant en la quantitat total com en la relativa a minuts jugats (figures 1C i 1D). La r\u00e0tio T:D va ser m\u00e9s gran per a davanters que per als defenses en el C3 i C4 (figura 1E). Les variables d\u2019acceleraci\u00f3 i desacceleraci\u00f3 relatives al temps de joc (minuts) succe\u00efdes en la Z1 van ser al voltant d\u2019un 23\u2009% superiors per als que van disputar menys de 37 minuts respecte als que van jugar m\u00e9s de 48 minuts (Taula 3). Aquesta tend\u00e8ncia de m\u00e9s esfor\u00e7 en funci\u00f3 dels minuts de joc, es va veure repetida en cada una de les 3 zones d\u2019acceleraci\u00f3 i desacceleraci\u00f3 establertes.   <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3
<\/strong>Comparaci\u00f3 de les variables cinem\u00e0tiques en funci\u00f3 dels minuts jugats.<\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Pel que fa a l\u2019an\u00e0lisi per quarts, hi va haver m\u00e9s activitat cinem\u00e0tica en el C1 per a totes les demarcacions. Nom\u00e9s les variables acceleracions en Z1 i Z2 i desacceleracions a Z1 van descendir en C4 respecte a C1 per a migcampistes i defenses (figures 2A a 2F). La r\u00e0tio T:D va mostrar una disminuci\u00f3 a C4 respecte a C1 per als defenses i migcampistes. (Figura 1E)<\/p>\n\n\n\n

Finalment, es va realitzar una an\u00e0lisi de conglomerats en la qual es van agrupar els jugadors en funci\u00f3 dels MJ. Com a resultat, es van obtenir 3 agrupacions: 1) de 0 a 37 minuts, 2) entre 37 i 48 minuts, i 3) m\u00e9s de 48 minuts. Els jugadors pertanyents al grup 1 (0-37 min) van mostrar m\u00e9s valors per a dist\u00e0ncia total relativa (m\/min), dist\u00e0ncia a alta intensitat i dist\u00e0ncia a esprint en comparaci\u00f3 als grups 2 (37 a 48 minuts) i 3 (m\u00e9s de 48 minuts): 19.8 \u00b1 5.8\u2009% major respecte al grup 2 (37-48 minuts) i un 35.5 \u00b16.9\u2009% m\u00e9s respecte al grup 3 (m\u00e9s de 48 minuts). Quant a  acceleracions i desacceleracions relatives al minut a Z1 i Z2 van mostrar ser m\u00e9s grans per al grup 1. La r\u00e0tio T:D va mostrar ser m\u00e9s gran per al grup 2 en comparaci\u00f3 amb les del grup 1 (Taula 4).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4
<\/strong>Comparaci\u00f3 de les variables cinem\u00e0tiques en relaci\u00f3 amb el temps, quarts de joc i posicions.<\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong> <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El principal objectiu d\u2019aquest estudi ha estat analitzar i descriure les demandes cinem\u00e0tiques en competici\u00f3 de l\u2019hoquei sobre herba mascul\u00ed a nivell internacional amb especial menci\u00f3 a les demarcacions, quarts del partit i minuts disputats durant la competici\u00f3. Els principals resultats han estat: a) per a la pr\u00e0ctica totalitat de les variables analitzades, s\u2019observen difer\u00e8ncies entre demarcacions; b) defenses s\u00f3n els que m\u00e9s descens tenen en la r\u00e0tio T:D al llarg dels quarts; c) la variable que m\u00e9s estable es mant\u00e9 al llarg dels quarts de joc en totes les posicions \u00e9s la dist\u00e0ncia a alta intensitat per minut; d) els defenses s\u00f3n els que m\u00e9s disminuci\u00f3 en la seva activitat cinem\u00e0tica pateixen en totes les variables en comparaci\u00f3 amb defenses i davanters; e) els jugadors agrupats en menor nombre de minuts jugats realitzen m\u00e9s dist\u00e0ncia relativa al minut de joc, mostrant m\u00e9s gran intensitat;  f) el C1 \u00e9s el que m\u00e9s activitat cinem\u00e0tica va presentar en totes la variables d\u2019estudi excepte en la DAI\/min, i g) els davanters van ser els que m\u00e9s metres a alta intensitat i m\u00e9s quantitat d\u2019esprints van realitzar.