{"id":7721,"date":"2020-12-29T10:05:04","date_gmt":"2020-12-29T10:05:04","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=7721"},"modified":"2021-01-08T16:25:31","modified_gmt":"2021-01-08T16:25:31","slug":"condicionants-situacionals-i-del-joc-en-gols-marcats-amb-porter-jugador-de-futsal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/condicionants-situacionals-i-del-joc-en-gols-marcats-amb-porter-jugador-de-futsal\/","title":{"rendered":"Condicionants situacionals i del joc en gols marcats amb porter-jugador de futsal"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El prop\u00f2sit d\u2019aquest estudi va ser analitzar els gols marcats amb porter-jugador, i establir un perfil d\u2019efic\u00e0cia en funci\u00f3 de les variables del joc i situacionals. Es va analizar mitjan\u00e7ant el programari Astrofutsal \u00ae una mostra de 582 gols d\u201911.446 situacions de porter-jugador corresponents a 1200 partits de la Lliga Nacional de Futbol Sala professional durant les temporades 2010 a 2015. L\u2019impacte de les variables situacionals (qualitat de l\u2019oposici\u00f3, match status<\/em> i localitzaci\u00f3 de partit) i del joc (zona de gol, tipus de llan\u00e7ament, nombre de passades i nombre de jugadors) com a predictors del gol es van estudiar mitjan\u00e7ant an\u00e0lisi cl\u00faster biet\u00e0pic. Els resultats van reflectir, a nivell situacional, la gran import\u00e0ncia de tenir almenys el mateix nivell que l\u2019oponent, actuant tant de local com a visitant, quan es tracta d\u2019aconseguir gol i remuntar un marcador advers amb porter-jugador, i, a nivell de joc, la import\u00e0ncia de realitzar atacs curts (1-10 passades) que finalitzen en \u00e0rea (gol de precisi\u00f3) o mitjan\u00e7ant llan\u00e7ament exterior (gol sorpresa), com a patrons caracter\u00edstics de gol amb porter-jugador. Les tend\u00e8ncies identificades poden ajudar els entrenadors a dissenyar un escenari de superioritat num\u00e8rica m\u00e9s conforme i productiu.<\/p>\n\n\n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El 5vs4+P \u00e9s un procediment t\u00e0ctic de futsal que permet la seva utilitzaci\u00f3 actuant com a jugador de camp, la qual cosa modifica el seu rol estrat\u00e8gic motor habitual, fent possible que un jugador que no sol ser espec\u00edfic de porteria pugui ser utilitzat pels entrenadors per assumir funcions o accions pr\u00f2pies del joc que el diferencia de la resta de jugadors (Hern\u00e1ndez, 2001<\/a>), permetent-li defensar la seva porteria, per\u00f2 tamb\u00e9 abandonar-la i participar en accions ofensives a fi de superar en nombre els jugadors defensors, \u00e9s a dir 5vs4, i intentar obtenir avantatges en el rendiment (Vicente-Vila i Lago-Pe\u00f1as, 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Estant molt implantada la seva utilitzaci\u00f3 en aquest esport des que la FIFA el va introduir al seu reglament l\u2019any 2006, i sent un dels continguts d\u2019entrenament m\u00e9s utilitzats durant la temporada pels entrenadors (Alvarez et al., 2004<\/a>), encara s\u2019ha estudiat poc el seu te\u00f2ric avantatge, de manera que en la majoria dels estudis s\u2019apunta a una efic\u00e0cia m\u00e9s baixa de la que s\u2019espera en les possessions de pilota amb 5vs4+P (Barbosa, 2011<\/a>; Ganef et al., 2009<\/a>), la qual cosa podria estar relacionada amb la influ\u00e8ncia decisiva que exerceixen determinades variables del context en l\u2019efic\u00e0cia absoluta del 5vs4+P (M\u00e9ndez, 2017<\/a>), i el coneixement de la qual, per part dels entrenadors, podria comportar una millor utilitzaci\u00f3 del procediment amb la finalitat d\u2019aconseguir m\u00e9s rendibilitat (M\u00e9ndez, 2018<\/a>; M\u00e9ndez et al., 2017<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En la majoria dels estudis trobats referits a l\u2019an\u00e0lisi del rendiment en futsal, el 5vs4+P apareix de forma comparada al costat d\u2019altres sistemes t\u00e0ctics ofensius per destacar la import\u00e0ncia dels gols i els llan\u00e7aments com a principals indicadors de l\u2019efic\u00e0cia col\u00b7lectiva en atac. L\u2019atac 5vs4+P i la defensa de l\u2019atac 5vs4+P es revelen