{"id":7725,"date":"2020-12-29T10:01:00","date_gmt":"2020-12-29T10:01:00","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=7725"},"modified":"2021-01-08T16:18:56","modified_gmt":"2021-01-08T16:18:56","slug":"variabilitat-cardiaca-i-accelerometria-aplicacio-del-control-de-carrega-en-basquet-masculi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/variabilitat-cardiaca-i-accelerometria-aplicacio-del-control-de-carrega-en-basquet-masculi\/","title":{"rendered":"Variabilitat card\u00edaca i accelerometria: aplicaci\u00f3 del control de c\u00e0rrega en b\u00e0squet mascul\u00ed"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Amb l\u2019objectiu de con\u00e8ixer l\u2019exist\u00e8ncia de possibles relacions entre c\u00e0rrega interna i c\u00e0rrega externa al b\u00e0squet, es va realitzar un estudi prospectiu, observacional i descriptiu durant 20 sessions d\u2019entrenament del per\u00edode competitiu d\u2019un equip mascul\u00ed de b\u00e0squet amateur<\/em>. Durant 10 sessions es va registrar la variabilitat de la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca mitjan\u00e7ant el programari Fitlab\u00ae, i posteriorment, en unes altres 10, es va registrar amb accelerometria mitjan\u00e7ant el programari Polar Pro Team\u00ae. Es van analitzar els exercicis realitzats i la seva especificitat; les variables de c\u00e0rrega interna RRmean, SDNN, RMSSD, pNN50, SHRZ, %SHRZ; i les de c\u00e0rrega externa acceleracions de nivell 1, .5 a .99\u2009m\/s2<\/sup>; acceleracions de nivell 2, 1 a 1.99\u2009m\/s2<\/sup> acceleracions de nivell 3, 2 a 2.99\u2009m\/s2<\/sup>; acceleracions de nivell 4, 3 a 50\u2009m\/s2<\/sup>; desacceleracions de nivell 1, \u2013.5 a \u2013.99\u2009m\/s2<\/sup>; desacceleracions de nivell 2, \u20131 a \u20131.99\u2009m\/s2<\/sup>; desacceleracions de nivell 3, \u20132 a \u20132.99\u2009m\/s2<\/sup> i desacceleracions de nivell 4, \u20133 a \u201350\u2009m\/s2<\/sup>. Una an\u00e0lisi correlacional va mostrar significaci\u00f3 entre c\u00e0rrega interna i externa (SDNN i Total Ac-Dec; rho\u2009=\u2009.78, p<\/em>\u2009=\u2009.004), i especificitat (SHRZ i exercici; rho\u2009=\u2009.89, p<\/em>\u2009=\u2009.012). Una an\u00e0lisi de regressi\u00f3 lineal m\u00faltiple va mostrar que la c\u00e0rrega interna (RRmean) dep\u00e8n de la c\u00e0rrega externa (total d\u2019acceleracions i de desacceleracions; R2<\/sup>\u2009=\u2009.84). Una regressi\u00f3 lineal va indicar que la c\u00e0rrega interna (%SHRZ) tamb\u00e9 dep\u00e8n de l\u2019especificitat de l\u2019entrenament (R2<\/sup>\u2009=\u2009.59). Els resultats suggereixen relacions significatives de c\u00e0rrega interna, c\u00e0rrega externa i especificitat dels exercicis durant els entrenaments. <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> %SHRZ<\/span>, acceleracions<\/span>, c\u00e0rrega externa<\/span>, c\u00e0rrega interna<\/span>, desacceleracions<\/span>, RRMean<\/span>, VFC<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong> <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La c\u00e0rrega interna (CI) ha resultat \u00fatil per guiar el proc\u00e9s d\u2019entrenament al b\u00e0squet (Sansonea et al., 2019<\/a>), controlar la fatiga (Pyne i Martin, 2011<\/a>) i prevenir lesions (Ivarsson et al., 2013<\/a>) en una modalitat esportiva de gran estr\u00e8s fisiol\u00f2gic i psicol\u00f2gic (Moreira et al., 2012<\/a>). Un par\u00e0metre per mesurar la CI \u00e9s la variabilitat de la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (VFC), considerada una eina efica\u00e7 per monitorar l\u2019adaptaci\u00f3 a la c\u00e0rrega di\u00e0ria i al programa d\u2019entrenament (Capdevila et al., 2008<\/a>). A partir del registre de la RR (interval electrocardiogr\u00e0fic entre dues ones R successives) es poden obtenir par\u00e0metres temporals que defineixen la VFC: mitjana dels intervals RR (RRmean), desviaci\u00f3 est\u00e0ndard dels intervals RR (SDNN), arrel mitjana quadrada de la difer\u00e8ncia d\u2019intervals RR (RMSSD), difer\u00e8ncia percentual dels intervals RR adjacents normals >\u200950m\/s (pNN50) (Moreno et al., 2013<\/a>). Aquests par\u00e0metres temporals s\u2019associen amb una predomin\u00e0ncia del sistema parasimp\u00e0tic i com a indicador global, entre d\u2019altres, de la fatiga psicofisiol\u00f2gica de l\u2019esportista (Schmitt et al., 2015<\/a>). Altres par\u00e0metres de CI relacionat amb la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (FC) al b\u00e0squet \u00e9s el SHRZ (Summatory of Heart Rate Zones) (Edwards, 1993<\/a>; Soligard et al., 2016<\/a>). Aquest es basa en el temps emprat en zones d\u2019intensitat de FC predefinides d\u2019acord amb 5 zones discretes de FC en relaci\u00f3 amb la FCm\u00e0x<\/sub> Un multiplicador acompanya a cada zona de FC que atorga m\u00e9s ponderaci\u00f3 a respostes de FC relatives m\u00e9s altes, pr\u00f2pies d\u2019esports ac\u00edclics com el b\u00e0squet (Scanlan et al., 2014<\/a>).  <\/p>\n\n\n\n