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat que la comparaci\u00f3 amb altres treballs publicats pot ser complicada (per haver-se emprat diferents t\u00e8cniques d\u2019an\u00e0lisi dels despla\u00e7aments, diferents dispositius GPS, diferent categoritzaci\u00f3 dels rangs intensitat per a les variables de velocitat, acceleraci\u00f3, etc.) alguns dels valors trobats en aquest treball s\u00f3n m\u00e9s elevats en alguns dels aspectes estudiats. Per exemple, i segons treballs anteriors, els jugadors internacionals d\u2019hoquei canvien de velocitat 512 vegades per partit (Buglione et al., 2013<\/a>), equivalent a una vegada cada 6.8 segons de temps de joc. En aquest estudi els jugadors d\u2019hoquei han canviat de velocitat m\u00e9s de 1500 vegades al llarg d\u2019un partit, sigui de forma positiva o negativa, la qual cosa equival a un total de 25 vegades per minut. Aix\u00f2 suposa pr\u00e0cticament un 300\u2009% m\u00e9s quant a acceleracions totals i multiplica pr\u00e0cticament per 3 les acceleracions per minut. A m\u00e9s de les possibles difer\u00e8ncies existents a causa de les diferents eines utilitzades, el format del partit (4 quarts vs. 2 parts) o el nivell dels esportistes podrien justificar les esmentades difer\u00e8ncies.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Respecte a les difer\u00e8ncies entre demarcacions, es pot destacar que les demandes cinem\u00e0tiques mostrades pels defenses s\u00f3n inferiors respecte a mitjos i davanters, el que coincideix amb anteriors treballs amb la nova distribuci\u00f3 de temps (Ishan et al. 2018<\/a>) i, tal i com es pot veure a la taula 4, en molts casos les esmentades difer\u00e8ncies s\u00f3n significatives. La DAI i esprint semblen estar tamb\u00e9 influ\u00efdes per la demarcaci\u00f3 ocupada. Aix\u00ed, en aquest treball, els defenses presenten dades significativament inferiors respecte a migcampistes i davanters, sent aquests \u00faltims els que presenten uns valors m\u00e9s elevats en aquestes variables, la qual cosa coincideix amb estudis anteriors Lythe i Kilding, 2011<\/a>; Jennings et al., 2012<\/a>; Polglaze et al., 2017<\/a>; Ishan et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 5
<\/strong>Mitjana total 5 partits per posicions.<\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Un altre factor a tenir en compte en la intensitat del joc \u00e9s el temps disputat, tal com s\u2019ha vist en estudis previs (Vescovi i Fraine, 2015<\/a>). Els defenses van ser els que m\u00e9s minuts van disputar (42.86\u2009\u00b1\u200913.09\u2009min), mentre que mitjos (37.28\u2009\u00b1\u20099.76\u2009min) i davanters van ser menys temps al terreny de joc (33.40\u2009\u00b1\u20095.77\u2009min). Per tant, sembla ser que hi ha una relaci\u00f3 dependent entre temps de joc i intensitat de les accions, ja que els que han disputat m\u00e9s quantitat de minuts han tingut uns valors inferiors per minut jugat.<\/p>\n\n\n\n

Respecte a la comparaci\u00f3 entre els diferents quarts de joc, cal destacar que, malgrat que en la majoria de variables la tend\u00e8ncia ha estat a la disminuci\u00f3, no sempre ha succe\u00eft aix\u00ed. De forma m\u00e9s concreta, la DIA\/min per a davanters va anar en augment a mesura que avan\u00e7aven els quarts. Tanmateix, el nombre d\u2019esprints per minut va seguir una tend\u00e8ncia a disminuir en totes les posicions. De les variables estudiades, el 54.5\u2009% va millorar en el C4 respecte al C3, mentre que la resta (un 45.5\u2009%) va empitjorar. Els valors m\u00e9s elevats sempre s\u2019han trobat al C 1 i\/o al C 2 (Taula 4 i figures 1A a 1E i 2a a 2F)<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa als minuts jugats a trav\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi de conglomerats, es pot observar com es produeixen difer\u00e8ncies significatives en m\/min jugats, DIA\/min, dist\u00e0ncia a esprint i Acce\/min Z1, mostrant una major intensitat en aquells jugadors que han disputat menys minuts (0-37\u2009min). Per\u00f2 en canvi, la dist\u00e0ncia total ha estat superior en aquells que han disputat m\u00e9s minuts, la qual cosa pot ser a causa de la relaci\u00f3 temps\/intensitat: a m\u00e9s temps de joc, menor intensitat de les accions,  per\u00f2 a m\u00e9s temps de joc major quantitat total. <\/p>\n\n\n\n