com els tipus d\u2019organitzaci\u00f3 ofensiva de menor \u00e8xit en la consecuci\u00f3 del nombre de gols comparat amb el contraatac, l\u2019atac posicional i les accions a pilota parada per aquest ordre (Fukuda i Santana, 2012<\/a>; Marchi et al., 2010<\/a>; Poffo i Lima, 2012<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Recerques recents que han focalitzat la seva atenci\u00f3 en la comparaci\u00f3 del 5vs4+P i el 4vs4+P, han mostrat que l\u2019avantatge num\u00e8ric i posicional que es pot aconseguir amb el 5vs4+P est\u00e0 relacionat amb m\u00e9s oportunitats d\u2019acabament (Ferreira-da-Silva, 2011<\/a>), i rendiments en forma de llan\u00e7aments (Corr\u00eaa et al., 2014<\/a>; Vicente-Vila, 2012<\/a>, 2014<\/a>); o gols (Vicente-Vila, 2014<\/a>; Vicente-Vila i Lago-Pe\u00f1as, 2016<\/a>) en la fase d\u2019atac, comparat amb l\u2019escenari competitiu sim\u00e8tric de 4vs4+P. Tanmateix, continua considerant-se un procediment de risc perqu\u00e8 l\u2019equip oponent (en fase defensiva) t\u00e9 la possibilitat de robar la pilota i generar una acci\u00f3 r\u00e0pida de tir a porteria sense porter espec\u00edfic, provocant alteracions al marcador que poden determinar un saldo final a favor o en contra (Ganef et al., 2009<\/a>; Newton-Ribeiro, 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Algunes autories han caracteritzat l\u2019efic\u00e0cia de les possessions de pilota del futsal amb relaci\u00f3 a les caracter\u00edstiques estructurals del joc posant el focus en la import\u00e0ncia de l\u2019espai d\u2019acabament, el nombre de passades i nombre de jugadors. Respecte al 5vs4+P, Vicente-Vila (2014)<\/a> va trobar que les zones centrals i pr\u00f2ximes a porteria presenten un millor \u00edndex d\u2019efic\u00e0cia ofensiva. <\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 que el procediment tingui m\u00e9s o menys \u00e8xit podria estar condicionat pel context en el qual es desenvolupa la mateixa acci\u00f3 d\u2019atac, que pot ser un factor limitant de les conductes dels jugadors a causa de la possible pres\u00e8ncia d\u2019un entorn hostil, i\/o d\u2019un marcador advers davant un oponent determinat (M\u00e9ndez, 2017<\/a>). De fet, el 5vs4+P sol ser posat en pr\u00e0ctica com a recurs estrat\u00e8gic habitual (entre el 90 i el 100\u2009% de les possessions de pilota en atac) en cas d\u2019haver d\u2019equilibrar un desavantatge al marcador d\u2019un gol o m\u00e9s d\u2019un gol (Barbosa, 2011<\/a>; Vicente-Vila, 2014<\/a>), i en els minuts finals de partit (Ganef et al., 2009<\/a>; Newton-Ribeiro, 2011<\/a>), factors ambd\u00f3s que presenten caracter\u00edstiques comunes al fenomen normalment denominat com a moment cr\u00edtic, i que els entrenadors experts de futsal reconeixen com a desencadenant d\u2019una resposta que coincideix amb l\u2019aparici\u00f3 del 5vs4+P (M\u00e9ndez et al., 2017<\/a>) i com a moment clau que condiciona fortament les oportunitats de llan\u00e7ament amb el 5vs4+P i pot definir el resultat final dels partits de futsal (M\u00e9ndez et al., 2019<\/a>). A m\u00e9s, la pres\u00e8ncia de variables com la localitzaci\u00f3 del partit i nivell de l\u2019oponent s\u2019han estudiat per tal de predir l\u2019\u00e8xit en el rendiment (Sampedro i Pietro, 2012<\/a>), podent potenciar o minimitzar els efectes d\u2019un escenari \u201ccr\u00edtic\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, malgrat que es pugui emprar com un avantatge que atorga el reglament, i que continua sent un recurs cada vegada m\u00e9s habitual durant el joc per part dels entrenadors, la literatura disponible relacionada amb el 5vs4+P en el futbol sala \u00e9s escassa, probablement a causa del fet que l\u2019an\u00e0lisi de rendiment en aquest esport referit a la recopilaci\u00f3 d\u2019aquestes variables \u00e9s un tema complex (Vicente-Vila i Lago-Pe\u00f1as, 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s necessari identificar les variables situacionals i de joc que poden condicionar el resultat dels partits d\u2019elit de futsal, buscant amb aquest enfocament millorar la comprensi\u00f3 de les din\u00e0miques de joc i estrat\u00e8gies dels diferents