Les c\u00e0rregues externa i interna (CE i CI, respectivament) estan relacionades, definint-se la primera com aquell est\u00edmul f\u00edsic extern aplicat a l\u2019esportista durant l\u2019entrenament (o competici\u00f3) (Soligard et al., 2016<\/a>) L\u2019accelerometria \u00e9s una eina aplicable a la quantificaci\u00f3 de la CE (Boyd et al., 2011<\/a>). Mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas d\u2019aquests dispositius els entrenadors tenen la possibilitat d\u2019ajustar les c\u00e0rregues (Foster, et al., 2017<\/a>) amb l\u2019objectiu de reduir el risc de lesions en els jugadors durant la temporada (Caparr\u00f3s et al., 2018<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Tant la CI com la CE s\u00f3n par\u00e0metres que serveixen per valorar de manera independent l\u2019efecte de l\u2019entrenament en el jugador, i el seu control s\u2019integra a l\u2019entrenament, tant a nivell amateur<\/em> com al professional (Foster et al., 2017<\/a>). Una determinada CE provocar\u00e0 diferents respostes fisiol\u00f2giques i psicol\u00f2giques individuals en un mateix equip; aquesta resposta \u00e9s la CI (Soligard et al., 2016<\/a>). Valorar de manera individualitzada les relacions existents entre ambdues c\u00e0rregues ofereix informaci\u00f3 espec\u00edfica de cada jugador com a eina espec\u00edfica per al control dels processos d\u2019adaptaci\u00f3 (Impellizzeri et al., 2019<\/a>) i recuperaci\u00f3 (Guillaumes et al., 2018<\/a>).  <\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi d\u2019aquestes variables durant les sessions d\u2019entrenament de la temporada permetria al cos t\u00e8cnic, a partir del disseny dels exercicis, adaptar millor les c\u00e0rregues de treball als objectius requerits. Atenent la seva aplicabilitat en b\u00e0squet, Schelling i Torres (2013)<\/a> proposen una classificaci\u00f3 per facilitar la programaci\u00f3 i control de c\u00e0rrega sense l\u2019\u00fas directe de tecnologies, perqu\u00e8 es divideix l\u2019especificitat dels exercicis segons nivells d\u2019aproximaci\u00f3. Els exercicis poden ser de car\u00e0cter general (nivells 0-, 0+, I), dirigit (nivells II, III), especial (nivell IV) i competitiu (nivell V) en funci\u00f3 de l\u2019orientaci\u00f3 de la tasca i les necessitats del jugador. Relacionant-ho amb exercicis, els 1v0, 2v0 i 3v0 (tasques de fins a 3 jugadors sense oposici\u00f3) formarien part del nivell III. El nivell IV especial inclouria el 2v2, 2vX, 3v3, 3vX, i 4vX (joc redu\u00eft, en igualtat, inferioritat o superioritat); i el nivell V correspondria a 4v4, 5vX i 5v5 (a partir de 8 jugadors, joc redu\u00eft, superioritats o joc real).  <\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser valorar les possibles relacions entre la CI (a partir de VFC) i la CE (a partir de l’accelerometria) en els diferents nivells d\u2019aproximaci\u00f3 dels exercicis d\u2019entrenament el b\u00e0squet amateur<\/em>. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En l\u2019estudi van participar 12 jugadors (edat: 26,5\u2009\u00b1\u20098,8; al\u00e7ada: 190\u2009\u00b1\u20097 cm; pes: 92\u2009\u00b1\u20096,2 kg) d\u2019un equip de b\u00e0squet mascul\u00ed de la divisi\u00f3 Copa Catalunya durant el per\u00edode competitiu de la temporada 2018-2019. Tot l\u2019equip i estaments del club (jugadors, entrenadors i directius) van ser informats sobre l\u2019estudi i van donar el seu consentiment per a la seva realitzaci\u00f3. L\u2019\u00fas de les dades es va adaptar als est\u00e0ndards de la Declaraci\u00f3 d\u2019H\u00e8lsinki, revisada a Fortaleza (World Medical Association, 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Registre de variables  <\/strong><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

