{"id":7734,"date":"2020-12-29T18:05:28","date_gmt":"2020-12-29T18:05:28","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=7734"},"modified":"2021-01-08T15:43:25","modified_gmt":"2021-01-08T15:43:25","slug":"pedagogia-no-lineal-en-handbol-influencia-de-les-limitacions-de-la-tasca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/pedagogia-no-lineal-en-handbol-influencia-de-les-limitacions-de-la-tasca\/","title":{"rendered":"Pedagogia no lineal en handbol: influ\u00e8ncia de les limitacions de la tasca"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La manipulaci\u00f3 de les limitacions de la tasca (constrenyiments) facilita la realitzaci\u00f3 de determinades conductes esportives, constituint-se, segons la pedagogia no lineal, com la principal eina de l\u2019entrenador per a la consecuci\u00f3 dels objectius proposats. L\u2019objectiu d\u2019aquest treball era con\u00e8ixer la influ\u00e8ncia exercida per determinades limitacions (prohibici\u00f3 del bot, obligatorietat de passar i rebre en cursa i completar, almenys, cinc passades per poder marcar) en els comportaments ofensius realitzats per jugadors d\u2019handbol.  Van participar en l\u2019estudi 14 integrants d\u2019un equip cadet mascul\u00ed, amb edats compreses entre els 14 i 15 anys (M<\/em>\u2009=\u200914.6 anys, DE<\/em>\u2009=\u2009.4). Utilitzant un disseny observacional puntual\/nomot\u00e8tic\/multidimensional, es van estudiar 24 partits en una situaci\u00f3 de joc modificada, disputats al llarg de sis sessions d\u2019entrenament, als quals es van aplicar les limitacions estudiades. A m\u00e9s, va ser obligat\u00f2ria la utilitzaci\u00f3 d\u2019un sistema defensiu individual. Es va dissenyar un instrument d\u2019observaci\u00f3 ad hoc <\/em>que es va introduir en el programa Dartfish 5.5, que va actuar com a instrument de registre; la concordan\u00e7a intra i interobservadors i l\u2019an\u00e0lisi seq\u00fcencial de retards es va realitzar utilitzant el programa GSEQ 5.1. Mitjan\u00e7ant el programa HOISAN 1.2 es va dur a terme l\u2019an\u00e0lisi de coordenades polars, que va demostrar l\u2019emerg\u00e8ncia de diferents comportaments per conservar la possessi\u00f3 de pilota, progressar cap a la porteria rival i finalitzar l\u2019atac, segons les limitacions aplicades. Aquestes troballes poden indicar les limitacions de la tasca m\u00e9s adequades per a la consecuci\u00f3 dels objectius proposats, evitant la seva selecci\u00f3 partint de criteris subjectius.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> an\u00e0lisi de coordenades polars<\/span>, comportaments ofensius<\/span>, defensa individual<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La pedagogia no lineal \u00e9s una de les principals precursores dels models d\u2019ensenyament basats en les ci\u00e8ncies de la complexitat (Chow et al., 2007<\/a>). La seva utilitzaci\u00f3 pot arribar a oferir millors resultats en l\u2019entrenament de determinades habilitats dels esports col\u00b7lectius que els obtinguts mitjan\u00e7ant la utilitzaci\u00f3 de metodologies basades en teories conductistes i\/o cognitives de l\u2019aprenentatge (Roberts et al., 2019<\/a>). Per a la pedagogia no lineal, l\u2019aprenentatge \u00e9s considerat un proc\u00e9s autoorganitzatiu que emergeix de la interacci\u00f3 del jugador amb la tasca, doncs, a mesura que el jugador actua crea nous patrons de conducta o modifica els ja existents per satisfer les limitacions (constrenyiments) presents (Balagu\u00e9 et al., 2014<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

El paper de les limitacions introdu\u00efdes en les tasques \u00e9s clau, ja que, en reduir el nombre de comportaments disponibles afavoreix que l\u2019esportista realitzi determinades habilitats t\u00e8cniques i t\u00e0ctiques en detriment d\u2019altres (Renshaw i Chow, 2018<\/a>). De manera que l\u2019acci\u00f3 realitzada \u00e9s resultat de la interacci\u00f3 entre els tres tipus de limitacions presents: les de l\u2019ambient (condicions climatol\u00f2giques, pres\u00e8ncia d\u2019espectadors, etc.), les del jugador (nivell d\u2019habilitat, caracter\u00edstiques psicol\u00f2giques i antropom\u00e8triques, etc.) i les de la tasca (objectius, regles, espai de joc, etc.). (Chow et al., 2015<\/a>). Es considera que la manipulaci\u00f3 de les limitacions de la tasca \u00e9s la principal eina que posseeix l\u2019entrenador en l\u2019ensenyament dels esports col\u00b7lectius, perqu\u00e8 mitjan\u00e7ant la seva manipulaci\u00f3 pot orientar el proc\u00e9s d\u2019autoorganitzaci\u00f3 del jugador cap a la consecuci\u00f3 dels objectius d\u2019aprenentatge proposats (Renshaw i Chow, 2018<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Es fa necess\u00e0ria l\u2019obtenci\u00f3 de coneixement emp\u00edric sobre la influ\u00e8ncia que exerceixen determinades limitacions introdu\u00efdes en la tasca, en l\u2019aprenentatge de comportaments, individuals i col\u00b7lectius, propis dels esports col\u00b7lectius (Correia et al., 2018<\/a>). Tanmateix, no hi ha treballs que tractin, des de la pedagogia no lineal, la influ\u00e8ncia de les limitacions de la tasca en el proc\u00e9s d\u2019ensenyament-aprenentatge en handbol.<\/p>\n\n\n\n

