{"id":7713,"date":"2020-12-29T10:03:54","date_gmt":"2020-12-29T10:03:54","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=7713"},"modified":"2021-01-08T16:45:09","modified_gmt":"2021-01-08T16:45:09","slug":"educacio-fisica-i-inclusio-un-estudi-bibliometric","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/educacio-fisica-i-inclusio-un-estudi-bibliometric\/","title":{"rendered":"Educaci\u00f3 f\u00edsica i inclusi\u00f3: un estudi bibliom\u00e8tric"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les possibilitats de la mat\u00e8ria d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica (EF) en el context educatiu s\u00f3n \u00e0mplies i van molt m\u00e9s enll\u00e0 del desenvolupament de les habilitats motrius b\u00e0siques. Actualment vivim en una societat i escola diversa, dirigida cap a uns objectius de desenvolupament sostenible on la inclusi\u00f3 \u00e9s un element fonamental per garantir la qualitat en l\u2019educaci\u00f3. Per tant, el present estudi va tenir com a objectius generals, realitzar un estudi bibliom\u00e8tric sobre la inclusi\u00f3 en l\u2019EF, i en segon lloc, realitzar una an\u00e0lisi dels seus continguts. L\u2019an\u00e0lisi bibliom\u00e8trica va estudiar la producci\u00f3, col\u00b7laboraci\u00f3 i repercussi\u00f3 de les publicacions. L\u2019an\u00e0lisi de contingut va estudiar les paraules clau utilitzades, aspectes metodol\u00f2gics, aportaci\u00f3 de l\u2019EF, i resultats. La recerca es va realitzar a la base de dades Scopus<\/em>, en la qual es van trobar un total de 103 articles. Els resultats de producci\u00f3 indiquen un gran increment en els \u00faltims 10 anys de la pres\u00e8ncia de publicacions cient\u00edfiques en revistes del camp de les Ci\u00e8ncies Socials, fonamentalment per pa\u00efsos com USA, el Brasil i Espanya. La majoria d\u2019estudis es va realitzar en col\u00b7laboraci\u00f3 havent-hi nom\u00e9s una autoria com a gran productora, i a m\u00e9s van tenir un esc\u00e0s impacte quantificat mitjan\u00e7ant cites rebudes. L\u2019an\u00e0lisi de contingut va revelar una majoria d\u2019estudis sense intervenci\u00f3, amb predomini de les metodologies qualitatives, per millorar les compet\u00e8ncies d\u2019alumnat amb necessitats educatives especials, i actituds del seu entorn en les etapes de Prim\u00e0ria i Secund\u00e0ria. Fonamentalment, es van utilitzar jocs adaptats, del bloc de jocs i esports, com a recursos de l\u2019EF per desenvolupar la inclusi\u00f3.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> bibliometria<\/span>, escola<\/span>, escuela<\/span>, esport<\/span>, Inclusi\u00f3<\/span>, inclusi\u00f3n<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La inclusi\u00f3 ha estat objecte d\u2019inter\u00e8s global en la pol\u00edtica social de molts pa\u00efsos, passant des dels primers intents d\u2019integraci\u00f3 d\u2019alumnat amb discapacitat el segle passat, fins a la recerca del m\u00e0xim desenvolupament personal possible de l\u2019alumnat amb necessitats espec\u00edfiques de suport educatiu (NESE), en l\u2019entorn menys restrictiu possible. L\u2019Assemblea General de Nacions Unides el 2015 va aprovar l\u2019Agenda 2030 amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). El quart d\u2019un total de 17 objectius es referia a l\u2019educaci\u00f3 de qualitat i es va focalitzar en la inclusi\u00f3. Espec\u00edficament, es va pretendre: \u201cGarantir una educaci\u00f3 inclusiva i equitativa de qualitat i promoure oportunitats d\u2019aprenentatge permanent per a tothom\u201d (p\u00e0g 3). Al seu torn, per aconseguir aquest objectiu d\u2019educaci\u00f3 de qualitat es van establir 10 metes, i una era relativa a la \u201cigualtat de sexes i inclusi\u00f3\u201d. Tal com es reconeixia buscava \u201c… aconseguir l\u2019acc\u00e9s de les persones vulnerables (persones amb discapacitat, els pobles ind\u00edgenes i els nens en situacions de vulnerabilitat), a tots els nivells d\u2019ensenyament i a la formaci\u00f3 professional\u201d (UNESCO, 2016, p\u00e0g 4<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