A cada jugador se li va assignar una banda card\u00edaca tor\u00e0cica (Polar Team Pro Sensor\u00ae) per al registre dels intervals RR (temps en mil\u00b7lisegons entre batecs card\u00edacs consecutius) i l\u2019accelerometria. Aquests dispositius tenen un puls\u00f2metre i un sensor de moviment MEMS, 200 Hz (acceler\u00f2metre, giroscopi, br\u00faixola digital), i GPS integrat de 10Hz, A cada jugador se li va assignar un sensor (Polar Pro Team Sensor\u00ae), que enviava les dades per Bluetooth a un dispositiu m\u00f2bil (iPad), recollits durant els entrenaments pel preparador f\u00edsic de l\u2019equip. Els intervals de RR s\u2019emmagatzemaven a l\u2019App i s\u2019analitzaven amb el programari Fitlab\u00ae (www.HealthSportLab.com; Barcelona, Espanya), creat especialment per realitzar estudis sobre VFC (Guillaumes et al., 2018<\/a>). El programari filtrava les possibles errades de registre i permetia monitorar els par\u00e0metres de CI a temps real, de forma simult\u00e0nia per a tots els jugadors. L\u2019accelerometria (Boyd et al., 2011<\/a>) s\u2019emmagatzemava a l\u2019App i s\u2019analitzava amb el programari del Polar Team Pro\u00ae ( https:\/\/teampro.polar.com; Kempele, Finl\u00e0ndia).<\/p>\n\n\n\n

Variables estudiades <\/strong><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les variables analitzades de CI van ser: RRmean, SDNN, RMSSD, pNN50, model de zones de freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca sumades (SHRZ) i % del model de zona de freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca sumada (%SHRZ). Les variables de la CE analitzades van ser: acceleracions i desacceleracions, dividides en acceleracions nivell 1 (A-1, inclouen entre .50\u2009m\/s2<\/sup> i .99 m\/ s2<\/sup>), acceleracions nivell 2 (A-2, de 1.00\u2009m\/s2<\/sup> i 1.99\u2009m\/s2<\/sup>), acceleracions nivell 3 (A-3, 2.00\u2009m\/s2<\/sup> a 2.99\u2009m\/s2<\/sup>), acceleracions nivell 4 (A-4, 3.00\u2009m\/s2<\/sup>a 50.00\u2009m\/s2<\/sup>); desacceleracions nivell 1 (D-1, \u20130.50\u2009m\/s2<\/sup> a \u20130.99\u2009m\/s2<\/sup>), desacceleracions nivell 2 (D-2, de \u20131.00\u2009m\/s2<\/sup> a \u20131.99\u2009m\/s2<\/sup>), desacceleracions nivell 3 (D-3, \u20132.00\u2009m\/s2<\/sup> a \u20132.99\u2009m\/s2<\/sup>), desacceleracions nivell 4 (D-4, \u20133.00\u2009m\/s2<\/sup> a \u201350.00\u2009m\/s2<\/sup>), total d\u2019acceleracions (Total_Acc., suma d\u2019A-1, A-2, A-3, A-4), total de desacceleracions (Total_Desacc., suma de D-1, D-2, D-3, D-4). Total A-D \u00e9s la suma total d\u2019acceleracions i desacceleracions.<\/p>\n\n\n\n

