{"id":7738,"date":"2020-12-29T18:07:49","date_gmt":"2020-12-29T18:07:49","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=7738"},"modified":"2021-02-03T15:00:47","modified_gmt":"2021-02-03T15:00:47","slug":"comparacio-metabolica-durant-un-protocol-dexercici-amb-cordes-de-batalla-aplicant-diferents-estrategies-dimplementacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/comparacio-metabolica-durant-un-protocol-dexercici-amb-cordes-de-batalla-aplicant-diferents-estrategies-dimplementacio\/","title":{"rendered":"Comparaci\u00f3 metab\u00f2lica durant un protocol d\u2019exercici amb cordes de batalla aplicant diferents estrat\u00e8gies d\u2019implementaci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Introducci\u00f3.<\/em> L\u2019exercici interv\u00e0lic d\u2019alta intensitat \u00e9s un m\u00e8tode d\u2019entrenament que s\u2019ha popularitzat, segons l\u2019American College of Sports Medicine. D\u2019acord amb la tradici\u00f3, es verifica l\u2019\u00fas predominant d\u2019erg\u00f2metres (cintes de caminar i erg\u00f2metres de ciclisme) durant sessions d\u2019exercici interv\u00e0lic. Tanmateix, l\u2019exercici amb cordes de batalla (battle ropes<\/em>) representa una alternativa a altres modalitats d\u2019activitat f\u00edsica.

Objectiu. <\/em>La finalitat d\u2019aquest estudi \u00e9s comparar la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca pic i el consum d\u2019oxigen pic durant un exercici interv\u00e0lic en esprint amb una corda de batalla, utilitzant diferents estrat\u00e8gies d\u2019execuci\u00f3 (oscil\u00b7lacions simult\u00e0nies i alternes).

Materials i m\u00e8todes<\/em>. Vuit universitaris homes (24.9\u2009\u00b1\u20097.0 anys, 25.2\u2009\u00b1\u20093.6 kg\/m2<\/sup> i 38.9\u2009\u00b1\u20093.4\u2009ml.\u2009kg-1<\/sup>.min-1<\/sup>) sense experi\u00e8ncia en la pr\u00e0ctica d\u2019exercicis amb cordes de batalla es van sotmetre a dues sessions experimentals diferents: amb \u00fas simultani i altern dels bra\u00e7os en un ordre aleatori i 4 tandes de 30 s a tota pot\u00e8ncia (amb 4 min de recuperaci\u00f3 passiva). Es va aplicar an\u00e0lisi bidireccional amb una significan\u00e7a de p<\/em>\u2009<\u2009.05 per a l\u2019an\u00e0lisi entre grups.

Resultats<\/em>. El pic de consum d\u2019oxigen mitj\u00e0 obtingut durant quatre tandes amb bra\u00e7os alterns i simultanis va ser de<\/em> 76.52\u2009\u00b1\u200912.71\u2009% i 79.58\u2009\u00b1\u200915.58\u2009%, respectivament. La freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca mitjana pic assolida durant les quatre tandes d\u2019alta intensitat va ser de 85.15\u2009\u00b1\u20097.10\u2009% i 88.29\u2009\u00b1\u20095.14\u2009%, respectivament.