A Espanya, Rubio (2017)<\/a> va analitzar l\u2019evoluci\u00f3 de la inclusi\u00f3 des dels primers intents d\u2019atenci\u00f3 a l\u2019alumnat amb discapacitat en la Llei Moyano de 1857, passant per l\u2019establiment d\u2019una educaci\u00f3 especial disgregada a la Llei general de 1970, i continuant amb la integraci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 especial en el sistema educatiu \u00fanic a partir de la LOGSE (1990). Actualment, la Llei org\u00e0nica de millora de la qualitat educativa (LOMCE, 2013), en la l\u00ednia del que proposa la Llei org\u00e0nica d\u2019educaci\u00f3 (LOE et al., 2006), va establir que el principi que regeix l\u2019educaci\u00f3 \u00e9s la inclusi\u00f3. S\u2019ent\u00e9n, des d\u2019aquest moment, que les NESE inclouen l\u2019alumnat amb necessitats educatives especials (NEE), els que s\u2019incorporen tardanament al sistema educatiu, els que tenen dificultats d\u2019aprenentatge, els que provenen d\u2019entorns socials desfavorables, l\u2019alumnat amb TDAH, i tamb\u00e9 els estudiants que presenten altes capacitats (AC).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, l\u2019EF \u00e9s una mat\u00e8ria que forma part del curr\u00edculum amb la finalitat de desenvolupar les compet\u00e8ncies motrius i valorar la higiene i la salut creant h\u00e0bits. Segons Arnold (1991)<\/a>, l\u2019EF s\u2019ha convertit en una disciplina d\u2019inter\u00e8s per a l\u2019\u00e0mbit educatiu, ateses les tres dimensions educatives de les activitats que requereixen moviment. Aquestes tres dimensions fan refer\u00e8ncia als aprenentatges que es poden experimentar quan s\u2019estudien aspectes \u201csobre\u201d activitats que requereixen moviment, \u00e9s a dir, coneixements te\u00f2rics, com per exemple, les formes de treballar la for\u00e7a muscular o la resist\u00e8ncia aer\u00f2bica; sobre activitats el coneixement de les quals s\u2019aprengui durant o \u201cen\u201d la realitzaci\u00f3 d\u2019activitats f\u00edsiques, \u00e9s a dir, coneixements pr\u00e0ctics, com prendre la decisi\u00f3 m\u00e9s adequada sota certes condicions de joc, o finalment, aquells aprenentatges que es produeixen \u201cmitjan\u00e7ant\u201d activitats que requereixen moviment, per exemple, els valors socials de superaci\u00f3, respecte, per\u00f2 tamb\u00e9 altres coneixements interdisciplinaris.<\/p>\n\n\n\n

Des d\u2019aquesta perspectiva, semblen evidents les possibilitats que per a la consecuci\u00f3 de la inclusi\u00f3 t\u00e9 l\u2019assignatura d\u2019EF. En aquest sentit, Mosston i Asworth (1993)<\/a> van establir diferents estils d\u2019ensenyament en EF associats a tres t\u00e8cniques d\u2019ensenyament en funci\u00f3 del grau d\u2019autonomia de l\u2019alumnat. Aix\u00ed, de m\u00e9s a menys autonomia van establir respectivament les t\u00e8cniques de disseny de l\u2019alumnat, descobriment, i instrucci\u00f3 directa del professorat. Aquesta \u00faltima t\u00e8cnica engloba cinc estils d\u2019ensenyament, entre els quals destaca l\u2019estil d\u2019inclusi\u00f3, que concep que existeixen diferents nivells d\u2019execuci\u00f3 per realitzar una mateixa tasca (Molina, 1999<\/a>), la qual cosa permet la participaci\u00f3 i aprenentatge de tots, ja que, qualsevol alumne rep una proposta ajustada per poder treballar segons les seves capacitats.<\/p>\n\n\n\n

La inclusi\u00f3 de l\u2019alumnat amb NESE \u00e9s un tema sobre el qual s\u2019han centrat moltes publicacions en els \u00faltims anys, i sobre les oportunitats que ofereix l\u2019activitat f\u00edsica, l\u2019esport i el temps d\u2019esbarjo (Lizcano et al., 2018<\/a>) per assolir aquesta fita. Es van establir dos objectius generals. El primer objectiu va ser realitzar un estudi bibliom\u00e8tric sobre la inclusi\u00f3 en EF, i es van concretar tres objectius espec\u00edfics per analitzar la producci\u00f3, les col\u00b7laboracions i coautories i la repercussi\u00f3 o impacte de les recerques. El segon objectiu va consistir a aprofundir en els estudis, i es van establir quatre objectius espec\u00edfics: analitzar les paraules clau utilitzades, variables metodol\u00f2giques, la influ\u00e8ncia de l\u2019EF i els resultats dels estudis.