Sobre aix\u00f2, l\u2019\u00fas de la metodologia observacional s\u2019ha mostrat especialment apropiat, ja que permet estudiar les accions esportives en el context on es realitzen (Anguera i Hern\u00e1ndez-Mendo, 2013<\/a>). En handbol, diversos treballs l\u2019han fet servir en l\u2019an\u00e0lisi de competicions d\u2019alt nivell (Flores i Anguera, 2018<\/a>; Gonz\u00e1lez et al., 2013<\/a>; Lozano et al., 2016<\/a>; Lozano i Camerino, 2012<\/a>; Montoya et al., 2013<\/a>; Sousa et al., 2015<\/a>; Trejo i Planas, 2018<\/a>),  tanmateix, la seva utilitzaci\u00f3 en l\u2019estudi de les etapes de formaci\u00f3 no \u00e9s tan habitual. De fet, les etapes de formaci\u00f3 en handbol han estat investigades des d\u2019altres perspectives metodol\u00f2giques. Aix\u00ed, els treballs d\u2019Ant\u00fanez  et al. (2013)<\/a> i  Garc\u00eda et al. (2008)<\/a> es van centrar en els indicadors de rendiment dels equips guanyadors dels campionats d\u2019Espanya, tant en categories infantil com cadet. Per la seva part, Ant\u00f3n (1998)<\/a> i Feu (2006)<\/a> van realitzar propostes per a l\u2019organitzaci\u00f3 i el desenvolupament del proc\u00e9s d\u2019ensenyament-aprenentatge a partir de relacionar els objectius i els continguts d\u2019ensenyament amb els principis del joc. <\/p>\n\n\n\n

Per tot aix\u00f2, a causa de la necessitat de coneixement de car\u00e0cter emp\u00edric sobre la influ\u00e8ncia de les limitacions de la tasca en el proc\u00e9s d\u2019ensenyament-aprenentatge en handbol, el present treball va tenir per objectiu con\u00e8ixer  la influ\u00e8ncia exercida per determinades limitacions de la tasca (prohibici\u00f3 del bot, obligatorietat de passar i rebre en i obligatorietat de completar almenys cinc passadesper poder marcar) en els comportaments realitzats per jugadors d\u2019handbol durant la fase d\u2019atac. L\u2019obtenci\u00f3 d\u2019evid\u00e8ncies sobre aix\u00f2 podria ajudar a optimitzar els programes d\u2019entrenament i evitar que els entrenadors manipulin les limitacions de la tasca de manera subjectiva (Renshaw i Chow, 2018<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En aquest treball s\u2019ha plantejat un disseny observacional puntual\/nomot\u00e8tic\/multidimensional (P\/N\/M) (Anguera et al., 2011<\/a>): puntual, en analitzar-se de forma conjunta els registres de les diferents sessions; de seguiment intrasessional, ja que es registren les conductes realitzades en el transcurs de les sessions; nomot\u00e8tic, a causa que els jugadors van ser assignats a dos equips i s\u2019estudien els comportaments de diverses unitats (equip blau i equip taronja), i, finalment, multidimensional perqu\u00e8 es van estudiar diversos nivells de resposta.<\/p>\n\n\n\n

Participants <\/strong> <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En l\u2019estudi van participar els 14 jugadors d\u2019un equip d\u2019handbol, tots els integrants de l\u2019equip, que competia en una lliga provincial de categoria cadet masculina a la regi\u00f3 d\u2019Andalusia. Els participants tenien una edat mitjana de 14.6 anys (DE = 0.4), i durant la recerca, van jugar diferents partits en situaci\u00f3 de joc modificada, als quals es van aplicar les limitacions que van ser objecte d\u2019estudi. El treball es va desenvolupar d\u2019acord amb els est\u00e0ndards \u00e8tics aplicables a la metodologia observacional establerts a la Declaraci\u00f3 d\u2019H\u00e8lsinki obtenint el consentiment del comit\u00e8 \u00e8tic d\u2019investigaci\u00f3 dels hospitals universitaris Virgen Macarena-Virgen del Roc\u00edo, amb el codi 0723-N-20. Aix\u00ed mateix, els pares i mares van donar el seu consentiment perqu\u00e8 els seus fills participessin en aquest estudi.<\/p>\n\n\n\n