Conclusi\u00f3.<\/em> Aquestes dades demostren que no hi ha difer\u00e8ncia en la resposta cardiovascular aguda de l\u2019exercici de protocol amb cordes de batalla en les diferents modalitats (bra\u00e7os alterns o simultanis). Els esmentats resultats suggereixen que la intensitat generada durant l\u2019exercici amb cordes de batalla pot ser suficient per millorar i mantenir la captaci\u00f3 d\u2019oxigen en les persones sanes.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> entrenament interv\u00e0lic d\u2019alta intensitat<\/span>, exercici f\u00edsic<\/span>, rendiment<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019exercici interv\u00e0lic d\u2019alta intensitat \u00e9s un m\u00e8tode d\u2019entrenament que s\u2019ha popularitzat entre la comunitat cient\u00edfica i ha estat classificat com una de les principals tend\u00e8ncies del fitnes per l\u2019American College of Sports Medicine (ACSM) (Thompson, 2020<\/a>; Veiga et al., 2017<\/a>). El nivell d\u2019intensitat de l\u2019est\u00edmul en condicions d\u2019alta intensitat caracteritza aquest m\u00e8tode d\u2019entrenament (Buchheit i Laursen, 2013<\/a>). Quan l\u2019est\u00edmul s\u2019aplica amb una durada d\u2019entre 30\u2009s i 4\u2009min, a una intensitat subm\u00e0xima (>80\u2009%) o m\u00e0xima (100\u2009%), rep el nom de sessi\u00f3 d\u2019exercicis interv\u00e0lics d\u2019alta intensitat (EIAI). Per altra banda, quan l\u2019est\u00edmul esmentat dura entre 10 i 30 s, a intensitat supram\u00e0xima (>100\u2009% o total) rep el nom d\u2019exercici interv\u00e0lic en esprint (EIE) (Buchheit i Laursen, 2013<\/a>). Recerques dutes a terme fins ara han demostrat que els protocols d\u2019EIAI i EIE s\u00f3n efectius per millorar de manera significativa la forma f\u00edsica, tant en l\u2019aspecte relacionat amb la salut com pel que fa al rendiment atl\u00e8tic (Alonso-Fern\u00e1ndez et al., 2017<\/a>; Bishop et al., 2007<\/a>; Buckley et al., 2015<\/a>; McRae et al., 2012<\/a>; Thompson, 2017).<\/p>\n\n\n\n

Com dicta la tradici\u00f3, es verifica l\u2019\u00fas predominant d\u2019erg\u00f2metres (cintes de caminar i erg\u00f2metre de ciclisme) durant sessions d\u2019EIAI i EIE. Tanmateix, la recerca ha determinat que es poden utilitzar almenys vuit modalitats esportives o dispositius diferents. Aquests plantejaments inclouen diversos erg\u00f2metres (rem, cinta el\u00b7l\u00edptica) (Buckley et al., 2015<\/a>; Fex et al., 2015<\/a>), exercicis cal\u00b7list\u00e8nics (burpee, <\/em>esquats, salts i salts de tisora) (Blackwell et al., 2017<\/a>; McRae et al., 2012<\/a>), modalitats esportives (nataci\u00f3) (Bishop et al., 2007<\/a>) i instruments (sac de boxa, corda de batalla). Entre aquests, l\u2019\u00faltim s\u2019ha popularitzat entre la comunitat cient\u00edfica pels considerables avantatges que ofereix a la pr\u00e0ctica, pel seu baix impacte en les articulacions i pel seu baix cost en comparaci\u00f3 amb els models tradicionals (Brewer et al., 2018<\/a>; Chen et al., 2018<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Recerques pr\u00e8vies han analitzat la resposta cardiometab\u00f2lica durant una sessi\u00f3 d\u2019EIE amb corda de batalla (CB) en diferents positures (assegut, dempeus, saltant) (Brewer et al., 2018<\/a>) i estrat\u00e8gies d\u2019execuci\u00f3 de moviment (tant oscil\u00b7lacions simult\u00e0nies com d\u2019alternes) (Ratamess et al., 2015a<\/a>, 2015b<\/a>). En general, els resultats demostren que la resposta metab\u00f2lica aconseguida durant el protocol amb corda de batalla (PCB) \u00e9s similar o superior a la de molts exercicis tradicionals (Ratamess et al., 2015<\/a>). No obstant aix\u00f2, fins ara, els estudis que analitzaven la resposta metab\u00f2lica durant un PCB estudiaven l\u2019execuci\u00f3 d\u2019un moviment (simultani) o la suma de moviments (simultanis m\u00e9s alterns). Per tant, es desconeix si hi ha difer\u00e8ncies en la resposta metab\u00f2lica durant una sessi\u00f3 amb diferents estrat\u00e8gies d\u2019execuci\u00f3 (amb bra\u00e7os simultanis en lloc de la posici\u00f3 amb bra\u00e7os alterns) practicant exercicis amb CB. Per aquest motiu, la principal finalitat d\u2019aquest estudi era comparar la FC pic i el VO2<\/sub> pic durant un EIE amb una CB utilitzant diferents estrat\u00e8gies d\u2019execuci\u00f3 (oscil\u00b7lacions simult\u00e0nies i alternes).<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El c\u00e0lcul de la mida de la mostra a posteriori<\/em> es va realitzar utilitzant valors ANOVA de V02<\/sub> pic i es va basar en la pot\u00e8ncia (1\u2013\u03b2) .9 i en un error alfa de .05. Les an\u00e0lisis de pot\u00e8ncia es van calcular amb el programari G*Power 3.1.9.21 (Franz Faul, Universitat de Kiel, Alemanya) per a quatre mesures repetides (correlaci\u00f3 entre les mesures; r\u2009=\u2009.45), i es va necessitar un m\u00ednim de 8 participants per dur a terme l\u2019estudi. Hi van participar vuit homes sans i habitualment actius (24.9\u2009\u00b1\u20097 anys, 38.9\u2009\u00b1\u20093.4 ml\/kg\/min) (Taula1). Els participants es van reclutar en el campus universitari, mitjan\u00e7ant invitacions personals o impreses en un context universitari i a les xarxes socials. Els participants no tenien problemes de salut, practicaven exercici habitualment abans d\u2019iniciar l\u2019estudi i no prenien cap medicaci\u00f3 o suplement conegut que influeixi en el rendiment. No hi havia casos recents (en els \u00faltims 12 mesos) de lesions osteomiarticulars i tots ells van donar respostes negatives al q\u00fcestionari d\u2019adequaci\u00f3 per a la pr\u00e0ctica activitat f\u00edsica.<\/p>\n\n\n\n