Adaptant la classificaci\u00f3 de Schelling i Torres (2013)<\/a>, es va contemplar l\u2019especificitat dels exercicis segons els nivells d\u2019aproximaci\u00f3: nivell III, IV i V. Es va definir tamb\u00e9 si els exercicis es realitzaven a mig camp (1\/2) o a tot el camp (1\/1).<\/p>\n\n\n\n

Procediment <\/strong>   <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van registrar un total de 20 sessions d\u2019entrenament (2 sessions setmanals durant 10 setmanes consecutives). Aquest registre es va dividir en dues fases: a) registre continu de la VFC per a l\u2019an\u00e0lisi de CI durant 10 sessions, en la seva totalitat i per exercici. Es van excloure els registres amb artefactes >\u200915%); b) registre dels valors d\u2019accelerometria per a l\u2019an\u00e0lisi de la CE durant les 10 sessions posteriors, en la seva totalitat de la sessi\u00f3 i per exercici. <\/p>\n\n\n\n

Abans de cada sessi\u00f3, els jugadors es col\u00b7locaven el sensor assignat seguint les instruccions del preparador f\u00edsic. Les dades es registraven individualment de forma simult\u00e0nia i sincronitzada. L\u2019equip entrenava 3 dies a la setmana registrant-se el primer i segon entrenament setmanal, que duraven entre 75 i 90 minuts, iniciant-se amb 1 exercici del nivell III, seguit d\u20191 o 2 del nivell IV, per centrar la major part de l\u2019entrenament en exercicis de nivell V.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong>   <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi es va realitzar amb el programari estad\u00edstic JASP versi\u00f3 9.2.0 (Jasp Team, Amsterdam). Es va dur a terme una an\u00e0lisi de tend\u00e8ncia central de les variables de CI, la CE i nivells d\u2019especificitat dels exercicis d\u2019entrenament. Atenent la no-normalitat de la mostra, i amb l\u2019objectiu de determinar la independ\u00e8ncia de les variables es va aplicar el Test de Kruskal-Walis al conjunt de variables relatives a les sessions i exercicis d\u2019entrenament agrupats segons la seva especificitat. El test de Friedman va permetre valorar la independ\u00e8ncia de les variables analitzades durant el transcurs de les sessions. Posteriorment, amb les mitjanes d\u2019aquells exercicis dels quals es disposava tant de variables de CI com de la CE, i atenent la mida de la mostra (<\u200930), es va aplicar el coeficient rho de Spearman per determinar possibles correlacions existents. Finalment, atenent la normalitat d\u2019aquests valors, es va determinar la seva possible relaci\u00f3 de depend\u00e8ncia mitjan\u00e7ant an\u00e0lisi de regressi\u00f3 lineal simple i m\u00faltiple. El nivell de significaci\u00f3 per a totes les an\u00e0lisis \u00e9s de p<\/em>\u2009<\u2009.05. S\u2019indica el nivell de significaci\u00f3 exacte per a cada coeficient de correlaci\u00f3 i els valors s\u2019expressen amb mitjana\u2009\u00b1\u2009desviaci\u00f3 est\u00e0ndard.  <\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Durant les 10 sessions de la primera fase, per a la CI es van obtenir 145 registres v\u00e0lids d\u2019un total de 177. Atenent a la seva especificitat segons el tipus d\u2019exercici per al nivell III, es van dur a terme 30 registres de tir \u00bd, en tres sessions diferents; per al nivell IV, quatre registres del 2×2 \u00bd en una sessi\u00f3 i 33 registres de 3×3 Atac-Def-Desacc en tres sessions diferents; per al nivell V, 11 registres de 4×4 1\/1 durant una sessi\u00f3 i 67 registres de 5×5 1\/1 en cinc sessions. A l\u2019an\u00e0lisi descriptiva de CI, SHRZ va mostrar el valor mitj\u00e0 m\u00e9s alt en el 5×5 1\/1 (72.10\u2009\u00b1\u200939.56) i el m\u00e9s baix en tir \u00bd (12.45\u2009\u00b1\u20096.09). En la mateixa l\u00ednia que l\u2019anterior, %SHRZ va tenir el valor mitj\u00e0 m\u00e9s alt en 5×5 1\/1 (73.17\u2009\u00b1\u200916.44) i el valor m\u00e9s baix en tir \u00bd (48.57\u2009\u00b1\u200917.86). RRmean es van comportar de manera contr\u00e0ria, sent el valor mitj\u00e0 m\u00e9s alt en tir \u00bd (488.07\u2009\u00b1\u200961.18) i el m\u00e9s baix en 5×5 1\/1 (414.84\u2009\u00b1\u200946.38). SDNN van tenir el valor mitj\u00e0 m\u00e9s alt en 2×2 \u00bd (45.01\u2009\u00b1\u200913.52) i m\u00e9s baix en tir \u00bd (35.46\u2009\u00b1\u200917.86) (taula 1).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1
<\/strong>Variables de c\u00e0rrega interna (mitjana i DE) registrades en les sessions d\u2019entrenament, segons nivell d\u2019aproximaci\u00f3 (a partir de Schelling i Torres, 2013) i exercici per a 12 jugadors de b\u00e0squet <\/em>amateur (<\/em><\/em>n=145).<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2
<\/strong>Acceleracions i desacceleracions (mitjana i DE) registrades en les sessions d\u2019entrenament, segons nivell d\u2019aproximaci\u00f3 (a partir de Schelling i Torres, 2013), intensitat i exercici per a 12 jugadors de b\u00e0squet <\/em>amateur (<\/em><\/em><\/em>n=171).<\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Durant les 10 sessions de la segona fase, per a la CE es van obtenir un total de 171 registres v\u00e0lids. Per al nivell III, 23 registres de tir \u00bd en una sessi\u00f3 i tir 1\/1, 10 registres en tres sessions diferents; per al nivell IV, 1×1 \u00bd, 18 registres en dues sessions, 10 registres del 2×2 \u00bd en una sessi\u00f3, 10 registres de 3×3 Atac-Def-Desac. en una sessi\u00f3 i 3×3 \u00bd, 11 registres en una sessi\u00f3; per al nivell V, 45 registres de 4×4 1\/1 durant quatre sessions i 44 registres de 5×5 1\/1 en unes altres quatre. La CE va presentar els valors m\u00e9s alts de Total Ac-Desac. en exercicis 4×4 1\/1 (335.31\u2009\u00b1\u2009166.16) i 5×5 1\/1 (427.36\u2009\u00b1\u2009235.04) i els valors m\u00e9s baixos en tir \u00bd (142.75\u2009\u00b1\u200931.27) i en 1×1 1\/1 (101.20\u2009\u00b1\u200929.33).<\/p>\n\n\n\n