possibles escenaris de superioritat (G\u00f3mez et al., 2018<\/a>). D\u2019aquesta manera, quan es tracta d\u2019explorar i modelar aquestes dades en esports d\u2019equip algunes autories han utilitzat les t\u00e8cniques d\u2019agrupament com a model estad\u00edstic adequat (G\u00f3mez et al., 2018<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar l\u2019impacte que t\u00e9 l\u2019agrupament d\u2019algunes variables situacionals i del joc per determinar el seu grau d\u2019import\u00e0ncia com a predictors dels gols aconseguits, que, no rebuts, quan s\u2019utilitza el procediment d\u2019atac 5vs4+P, i si aquesta relaci\u00f3 pot definir una estructura caracter\u00edstica de perfil de rendiment d\u2019aquest tipus d\u2019atac en superioritat desenvolupat pels equips d\u2019elit de futsal.<\/p>\n\n\n\n

Material i m\u00e8tode<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En aquest estudi es va analitzar un total de 582 gols marcats durant les 11.446 situacions de 5vs4+P que van ser utilitzades pels entrenadors al llarg de 1.325 partits corresponents a la fase regular i els Play-off de les temporades 2010-2011, 2011-2012, 2012-2013, 2013-2014 i 2014-2015 de la 1a divisi\u00f3 de futsal (LNFS). El requisit de consentiment informat va ser necessari per part d\u2019Astrofutsal \u00ae (M\u00e9ndez i M\u00e9ndez, 2005<\/a>), que actua com a prove\u00efdor estad\u00edstic de la Lliga Nacional de futbol sala (LNFS) des de la temporada 04\/05. Es necesita una llic\u00e8ncia de pagament per accedir als seus conjunts de dades i les sol\u00b7licituds s\u2019han de realitzar a trav\u00e9s del registre a www.astro-sport.com. Aquesta plataforma ha atorgat els permisos necessaris per utilitzar les dades dels seus informes estad\u00edstics amb finalitats de recerca per evitar conflictes d\u2019interessos. La Junta de Revisi\u00f3 Institucional local (INEFC) va aprovar l\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n

Disseny observacional  <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va utilitzar la metodologia observacional, amb un disseny ideogr\u00e0fic, puntual i multidimensional (Anguera i Hern\u00e1ndez, 2013<\/a>). Per a l\u2019obtenci\u00f3 de dades es va utilitzar el disseny d\u2019un instrument d\u2019observaci\u00f3 ad hoc<\/em> compost per un sistema de variables i de categories.<\/p>\n\n\n\n

Instrument d\u2019observaci\u00f3  <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El sistema d\u2019observaci\u00f3, espec\u00edfic per al registre dels gols marcats amb porter-jugador, va ser configurat i dissenyat, en l\u2019apartat de les variables del joc (taula 1) i al campgrama de joc (figura1), d\u2019acord amb un panell de vuit experts, especialistes en alt rendiment de futsal, entrenadors en actiu de la primera divisi\u00f3 i amb la m\u00e0xima llic\u00e8ncia d\u2019aquest esport. Mentre que en l\u2019apartat de les variables situacionals es va seguir el model de variables categ\u00f2riques utilitzat per altres autors en relaci\u00f3 amb estudis similars (M\u00e9ndez-Dom\u00ednguez et al., 2019<\/a>). El sistema el formen 23 categories distribu\u00efdes en set variables (taula 1 i figura 1) que compleixen les condicions d\u2019exhaustivitat i m\u00fatua exclusivitat (E\/ME).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Informaci\u00f3 de les zones finals de gol en atac amb 5vs4+P.<\/em><\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1
<\/strong>Definici\u00f3 del sistema de categories de l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Instrument de registre   <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per facilitar el registre dels gols marcats amb 5vs4+P i la seva posterior codificaci\u00f3, es va utilitzar el programari Astrofutsal \u00ae (M\u00e9ndez i M\u00e9ndez, 2005<\/a>). La validesa de constructe del programari va ser duta a terme per un panell d\u2019experts, els quals havien de reunir el requisit d\u2019haver estat campions europeus i\/o mundials de futsal a nivell de selecci\u00f3; finalment se\u2019n van seleccionar 4.<\/p>\n\n\n\n