Instruments<\/strong>  <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Instrument d\u2019observaci\u00f3 <\/strong> <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per poder registrar els comportaments m\u00e9s rellevants en relaci\u00f3 amb l\u2019objectiu proposat es va construir un instrument d\u2019observaci\u00f3 ad hoc <\/em>(Taula 1). A causa de la falta de construccions te\u00f2riques i al car\u00e0cter multidimensional dels comportaments a estudiar, es va optar per un disseny que va combinar el format de camp amb sistemes de categories exhaustives i m\u00fatuament excloents. Aquesta combinaci\u00f3 permet aprofitar els punts forts d\u2019ambd\u00f3s components, d\u2019una banda, el sistema de categories ofereix consist\u00e8ncia te\u00f2rica, i de l\u2019altra el format de camp aporta flexibilitat a l\u2019hora de registrar els comportaments espec\u00edfics que s\u2019estudiaran (Anguera i Hern\u00e1ndez-Mendo, 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong>
Instrument d’observaci\u00f3.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

El prop\u00f2sit va ser confeccionar un instrument que permet\u00e9s registrar els comportaments m\u00e9s rellevants en la consecuci\u00f3 dels tres objectius de la fase d\u2019atac: mantenir la possessi\u00f3 de la pilota, progressar cap a la porteria rival i finalitzar (Ant\u00f3n, 1998<\/a>; Feu, 2006<\/a>). La construcci\u00f3 de l\u2019instrument es va desenvolupar en tres fases: 1) Dos entrenadors nacionals d\u2019handbol, un d\u2019ells amb experi\u00e8ncia en metodologia observacional, i l\u2019entrenador de l\u2019equip que \u00e9s objecte d\u2019estudi, van construir una versi\u00f3 inicial a partir de la revisi\u00f3 te\u00f2rica efectuada, sent d\u2019especial utilitat els treballs de Feu (2006)<\/a> i Lozano et al. (2016)<\/a>; 2) Posteriorment, es va procedir al registre de tres partits, no inclosos a la mostra, de similars caracter\u00edstiques als que van formar part de l\u2019estudi. En no detectar-se noves conductes en cap criteri, es va donar per superada la prova de cautela, i 3) L\u2019instrument va ser sotm\u00e8s a un judici de cinc experts, docents universitaris d\u2019handbol i entrenadors nacionals. Despr\u00e9s de la lectura i explicaci\u00f3 de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3, els experts van omplir una plantilla de valoraci\u00f3 en la qual havien de marcar el seu acord o desacord amb cada criteri i categoria. Sent cinc el nombre d\u2019experts enquestats, l\u2019acord amb tots els criteris i categories definits a l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 va superar el 79% en la totalitat dels casos.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 va quedar conformat per 10 criteris i 40 categories. Les unitats d\u2019observaci\u00f3 van ser tots els atacs que es van realitzar en els partits. S\u2019iniciava quan un equip obtenia la possessi\u00f3 de pilota i s\u2019acabava quan es va realitzava un llan\u00e7ament, es va produ\u00efa una p\u00e8rdua de pilota o una interrupci\u00f3 del joc per decisi\u00f3 arbitral. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Partit en situaci\u00f3 de joc modificada al qual es van aplicar les limitacions estudiades.
<\/em>Nota. CPR: camp propi; ZEZ: zona esquerra camp rival; ZCN zona central camp rival; ZDE: zona dreta del camp rival.<\/em>
<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Instruments de registre <\/strong><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per al registre i la codificaci\u00f3 de les accions es va introduir l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 en el programa inform\u00e0tic Dartfish 5.5, que va es va emprar com a instrument de registre. Abans, l\u2019enregistrament de cadascuna de les sessions es va realitzar amb una c\u00e0mera Sony FDR-AX33, situada a 4 metres d\u2019al\u00e7ada darrere d\u2019una de les porteries. <\/p>\n\n\n\n

El c\u00e0lcul de la concordan\u00e7a intra i interobservadors es va realitzar amb el programa inform\u00e0tic GSEQ versi\u00f3 5.1 (Bakeman i Quera, 2011<\/a>). Per con\u00e8ixer els comportaments realitzats pels jugadors en pres\u00e8ncia de les diferents limitacions analitzades, es  va aplicar l\u2019an\u00e0lisi de coordenades polars utilitzant el programa inform\u00e0tic HOISAN 1.2 (Hern\u00e1ndez-Mendo et al., 2012<\/a>). Anteriorment, al c\u00e0lcul de les coordenades polars i com a requisit previ, es va realitzar l\u2019an\u00e0lisi seq\u00fcencial de retards, considerant retards de +1 +5 per a la perspectiva prospectiva i de -1 a -5 per a la retrospectiva, utilitzant per a aquesta an\u00e0lisi el programa inform\u00e0tic GSEQ 5.1. Per a aix\u00f2, els registres d\u2019ambd\u00f3s equips es van ajuntar en un mateix pool<\/em>. Finalment, les representacions gr\u00e0fiques de les associacions significatives, obtingudes amb HOISAN 1.2., es van realitzar amb el programa Snowflake 0.2.<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019estudi es va desenvolupar al llarg de  sis sessions que es van dur a terme al lloc  i l\u2019horari habitual d\u2019entrenament de l\u2019equip. Totes les sessions van tenir la mateixa estructura: un escalfament (de 10 minuts de durada), seguit d\u2019una part principal (40 minuts) i, finalment, una tasca de tornada a la calma (10 minuts). En la part principal de l\u2019entrenament es van jugar partits en una situaci\u00f3 de joc modificada (fig. 1). Cada partit va tenir una durada de vuit minuts, amb dos minuts i mig de descans entre partits, el que va suposar un total de quatre partits per sessi\u00f3 i de 24 partits en el gruix de la recerca. <\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019aquests partits, els jugadors van ser dividits a l\u2019atzar en dos equips que no es van modificar al llarg de l\u2019estudi. Cal subratllar que els equips estaven obligats a utilitzar un sistema defensiu individual en tots els partits. Aix\u00ed mateix, cal destacar que, segons Chow et al. (2015)<\/a>,  les situacions de joc modificades, en conservar l\u2019estructura i l\u2019ess\u00e8ncia de l\u2019esport real, permeten que els jugadors puguin desenvolupar els comportaments, individuals i d\u2019interacci\u00f3, propis de l\u2019esport objecte d\u2019ensenyament, que en aquest cas \u00e9s l\u2019handbol.<\/p>\n\n\n\n