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La bibliometria ofereix dades quantificables sobre l\u2019activitat cient\u00edfica referida a un objecte d\u2019estudi (Tom\u00e1s-Gorriz i Tom\u00e1s-Caster\u00e1, 2018<\/a>), en aquest cas, sobre les possibilitats de EF per a la consecuci\u00f3 de la inclusi\u00f3 de l\u2019alumnat amb NESE, i sobre l\u2019impacte d\u2019aquestes publicacions. Com a base de dades es va fer servir Scopus<\/em>, per estar considerada com la m\u00e9s completa en cobertura temporal, quant al nombre de documents dipositats per \u00e0rea (Hern\u00e1ndez et al., 2016<\/a>) i pel seu reconegut prestigi en l\u2019\u00e0mbit cient\u00edfic.<\/p>\n\n\n\n

Per a la realitzaci\u00f3 d\u2019aquest estudi es van dur a terme cinc fases. La primera va consistir en l\u2019establiment de l\u2019equaci\u00f3 de recerca, sent les paraules clau fetes servir: \u201cphysical education\u201d AND inclusion AND disability OR \u201cspecial educational needs\u201d AND school. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong>
Indicadors per a l\u2019an\u00e0lisi de contingut dels documents.<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La segona fase va suposar la selecci\u00f3 dels documents que finalment formarien l\u2019objecte d\u2019estudi, despr\u00e9s d\u2019una lectura inicial dels resums. Es va decidir no aplicar cap filtre temporal, obtenint resultats de 1993 a 2019, el que va suposar analitzar documents publicats en l\u2019\u00faltim quart de segle. Segons Bordons i Zulueta (1999)<\/a>, es considera interessant estudiar la producci\u00f3 en tota una \u00e0rea cient\u00edfica, per\u00f2 es va considerar interessant l\u2019an\u00e0lisi de les \u00e0rees d\u2019estudi des de les quals s\u2019est\u00e0 abordant aquesta q\u00fcesti\u00f3. Dels 109 documents resultants de la recerca, despr\u00e9s de la lectura de t\u00edtol i resum de cadascun se\u2019n van descartar 6 per no respondre als objectius de l\u2019estudi, i en va quedar un total de 103 per a l\u2019an\u00e0lisi. La tercera fase va implicar l\u2019an\u00e0lisi de les dades a partir de l\u2019elaboraci\u00f3 i l\u2019emplenamentd\u2019una fitxa de registre amb la informaci\u00f3 clau de cadascun dels documents seleccionats. La quarta fase va implicar la consideraci\u00f3 de l\u2019emerg\u00e8ncia de resultats. L\u2019\u00faltima fase va ser l\u2019an\u00e0lisi de contingut en funci\u00f3 de les paraules m\u00e9s freq\u00fcents i les relacions entre elles, aix\u00ed com la revisi\u00f3 dels elements clau de cadascun dels documents, la qual cosa va permetre aprofundir en la relaci\u00f3 entre l\u2019EF i la inclusi\u00f3<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades <\/strong><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi bibliom\u00e8trica es va realitzar partint dels indicadors establerts per Aleixandre (2010)<\/a>, diferenciant els de producci\u00f3, col\u00b7laboraci\u00f3, i repercussi\u00f3 i impacte. Per a l\u2019estudi de la producci\u00f3 es van analitzar les publicacions en funci\u00f3 de: \u00e0rees de coneixement, articles publicats per any, tipus de documents, productivitat per pa\u00efsos, idioma de publicaci\u00f3, institucions d\u2019educaci\u00f3 superior i revistes m\u00e9s destacades. La col\u00b7laboraci\u00f3 en les publicacions es va analitzar a partir del nombre d\u2019autors i la productivitat per autors. Finalment, la repercussi\u00f3 i impacte de les publicacions es va analitzar a partir del nombre de cites rebudes.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, l\u2019an\u00e0lisi de contingut va estudiar les paraules clau, elements metodol\u00f2gics, els resultats, i la influ\u00e8ncia de l\u2019EF. Quant a les paraules clau, es van analitzar els termes utilitzats, la seva freq\u00fc\u00e8ncia, i la seva coocurr\u00e8ncia. Els elements metodol\u00f2gics analitzats van ser la mostra, el tipus de centre educatiu, l\u2019etapa educativa, el tipus de NESE, i finalment, el tipus de treball. L’aportaci\u00f3 de l\u2019EF es va analitzar a partir dels blocs de continguts (LOMCE, 2013) i el tipus d\u2019activitat f\u00edsica realitzada. Finalment, es van analitzar els resultats obtinguts. Es va elaborar una fitxa de registre en la qual es van plasmar aquelles variables que es van considerar rellevants per dos investigadors, aix\u00ed com les categories que inclo\u00efen cadascuna, la qual cosa va donar un total de vuit variables (Taula 1).<\/p>\n\n\n\n

