{"id":7717,"date":"2020-12-29T10:04:49","date_gmt":"2020-12-29T10:04:49","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=7717"},"modified":"2021-01-28T12:34:00","modified_gmt":"2021-01-28T12:34:00","slug":"desenvolupament-de-la-intelligencia-emocional-mitjancant-la-dramatitzacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/desenvolupament-de-la-intelligencia-emocional-mitjancant-la-dramatitzacio\/","title":{"rendered":"Desenvolupament de la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional mitjan\u00e7ant la dramatitzaci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi va analitzar els efectes d\u2019una intervenci\u00f3 de dramatitzaci\u00f3 com a contingut d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica (EF) a prim\u00e0ria sobre la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional. La gesti\u00f3 de les pr\u00f2pies emocions i les relacions amb altres persones s\u00f3n unes eines fonamentals de socialitzaci\u00f3 i d\u2019intervenci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit educatiu. L\u2019\u00e0rea d\u2019EF \u00e9s id\u00f2nia per al desenvolupament d\u2019aquestes habilitats perqu\u00e8 t\u00e9 determinats continguts que podrien relacionar-se amb una millora de l\u2019autoconeixement, i de l\u2019expressi\u00f3 i comunicaci\u00f3. L\u2019esmentada intervenci\u00f3 va tenir com a finalitat desenvolupar habilitats expressives, comunicatives i creatives a trav\u00e9s de diferents recursos de dramatitzaci\u00f3. Per avaluar els efectes d\u2019aquesta proposta did\u00e0ctica es va dissenyar un estudi gaireb\u00e9 experimental, per al qual es va establir una an\u00e0lisi entre dos grups (control i experimental) procedents d\u2019una mostra intencional de 294 estudiants (141 nens i 153 nenes). Se\u2019ls va aplicar com a pretest i posttest per valorar la influ\u00e8ncia d\u2019un programa de dramatitzaci\u00f3 un q\u00fcestionari d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional  per a nenes i nens. Es va utilitzar el paquet estad\u00edstic SPSS-22 per realitzar una an\u00e0lisi descriptiva de les dades procedents del pretest-posttest sobre els factors de la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional, com s\u00f3n l\u2019expressivitat emocional, autocontrol, motivaci\u00f3, autoconeixement i habilitats socials. Es va aplicar el test Shapiro-Wilk per determinar la normalitat. Difer\u00e8ncies entre pre i postintervenci\u00f3 es van determinar amb el test de t<\/em> de Student per a mostres relacionades. Un cop analitzades les dades es pot afirmar que la dramatitzaci\u00f3 va produir millores en determinats factors d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional de l\u2019alumnat femen\u00ed i de forma destacada en el mascul\u00ed.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> dramatitzaci\u00f3<\/span>, dramatizaci\u00f3n<\/span>, educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>, expressi\u00f3 corporal<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El plantejament d\u2019aquest treball parteix del convenciment que la gesti\u00f3 de les pr\u00f2pies emocions i les relacions amb altres persones s\u00f3n unes eines fonamentals per a la socialitzaci\u00f3 i intervenci\u00f3 en el nostre entorn, afavorint les relacions de comunicaci\u00f3. Es considera que l\u2019educaci\u00f3 emocional \u00e9s un proc\u00e9s educatiu, continu i permanent, amb el qual es pret\u00e9n potenciar el desenvolupament de les compet\u00e8ncies emocionals com a element essencial del desenvolupament integral de l\u2019alumnat per tal de capacitar-lo per a la vida (Bisquerra, 2000<\/a>) i acabar amb l\u2019analfabetisme emocional (Bisquerra, 2011<\/a>). Per a Fern\u00e1ndez-Berrocal i Extremera (2002)<\/a> \u00e9s molt important l\u2019educaci\u00f3 de les emocions de forma expl\u00edcita a l\u2019escola, i la influ\u00e8ncia que el professorat en t\u00e9 (P\u00e9rez-Gonz\u00e1lez et al., 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Una de les finalitats de l\u2019educaci\u00f3 emocional \u00e9s el desenvolupament de compet\u00e8ncies emocionals, entre les quals hi ha la consci\u00e8ncia emocional, regulaci\u00f3 emocional, autonomia emocional, compet\u00e8ncies socioemocionals i compet\u00e8ncies per al benestar (Bisquerra, 2003<\/a>). L\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica (EF) \u00e9s un context idoni per al desenvolupament de compet\u00e8ncies emocionals a trav\u00e9s de la pr\u00e0ctica motriu (Alcaraz et al., 2017<\/a>; Ca\u00f1abate et al., 2018<\/a>), tant per a l\u2019alumnat com per al professorat (Aparicio i Fraile, 2016<\/a>). A m\u00e9s, \u00e9s el marc ideal per utilitzar els continguts i recursos educatius vinculats a les arts del moviment, encara que podria tractar-se tamb\u00e9 com un contingut transversal, a causa de la seva relaci\u00f3 amb la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional, l\u2019art, la comunicaci\u00f3 i la cultura en general (Torrents i Mateu, 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En el curr\u00edculum d\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria (EP), establert pel marc normatiu a Andalusia (BOJA, 2015<\/a>), s\u2019assenyala que cal desenvolupar, a trav\u00e9s de l\u2019expressi\u00f3 corporal en EF, la comprensi\u00f3, expressi\u00f3 i comunicaci\u00f3 de missatges, sentiments i emocions a trav\u00e9s del cos, el gest i el moviment, amb espontane\u00eftat i creativitat, de manera individual o col\u00b7lectiva. <\/p>\n\n\n\n