El desenvolupament dels partits va estar condicionat per la pres\u00e8ncia de les tres limitacions que van ser objecte d\u2019estudi: 1) prohibici\u00f3 de botar (NBT), aplicada en els partits disputats en les sessions una i quatre; 2) obligatorietat de passar i rebre en moviment (MVT), introdu\u00efda en els partits disputats en les sessions dos i cinc; i 3) obligatorietat de realitzar almenys cinc passades abans de marcar (PS5), que es va aplicar als partits disputats en les sessions tres i sis. <\/p>\n\n\n\n

Finalment, cal recalcar que, ni abans, ni durant, ni despr\u00e9s dels partits, l\u2019entrenador no va proporcionar cap tipus d\u2019indicaci\u00f3 relacionada amb els comportaments a realitzar.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi observacional<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Qualitat de dada<\/strong><\/strong> <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El registre i codificaci\u00f3 de les accions va ser realitzada per dos observadors (entrenadors nacionals d\u2019handbol). Ambd\u00f3s van participar en un proc\u00e9s de formaci\u00f3 per optimitzar la fiabilitat de les observacions. L\u2019entrenament va tenir dues fases: una primera, especialment dirigida a un dels observadors que no va participar en l\u2019elaboraci\u00f3 de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3, on a nivell te\u00f2ric es van explicar i van estudiar els criteris i categories de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3, i la segona, de car\u00e0cter m\u00e9s pr\u00e0ctic, on es van registrar diferents partits que no van ser inclosos a la mostra. El proc\u00e9s d\u2019entrenament va acabar quan es van obtenir  nivells de concordan\u00e7a superiors a 0.80 en l\u2019estad\u00edstic Kappa de Cohen per a tots els criteris, tant a nivell intraobservador, una mateixa sessi\u00f3 registrada pel mateix observador en dos moments diferents (passats 16 dies), com a nivell interobservadors, una mateixa sessi\u00f3 registrada pels dos observadors. <\/p>\n\n\n\n

Una vegada finalitzada la fase d\u2019entrenament, es va procedir al registre i codificaci\u00f3 dels comportaments realitzats en cada una de les sis sessions de l\u2019estudi. Es van calcular els nivells de concordan\u00e7a intraobservador i interobservadors, obtenint-se en ambd\u00f3s casos un \u00edndex Kappa de Cohen superior a 0.95 en tots els criteris. D\u2019acord amb Landis i Koch (1977, p\u00e0g. 165)<\/a> el nivell d\u2019acord mostrat en ambdues proves pot considerar-se “gaireb\u00e9 perfecte”. <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de coordenades polars<\/strong><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de coordenades polars permet con\u00e8ixer els patrons de conducta que emergeixen durant la pr\u00e0ctica esportiva, fent-se servir en un creixent nombre de recerques (Casta\u00f1er et al., 2016<\/a>, Casta\u00f1er et al., 2017<\/a>; L\u00f3pez-L\u00f3pez et al. 2015<\/a>; Sousa et al., 2015<\/a>). Aquesta an\u00e0lisi permet la representaci\u00f3 vectorial de les associacions, d\u2019activaci\u00f3 o inhibici\u00f3, existents entre els comportaments que s\u00f3n objecte d\u2019estudi. <\/p>\n\n\n\n

Com a requisit previ al seu c\u00e0lcul, s\u2019ha de realitzar l\u2019an\u00e0lisi seq\u00fcencial de retards prospectius i retrospectius (Sackett, 1980<\/a>). Per a aix\u00f2, es consideren el mateix nombre de retards en ambdues perspectives, utilitzant-se retards positius, d\u20191 a 5, per a la prospectiva; i retards negatius, de -1 a -5, per a la retrospectiva. En la perspectiva prospectiva es proposa una conducta, denominada focal, que es considera generadora \u201ccap endavant\u201d d\u2019una s\u00e8rie de relacions amb les altres categories, que s\u00f3n considerades conductes condicionades. Per la seva part, la perspectiva retrospectiva, pret\u00e9n con\u00e8ixer en quina mesura \u201ccap enrere\u201d existeixen relacions significatives entre la conducta focal i les condicionades.<\/p>\n\n\n\n

A partir de les an\u00e0lisis seq\u00fcencials prospectiva i retrospectiva, l\u2019an\u00e0lisi de coordenades polars realitza la integraci\u00f3 d\u2019ambd\u00f3s mitjan\u00e7ant l\u2019aplicaci\u00f3 de l\u2019estad\u00edstic (Sackett, 1980<\/a>), <\/p>\n\n\n