Per analitzar la fiabilitat intersubjectes de la codificaci\u00f3 de les variables de contingut es va realitzar una prova Kappa de Cohen per a cada variable, a partir d\u2019un 10% dels textos seleccionats de manera aleat\u00f2ria, aconseguint puntuacions per a totes per sobre de 0.967, la qual cosa es considera un nivell d\u2019acord molt alt (Altman, 1991<\/a>, p\u00e0g 404). Finalment, per a la construcci\u00f3 i representaci\u00f3 gr\u00e0fica de mapes de coocurr\u00e8nciaes van utilitzar l\u2019eina Vosviewer (Van Eck i Waltman, 2011<\/a>) i la WordArt per a la construcci\u00f3 del n\u00favol de paraules.<\/p>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest apartat es divideix en dues an\u00e0lisis: la bibliom\u00e8trica i la del contingut dels documents seleccionats per a aquest estudi.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi bibliom\u00e8trica<\/strong> <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de la producci\u00f3<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Quant a l\u2019\u00e0rea de coneixement des de la qual s\u2019aborda aquest tema, destaquen el pes de les Ci\u00e8ncies Socials (34.2%) i ci\u00e8ncies de la salut (29%), per davant d\u2019altres \u00e0rees com la medicina (18.7%), la psicologia (10.9%) o les arts (2.6%). Respecte a la productivitat cient\u00edfica partint de les dades del nombre d\u2019articles publicats per any, destaquen especialment els resultats obtinguts en l\u2019\u00faltima d\u00e8cada (Figura 1). Aquesta an\u00e0lisi permet con\u00e8ixer la freq\u00fc\u00e8ncia de publicaci\u00f3 sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3, l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019inter\u00e8s per aquest objecte d\u2019estudi i la tend\u00e8ncia general diacr\u00f2nica. Dels 103 documents publicats des del 1993 fins al 2019, el nombre de publicacions ha anat creixent en els \u00faltims temps, especialment a partir de 2009, amb un 84% de la producci\u00f3 analitzada. <\/p>\n\n\n\n

Pel que respecta al tipus de documents, la majoria  (93.2%) s\u00f3n articles. Pel que fa a la mida bibliom\u00e8trica de cada pa\u00eds existeixen grans difer\u00e8ncies, destacant els EUA amb 36 textos (35%), Brasil amb 18 articles (17%), seguit d\u2019Espanya amb 14 documents (14%) i el Regne Unit amb un 11%. Per tant, els pa\u00efsos capdavanters en aquest camp es troben tant al continent americ\u00e0 com a l\u2019europeu, per\u00f2 aquesta tem\u00e0tica \u00e9s estudiada des de diverses zones geogr\u00e0fiques, com es pot observar a la figura 2, en la qual apareixen els pa\u00efsos amb m\u00e9s d\u2019una publicaci\u00f3 en el camp de la inclusi\u00f3 des de l\u2019\u00e0rea de l\u2019EF. <\/p>\n\n\n\n

Respecte a l\u2019idioma en el qual estan escrits els textos destaca, com en altres estudis bibliom\u00e8trics, el pes de l\u2019angl\u00e8s (81%), i l\u2019exist\u00e8ncia de baixa producci\u00f3 en portugu\u00e8s (12%) o en castell\u00e0 (9%). En aquest cas, apareixen documents en idiomes poc freq\u00fcents en altres treballs realitzats des d\u2019aquesta perspectiva, com el croat o el litu\u00e0, amb un 1% del total, cadascun.<\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3, s\u2019assenyalen les institucions d\u2019educaci\u00f3 superior amb m\u00e9s nombre de produccions en l\u2019\u00e0mbit internacional, com la University of Virginia (Hodge et al., 2017<\/a>) o Ohio State University (Haegele i Zhu, 2017<\/a>). En el context espanyol destaquen la Universitat Miguel Hern\u00e1ndez (Reina et al., 2019<\/a>), la de Castella la Manxa (Abell\u00e1n et al., 2018<\/a>),  la de Santiago de Compostel\u00b7la (Varela et al., 2019<\/a>), la Polit\u00e8cnica de Madrid (Ocete et al., 2017<\/a>) o la Universitat de Val\u00e8ncia (Moya-Mata et al., 2017<\/a>). A m\u00e9s, destaquen revistes com Adapted Physical Activity Quarterly, Physical Education and Sport Pedagogy, la Revista Brasileira de Educa\u00e7ao Especial <\/em>o Sport, Education and Society.<\/em> <\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Nombre d\u2019articles per any. <\/em>Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir de la informaci\u00f3 de Scopus.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"\/