Els exercicis van quedar distribu\u00efts en 5 grups segons la seva especificitat: tir \u00bd, 2×2 \u00bd, 3×3 1\/1 (en la seva variant Atac-Defensa-Descans), 4×4 1\/1 i 5×5 1\/1. Les variables de CI i la CE es van comportar de manera independent. Es van trobar difer\u00e8ncies significatives entre els diferents exercicis analitzats en funci\u00f3 de l\u2019especificitat per als par\u00e0metres de SHRZ (W\u2009=\u2009146.50; p<\/em>\u2009=\u2009<\u2009.001) i RRmean (W\u2009=\u200988.45; p<\/em>\u2009=\u2009<\u2009.001) de CI i per al par\u00e0metre de la CE Total Ac-Desac (W\u2009=\u200994.77; p<\/em>\u2009=\u2009<\u2009.001). Es van observar difer\u00e8ncies significatives entre el conjunt de valors de CI dels exercicis agrupats segons la seva especificitat (F\u2009=\u200928.18; p<\/em>\u2009<\u2009.001) i sessions (F\u2009=\u200910.44; p<\/em>\u2009<\u2009.001) i de la CE entre els exercicis agrupats segons la seva especificitat (F\u2009=\u200950.74; p<\/em>\u2009<\u2009.001), i sessions (F\u2009=\u200924.52; p<\/em>\u2009<\u2009.001). <\/p>\n\n\n\n

Quant a les relacions entre valors de CI i la CE corresponents als exercicis segons la seva especificitat, es van observar correlacions significatives entre SDNN i Total Ac-Desac (rho\u2009=\u2009.786; p<\/em>\u2009=\u2009.0048), aix\u00ed com entre SHRZ i l\u2019especificitat (rho\u2009=\u2009.893; p<\/em>\u2009=\u2009.012).<\/p>\n\n\n\n