Es van descartar els participants que no van ser capa\u00e7os de completar alguna de les sessions o que van comen\u00e7ar una altra intervenci\u00f3 d\u2019exercicis. Se\u2019ls va informar dels procediments de l\u2019experiment i es va obtenir signat el seu consentiment informat. L\u2019estudi va rebre l\u2019aprovaci\u00f3 del comit\u00e8 \u00e8tic per a recerques amb \u00e9ssers humans (55357016.1.0000.5192; n\u00fam. 033418\/2016) de la universitat local i es van aplicar les normes de la resoluci\u00f3 466\/12 de la Junta Nacional de Salut.<\/p>\n\n\n\n

Procediments<\/strong><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van seleccionar aleat\u00f2riament voluntaris per a les sessions d\u2019exercicis, que inclo\u00efen exercicis amb bra\u00e7os simultanis i bra\u00e7os alterns com a part d\u2019un protocol EIE amb 4 \u00d7 30 s a tota pot\u00e8ncia i 4 min de recuperaci\u00f3 passiva, amb intervals de 48 i 72 hores entre sessions. N\u00fameros aleatoris del web www.randomizer.org van definir l\u2019aleatoritzaci\u00f3 de la sessi\u00f3. Abans del PCB, els voluntaris van descansar durant 5 min per mesurar la seva freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca en rep\u00f2s (Polar, model FT4, Finl\u00e0ndia) i la seva pressi\u00f3 arterial (OMRON DALIAN\u00ae, model HEM 7113, Xina) a fi d\u2019obtenir els valors base a l\u2019inici de les activitats. Es van mesurar les variables FC i VO2<\/sub> durant els esprints (30 s) i durant cada minut de recuperaci\u00f3 (4 min) en totes les condicions.<\/p>\n\n\n\n