ℤ<\/mi>s<\/mi>u<\/mi>m<\/mi><\/mrow><\/msub>=<\/mo>∑<\/mo>ℤ<\/mi><\/mrow>n<\/mi><\/msqrt><\/mfrac><\/mrow><\/mstyle><\/math><\/p>\n\n\n

una potent t\u00e8cnica de reducci\u00f3 de dades. Cada \u201cZsum\u201d prospectiu i retrospectiu pot tenir signe positiu o negatiu, de manera que, la combinaci\u00f3 dels signes determinar\u00e0 a quin dels quatre quadrants possibles (I, II, III, IV) s\u2019ubicaran les associacions obtingudes entre la conducta focal i les condicionades. El quadrant I indica una relaci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 m\u00fatua entre la conducta focal i la condicionada; el quadrant IV indica que la conducta focal activa la condicionada, mentre \u00e9s inhibida per ella; el quadrant III assenyala una relaci\u00f3 d\u2019inhibici\u00f3 m\u00fatua entre ambdues conductes, i, finalment, el quadrant II implica que la conducta focal inhibeix la condicionada, mentre que la condicionada activa la focal (Anguera et al., 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de l\u2019aplicaci\u00f3 de la t\u00e8cnica de coordenades polars es van representar gr\u00e0ficament a les figures 2, 3 i 4 les associacions significatives, aquelles amb una longitud  > 1.96 (p<\/em> < .05), entre la conducta focal i les condiciones. Com a conductes focals van actuar les limitacions introdu\u00efdes en el desenvolupament dels partits, doncs, per respondre a l\u2019objectiu d\u2019aquesta recerca s\u2019havia de con\u00e8ixer l\u2019influx exercit per cada limitaci\u00f3. Com a conductes condicionades van actuar la resta de categories de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3, que es van distribuir de la forma seg\u00fcent: a la figura 2, les pertanyents als criteris relacionats amb el principi de conservar la pilota (inici, nombre de jugadors i nombre de passades). A la figura 3, les categories dels criteris relacionats amb el principi de progressar cap a la porteria contr\u00e0ria (transport de pilota i habilitats col\u00b7lectives). Finalment, a la figura 4 es van utilitzar com a conductes condicionades les categories dels criteris vinculats amb el principi de finalitzar l\u2019atac (zona d\u2019acabament, acci\u00f3 d\u2019acabament i acabament). Per facilitar la comprensi\u00f3 dels resultats s\u2019estudiaran les relacions ubicades al quadrant I.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Relacions d\u2019activaci\u00f3 entre la conducta focal i els criteris relacionats amb el principi de conservar la pilota.<\/em>
Nota. DOS: Intervenen dos jugadors; P02: es realitzen de zero a dues passades; POR: l\u2019atac s\u2019inicia amb servei de porteria; UN: interv\u00e9 un jugador; QUA: intervenen quatre jugadors; TRE: intervenen tres jugadors; P35 es realitzen de tres a cinc passades; P68: es realitzen de sis a vuit passades<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

A la figura 2 es pot observar com la prohibici\u00f3 del bot (NBT) va presentar una relaci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 amb atacs iniciats amb un servei de porteria (POR), amb atacs on dos jugadors van tenir la possessi\u00f3 de pilota (DOS) i amb atacs on es van completar de zero a dues passades (P02). Els mateixos comportaments, encara que amb diferent radi i angle, van ser activats en els partits on era obligatori rebre i passar en cursa (MVT); aix\u00ed mateix, l\u2019esmentada limitaci\u00f3 va presentar una relaci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 amb atacs on un jugador va tenir la possessi\u00f3 de pilota (UN). L\u2019obligatorietat de completar almenys cinc passades abans de marcar (PS5) va tenir un efecte molt diferent, ja que va mostrar una relaci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 amb atacs on van tenir la possessi\u00f3 de pilota tres jugadors (TRE), amb atacs on van tenir la possessi\u00f3 de pilota quatre jugadors (QUA), amb atacs on es van completar de tres a cinc passades (P35) i, finalment, amb atacs on es van realitzar entre sis i vuit passades (P68).<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Relaciones de activaci\u00f3n entre la conducta focal y los criterios relacionados con el principio de progresar con bal\u00f3n.
<\/em>Nota. Cat.: categor\u00eda; BLO: bloqueo; CRU: cruce; PCR: pase corto; PLR: pase largo; YAA: el ataque comienza en campo rival; PYV: pase y va; DCB: desplazamiento con bal\u00f3n; NIN: juego libre; NOT: no se cruza al campo rival.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