Nombre de publicacions per pa\u00eds. <\/em>Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia a partir de la informaci\u00f3 de Scopus.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de col\u00b7laboraci\u00f3<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Quant a la col\u00b7laboraci\u00f3 i coautoria, existeix un total de 160 autors signants dels 103 documents seleccionats, per tant, en aquest camp l\u2019\u00edndex de col\u00b7laboraci\u00f3 \u00e9s elevat. A la Taula 2, es mostren els resultats del nombre d\u2019autories per document, la qual cosa permet con\u00e8ixer les xarxes de col\u00b7laboraci\u00f3 generades en la comunitat cient\u00edfica en relaci\u00f3 amb el t\u00e0ndem EF i Inclusi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Com es pot observar un 87% de les produccions cient\u00edfiques van ser escrites en col\u00b7laboraci\u00f3. Un 36% del total, per m\u00e9s de tres autors, destacant el d\u2019Alves et al. (2017)<\/a>, en el qual es va analitzar la percepci\u00f3 del professorat sobre el concepte d\u2019inclusi\u00f3 i els beneficis i inconvenients trobats en dur a terme la inclusi\u00f3 en les seves aules, amb un total de 8 autories. <\/p>\n\n\n\n

Pel que fa al nombre de treballs signats per una mateixa autoria, utilitzant per a l\u2019an\u00e0lisi la llei de productivitat cient\u00edfica de Lotka, van destacar els productors ocasionals (96%), amb un, dos o tres textos per autor, en menor proporci\u00f3 productors mitjans (2.5%) i nom\u00e9s un gran productor (0.6%) que \u00e9s Martin E. Block (Taula 3).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong>
Col\u00b7laboraci\u00f3 i nombre d’autories.<\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong>
Distribuci\u00f3 de la producci\u00f3.<\/em><\/em><\/em> <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de la repercussi\u00f3 o impacte de les recerques<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, en relaci\u00f3 amb la repercussi\u00f3 dels documents analitzats, mesurada pel nombre de cites rebudes (Taula 4), s\u2019observa que gaireb\u00e9 un ter\u00e7 de les publicacions no va tenir cap cita, un altre ter\u00e7 en va rebre entre una i cinc, i un 15% t\u00e9 entre 6 i 10 cites, el que reflecteix la baixa repercussi\u00f3 de la majoria de treballs, tamb\u00e9 explicada perqu\u00e8 moltes d\u2019aquestes publicacions s\u00f3n molt recents. Tanmateix, hi ha 12 articles amb m\u00e9s de 100 cites, com el de Morley et al. (2005)<\/a>, que aborda la q\u00fcesti\u00f3 de la inclusi\u00f3 de l\u2019alumnat amb NEE des de la perspectiva del professorat de secund\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong>
Nombre de cites rebudes.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de contingut<\/strong><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Pel que fa al contingut dels 103 documents, es van analitzar les paraules clau, elements metodol\u00f2gics, la influ\u00e8ncia de l\u2019EF i els resultats. Per a l\u2019an\u00e0lisi dels elements metodol\u00f2gics, la influ\u00e8ncia de l\u2019EF i els resultats, es van establir categories abans de la lectura dels documents per dos investigadors de forma independent per despr\u00e9s d\u2019una primera lectura d\u2019aquests acordar les categories que s\u2019inclourien finalment en l\u2019an\u00e0lisi (Taula 1).<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de les paraules clau <\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n