Si b\u00e9 les mesures de despla\u00e7ament han estat habitualment el m\u00e8tode establert per avaluar les demandes f\u00edsiques de l\u2019hoquei (i altres esports d\u2019equip), la seva efic\u00e0cia com a indicadors de treball i intensitat per a l\u2019activitat intermitent, que involucren freq\u00fcents canvis de velocitat, \u00e9s q\u00fcestionable (Polglaze et al., 2017<\/a>). Les veritables estimacions de treball haurien d\u2019incorporar l\u2019acceleraci\u00f3 que contribueix directament i substancialment al cost de l\u2019energia. Per tant, en assumir que la locomoci\u00f3 ocorre a una velocitat constant, \u00e9s probable que se subestimi el cost d\u2019energia d\u2019aquest tipus d\u2019activitat intermitent (Osgnach et al., 2010<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Malgrat que hi ha controv\u00e8rsia en la relaci\u00f3 entre \u00e8xit esportiu i alta intensitat sembla ser que aquells equips que tenen un millor r\u00e0nquing necessiten menys dist\u00e0ncia recorreguda a alta intensitat que els pitjor classificats (Jennings et al., 2012<\/a>). No obstant aix\u00f2, diversos estudis han demostrat la import\u00e0ncia de les accions d\u2019alta intensitat (cursa a alta intensitat, esprints) en el resultat final en diferents esports d\u2019equip. La ra\u00f3 pot ser l\u2019element qualitatiu en els jugadors, el grau de sincronitzaci\u00f3 t\u00e0ctica de l\u2019equip, el resultat al marcador o el moment de la temporada entre d\u2019altres. <\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, sembla ser que la freq\u00fc\u00e8ncia i distribuci\u00f3 de les acceleracions i desacceleracions poden representar de millor manera la c\u00e0rrega interna d\u2019un partit o tasca d\u2019entrenament, ja que s\u00f3n energ\u00e8ticament les accions m\u00e9s demanades en els esports d\u2019equip (Ingebrigtsen et al., 2015<\/a>), mentre que les mesures basades en despla\u00e7ament (c\u00e0rrega externa) semblen subestimar el cost real d\u2019esports intermitents com l\u2019hoquei (Polglaze et al., 2017<\/a>). Per tant, \u00e9s probable que per estimar de la forma m\u00e9s precisa possible la c\u00e0rrega que suposa una determinada tasca, s\u2019hagi d\u2019incidir en la quantitat d\u2019acceleracions i desacceleracions, en la distribuci\u00f3 i acumulaci\u00f3 d\u2019aquestes al llarg del temps, i en la seva magnitud. <\/p>\n\n\n\n

Algunes de les principals limitacions d\u2019aquest treball es refereixen al nombre de partits estudiats, i a l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019informaci\u00f3 de c\u00e0rrega interna i tecnicot\u00e0ctica. Con\u00e8ixer la repercussi\u00f3 en l\u2019organisme de l\u2019activitat desenvolupada pels jugadors ajudaria al c\u00e0lcul d\u2019\u00edndexs d\u2019efici\u00e8ncia cardiovascular, i permetria estudiar la seva evoluci\u00f3 al llarg del partit i realitzar comparacions entre demarcacions. A m\u00e9s, es podria obtenir informaci\u00f3 del nombre d\u2019ocasions en qu\u00e8 cada jugador participa en camp, aix\u00ed com de la durada de cada participaci\u00f3 i entre participacions i es podria informar amb m\u00e9s profunditat sobre la densitat dels esfor\u00e7os que es duen a terme durant la pr\u00e0ctica de l\u2019hoquei mascul\u00ed internacional.