A la figura 3 es mostren les categories relacionades amb el principi de progressar cap a la porteria rival. Els partits jugats amb la prohibici\u00f3 de botar (NBT), van mostrar una relaci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 amb la utilitzaci\u00f3 de passades llargues (PLR) i passades curtes (PCR) per progressar cap a la porteria rival, aix\u00ed com, amb atacs la primera t\u00e0ctica emprada pels jugadors va ser l\u2019encreuament (ENC) i el bloqueig (BLO). En canvi, l\u2019obligatorietat de passar i rebre en cursa (MVT), va provocar l\u2019activaci\u00f3 d\u2019atacs que s\u2019iniciaven en el camp rival (YAA), d\u2019atacs on es va progressar cap al camp rival mitjan\u00e7ant despla\u00e7aments amb pilota (PSE) i d\u2019atacs on el primer mitj\u00e0 t\u00e0ctic que es va dur a terme va ser la passada (PAS). A part, l\u2019obligatorietat de completar almenys cinc passades abans de marcar (PS5), va mostrar una relaci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 amb atacs on es va progressar mitjan\u00e7ant passades curtes (PCR), atacs on no es va arribar al camp rival (NOT) i amb atacs on els jugadors no feien servir cap t\u00e0ctica (CAP).<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Relacions d\u2019activaci\u00f3 entre la conducta focal i els criteris relacionats amb el principi de finalitzar.
<\/em>Nota. LLA: l\u2019atac finalitza amb llan\u00e7ament; DMC: desmarcatge; ZDE: zona dreta; SOL: llan\u00e7ament; ZCN: zona central; ZEZ: zona esquerra; FTA: finta; DAP: despla\u00e7ament amb pilota; POR: l\u2019atac finalitza amb p\u00e8rdua de pilota; CPR: l\u2019atac finalitza en camp propi; INT: l\u2019atac finalitza en interrupci\u00f3; PIR: l\u2019atac finalitza amb error de passada o recepci\u00f3.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

A la figura 4, s\u2019observa com la prohibici\u00f3 del bot (NBT) va presentar una associaci\u00f3 d\u2019activaci\u00f3 amb atacs que van finalitzar a la zona dreta del camp rival (ZDE), amb atacs que van finalitzar en llan\u00e7ament (LLA), amb la realitzaci\u00f3 d\u2019un desmarcatge abans de finalitzar l\u2019atac (DMC) i amb la realitzaci\u00f3 de llan\u00e7ament despr\u00e9s de rebre sol, sense la pres\u00e8ncia de cap defensor (SOL). Per la seva part, l\u2019obligatorietat de passar i rebre en moviment (MVT), va mostrar activaci\u00f3 en atacs finalitzats despr\u00e9s de finta (FTA) i despr\u00e9s d\u2019un despla\u00e7ament amb pilota (DAP). Respecte a la zona d\u2019acabament, es va observar l\u2019activaci\u00f3 de dues zones, la central (ZCN) i l\u2019esquerra (ZEZ). Finalment, l\u2019obligatorietat de realitzar almenys cinc passades abans de marcar (PS5), va mostrar activaci\u00f3 amb atacs que van finalitzar en camp propi (CPR), amb atacs que van finalitzar despr\u00e9s d\u2019interrupci\u00f3 (INT), d\u2019atacs que van finalitzar en p\u00e8rdua de pilota despr\u00e9s d\u2019error de passada i\/o recepci\u00f3 (POR) i amb atacs que van finalitzar despr\u00e9s de la realitzaci\u00f3 d\u2019un desmarcatge (DMC).<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 <\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser comprovar la influ\u00e8ncia exercida per determinades limitacions, introdu\u00efdes en el desenvolupament de partits en una situaci\u00f3 de joc modificat, en els comportaments ofensius realitzats per jugadors d\u2019handbol. Seguint les propostes de Feu (2006)<\/a> i Ant\u00f3n (1998)<\/a>, s\u2019han vinculat els comportaments estudiats amb els principis del joc, trobant-se diferents patrons de conducta per conservar la possessi\u00f3 de pilota, progressar cap a la porteria rival i finalitzar els atacs, segons la limitaci\u00f3 introdu\u00efda en cada un dels partits. <\/p>\n\n\n\n