Una an\u00e0lisi de regressi\u00f3 m\u00faltiple va mostrar que RRmean (CI) ve causada per una combinaci\u00f3 lineal de variables de la CE: Total_Acc. i Total_Desacc. (R2<\/sup>\u2009=\u2009.84) (Taula 3). Alhora, una an\u00e0lisi de regressi\u00f3 lineal simple va indicar que el comportament de %SHRZ (CI) va ser causada per l\u2019especificitat dels exercicis (R2<\/sup>\u2009=\u2009.59) (Taula 4).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong>
Resultats de l\u2019an\u00e0lisi de regressi\u00f3 lineal m\u00faltiple que explica RRMean (CI) en funci\u00f3 de les acceleracions i desacceleracions totals (CE).  <\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong>
Resultats de l\u2019an\u00e0lisi de regressi\u00f3 lineal simple que explica %SHRZ (CI) en funci\u00f3 de l\u2019especificitat de l\u2019exercici (CE).<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La troballa m\u00e9s important d\u2019aquesta recerca \u00e9s la relaci\u00f3 entre les variables de CI amb la CE i amb l\u2019especificitat dels exercicis d\u2019entrenament en b\u00e0squet mascul\u00ed amateur<\/em>. CI i la CE s\u00f3n usdefruits diferents i han de ser valorats de manera independent (Impellezzeri et al., 2019), suggerint-se la possible regulaci\u00f3 individual dels valors de CI desitjats, en funci\u00f3 de les seves relacions amb la CE i l\u2019especificitat dels exercicis d\u2019entrenament. <\/p>\n\n\n\n

Poder determinar relacions entre les variables de CI i la CE pot ajudar a comprendre l\u2019efecte que t\u00e9 la CE en el jugador i com afecta a la seva recuperaci\u00f3, estr\u00e8s o fatiga acumulats (Sansonea et al.; 2019<\/a>). Els resultats obtinguts en aquest estudi apunten en aquesta direcci\u00f3. En un context esportiu multifactorial (Carei et al., 2016<\/a>), el par\u00e0metre SDNN ha mostrat una correlaci\u00f3 significativa amb Total Acc._Desacc. (p<\/em>\u2009<\u2009.05), la qual cosa podria oferir una primera visi\u00f3 de l\u2019efecte global de la CE en la fatiga. Les relacions significatives trobades entre altres variables podrien obrir dues vies d\u2019actuaci\u00f3. D\u2019una banda, la possible justificaci\u00f3 de la CI (RRmean) a partir de la combinaci\u00f3 lineal de Total_Acc. i Total_Desacc. (R2<\/sup>\u2009=\u2009.84) oferiria un indicador de fatiga (Pyne i Martin, 2011<\/a>, la qual cosa permetria dissenyar pautes de recuperaci\u00f3 espec\u00edfiques als perfils individuals (Guillaumes et al., 2018<\/a>). D\u2019altra banda, mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas d\u2019una variable de CI de car\u00e0cter espec\u00edfic per a b\u00e0squet (Scanlan et al., 2014<\/a>) com el %SHRZ (R2<\/sup>\u2009=\u2009.59), seria possible la quantificaci\u00f3 d\u2019exercicis i sessions d\u2019entrenament (Sanchez-Ballesta et al., 2019<\/a>), permetent una programaci\u00f3 qualitativa (Gabbett, 2016<\/a>) i preventiva (Carey et al., 2016<\/a>) durant la temporada. <\/p>\n\n\n\n

La gesti\u00f3 de la c\u00e0rrega de treball, valorant la CI i adequant a aquesta la CE, es fonamenta en la relaci\u00f3 entre l\u2019estr\u00e8s psicol\u00f2gic i els exercicis realitzats durant l\u2019entrenament (Scanlan et al., 2014<\/a>). En la relaci\u00f3 entre SHRZ i el tipus d\u2019exercici (rho\u2009=\u2009.89; p<\/em>\u2009=\u2009.01) interv\u00e9 la complexitat de la tasca (definida segons els nivells d\u2019aproximaci\u00f3 de Schelling i Torres, 2013<\/a>) i els constrenyiments presents (Balague et al., 2014<\/a>). Partint dels valors de SHRZ dels exercicis, es pot modular l\u2019aspecte conductual (Capdevila et al. al., 2008<\/a>) i integrar-lo en l\u2019entrenament, amb l\u2019objectiu a mitj\u00e0 i llarg termini de millorar el rendiment esportiu evitant la monotonia de c\u00e0rregues (Morales et al., 2019) i d\u2019est\u00edmuls cognitivoemocionals. <\/p>\n\n\n\n