Mesuraments<\/strong><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

A l\u2019inici, es van mesurar la massa corporal i el pes dels voluntaris per calcular el seu \u00edndex de massa corporal utilitzant una balan\u00e7a (Filizola, Brasil, precisi\u00f3 en 100 g) i un estadi\u00f2metre, d\u2019acord amb les recomanacions de la Societat Internacional per a l\u2019Avan\u00e7 de la Cineantropometria. Per determinar el consum pic d\u2019oxigen (VO2<\/sub> pic) es va aplicar el protocol Buckley (Buckley et al., 2015<\/a>) amb una cinta de caminar (Super ATL, Inbrasport, els Estats Units) i un analitzador metab\u00f2lic computeritzat Cortex (Quark COSMED CPET, It\u00e0lia) en el mode de respiraci\u00f3 a respiraci\u00f3 i amb m\u00e0scares Hans Rudolph Linc (Estats Units). Els participants es van sotmetre a una sessi\u00f3 de familiaritzaci\u00f3 de 2 minuts centrada a realitzar l\u2019exercici del PCB (tant amb bra\u00e7os simultanis com alterns). Una vegada familiaritzats, se\u2019ls va sol\u00b7licitar que tornessin al laboratori entre 48 i 72 hores m\u00e9s tard per a les sessions.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Protocol amb CB<\/strong><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els voluntaris van realitzar dues sessions experimentals (25 min cadascuna) amb una difer\u00e8ncia de entre 48 i 72 hores. Abans del PCB, els participants van descansar durant 5 min per mesurar-los la FC en rep\u00f2s i la tensi\u00f3 arterial a fi d\u2019obtenir valors segurs abans d\u2019iniciar l\u2019esfor\u00e7 f\u00edsic. A continuaci\u00f3, tots van realitzar un escalfament est\u00e0ndard durant 5 minuts, despr\u00e9s del qual es va fer el PCB. Durant aquest (amb bra\u00e7os simultanis i alterns), es va instruir els voluntaris perqu\u00e8 realitzessin el m\u00e0xim de repeticions en 30 s (rebent el t\u00edpic est\u00edmul verbal \u201cva, segueix\u201d), seguit per 4 minuts de recuperaci\u00f3 passiva. El programa d\u2019est\u00edmul i recuperaci\u00f3 (1:8) es va repetir quatre vegades, amb un total de 18 min [4x (30 s a tota pot\u00e8ncia, 4 min de recuperaci\u00f3)]. En la sessi\u00f3 amb bra\u00e7os simultanis, els participants van realitzar les repeticions simult\u00e0niament amb ambd\u00f3s bra\u00e7os, mentre que, en la sessi\u00f3 amb bra\u00e7os alterns, els van alternar. La corda feta servir era de nil\u00f3, de 9.7 m de longitud, 11.4 kg de pes i un di\u00e0metre de 17 cm i estava lligada a una vareta a terra. Els voluntaris sostenien aproximadament 4.85 m de corda a cada m\u00e0. <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Abans que res es van comprovar la normalitat i l\u2019homogene\u00eftat (Shapiro-Wilk i Levene). Es va aplicar una an\u00e0lisi de vari\u00e0ncia bidireccional (ANOVA) amb mesuraments repetits per mesurar les difer\u00e8ncies en el VO2<\/sub> pic i la FC pic entre ambdues situacions de pr\u00e0ctica d\u2019exercici (amb bra\u00e7os simultanis i alterns). Es va fer servir la prova de rang post hoc<\/em> de Tukey per determinar les difer\u00e8ncies significatives. La mida de l\u2019efecte es va calcular amb la calculadora Psychometrica. Els valors considerats van ser: \u1daf2<\/sup>\u2009<\u2009.20 trivial, 0.20-0.59 petit, 0.60-1.19 moderat, 1.20-1.99 gran i >2.0 molt gran. El nivell de significan\u00e7a es va establir a  p<\/em>\u2009<\u2009.05.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Tots els participants van completar les fases de l\u2019estudi, les quals es van incloure en l\u2019an\u00e0lisi. De mitjana els valors van ser eutr\u00f2fics, amb valors de VO2<\/sub> pic comparables als d\u2019homes que s\u2019entrenen activament. Els valors individuals es recullen a la Taula 1 i no es van trobar difer\u00e8ncies en cap de les variables entre els participants (p<\/em>\u2009>\u2009.05).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong>
Caracter\u00edstiques dels participants de l\u2019estudi (<\/em>n = 8).<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La Figura 1 mostra la resposta del VO2<\/sub> pic durant les quatre tandes interv\u00e0liques en esprint. Les mitjanes de VO2<\/sub> pic durant cada tanda van ser: 29.77\u2009\u00b1\u20095.15 en lloc de 34.77\u2009\u00b1\u20097.46 (p<\/em>\u2009=\u20090.56) en la tanda 1; 30.27\u2009\u00b1\u20094.99 en lloc de 31.82\u2009\u00b1\u20097.17 (p<\/em>\u2009=\u20090.99) en la tanda 2; 30.68\u2009\u00b1\u20097.43 en lloc de27.62\u2009\u00b1\u20095.95 (p<\/em>\u2009=\u20090.99) en la tanda 3 i 28.23\u2009\u00b1\u20093.65 en lloc de 29.61\u2009\u00b1\u20096.92 (p<\/em>\u2009=\u2009.99) ml.kg-1<\/sup>.min-1<\/sup> en la tanda 4 en l\u2019execuci\u00f3 d\u2019exercicis amb bra\u00e7os alterns i simultanis, respectivament. La mitjana (relativa) de la sessi\u00f3 va ser de 76.52\u2009\u00b1\u200912.71\u2009% (bra\u00e7os alterns) i 79.58\u2009\u00b1\u200915.58\u2009% (bra\u00e7os simultanis). Els mesuraments ANOVA repetits van demostrar que no existia una difer\u00e8ncia significativa (p<\/em>\u2009=\u2009.67) entre les estrat\u00e8gies i la mida de l\u2019efecte \u1daf2<\/sup>\u2009=\u2009.704, considerat moderat.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
An\u00e0lisi del VO2<\/sub> pic (mesurament directe) durant els esprints en diferents estrat\u00e8gies amb CB. <\/em><\/em>
\u25a1 – simultanis; <\/em>\u25cb \u2013 alterns. B \u2013 tanda d’esprints;  R \u2013 recuperaci\u00f3 passiva.<\/em>
<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La Figura 2 mostra la resposta de la FC pic durant les quatre tandes interv\u00e0liques en esprint. Les mitjanes de FC pic durant cada tanda van ser: 156\u2009\u00b1\u200918.60 en lloc de 162.37\u2009\u00b1\u200914.83 ppm (p<\/em>\u2009>\u2009.99) en la tanda 1; 159.12\u2009\u00b1\u200917.70 en lloc de 164.50\u2009\u00b1\u200912.82 (p<\/em>\u2009>\u2009.99) en la tanda 2; 166.25\u2009\u00b1\u200912.83 en lloc de 168.37\u2009\u00b1\u200912.18 ppm (p<\/em>\u2009>\u2009.99) en la tanda 3 i 166.25 \u00b1 12.83 en lloc de 169.37\u2009\u00b1\u200912.18 ppm (p<\/em>\u2009>\u2009.99) ml.kg-1<\/sup>.min-1<\/sup> en la tanda 4 en l\u2019execuci\u00f3 d\u2019exercicis amb bra\u00e7os alterns i simultanis, respectivament. La mitjana de la sessi\u00f3 va ser de 85.15\u2009\u00b1\u20097.10\u2009% (bra\u00e7os alterns) i 88.29\u2009\u00b1\u20095.14\u2009% (bra\u00e7os simultanis). Els mesuraments ANOVA repetits van demostrar que no hi havia una difer\u00e8ncia cronot\u00f2pica significativa entre les estrat\u00e8gies (p<\/em>\u2009=\u2009.99) i la mida de l\u2019efecte \u1daf2<\/sup>\u2009=\u20091.638, considerat ampli.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
An\u00e0lisi de la FC durant els esprints en diferents estrat\u00e8gies amb cordes de batalla. <\/em><\/em>
\u25a1 – simultanis; <\/em>\u25cb \u2013 alterns. B \u2013 tanda d\u2019esprints;  R \u2013 recuperaci\u00f3 passiva.<\/em>
<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El principal objectiu d\u2019aquest estudi era comparar les respostes de FC i VO2<\/sub> provocades per un PCB realitzant moviments simultanis i alterns. Les principals troballes van ser que les respostes de FC i VO2<\/sub> durant els moviments amb bra\u00e7os simultanis i alterns no diferien entre ambdues modalitats d\u2019exercici. <\/p>\n\n\n\n