En el proc\u00e9s de la qualitat de les dades van participar dos observadors experts, amb 12 anys d\u2019experi\u00e8ncia en l\u2019an\u00e0lisi notacional d\u2019esdeveniments de futsal amb la utilitzaci\u00f3 d\u2019aquesta eina. Per realitzar la fiabilitat interobservadora es va analitzar primer el partit Pozo de Murcia-Inter Movistar, de la s\u00e8rie final de Play off 2014-2015, i posteriorment es van seleccionar a l\u2019atzar 58 gols (10\u2009%) dels 582 aconseguits amb el procediment 5vs4+P, per ser etiquetats en relaci\u00f3 amb les variables de l\u2019estudi. Els dos observadors van registrar els esdeveniments principals del joc del futsal durant el partit, i posteriorment van caracteritzar els gols del 5vs4+P, i els seus registres van ser comparats utilitzant l\u2019\u00edndex Kappa de Cohen (k) (Robinson i O\u2019Donoghue, 2007<\/a>), obtenint valors de Kappa dels esdeveniments d\u2019ambd\u00f3s equips de 0.91 i 0.92 respectivament, i sent el valor Kappa de les accions de gol de 5vs4+P de 0.89 i 0.88 respectivament.  <\/p>\n\n\n\n

Procediment i an\u00e0lisi estad\u00edstica    <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Totes les variables estudiades i les seves corresponents freq\u00fc\u00e8ncies i percentatges es defineixen a la Taula 2. Cadascun dels gols marcats amb 5vs4+P va ser caracteritzat entorn de variables nominals o categ\u00f2riques pertanyents a dues dimensions. Les variables situacionals van incloure (i) Match Status (MS), segons el qual es va establir que un equip podia estar guanyant, empatant o perdent; (ii) la localitzaci\u00f3 del partit (GLV= gol local\/visitant), per diferenciar l\u2019equip que aconsegueix marcar gol amb 5vs4+P jugant a casa (GL= gol local) o fora de casa (GV= gol visitant); (iii) la qualitat de l\u2019oponent (QO), considerant la classificaci\u00f3 dels 16 equips en acabar la temporada regular, va ser mesurat per la difer\u00e8ncia de classificaci\u00f3 al final de temporada entre els dos equips (Classificaci\u00f3 A – Classificaci\u00f3 B), i es va establir en 3 grups d\u2019acord amb l\u2019an\u00e0lisi cl\u00faster de k-mitjanes<\/em> de finalitzaci\u00f3 (millor classificat realitza 5vs4+P contra pitjor; equips de r\u00e0nquing similar i uns d\u2019ells actua amb 5vs4+P; m\u00e9s mal classificat realitza 5vs4+P contra el millor). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2
<\/strong>Distribuci\u00f3 de freq\u00fc\u00e8ncies i\u2009% de gols marcats amb 5vs4+P.<\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Les variables del joc que es van incloure en el model final van ser (iv): zona final (ZF), parcel\u00b7lat en sectors tal com ho van fer Lapresa et al. (2013)<\/a>, per\u00f2 amb diferent organitzaci\u00f3 sectorial, on van ser establertes 5 zones diferents amb significaci\u00f3 pr\u00f2pia (figura 1); (v) La seq\u00fc\u00e8ncia de passades (CP= cl\u00faster passades), realitzat entre els jugadors atacants abans del llan\u00e7ament final que acaba en gol, va ser establerta mitjan\u00e7ant an\u00e0lisi cl\u00faster de k-mitjanes, establint seq\u00fc\u00e8ncies curtes (1 fins a 10 passades) o llargues (11-36 passades); (vi) el tipus de llan\u00e7ament (TLL) efectuat que acaba en gol amb el 5vs4+P va ser categoritzat, amb ajuda d\u2019experts, en 3 tipus: a) Llan\u00e7ament exterior, realitzat sense depassar el sistema defensiu oponent, o tenint per davant de la pilota els 4 jugadors i el porter oponents; b) Llan\u00e7ament interior despr\u00e9s d\u2019acci\u00f3 de passada, penetraci\u00f3, conducci\u00f3, paret, 1×1 o rebuig, i c) llan\u00e7ament despr\u00e9s de passada al 2n pal despr\u00e9s de circulaci\u00f3 de pilota; i (vii) nombre de jugadors (NJ) que intervenen amb pilota amb 5vs4+P per superar la defensa, establint d\u2019un rang que inclou des de la participaci\u00f3 exclusiva d\u20191 jugador fins a la dels 5. **<\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstica va consistir en una an\u00e0lisi de conglomerats en dues fases: en primer lloc, es van seleccionar les variables per verificar les relacions de depend\u00e8ncia, i es va comprovar que les variables incloses en el model de conglomerat no tinguessin significaci\u00f3 estad\u00edstica en comparaci\u00f3  