Respecte al principi de conservar la pilota, recerques que van estudiar la din\u00e0mica de joc en etapes de formaci\u00f3 en handbol (Ant\u00fanez et al., 2013<\/a>; Garc\u00eda et al., 2008<\/a>), van trobar que els equips que van resultar guanyadors i m\u00e9s ben classificats en els campionats nacionals infantil i cadet van perdre menys pilotes. Tamb\u00e9 en l\u2019alt rendiment se subratlla la import\u00e0ncia d\u2019aquest principi, ja que les p\u00e8rdues de pilota poden propiciar llan\u00e7aments de contraatac, la fase del joc m\u00e9s efica\u00e7 i una de les m\u00e9s utilitzades pels equips guanyadors (Gonz\u00e1lez et al., 2013<\/a>;  Lozano i Camerino, 2012<\/a>). Els resultats trobats en aquesta recerca indiquen que l\u2019obligatorietat de completar almenys cinc passades per marcar (PS5), encara que va ser el constrenyiment que va fomentar la realitzaci\u00f3 de m\u00e9s nombre de passades i la participaci\u00f3 d\u2019un major nombre de jugadors, va activar l\u2019aparici\u00f3 de p\u00e8rdues de pilota. Sembla ser que aquest constrenyiment va permetre la defensa rival orientar els seus comportaments cap a la recuperaci\u00f3 de la pilota, obtenint-ne cert \u00e8xit. En canvi, l\u2019obligatorietat de passar i rebre en moviment (MVT), va ser el constrenyiment que va propiciar la realitzaci\u00f3 de menys passades i la participaci\u00f3 de menys jugadors en atac. Una possible explicaci\u00f3 es pot referir a les dificultats per percebre i actuar per part dels jugadors d\u2019atac (el jugador amb pilota es podia aturar per percebre les oportunitats que li oferia el context), la qual cosa va fomentar una din\u00e0mica de joc m\u00e9s individual i vertical.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa als comportaments realitzats per progressar cap a la porteria rival, Sousa et al. (2015)<\/a> van indicar que una de les principals funcions dels mitjans t\u00e0ctics \u00e9s crear oportunitats per a l\u2019acabament dels atacs. Espec\u00edficament, s\u00f3n els mitjans t\u00e0ctics b\u00e0sics aquells on col\u00b7laboren dos o tres jugadors els m\u00e9s utilitzats davant de defenses obertes (Lozano et al., 2016<\/a>). Sobre aix\u00f2, \u00e9s important precisar quines t\u00e0ctiques b\u00e0siques s\u00f3n les m\u00e9s apropiades segons el context en el qual es desenvolupa el joc. En aquesta l\u00ednia, els resultats obtinguts assenyalen que la prohibici\u00f3 del bot (NBT), va afavorir la realitzaci\u00f3 de bloquejos i encreuaments, aix\u00ed com la realitzaci\u00f3 de passades curtes i llargues per progressar cap al camp rival. Aparentment, aquests resultats apunten al fet que la pres\u00e8ncia d\u2019aquesta limitaci\u00f3 ofereix bones oportunitats per realitzar accions sense pilota.  <\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, l\u2019obligatorietat de passar i rebre en cursa (MVT) va afavorir la realitzaci\u00f3 de la passada, aix\u00ed com  la progressi\u00f3 cap al camp rival mitjan\u00e7ant conduccions amb pilota. Per tant, en la l\u00ednia del que s\u2019ha observat en els comportaments realitzats per conservar la pilota, aquest constrenyiment va generar situacions on predominen les accions amb pilota. Tanmateix, l\u2019obligatorietat de realitzar almenys cinc passades abans de marcar (PS5), no va facilitar la realitzaci\u00f3 de cap t\u00e0ctica b\u00e0sica, potser perqu\u00e8 aquest constrenyiment va prioritzar la realitzaci\u00f3 de conductes dirigides a conservar la pilota, respecte a les realitzades per progressar cap al camp rival i crear oportunitats per finalitzar l\u2019atac.<\/p>\n\n\n\n

Referent a l\u2019acabament dels atacs, Montoya et al. (2013)<\/a> van trobar, en alt rendiment, que el percentatge d\u2019acabaments dels jugadors que ocupaven la posici\u00f3 d\u2019extrem era m\u00e9s alt als equips guanyadors i m\u00e9s ben classificats. Per la seva part, Ant\u00fanez et al. (2013)<\/a> i Garc\u00eda et al. (2008)<\/a>, van demostrar que els equips guanyadors en categories de formaci\u00f3 realitzaven m\u00e9s llan\u00e7aments des de sis metres. Aquesta informaci\u00f3 \u00e9s molt rellevant, per\u00f2 com assenyalen Lozano et al. (2016)<\/a> \u00e9s convenient estudiar la din\u00e0mica de joc que possibilita els diferents tipus d\u2019acabaments. En relaci\u00f3 amb aix\u00f2, en aquest estudi s\u2019ha observat que la prohibici\u00f3 del bot (NBT) afavoreix la realitzaci\u00f3 de llan\u00e7aments despr\u00e9s d\u2019accions sense pilota, com s\u00f3n el desmarcatge i la recepci\u00f3 pr\u00e8via sense marcatge. Aquests resultats semblen l\u00f2gics, ja que aquest constrenyiment limita de manera important els despla\u00e7aments amb pilota, per la qual cosa les accions sense pilota es constitueixen com una de les principals eines per finalitzar. En canvi, l\u2019obligatorietat de rebre i passar en moviment (MVT) va generar una din\u00e0mica molt diferent, ja que va activar la utilitzaci\u00f3 d\u2019accions amb pilota, com \u00e9s el cas de les fintes. L\u2019exig\u00e8ncia de rebre en cursa sembla facilitar la realitzaci\u00f3 d\u2019accions individuals orientades a superar el defensor, potser aix\u00f2 \u00e9s fruit de l\u2019avantatge que suposa per a l\u2019atacant el rebre la pilota amb velocitat. Per altra banda, l\u2019obligatorietat de realitzar almenys cinc passades abans de llan\u00e7ar va afavorir que els atacs finalitzessin amb errors de passada i\/o recepci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, cal subratllar que els resultats obtinguts s\u00f3n coherents amb una de les principals idees de la pedagogia no lineal, ja que per mitj\u00e0 de la manipulaci\u00f3 de les limitacions de la tasca es poden orientar els comportaments dels jugadors (Chow et al., 2007<\/a>). En conseq\u00fc\u00e8ncia, el desafiament per als entrenadors \u00e9s encertar en la selecci\u00f3 d\u2019aquelles limitacions que ajudin a assolir els objectius d\u2019aprenentatge proposats (Correia et al., 2018<\/a>). Amb aquesta finalitat, d\u2019acord amb Feu (2006)<\/a>, a l\u2019hora de dissenyar tasques d\u2019entrenament, l\u2019entrenador t\u00e9 el dif\u00edcil repte de preveure quins seran els comportaments que realitzaran els seus jugadors. Els resultats obtinguts en aquest treball poden contribuir, en part, a l\u2019optimitzaci\u00f3 d\u2019aquest proc\u00e9s. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong> <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb l\u2019objectiu de l\u2019estudi, les conclusions m\u00e9s importants que s\u2019extreuen s\u00f3n les seg\u00fcents: <\/p>\n\n\n\n