Els resultats d\u2019aquest estudi van demostrar que la FC i el VO2<\/sub> generaven un valor mitj\u00e0 de 166 \u2009\u00b1\u200912 i 160 \u00b1 16 ppm, corresponent a un percentatge de FC pic de 88.29\u2009% i 85.1\u2009%, respectivament, i una mitjana de 30.96\u2009\u00b1\u20096.88 i 29.74\u2009\u00b1\u20095.31 ml.kg-1<\/sup>.min-1<\/sup>, corresponent al 79.58\u2009% i 76.52\u2009% de VO2<\/sub> pic respectivament, en els moviments amb bra\u00e7os alterns i simultanis. Aquests comportaments s\u00f3n similars als que s\u2019havien trobat en estudis previs, ja que mostren un augment del VO2<\/sub> i la FC en resposta a la pr\u00e0ctica d\u2019exercicis PCB. Fountaine i Schmidt (2015)<\/a> van analitzar la FC pic i el VO2<\/sub> pic mitjans durant una sessi\u00f3 d\u2019esprint CB amb moviments simultanis (10×15 s a tota pot\u00e8ncia, 45 s recuperaci\u00f3). Van trobar una FC pic amb un percentatge de 94\u2009% (178 ppm) i un VO2<\/sub> pic de 35.4 ml.kg-1<\/sup>.min-1<\/sup>. L\u2019estudi de Brewer et al. (2018)<\/a>, que analitzava la influ\u00e8ncia del PCB simultani en posicions asseguda i dempeus, va donar uns resultats similars. Van detectar una FC pic percentatges m\u00e0xims del 93\u2009% i 92\u2009% i amb un VO2<\/sub> pic de 67\u2009% en lloc de 65\u2009%, sense una difer\u00e8ncia significativa entre posicions.<\/p>\n\n\n\n