En primer lloc, es van identificar les paraules clau, que eren 160 paraules diferents. A la Figura 3 hi queden reflectides i tamb\u00e9 el seu pes als documents analitzats. Destaca l\u2019alta coincid\u00e8ncia de les paraules fetes servir pels equips de recerca. <\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Paraules clau m\u00e9s freq\u00fcents. <\/em>Font: elaboraci\u00f3 pr\u00f2pia amb WordArt<\/em><\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 5<\/strong>
Paraules claus m\u00e9s freq\u00fcents.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En segon lloc, a la Taula 5 es presenten els termes fets servir amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, a la Figura 4 es mostra el mapa de coocurr\u00e8ncia de les paraules clau que reflecteix les relacions entre els termes i la seva tend\u00e8ncia a apar\u00e8ixer juntes. Es distingeixen tres cl\u00fasters. El principal est\u00e0 format per 12 termes com discapacitat, educaci\u00f3, h\u00e0ndicap o ensenyament. El segon inclou 11 paraules com educaci\u00f3 inclusiva, dificultats de l\u2019aprenentatge, suport educatiu, ensenyament primari, desenvolupament professional, professorat o NEE. Finalment, el tercer cl\u00faster compta amb 5 termes com actituds, integraci\u00f3 o escola, per tant, hi queda representat el context, l\u2019assignatura, els agents implicats i els beneficis percebuts.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi d\u2019elements metodol\u00f2gicss  <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Respecte al tipus de treball, es va observar una alta diversitat, obtenint de menys a m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia estudis de revisi\u00f3 (4.9%), validacions d\u2019instruments (9.7%) (Haegele, 2019<\/a>), o descripcions d\u2019intervencions (17.4%). En els estudis que no es van realitzar intervencions hi va haver predomini de metodologies qualitatives (37.9%) sobre quantitatives (19.4%). Pel que fa a les etapes de cada recerca, \u00e9s revelador que la majoria d\u2019estudis es van centrar en les etapes de Prim\u00e0ria (26.2%) i Secund\u00e0ria (28.2%).<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a les NESE que presentaven els participants destaca que en un 78.6% dels documents els participants tenien NEE. Respecte al tipus de centres, un redu\u00eft percentatge dels estudis (2%) van ser realitzats en centres d\u2019educaci\u00f3 especial davant una majoria en centres convencionals (62.1%).  <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de l\u2019aportaci\u00f3 de l\u2019EF <\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00danicament en un 3% dels articles es va poder determinar el bloc de continguts, que en tots ells feia refer\u00e8ncia als jocs i esports. Un 67% dels estudis va indicar que s\u2019havia realitzat a Secund\u00e0ria utilitzant metodologia qualitativa mitjan\u00e7ant entrevistes a personal especialitzat. Els resultats van indicar aportacions per millorar l\u2019aprenentatge, compet\u00e8ncies i autoconcepte, aix\u00ed com respecte i valoraci\u00f3 cap a les persones amb NESE.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa al tipus d\u2019activitat f\u00edsica nom\u00e9s es va poder extreure en un 12% dels articles, en els quals en un 8% el tipus d\u2019activitat f\u00edsica realitzada va ser de car\u00e0cter aer\u00f2bic en alumnat amb NEE de batxillerat. Es va realitzar intervenci\u00f3 produint millores en la motivaci\u00f3 cap a l\u2019EF de l\u2019alumnat. <\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, un 67% dels estudis van utilitzar jocs adaptats o exercicis de car\u00e0cter mixt. Un 63% d\u2019aquests estudis van analitzar alumnat de Prim\u00e0ria i de Secund\u00e0ria en proporcions iguals. A m\u00e9s, en un 75% dels estudis era alumnat amb NEE, predominant lleugerament les recerques qualitatives (50%) per sobre de les quantitatives (38%). Els resultats van indicar aportacions per millorar l\u2019aprenentatge, compet\u00e8ncies i autoconcepte per\u00f2 amb una major incid\u00e8ncia cap al respecte i valoraci\u00f3 cap a les persones amb NEE. <\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9, en un 12% dels estudis es va realitzar un programa paral\u00edmpic en alumnat de Prim\u00e0ria. Es va realitzar intervenci\u00f3 i els resultats van indicar m\u00e9s respecte i valoraci\u00f3 cap a l\u2019alumnat amb NEE. Finalment, en un 17% dels estudis es van realitzar el 50% en Prim\u00e0ria i secund\u00e0ria, passant q\u00fcestionaris a l\u2019alumnat. Els resultats van indicar un major aprenentatge i compet\u00e8ncia, aix\u00ed com tamb\u00e9 un augment del respecte i valoraci\u00f3 cap a l\u2019alumnat amb NEE.