Una premissa necess\u00e0ria per valorar l\u2019aplicabilitat d\u2019aquest plantejament \u00e9s la independ\u00e8ncia dels exercicis respecte al conjunt de la sessi\u00f3 i en relaci\u00f3 amb les variables de CI i de la CE. Aquests resultats indiquen que les variables no obeeixen un patr\u00f3 concret respecte al conjunt d\u2019exercicis que defineixen la sessi\u00f3 d\u2019entrenament, alhora que cada nivell d\u2019aproximaci\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 espec\u00edfic en el seu comportament, tant per a la CE com per a la CI. <\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi compta amb una s\u00e8rie de limitacions. L\u2019\u00fas de certa tecnologia no permet connectar diversos dispositius de manera simult\u00e0nia, motiu pel qual no s\u2019ha pogut registrar en una mateixa sessi\u00f3 la CI i la CE de cada exercici. Alhora, el context esportiu \u00e9s obert i complex i en esports de contacte com el b\u00e0squet hi acostuma a haver variables no controlades que augmenten errors o p\u00e8rdues de registre, la qual cosa disminueix la mida de les mostres d\u2019estudi. En aquest sentit, l\u2019esport amateur<\/em> condiciona la const\u00e0ncia quant a  l\u2019assist\u00e8ncia als entrenaments i competicions dels jugadors.  <\/p>\n\n\n\n

Conclusions <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En un context espec\u00edfic d\u2019un equip de b\u00e0squet mascul\u00ed amateur<\/em>, s\u2019han observat relacions significatives de CI (RRMean, SDNN i %SHRZ) amb la CE (Total_Desacc.) i l\u2019especificitat dels exercicis d\u2019entrenament. En esports de c\u00e0rrega intermitent com el b\u00e0squet, se suggereix la valoraci\u00f3 de la CI i de la CE de manera independent i complement\u00e0ria.     <\/p>\n\n\n\n

Aplicacions pr\u00e0ctiques<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els nivells d\u2019aproximaci\u00f3 proposats per Schelling i Torres (2013)<\/a> es presenten com una eina v\u00e0lida per a la gesti\u00f3 del control de c\u00e0rrega, tan interna com externa, durant els entrenaments. La seva aplicabilitat es dirigeix en dos sentits. D\u2019una banda, la programaci\u00f3 a partir de valors de la CE permetria aproximar-se a valors de CI desitjables. D\u2019altra banda, l\u2019an\u00e0lisi dels valors de CI previs a l\u2019entrenament a partir de la VFC oferiria una informaci\u00f3 individualitzada, espec\u00edfica i aplicable per gestionar la CE \u00f2ptima per a l\u2019entrenament, en funci\u00f3 de l\u2019estat psicofisiol\u00f2gic del jugador. <\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments    <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi s\u2019ha realitzat gr\u00e0cies al projecte de R+D+I, DEP2015-68538-C2-1-R del Ministeri d\u2019Economia, Ind\u00fastria i Competitivitat. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Amb l\u2019objectiu de con\u00e8ixer l\u2019exist\u00e8ncia de possibles relacions entre c\u00e0rrega interna i c\u00e0rrega externa al b\u00e0squet, es va realitzar un estudi prospectiu, observacional i descriptiu durant 20 sessions d\u2019entrenament del per\u00edode competitiu d\u2019un equip mascul\u00ed de b\u00e0squet amateur. Durant 10 sessions es va registrar la variabilitat de la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca mitjan\u00e7ant el programari Fitlab\u00ae, […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":10,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[9381,9384,9382,9379,9385,9383,9380],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["%SHRZ<\/a>","acceleracions<\/a>","c\u00e0rrega externa<\/a>","c\u00e0rrega interna<\/a>","desacceleracions<\/a>","RRMean<\/a>","VFC<\/a>"],"unlinked":["%SHRZ<\/span>","acceleracions<\/span>","c\u00e0rrega externa<\/span>","c\u00e0rrega interna<\/span>","desacceleracions<\/span>","RRMean<\/span>","VFC<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 29 desembre 2020","modified":"Updated on 8 gener 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 29 desembre 2020 10:01","modified":"Updated on 8 gener 2021 16:18"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7725\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7725"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7725\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":38305,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7725\/revisions\/38305\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7725"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7725"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7725"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}