utilitzant el procediment de taules de conting\u00e8ncia. En segon lloc, es va realitzar un \u201cconglomerat en dues fases\u201d; es va seleccionar la mesura de dist\u00e0ncia de log-versemblan\u00e7a per al c\u00e0lcul de la similitud entre dos conglomerats, i mitjan\u00e7ant algoritme amb criteri bayesi\u00e0 de Schwarz (BIC), per intentar detectar agrupacions homog\u00e8nies en funci\u00f3 dels valors observats dins d\u2019aquest conjunt aparentment heterogeni (Vila-Ba\u00f1os et al., 2014<\/a>). En aquest es va tractar d\u2019explorar i descobrir les agrupacions naturals del conjunt total dels gols marcats amb 5vs4+P en relaci\u00f3 amb un model dimensional relacionat amb les variables del joc i un altre de relacionat amb les variables situacionals. <\/p>\n\n\n\n

Quan es va determinar la validesa dels models, es va tractar de caracteritzar els conglomerats en funci\u00f3 de les variables que aquests incloien, proporcionant ponderacions normalitzades per recolzar la distribuci\u00f3 dels cl\u00fasters, i dotar-los de significaci\u00f3 amb relaci\u00f3 als gols marcats amb 5vs4+P. Les an\u00e0lisis estad\u00edstiques es van realitzar utilitzant les estad\u00edstiques d\u2019IBM SPSS per a Windows, versi\u00f3 22.0 (Armonk, NY: IBM. Corp.).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les proves preeliminars mitjan\u00e7ant taules creuades amb prova de khi quadrat van verificar les condicions d\u2019independ\u00e8ncia entre les variables situacionals, aix\u00ed com entre les variables del joc. La t\u00e8cnica d\u2019an\u00e0lisi de conglomerat en dues passades va demostrar que ambd\u00f3s models van considerar el total de variables introdu\u00efdes, i va ser suficient en el cas de les variables del joc i bo en el cas de les situacionals i, per tant, van ser acceptades. Aix\u00f2 va permetre la identificaci\u00f3 de diferents tipus d\u2019atac quan els equips jugaven en condicions de superioritat num\u00e8rica amb 5vs4+P. Les taules 3 i 4 mostren la informaci\u00f3 per a cada grup i la import\u00e0ncia de cada variable dins del model i per a cada cl\u00faster. Les figures 2 i 3 mostren la mida de cada conglomerat, amb cada una de les variables considerades en ambd\u00f3s models, ordenades de m\u00e9s a menys import\u00e0ncia, i amb la categoria predominant i ponderaci\u00f3 dins d\u2019aquestes.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3
<\/strong>Informaci\u00f3 de les variables situacionals d\u2019acord amb el cl\u00faster.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4
<\/strong>Informaci\u00f3 de cada variable relacionada amb el joc d\u2019acord amb el cl\u00faster.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Informaci\u00f3 dels cl\u00faster relacionats amb les variables situacionals i la seva import\u00e0ncia.<\/em><\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Informaci\u00f3 dels cl\u00fasters relacionats amb les variables del joc i la seva import\u00e0ncia.<\/em><\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Patr\u00f3 caracter\u00edstic dels gols marcats amb 5vs4+P en relaci\u00f3 amb la informaci\u00f3 proporcionada pels cl\u00fasters.<\/em><\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

En el cas del model situacional (fig. 2) es van obtenir sis agrupacions, incloent les tres variables ordenades de m\u00e9s a menys pes, sent la de m\u00e9s pes la QO, i la de menys el GLV. Les caracter\u00edstiques dels dos grups m\u00e9s importants d\u2019aquest model van indicar que el 31.4\u2009% de la mostra de gols marcats amb 5vs4+P es va caracteritzar per ser un gol marcat amb 5vs4+P entre equips de nivell similar (100\u2009%), l\u2019equip amb 5vs4+P estava en desavantatge (perdent) al marcador (100\u2009%), i va actuar com a visitant (100\u2009%). Aquest gol, per les seves caracter\u00edstiques, s\u2019ha anomenat gol 5vs4+P en entorn hostil. El segon grup m\u00e9s important va caracteritzar el 23.9\u2009% de la mostra de gols del 5vs4+P quan es va realitzar entre equips d\u2019un nivell similar (100\u2009%), trobant-se l\u2019equip que va utilitzar 5vs4+P en desavantatge (perdent) al marcador (100\u2009%), per\u00f2 actuant com a local (100\u2009%). Aquest gol, per les seves caracter\u00edstiques, s\u2019ha anomenat gol del 5vs4+P en entorn favorable.  <\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb el model de joc (fig. 3) es van obtenir tres agrupacions, sent les variables de m\u00e9s pes les passades (CP) i la ZF, i la de menys el NJ. Les caracter\u00edstiques dels dos grups m\u00e9s importants van establir un primer grup amb un 48.8\u2009% de la mostra de gol amb 5vs4+P obtingut mitjan\u00e7ant una seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019entre 1-10 passades (100\u2009%), xutant en l\u2019\u00e0rea (100\u2009%), amb acci\u00f3 d\u20191×1, passada, paret (61.1\u2009%), i amb la participaci\u00f3 dels 5 jugadors (41.4\u2009%). Aquest gol s\u2019ha denominat gol de precisi\u00f3. El segon grup va incloure un 32.1\u2009% de la mostra i es va caracteritzar per ser un gol de 5vs4+P obtingut amb una seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019entre 1-10 passades (100\u2009%), que va finalitzar al costat dret de l\u2019atac (35.3\u2009%), amb llan\u00e7ament exterior (51.1\u2009%), i amb la participaci\u00f3 de 4 jugadors (44\u2009%). Aquest gol s\u2019ha anomenat gol sorprenent. <\/p>\n\n\n\n

A la fig. 4 es mostra una possible caracteritzaci\u00f3 del gol amb 5vs4+P en relaci\u00f3 amb el desenvolupament del joc i al context.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser identificar les variables situacionals (GLV, MS i QO) i del joc (NJ, CP, TLL i ZF) amb m\u00e9s afinitat al gol marcat, no rebut, amb 5vs4+P, i poder establir un perfil caracter\u00edstic d\u2019aquest tipus d\u2019atac en superioritat num\u00e8rica en el futsal professional. En l\u00ednia del que s\u2019ha argumentat en estudis anteriors, els entrenadors intenten identificar els punts forts i d\u00e8bils dels seus oponents des d\u2019un punt de vista col\u00b7lectiu com una manera de controlar i administrar les seves estrat\u00e8gies i t\u00e0ctiques durant el partit (Sarmento et al., 2015<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Els resultats van revelar que el total de gols marcats amb 5vs4+P (582) en relaci\u00f3 amb el total d\u2019accions amb aquest procediment (11.446) va obtenir una proporci\u00f3 m\u00e9s aviat baixa (5.1\u2009%). D\u2019acord amb els fonaments del present estudi, aquesta troballa concorda amb la baixa efic\u00e0cia de les possessions de pilota amb 5vs4+P  (Barbosa, 2011<\/a>; Ganef et al., 2009<\/a>), i amb l\u2019etiqueta de pitjor tipus d\u2019atac en comparaci\u00f3 amb la resta d\u2019organitzacions ofensives (Fukuda i Santana, 2012<\/a>; Marchi et al., 2010<\/a>; Poffo i Lima, 2012<\/a>). Aquests resultats podrien ser consistents sempre que es faci un diagn\u00f2stic apropiat de la utilitzaci\u00f3 del 5vs4+P que podria optimitzar els moments claus de la seva utilitzaci\u00f3, la qual cosa pot succeir amb una anticipaci\u00f3 del moment d\u2019utilitzar el 5vs4+P per part dels entrenadors, tractant d\u2019evitar que coincideixi amb un moment cr\u00edtic (M\u00e9ndez et al., 2017<\/a>), per\u00f2 tamb\u00e9 per una modificaci\u00f3 del seu pensament per deixar de considerar-ho un \u00faltim recurs i convertir-lo en una alternativa al joc de simetria (Ganef et al., 2009<\/a>; Newton-Ribeiro, 2011<\/a>), obtenint benefici del reglament (M\u00e9ndez, 2018<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi cl\u00faster de dues passades va mostrar, en relaci\u00f3 amb les variables situacionals, m\u00e9s import\u00e0ncia de la QO, molt per sobre de l\u2019atorgada al MS i al GLV. Aquesta situaci\u00f3 \u00e9s previsible, en certa manera, perqu\u00e8 les accions d\u2019atac amb 5vs4+P estan justificades als equips que van perdent i intenten remuntar (Newton-Ribeiro, 2011<\/a>), motiu pel qual l\u2019estat momentani del partit (MS) pot ser que no hagi assolit la rellev\u00e0ncia esperada en la consecuci\u00f3 del gol, aix\u00ed com tampoc no ho fa el GLV, que apareix amb menys pes. Aquest resultat coincideix amb l\u2019estudi de Vicente-Vila i Lago-Pe\u00f1as (2016)<\/a> que van determinar una inesperada influ\u00e8ncia no significativa de les variables localitzaci\u00f3 del partit (GLV) i l\u2019estat de partit en la probabilitat d\u2019\u00e8xit en la possessi\u00f3 de pilota. <\/p>\n\n\n\n