Motos (2018)<\/a> descriu una gran varietat d\u2019activitats dram\u00e0tiques, entre altres, el joc dram\u00e0tic, dramatitzaci\u00f3, role play<\/em>, improvisaci\u00f3, simulacions, lectura de textos, escriptura individual o en grup, etc., activitats que es desenvoluparan a l\u2019\u00e0rea d\u2019EF com a contingut del bloc d\u2019expressi\u00f3 corporal.<\/p>\n\n\n\n

Estudis previs posen de manifest que el contingut de dramatitzaci\u00f3 \u00e9s un recurs adequat per al desenvolupament d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional (Cruz et al., 2013<\/a>; Gallardo i Saiz, 2016<\/a>; Gonz\u00e1lez Garc\u00eda, 2015<\/a>; Motos, 2018<\/a>; S\u00e1nchez i Coter\u00f3n, 2015<\/a>). Aquest contingut d\u2019expressi\u00f3 corporal produeix una gran satisfacci\u00f3 en l\u2019alumnat (Rodr\u00edguez-Negro i Yanci, 2020<\/a>) i millora el seu estat an\u00edmic (Torrents et al. 2011<\/a>). A m\u00e9s, ajuda a explorar i expressar sentiments (Motos, 2018<\/a>), desenvolupa la creativitat, i aix\u00f2 afavoreix tamb\u00e9 un clima de confian\u00e7a, seguretat i col\u00b7laboraci\u00f3 (Gonz\u00e1lez Garc\u00eda, 2015<\/a>) i t\u00e9 aplicaci\u00f3 a la resta de tasques motrius en educaci\u00f3 f\u00edsica (Torrents, 2020<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Partint del que s\u2019ha exposat es planteja: \u00bf \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 corporal, i m\u00e9s concretament la t\u00e8cnica de dramatitzaci\u00f3 un recurs adequat per al desenvolupament de la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional a EF? Amb aquesta finalitat es va plantejar com a objectiu general de l\u2019estudi analitzar la relaci\u00f3 entre els factors de la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional i un programa de dramatitzaci\u00f3 aplicat a l\u2019alumnat de prim\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El disseny \u00e9s de car\u00e0cter quasi-experimental. <\/p>\n\n\n\n

Participants <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En aquest estudi van participar 294 (141 nens i 153 nenes) estudiants de sis\u00e8 curs d\u2019EF de quatre escoles de Huelva (11 i 12 anys). Per seleccionar l\u2019alumnat es va contactar amb la direcci\u00f3 de cada centre i amb els pares i mares d\u2019aquest alumnat per obtenir el consentiment informat. Es va sol\u00b7licitar el vistiplau del portal d\u2019\u00e8tica de la recerca biom\u00e8dica d\u2019Andalusia. <\/p>\n\n\n\n

El tipus de mostreig va ser aleatori simple. A la totalitat d\u2019escoles p\u00fabliques de Huelva capital (21), se\u2019ls va oferir la intervenci\u00f3 i la van acceptar quatre (19.04%). El criteri de selecci\u00f3 de la poblaci\u00f3 de la mostra va ser elegir aleat\u00f2riament diversos grups d\u2019estudiants d\u2019entre les classes d\u2019EP dels centres educatius participants en l\u2019estudi. <\/p>\n\n\n\n