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Mapa de coocurr\u00e8ncia de termes. <\/em>Font: VOSviewer.<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

An\u00e0lisi dels resultats obtinguts  <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Finalment, pel que fa als resultats obtinguts la majoria d\u2019estudis es van centrar en estudiar estrat\u00e8gies d\u2019inclusi\u00f3 (68.9%), analitzar les actituds, percepcions o creences d\u2019alumnat i professorat cap a alumnat amb NEE (38.8%), i, en tercer lloc, els resultats es van centrar en la millora de compet\u00e8ncies (26.2%) i aprenentatges (31%) tant de professorat com d\u2019alumnat. Un de cada 5 articles va tractar el respecte i la valoraci\u00f3 a la diversitat, i un de cada 10 va analitzar la millora de l\u2019autoconcepte. El disseny curricular (6.7%), l\u2019educaci\u00f3 en valors (3.8%), i la motivaci\u00f3 de l\u2019alumnat (2.9%) van ser els resultats menys tractats. Entre tots els textos analitzats, els estudis d\u2019Haycock i Smith (2010)<\/a> i el de Morley et al. (2005)<\/a>, s\u00f3n els que van obtenir resultats m\u00e9s amplis<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El primer objectiu del present estudi va ser realitzar un estudi bibliom\u00e8tric sobre la inclusi\u00f3 en EF. L\u2019an\u00e0lisi bibliom\u00e8trica es va estructurar en tres objectius espec\u00edfics per estudiar la producci\u00f3, col\u00b7laboraci\u00f3 i impacte en els estudis. Pel que fa a la producci\u00f3, va destacar el pes de les Ci\u00e8ncies Socials, el que coincideix amb els resultats de Sola-Mart\u00ednez et al. (2020)<\/a> en un estudi sobre la formaci\u00f3 de professorat i la qualitat educativa. Hi va haver un creixement continu, augmentant la producci\u00f3 en l\u2019\u00faltima d\u00e8cada, de la mateixa forma que assenyalen Gonz\u00e1lez-Zamar i Abat-Segura (2020)<\/a> en una investigaci\u00f3 realitzada sobre l\u2019espai educatiu universitari. Van destacar pa\u00efsos com els EUA, el Brasil i Espanya i per tant, els idiomes eren angl\u00e8s, portugu\u00e8s i castell\u00e0 (Abat-Segura et al., 2020<\/a>; Hinojo et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, el grau de col\u00b7laboraci\u00f3 va ser elevat, com es va trobar en un estudi sobre ludificaci\u00f3 (Peirats et al., 2019<\/a>), i la majoria d\u2019autors van ser ocasionals, com en l\u2019estudi de Cabrera (2020)<\/a>. Es va utilitzar l\u2019\u00edndex Lotka, amb resultats similars als d\u2019un estudi sobre la motivaci\u00f3 en el context educatiu (Campos et al., 2020<\/a>). Finalment, l\u2019impacte avaluat a trav\u00e9s del nombre de cites rebudes va ser baix, el que coincideix amb altres estudis en l\u2019\u00e0rea d\u2019esports (Blanca-Torres et al., 2019<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

El segon objectiu va consistir en analitzar els continguts pel que fa a paraules clau, elements metodol\u00f2gics, l\u2019\u00e0rea d\u2019EF i els resultats assolits. Les paraules clau destacades van ser physical education, <\/em>inclusi\u00f3ni disability<\/em> que coincideixen amb els termes de la recerca realitzada, tal com passa tamb\u00e9 en altres estudis bibliom\u00e8trics (Moreno, 2019<\/a>). A nivell metodol\u00f2gic, van predominar els estudis en l\u2019etapa de Prim\u00e0ria i secund\u00e0ria, potser per una major disponibilitat del professorat per investigar, sent protagonistes (participants) les persones amb NEE, la qual cosa indica una implementaci\u00f3 dels ODS (2030). Van destacar les metodologies qualitatives, probablement per la facilitat per realitzar entrevistes a professorat i