En canvi, Ratamess et al. (2015)<\/a> van identificar intensitats moderades (24.6 ml.kg-1<\/sup>.min-1<\/sup> \u2013 50\u2009% VO2<\/sub> pic amb l\u2019efecte d\u2019una sessi\u00f3 amb CB (3 \u00d7 30 s\/2 min), utilitzant diferents t\u00e8cniques de moviment (bra\u00e7os alterns, simultanis i simultanis amb salt) durant tot l\u2019esprint. En un altre estudi de les mateixes autories, Ratamess et al. (2015)<\/a>, es comparaven els efectes metab\u00f2lics de diferents temps de recuperaci\u00f3 (1 min i 2 min) durant un est\u00edmul de 30 s realitzant moviments alterns i simultanis (15 s + 15 s). Van trobar que els intervals inferiors augmentaven la demanda metab\u00f2lica (72-75.5\u2009% en lloc de 67.9-69.6\u2009% VO2<\/sub> pic en comparaci\u00f3 amb els intervals m\u00e9s amplis. Faigenbaun et al. (2018) van analitzar l\u2019efecte acumulatiu de cinc t\u00e8cniques d\u2019oscil\u00b7laci\u00f3 diferents durant un protocol de 10 minuts [5x (2x 30 s a tota pot\u00e8ncia, 30 s de recuperaci\u00f3)]. La FC pic i el VO2<\/sub> pic van revelar un augment progressiu amb el nivell d\u2019esfor\u00e7 en el moviment, tal com succeeix en aquest estudi, i el VO2<\/sub> pic va assolir intensitats moderades i vigoroses que variaven entre un 52.9\u2009% i un 86.4\u2009% (109-168.9 ppm) i 21.5\u2009% i 67.8\u2009% (10.3. 30 ml.kg-1<\/sup>.min-1<\/sup>).<\/p>\n\n\n\n