Els participants no van con\u00e8ixer la finalitat de l\u2019estudi, i van ser dividits en dos grups: grup experimental, compost per 151 estudiants (54.4%) (74 nens i 77 nenes) a qui els va ser aplicat una unitat did\u00e0ctica d\u2019expressi\u00f3 corporal basada en la dramatitzaci\u00f3; i grup control, format per 143 estudiants (48.6%) (67 nens i 76 nenes) que practicaven un altre contingut d\u2019EF diferent d\u2019expressi\u00f3 corporal. L\u2019alumnat participant en aquesta recerca es distribu\u00efa de manera homog\u00e8nia al llarg del sis\u00e8 curs d\u2019EP.<\/p>\n\n\n\n

Es va seleccionar aquest curs perqu\u00e8 el contingut de joc dram\u00e0tic i dram\u00e0tica creativa concorda amb el disseny curricular de la mat\u00e8ria d\u2019EF a EP (BOJA, 2015<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Desenvolupament del programa d\u2019intervenci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El programa d\u2019intervenci\u00f3 dut a terme a l\u2019\u00e0rea d\u2019EF es basava en el bloc de continguts d\u2019expressi\u00f3 corporal, concretament en la dramatitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Els objectius de la dramatitzaci\u00f3 a EP van ser: desenvolupar l\u2019autonomia de l\u2019estudiant cap al seu propi coneixement i de desenvolupament personal; desenvolupar la capacitat d\u2019expressar emocions, i d\u2019emetre i rebre missatges est\u00e8tics; desenvolupar el sentit cr\u00edtic, i  desenvolupar la creativitat afavorint la flu\u00efdesa, flexibilitat i originalitat de les propostes. <\/p>\n\n\n\n

Els continguts de la dramatitzaci\u00f3 a EP van ser: desinhibici\u00f3 i espontane\u00eftat; joc simb\u00f2lic, jocs d\u2019expressi\u00f3, joc funcional, joc de papers i improvisacions; les formes dram\u00e0tiques: titelles, titelles de fils, m\u00e0scares, teatre d\u2019ombres, teatre negre, recitals, creaci\u00f3 col\u00b7lectiva, creaci\u00f3 de textos; elements b\u00e0sics de l\u2019esquema dram\u00e0tic (personatges, tema, espai i temps, papers d\u2019actor i espectador); expressi\u00f3 corporal: ritme i moviment corporal; exploraci\u00f3 i experimentaci\u00f3 amb recursos materials (objectes, m\u00fasica, so, vestuari, llums, elements decoratius), i an\u00e0lisi i valoraci\u00f3 d\u2019activitats dram\u00e0tiques i espectacles teatrals.<\/p>\n\n\n\n

Es va efectuar durant un per\u00edode de vuit setmanes, amb una freq\u00fc\u00e8ncia de dues sessions setmanals de 45 minuts cadascuna. <\/p>\n\n\n\n

El programa va ser dut a terme per alumnat de postgrau, titulat en EF, amb formaci\u00f3 pr\u00e8via en expressi\u00f3 corporal i dramatitzaci\u00f3 i tutoritzat per membres del projecte de recerca. Les persones que van impartir les sessions no coneixien els objectius de l\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n

La dramatitzaci\u00f3 s\u2019ent\u00e9n com un proc\u00e9s de creaci\u00f3, d\u2019interacci\u00f3 i respostes espont\u00e0nies a situacions conflictives; el professorat actua com a dinamitzador que participa de l\u2019experi\u00e8ncia; l\u2019alumnat \u00e9s part\u00edcip i creador del proc\u00e9s; els participants assumeixen els rols d\u2019autors, espectadors, cr\u00edtics, etc.; el proc\u00e9s de treball \u00e9s obert i flexible; els participants construeixen les seves propostes i es parteix de les seves pr\u00f2pies experi\u00e8ncies; es posa \u00e8mfasi en la comunicaci\u00f3 i el proc\u00e9s de creaci\u00f3, respectant les fases de preparaci\u00f3, incubaci\u00f3, il\u00b7luminaci\u00f3 i revisi\u00f3, i el producte no es planteja en termes d\u2019exhibici\u00f3 ni \u00e9s una finalitat en si mateix, sin\u00f3 que forma part del proc\u00e9s d\u2019expressi\u00f3 i comunicaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

La unitat did\u00e0ctica va contemplar els tres elements de l\u2019acte dram\u00e0tic (presentaci\u00f3, nus i desenlla\u00e7), a m\u00e9s d\u2019incloure els elements: personatge, conflicte, espai, temps, argument i tema. <\/p>\n\n\n\n