Encara menys important \u00e9s la variable GLV. Vicente-Vila i Lago-Pe\u00f1as (2016)<\/a> tamb\u00e9 van trobar que la localitzaci\u00f3 del partit no va tenir cap impacte en l\u2019efic\u00e0cia de les possessions de pilota. A m\u00e9s, Vicente-Vila (2014)<\/a> va trobar que hi havia m\u00e9s gols visitants que locals en les situacions de 5vs4+P, concloent que la condici\u00f3 de local o visitant d\u2019un equip no va tenir relaci\u00f3 amb l\u2019\u00e8xit ofensiu de les unitats de possessi\u00f3 en futsal. De fet, segons Oliveira et al. (2012)<\/a>, aquesta variable \u00e9s m\u00e9s dependent del nivell de l\u2019oponent (QO) i de determinats intervals de joc, el que podria explicar que en el cl\u00faster m\u00e9s important a nivell situacional (31.4\u2009% de la mostra de gol), l\u2019equip visitant va acaparar el 100\u2009% dels gols amb 5vs4+P. <\/p>\n\n\n\n

En segon lloc, l\u2019an\u00e0lisi cl\u00faster va mostrar que els dos factors m\u00e9s importants associats al gol van ser el CP i la ZF. El cl\u00faster m\u00e9s important va caracteritzar el gol de precisi\u00f3 (48.8\u2009% de la mostra), amb una seq\u00fc\u00e8ncia baixa de passades (1-10 passades) i llan\u00e7ament en \u00e0rea de meta, la qual cosa concorda amb els estudis previs de futsal trobats, on l\u2019\u00e8xit m\u00e9s gran de la possessi\u00f3 de pilota en el 5vs4+P estava relacionada amb el menor nombre de passades realitzades i llan\u00e7ament en \u00e0rea de meta (Lapresa et al., 2013<\/a>; Vicente-Vila i Lago-Pe\u00f1as, 2016<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

La distribuci\u00f3 dels gols marcats amb 5vs4+P es caracteritza, en termes generals, per una major elaboraci\u00f3 de la unitat de possessi\u00f3 buscant a trav\u00e9s d\u2019un nombre superior de passades (11-36 = 80.9\u2009%) i amb la implicaci\u00f3 dels 5 jugadors disponibles (41.5\u2009%) la consecuci\u00f3 de situacions d\u2019acabament eficaces, per\u00f2 en els 2 cl\u00fasters de m\u00e9s pes s\u2019atorga una import\u00e0ncia m\u00e9s gran a la seq\u00fc\u00e8ncia de passades m\u00e9s baixa (1-10). Aquesta situaci\u00f3 no sembla contradir els resultats trobats en diferents estudis on els acabaments de gol amb 5vs4+P van estar associats a unitats de possessi\u00f3 amb nombre de passades igual o superior a 4-5 (Vicente-Vila, 2012<\/a>, 2014<\/a>). Encara que sembla ser que l\u2019\u00fas d\u2019atacs posicionals que mant\u00e9 la possessi\u00f3 de la pilota augmenten la densitat de passades entre jugadors, i acaben millorant la seva efic\u00e0cia a causa d\u2019una flexibilitat en la tend\u00e8ncia de joc (Sarmento et al., 2016<\/a>). Llavors, quan es dona el cas d\u2019un efecte important utilitzant una menor seq\u00fc\u00e8ncia de passades (cl\u00faster 1 i 2 = 1-10 passades), aix\u00f2 podria estar relacionat amb un increment de la velocitat de circulaci\u00f3 de pilota i una precisi\u00f3 m\u00e9s gran a les passades.<\/p>\n\n\n\n

La majoria dels atacs amb 5vs4+P que finalitzen en gol ho fan a l\u2019\u00e0rea de meta (61.7\u2009%; n = 359), la qual cosa es reflecteix en el cl\u00faster m\u00e9s important que caracteritza el 48.8\u2009% de la mostra, i on aquesta categoria assoleix el 100\u2009% dels casos. Aquests resultats concorden amb l\u2019important efecte sobre la consecuci\u00f3 del gol que els investigadors han atorgat a la zona de l\u2019\u00e0rea de meta. Vicente Vila (2014)<\/a> i Vicente-Vila i Lago-Pe\u00f1as (2016)<\/a> van trobar que la major efic\u00e0cia de la possessi\u00f3 de la pilota es va aconseguir quan els equips van acabar la possessi\u00f3 a la zona de l\u2019\u00e0rea de meta, concloent que les zones centrals i pr\u00f2ximes a porteria presenten un millor \u00edndex d\u2019efic\u00e0cia ofensiva. A m\u00e9s, m\u00e9s del 70\u2009% dels llan\u00e7aments que acaben en gol en futsal es van realitzar a les zones centrals i dins de l\u2019\u00e0rea de meta, presentant aquesta zona una significaci\u00f3 estad\u00edstica relacionada amb les unitats de possessi\u00f3 