Tal com s\u2019aprecia en els resultats anteriors, existeix una heterogene\u00eftat substancial entre els protocols i una aparent associaci\u00f3 entre un temps de recuperaci\u00f3 menor (<45 s) i la demanda metab\u00f2lica m\u00e9s elevada. No obstant aix\u00f2, \u00e9s possible identificar que els resultats s\u00f3n independents del tipus de protocol o de les condicions d\u2019execuci\u00f3 (bra\u00e7os alterns o simultanis). L\u2019exercici amb CB facilita assolir nivells vigorosos i moderats d\u2019intensitat que compleixen les recomanacions de l\u2019ACSM ja que permeten adaptacions cardiovasculars i neuromusculars importants per obtenir millors \u00edndexs de pot\u00e8ncia aer\u00f2bica m\u00e0xima. Els beneficis potencials de l\u2019exercici amb CB es van presentar en una recerca recent realitzada per Chen et al. (2018)<\/a>. Els investigadors van estudiar l\u2019efecte d\u2019una intervenci\u00f3 de 8 setmanes amb CB i van observar millores significatives en la resist\u00e8ncia muscular nuclear localitzada, la capacitat aer\u00f2bica i la pot\u00e8ncia de la part superior del cos.<\/p>\n\n\n\n

Encara que  resultin estimulants aquests nous resultats, aquest estudi presenta certes limitacions. En primer lloc, no s\u2019empra un metr\u00f2nom per estandarditzar les repeticions o la velocitat de cada exercici. En segon lloc, els participants nom\u00e9s van realitzar una sessi\u00f3 en cada modalitat i no es verifica la reproductibilitat dels resultats. I finalment, es comptava amb un redu\u00eft nombre de voluntaris i entre ells nom\u00e9s hi havia homes adults joves no familiaritzats amb el m\u00e8tode d\u2019exercici aplicat. Per aix\u00f2 es requereixen m\u00e9s treballs per investigar els efectes aguts i cr\u00f2nics de la variaci\u00f3 de moviment amb les CB per a diferents grups de sexe i edat controlant el nombre de moviments per est\u00edmul.<\/p>\n\n\n\n

El principal objetivo de este estudio era comparar las respuestas de FC y VO2<\/sub> provocadas por un PCB realizando movimientos simult\u00e1neos y alternos. Nuestros principales hallazgos fueron que las respuestas de FC y VO2<\/sub> durante los movimientos con brazos simult\u00e1neos y alternos no difer\u00edan entre ambas modalidades de ejercicio. <\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi va demostrar que no hi ha difer\u00e8ncia en la resposta cardiovascular aguda de l\u2019exercici de PCB en les diferents modalitats (bra\u00e7os alterns o simultanis). A m\u00e9s, d\u2019acord amb ACSM, els resultats esmentats suggereixen que la intensitat generada durant l\u2019exercici amb CB pot ser suficient per millorar i mantenir la captaci\u00f3 d\u2019oxigen en les persones sanes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Introducci\u00f3. L\u2019exercici interv\u00e0lic d\u2019alta intensitat \u00e9s un m\u00e8tode d\u2019entrenament que s\u2019ha popularitzat, segons l\u2019American College of Sports Medicine. D\u2019acord amb la tradici\u00f3, es verifica l\u2019\u00fas predominant d\u2019erg\u00f2metres (cintes de caminar i erg\u00f2metres de ciclisme) durant sessions d\u2019exercici interv\u00e0lic. Tanmateix, l\u2019exercici amb cordes de batalla (battle ropes) representa una alternativa a altres modalitats d\u2019activitat f\u00edsica. […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":10,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[52],"tags":[5903,3881,360],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>"]},"tags":{"linked":["entrenament interv\u00e0lic d\u2019alta intensitat<\/a>","exercici f\u00edsic<\/a>","rendiment<\/a>"],"unlinked":["entrenament interv\u00e0lic d\u2019alta intensitat<\/span>","exercici f\u00edsic<\/span>","rendiment<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 29 desembre 2020","modified":"Updated on 3 febrer 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 29 desembre 2020 18:07","modified":"Updated on 3 febrer 2021 15:00"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7738\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7738"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7738\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":38797,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7738\/revisions\/38797\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7738"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7738"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7738"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}