Instrument  <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va utilitzar un q\u00fcestionari d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional en nens elaborat per  Porcayo (2013)<\/a> per a nenes i nens amb edats compreses entre 10 i 12 anys. Aquest valora l\u2019\u00edndex d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional dividida en cinc dimensions: expressivitat emocional composta de 7 \u00edtems (\u201cmanifesta que se sent b\u00e9 despr\u00e9s d\u2019haver finalitzat alguna activitat\u201d); autocontrol composta de 8 \u00edtems (\u201cadmet les propostes de la resta\u201d); motivaci\u00f3 composta per 7 \u00edtems (\u201cquan fa b\u00e9 alguna cosa fa comentaris positius sobre aix\u00f2\u201d); autoconeixement composta per 5 \u00edtems (\u201cconversa amb amics o companys de la seva edat i arriba a acords amb ells\u201d) i habilitats socials composta de 3 \u00edtems (\u201ct\u00e9 dificultat per adaptar-se quan assisteix a festes\u201d). El format de resposta dels \u00edtems \u00e9s tipus Likert amb 5 opcions, des d\u20191) \u201cMai\u201d, fins a 5) \u201cSempre\u201d. En la majoria d\u2019\u00edtems la resposta ideal s\u2019associa amb el valor 5, excepte en els \u00edtems 17, 18, 23, 26, 27 i 28 que s\u00f3n invertits i en els quals l\u2019opci\u00f3 m\u00e9s ben valorada es relaciona amb el valor 1.<\/p>\n\n\n\n

Segons l\u2019escala de Cronbach, els coeficients \u03b1 de les cinc subescales mostraven una consist\u00e8ncia interna moderada de les puntuacions totals corresponents (expressivitat emocional \u03b1\u2009=\u2009.82, autocontrol \u03b1\u2009=\u2009.83, motivaci\u00f3 \u03b1\u2009=\u2009.82, autoconeixement \u03b1\u2009=\u2009.79, habilitats socials \u03b1\u2009=\u2009.77).<\/p>\n\n\n\n

El q\u00fcestionari es va administrar en l\u2019horari facilitat per cada centre, informant l\u2019alumnat del seu car\u00e0cter an\u00f2nim i voluntari.  <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les dades van ser analitzades amb el programa estad\u00edstic SPSS, V.22.0 per a Windows. (SPSS Inc. Chicago. EEUU) i el nivell de significaci\u00f3 es va establir en p<\/em>\u2009<\u2009.05. Les dades es van mostrar amb proves estad\u00edstiques descriptives de mitjana, desviaci\u00f3 est\u00e0ndard i percentatges. La prova t<\/em> de Student es va utilitzar per realitzar comparacions de variables sociodemogr\u00e0fiques entre els grups i les variables de l\u2019estudi (expressivitat emocional, autocontrol, motivaci\u00f3, autoconeixement, habilitats socials) en funci\u00f3 del sexe. Es va realitzar ANCOVA en pretest i posttest amb sexe com  a covariables. Posteriorment, es va examinar la comparaci\u00f3 dels grups posttest i pretest amb ANCOVA, en funci\u00f3 del sexe i del rendiment de la prova del pretest (per a cada variable) com a covariable. <\/p>\n\n\n\n

Es presenta com a mesura de mida de l\u2019efecte la d<\/em> de Cohen (petit: .2 – .3, mitj\u00e0: al voltant de .5 i gran \u2265 .8).  <\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

A la taula 1, es poden apreciar les difer\u00e8ncies entre noies i nois en les variables estudiades. Cal destacar que en el pretest, les variables expressivitat emocional, autocontrol, motivaci\u00f3 i autoconeixement van ser estad\u00edsticament significatives. Van ser les noies les que van obtenir m\u00e9s puntuacions en tots els casos. Tanmateix, la mida de l\u2019efecte va ser mitj\u00e0 per a les variables autocontrol i motivaci\u00f3 i sota per a les variables expressivitat emocional i autoconeixement.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1
<\/strong>Estad\u00edstics descriptius en funci\u00f3 del sexe.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Al posttest, les variables significatives van ser l\u2019expressivitat emocional i motivaci\u00f3, sent les noies les que m\u00e9s puntuaci\u00f3 van obtenir, resultant baixa la mida de l\u2019efecte.<\/p>\n\n\n\n