especialistes en comparaci\u00f3 amb els permisos requerits per passar q\u00fcestionaris a l\u2019alumnat. L\u2019an\u00e0lisi de la influ\u00e8ncia de l\u2019EF va indicar un \u00fas m\u00e9s gran dels jocs adaptats, probablement perqu\u00e8 els jocs \u00e9s el contingut de l\u2019EF que m\u00e9s motiva l\u2019alumnat de forma general (Castro et al., 2006<\/a>). Finalment, els resultats dels estudis van aportar millores per a les estrat\u00e8gies d\u2019inclusi\u00f3 (Marques et al., 2013<\/a>), actituds cap a l\u2019alumnat amb NEE (Hern\u00e1ndez et al., 2011<\/a>; Nieva i Lleix\u00e0, 2018<\/a>) i millora de les seves compet\u00e8ncies i aprenentatges, ja que aquests s\u00f3n els objectius de la majoria dels estudis.<\/p>\n\n\n\n

Com a limitacions destaca l\u2019esc\u00e0s percentatge d\u2019estudis que aporten informaci\u00f3 relativa al tipus d\u2019activitat f\u00edsica realitzada o bloc de continguts de l\u2019EF. <\/p>\n\n\n\n

Quant a les l\u00ednies futures de recerca, cal reflexionar sobre les difer\u00e8ncies entre els continguts de l\u2019\u00e0rea que afavoreixen o dificulten especialment la inclusi\u00f3, sobre les programacions des del disseny universal per a l\u2019aprenentatge (DUA) i la seva aplicaci\u00f3 en les diferents etapes educatives. En aquest sentit, s\u2019hauria de comparar el nivell d\u2019inclusi\u00f3 en funci\u00f3 de l\u2019\u00fas de jocs i esports amb un enfocament competitiu davant el cooperatiu, i tamb\u00e9 altres blocs de continguts de l\u2019EF. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les principals conclusions d\u2019aquest estudi van ser un predomini de les Ci\u00e8ncies Socials com a \u00e0rea de recerca, sent la major producci\u00f3 en l\u2019\u00faltima d\u00e8cada, destacant pa\u00efsos com USA, el Brasil i Espanya. La majoria dels articles es van escriure en col\u00b7laboraci\u00f3 per\u00f2 van escassejar els grans productors, i la majoria de les recerques van tenir un impacte relativament baix.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de continguts va revelar un predomini d\u2019estudis qualitatius centrats en alumnat amb NEE. Va destacar l\u2019\u00fas de jocs adaptats, pels seus beneficis per a l\u2019aprenentatge i desenvolupament de compet\u00e8ncies de l\u2019alumnat amb NEE, aix\u00ed com per millorar les actituds positives de la resta d\u2019alumnat cap a la diversitat i la inclusi\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Les possibilitats de la mat\u00e8ria d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica (EF) en el context educatiu s\u00f3n \u00e0mplies i van molt m\u00e9s enll\u00e0 del desenvolupament de les habilitats motrius b\u00e0siques. Actualment vivim en una societat i escola diversa, dirigida cap a uns objectius de desenvolupament sostenible on la inclusi\u00f3 \u00e9s un element fonamental per garantir la qualitat en […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":14,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[11341],"tags":[9316,4543,9264,153,5552,9315],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>"]},"tags":{"linked":["bibliometria<\/a>","escola<\/a>","escuela<\/a>","esport<\/a>","Inclusi\u00f3<\/a>","inclusi\u00f3n<\/a>"],"unlinked":["bibliometria<\/span>","escola<\/span>","escuela<\/span>","esport<\/span>","Inclusi\u00f3<\/span>","inclusi\u00f3n<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 29 desembre 2020","modified":"Updated on 8 gener 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 29 desembre 2020 10:03","modified":"Updated on 8 gener 2021 16:45"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7713\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7713"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7713\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":38792,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7713\/revisions\/38792\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7713"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7713"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7713"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}