a) La prohibici\u00f3 del bot va afavorir la realitzaci\u00f3 d\u2019accions sense pilota, en concret: la utilitzaci\u00f3 de passades curtes i llargues per progressar, la realitzaci\u00f3 d\u2019encreuaments i bloquejos com a t\u00e0ctiques b\u00e0siques, i l\u2019acabament mitjan\u00e7ant desmarcatges i errors en el marcatge.<\/p>\n\n\n\n

b) L\u2019obligatorietat de passar i rebre en moviment va activar la realitzaci\u00f3 d\u2019accions amb pilota: es van realitzar atacs amb menys passades i amb la participaci\u00f3 de menys jugadors que en pres\u00e8ncia d\u2019altres limitacions, hi va haver progressi\u00f3 cap al camp rival mitjan\u00e7ant conduccions, la utilitzaci\u00f3 de la passada, i els acabaments despr\u00e9s de finta.<\/p>\n\n\n\n

c) L\u2019obligaci\u00f3 de completar almenys cinc passades abans de marcar gol: va facilitar les p\u00e8rdues de pilota i els errors de passada i\/o recepci\u00f3, va dificultar la progressi\u00f3 cap a la porteria rival i la realitzaci\u00f3 de t\u00e0ctiques b\u00e0siques.<\/p>\n\n\n\n

Una de les principals limitacions d\u2019aquest estudi \u00e9s que no s\u2019ha tingut en compte la influ\u00e8ncia de les caracter\u00edstiques individuals a l\u2019hora d\u2019explicar els comportaments realitzats. En recerques futures seria recomanable comprovar la influ\u00e8ncia que exerceixen les limitacions estudiades en altres jugadors (diferent edat, categoria, sexe, etc.), aix\u00ed com analitzar partits on ambd\u00f3s equips fan servir sistemes defensius zonals. D\u2019igual manera, de forma progressiva, seria aconsellable estudiar l\u2019influx d\u2019aquestes i altres limitacions en els comportaments realitzats en altres fases del joc.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, la t\u00e8cnica d\u2019an\u00e0lisi de coordenades polars, que ha demostrat ser una potent eina per a l\u2019estudi de l\u2019alt rendiment en handbol, tamb\u00e9 pot aportar informaci\u00f3 molt valuosa relativa al proc\u00e9s d\u2019entrenament en etapes de formaci\u00f3, doncs, informa sobre el tipus d\u2019autoorganitzacions que provoquen les tasques d\u2019entrenament proposades. Aquesta informaci\u00f3 podria complementar l\u2019obtinguda mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas d\u2019altres eines utilitzades per al control de la c\u00e0rrega d\u2019entrenament.  <\/p>\n\n\n\n

Aplicacions pr\u00e0ctiques <\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats obtinguts poden contribuir, en part, a l\u2019optimitzaci\u00f3 del disseny de tasques d\u2019entrenament en handbol, aportant informaci\u00f3 que ajudi a seleccionar les limitacions de la tasca m\u00e9s adequades per a la consecuci\u00f3 dels objectius proposats, evitant, per tant, la seva manipulaci\u00f3 de manera subjectiva.<\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, a tall d\u2019exemple, es presenten tres tasques on s\u2019apliquen les conclusions obtingudes: <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Limitacions aplicades a tres tasques i comportaments que es pretenen provocar.<\/em><\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum La manipulaci\u00f3 de les limitacions de la tasca (constrenyiments) facilita la realitzaci\u00f3 de determinades conductes esportives, constituint-se, segons la pedagogia no lineal, com la principal eina de l\u2019entrenador per a la consecuci\u00f3 dels objectius proposats. L\u2019objectiu d\u2019aquest treball era con\u00e8ixer la influ\u00e8ncia exercida per determinades limitacions (prohibici\u00f3 del bot, obligatorietat de passar i rebre […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":17,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[50],"tags":[9333,9332,9334],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Pedagogia esportiva<\/a>"],"unlinked":["Pedagogia esportiva<\/span>"]},"tags":{"linked":["an\u00e0lisi de coordenades polars<\/a>","comportaments ofensius<\/a>","defensa individual<\/a>"],"unlinked":["an\u00e0lisi de coordenades polars<\/span>","comportaments ofensius<\/span>","defensa individual<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 29 desembre 2020","modified":"Updated on 8 gener 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 29 desembre 2020 18:05","modified":"Updated on 8 gener 2021 15:43"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7734\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7734"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7734\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":38785,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7734\/revisions\/38785\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7734"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7734"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7734"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}