En la resta de variables posttest no es van obtenir difer\u00e8ncies significatives en funci\u00f3 del sexe.<\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, es va realitzar un ANCOVA per estudiar les variables pre i posttest dels grups control i experimental. No hi va haver difer\u00e8ncies significatives entre els grups control i experimental en funci\u00f3 del sexe.<\/p>\n\n\n\n

A la taula 2 es van observar les difer\u00e8ncies significatives (p<\/em> < .05) entre el grup experimental i el de control des de l\u2019avaluaci\u00f3 pretest al posttest. Despr\u00e9s de la intervenci\u00f3, es van observar en el grup experimental augments en intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional en les variables expressivitat emocional, autocontrol, motivaci\u00f3 i autoconeixement.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu de l\u2019estudi va ser analitzar la relaci\u00f3 entre els factors de la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional i un programa de dramatitzaci\u00f3 aplicat a nenes i nens. Despr\u00e9s de l\u2019an\u00e0lisi de les dades obtingudes es pot afirmar que aquest programa de dramatitzaci\u00f3 afavoreix el desenvolupament de diferents dimensions d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional  com l\u2019expressivitat emocional, l\u2019autocontrol, la motivaci\u00f3, l\u2019autoconeixement i les habilitats socials.<\/p>\n\n\n\n

Autories com Motos (2018)<\/a> van mostrar com les activitats de dramatitzaci\u00f3 ajuden a explorar i expressar sentiments, i poden ser utilitzades com a estrat\u00e8gia did\u00e0ctica per al desenvolupament emocional de l\u2019alumnat (Cruz et al. 2013<\/a>), o com a contingut per si mateix, utilitzant les seves situacions quotidianes properes (Gallardo i Saiz, 2016<\/a>). S\u00e1nchez i Coter\u00f3n (2015) <\/a>manifesten que l\u2019experimentaci\u00f3 de les arts del moviment, ja sigui com int\u00e8rpret, espectador o core\u00f2graf afavoreixen el desenvolupament emocional de l\u2019alumnat.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2
<\/strong>Efectes de 8 setmanes d\u2019expressi\u00f3 corporal en la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional de l\u2019alumnat.<\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 es despr\u00e8n dels resultats que aquest programa de dramatitzaci\u00f3 ha produ\u00eft millores notables en els nivells d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional de l\u2019alumnat mascul\u00ed, relatius als factors expressivitat emocional, autocontrol i autoconeixement. Aquests resultats es relacionen amb la intervenci\u00f3 realitzada per Dom\u00ednguez i Castillo (2017)<\/a>, que determina, en el seu cas, que la dansa, com a contingut de l\u2019expressi\u00f3 corporal, afavoreix un major coneixement d\u2019emocions i sentiments.<\/p>\n\n\n\n

Per mitj\u00e0 d\u2019aquest programa de dramatitzaci\u00f3 s\u2019han produ\u00eft millores significatives en els diferents factors d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional en l\u2019alumnat femen\u00ed i mascul\u00ed, sent aquestes millores m\u00e9s destacades en l\u2019alumnat mascul\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Encara que s\u2019observen evid\u00e8ncies sobre la relaci\u00f3 entre la dramatitzaci\u00f3 i la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional, amb la prud\u00e8ncia que requereixen aquestes dades, cal continuar investigant en aquesta l\u00ednia per poder generalitzar i extrapolar resultats a altres contextos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Aquest estudi va analitzar els efectes d\u2019una intervenci\u00f3 de dramatitzaci\u00f3 com a contingut d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica (EF) a prim\u00e0ria sobre la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional. La gesti\u00f3 de les pr\u00f2pies emocions i les relacions amb altres persones s\u00f3n unes eines fonamentals de socialitzaci\u00f3 i d\u2019intervenci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit educatiu. L\u2019\u00e0rea d\u2019EF \u00e9s id\u00f2nia per al desenvolupament d\u2019aquestes habilitats […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":8,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[4],"tags":[9321,9318,119,335],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Sense categoria<\/a>"],"unlinked":["Sense categoria<\/span>"]},"tags":{"linked":["dramatitzaci\u00f3<\/a>","dramatizaci\u00f3n<\/a>","educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>","expressi\u00f3 corporal<\/a>"],"unlinked":["dramatitzaci\u00f3<\/span>","dramatizaci\u00f3n<\/span>","educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>","expressi\u00f3 corporal<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 29 desembre 2020","modified":"Updated on 28 gener 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 29 desembre 2020 10:04","modified":"Updated on 28 gener 2021 12:34"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7717\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7717"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7717\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":38791,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7717\/revisions\/38791\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7717"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7717"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7717"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}