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions i aplicacions pr\u00e0ctiques <\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Con\u00e8ixer les demandes cinem\u00e0tiques dels jugadors durant la competici\u00f3 \u00e9s el punt de partida per dissenyar les tasques d\u2019entrenament, gestionar les c\u00e0rregues de treball o controlar el proc\u00e9s de reintroducci\u00f3 a la competici\u00f3 amb lesionats. Disposar de les dades en competici\u00f3 facilitar\u00e0 que, per exemple, es puguin dissenyar tasques de prioritat condicional i baixa especificitat que reprodueixin en els entrenaments les mateixes demandes que en la competici\u00f3. D\u2019altra banda, i quant a les tasques de prioritat tecnicot\u00e0ctica, l\u2019an\u00e0lisi de les demandes cinem\u00e0tiques d\u2019entrenament i la comparaci\u00f3 amb la competici\u00f3, pot col\u00b7laborar a modificar les condicions de les esmentades tasques per ajustar-les a la realitat condicional competitiva. A m\u00e9s, les difer\u00e8ncies existents entre demarcacions pel rol tecnicot\u00e0ctic i els minuts jugats, poden ajudar en l\u2019orientaci\u00f3 i magnitud de les c\u00e0rregues de treball, sobretot en els dies postpartit. Diferenciar qu\u00e8 fer i en quina quantitat en funci\u00f3 del que s\u2019hagi fet anteriorment, pot ser una estrat\u00e8gia de recuperaci\u00f3 personalitzada segons la c\u00e0rrega acumulada durant el partit. <\/p>\n\n\n\n

A causa de l\u2019evoluci\u00f3 de les accions d\u2019alta intensitat al llarg dels quarts en competici\u00f3, realitzar canvis amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia i tenir una rotaci\u00f3 preestablerta que garanteixi la recuperaci\u00f3 dels jugadors, pot ser una estrat\u00e8gia a seguir per garantir que tots ells puguin mantenir un alt ritme de joc durant un partit o un torneig. Disposar de m\u00e9s quantitat de davanters dins de la convocat\u00f2ria de partit per poder utilitzar durant la competici\u00f3, sabent que s\u00f3n la demarcaci\u00f3 que m\u00e9s accions a alta intensitat realitzen,  podria ser una altra estrat\u00e8gia a seguir per mantenir o millorar el seu alt nivell d\u2019esfor\u00e7.<\/p>\n\n\n\n

En conclusi\u00f3, els resultats d\u2019aquest estudi mostren que les demandes cinem\u00e0tiques en jugadors d\u2019hoquei elit depenen de la demarcaci\u00f3 en el camp, amb m\u00e9s activitat en el primer quart, i amb menor activitat cinem\u00e0tica per minut de joc en els jugadors que acumulen m\u00e9s minuts durant el partit.  <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019objectiu d\u2019aquesta recerca va ser descriure les caracter\u00edstiques cinem\u00e0tiques durant partits internacionals d\u2019hoquei herba mascul\u00ed. Setze jugadors (edat: 25.12\u2009\u00b1\u20093.66 anys; al\u00e7ada: 177.12\u2009\u00b1\u20094.96 cm; pes: 72.45\u2009\u00b1\u20095.01 kg; internacionalitats: 79.12\u2009\u00b1\u200978.96) pertanyents a la selecci\u00f3 absoluta espanyola, van ser monitorats mitjan\u00e7ant sistemes de posicionament global i accelerometria durant 5 partits del Campionat d\u2019Europa de 2017. Les an\u00e0lisis […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":14,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[52],"tags":[9342,5951,4331,5721,9341],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>"]},"tags":{"linked":["an\u00e0lisi de la competici\u00f3<\/a>","an\u00e0lisi del moviment<\/a>","esports col\u00b7lectius<\/a>","hoquei<\/a>","sistemes de posicionament global<\/a>"],"unlinked":["an\u00e0lisi de la competici\u00f3<\/span>","an\u00e0lisi del moviment<\/span>","esports col\u00b7lectius<\/span>","hoquei<\/span>","sistemes de posicionament global<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 6 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 4 octubre 2020","modified":"Updated on 9 gener 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 4 octubre 2020 18:09","modified":"Updated on 9 gener 2021 10:46"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7742\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7742"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7742\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":38810,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7742\/revisions\/38810\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7742"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7742"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7742"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}