d\u2019\u00e8xit en atac (Lapresa et al., 2013<\/a>) existint, per tant, una associaci\u00f3 significativa entre la ZF de l\u2019\u00e0rea de meta i l\u2019increment de l\u2019efic\u00e0cia ofensiva de les unitats de possessi\u00f3 (Lima-Pessoa et al., 2009<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi t\u00e9 algunes limitacions que s\u2019han d\u2019abordar en el futur. En primer lloc, s\u2019hi expliquen els atacs 5vs4+P, per tant, l\u2019an\u00e0lisi d\u2019aquest procediment de superioritat s\u2019hauria d\u2019estudiar i comparar-se amb els contextos de superioritat m\u00e9s comuns en futsal (4vs3+P i 5vs3+P). En segon lloc, la recerca s\u2019ha d\u2019ampliar amb noves variables situacionals i altres de relacionades amb el joc que permetrien ampliar la comprensi\u00f3 sobre la seva relaci\u00f3 amb l\u2019efic\u00e0cia. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi dels gols marcats amb 5vs4+P va mostrar la import\u00e0ncia de les variables situacionals i del joc, que poden deixar establerts patrons habituals de comportament i rendiment de l\u2019equip durant aquest procediment estrat\u00e8gic. Es va constatar la import\u00e0ncia de dur a terme un atac 5vs4+P tenint almenys el mateix nivell que l\u2019oponent, i mitjan\u00e7ant una seq\u00fc\u00e8ncia de passades baixa (1-10 passades) que finalitza en l\u2019\u00e0rea d\u2019arribada. A m\u00e9s, la t\u00e8cnica d\u2019agrupament de dues passades va permetre reflectir la base dels models predictius, amb la identificaci\u00f3 de patrons d\u2019atac 5vs4+P segons la import\u00e0ncia de les variables situacionals (gol en ambient favorable i gol en ambient hostil) i de joc (gol de precisi\u00f3 i gol sorpresa). S\u2019han de desenvolupar recerques addicionals en altres lligues per comparar els resultats obtinguts, per\u00f2 la informaci\u00f3 \u00e9s extremadament rellevant per a la intervenci\u00f3 de l\u2019entrenador i perqu\u00e8 la definici\u00f3 d\u2019aquesta estrat\u00e8gia durant el joc pugui ser reprodu\u00efda durant escenaris espec\u00edfics, intentant anticipar els comportaments que poden apar\u00e8ixer durant el partit (Sarmento et al., 2016<\/a>).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum El prop\u00f2sit d\u2019aquest estudi va ser analitzar els gols marcats amb porter-jugador, i establir un perfil d\u2019efic\u00e0cia en funci\u00f3 de les variables del joc i situacionals. Es va analizar mitjan\u00e7ant el programari Astrofutsal \u00ae una mostra de 582 gols d\u201911.446 situacions de porter-jugador corresponents a 1200 partits de la Lliga Nacional de Futbol Sala […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":15,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[9336,6177,9327,8657,9330,9335,9331,6178],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["an\u00e0lisi cl\u00faster en dues estapes<\/a>","an\u00e0lisi del rendiment<\/a>","an\u00e1lisis cl\u00faster biet\u00e1pico<\/a>","esports d\u2019equip<\/a>","t\u00e1ctica ofensiva<\/a>","t\u00e0ctica ofensiva<\/a>","variables contextuales<\/a>","variables contextuals<\/a>"],"unlinked":["an\u00e0lisi cl\u00faster en dues estapes<\/span>","an\u00e0lisi del rendiment<\/span>","an\u00e1lisis cl\u00faster biet\u00e1pico<\/span>","esports d\u2019equip<\/span>","t\u00e1ctica ofensiva<\/span>","t\u00e0ctica ofensiva<\/span>","variables contextuales<\/span>","variables contextuals<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 29 desembre 2020","modified":"Updated on 8 gener 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 29 desembre 2020 10:05","modified":"Updated on 8 gener 2021 16:25"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7721\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7721"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7721\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":38789,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7721\/revisions\/38789\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7721"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7721"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7721"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}