{"id":7709,"date":"2020-12-29T10:02:47","date_gmt":"2020-12-29T10:02:47","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=7709"},"modified":"2021-01-08T16:52:02","modified_gmt":"2021-01-08T16:52:02","slug":"validacio-dequacions-de-prediccio-del-consum-doxigen-i-noves-formules-per-a-lentrenament-per-intervals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/validacio-dequacions-de-prediccio-del-consum-doxigen-i-noves-formules-per-a-lentrenament-per-intervals\/","title":{"rendered":"Validaci\u00f3 d’equacions de predicci\u00f3 del consum d’oxigen i noves f\u00f3rmules per a l’entrenament per intervals"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Objectius<\/em>. L\u2019objectiu de l\u2019estudi era determinar si existeix alguna difer\u00e8ncia significativa entre la despesa energ\u00e8tica calculada i prevista en les equacions predictives d\u2019\u00fas m\u00e9s freq\u00fcent en la literatura, aix\u00ed com desenvolupar una nova equaci\u00f3 predictiva espec\u00edfica per a l\u2019entrenament interv\u00e0lic aer\u00f2bic amb una mostra m\u00e9s transversal de la poblaci\u00f3 en termes d\u2019edat, forma f\u00edsica i \u00edndex de massa corporal (IMC).
M\u00e8todes<\/em>. Es van reclutar vint participants sans per a l\u2019estudi. Es van establir dos grups de persones, en funci\u00f3 del seu IMC. El grup amb un IMC baix tenia un IMC d\u2019entre 19 i 22 i el grup amb un IMC alt, un d\u2019entre 26 i 29. El protocol de les proves consistia a realitzar 12 rutines d\u2019intensitats individualitzades, 6 velocitats caminant i 6 corrent en cinta, i mesurar tant la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca com la despesa energ\u00e8tica. El temps de rep\u00f2s entre intervals va variar d\u20191 a 2 minuts.
Resultats principals<\/em>. Es va detectar que el consum d\u2019oxigen mesurat era significativament diferent del predit per les equacions relatives tant en l\u2019exercici de caminar com en el de c\u00f3rrer seleccionades entre la bibliografia. D\u2019entre les comprovades, l\u2019equaci\u00f3 de L\u00e9ger va ser la que va donar millors resultats per calcular el consum d\u2019oxigen en caminar i la f\u00f3rmula ACSM va demostrar ser la millor per c\u00f3rrer. Tanmateix, es va comprovar que cap de les dues no oferia una alta precisi\u00f3.
Conclusions<\/em>. Les equacions predictives seleccionades de la literatura per a aquest estudi no van demostrar ser prou precises per calcular el consum d\u2019oxigen durant l\u2019entrenament interv\u00e0lic aer\u00f2bic. En aquest treball es proposen quatre f\u00f3rmules noves per millorar el c\u00e0lcul de la despesa metab\u00f2lica en activitats interv\u00e0liques en una poblaci\u00f3 amb caracter\u00edstiques m\u00e9s \u00e0mplies que les trobades en la literatura.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> ejercicio aer\u00f3bico<\/span>, exercici aer\u00f2bic<\/span>, metabolisme energ\u00e8tic<\/span>, metabolismo energ\u00e9tico<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3  <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019estudi del c\u00e0lcul de la despesa metab\u00f2lica durant l\u2019exercici f\u00edsic es practica des de fa molt temps a causa de la seva rellev\u00e0ncia per a la prescripci\u00f3 de rutines d\u2019exercici personalitzades. Comptar amb un coneixement m\u00e9s prec\u00eds de la despesa energ\u00e8tica (DE) resulta \u00fatil tant a la comunitat m\u00e8dica com als entrenadors esportius i als pacients. Caminar i c\u00f3rrer s\u00f3n les dues activitats f\u00edsiques m\u00e9s recomanades en poblacions que desitgen millorar la seva qualitat de vida; de fet, la majoria d\u2019equacions de predicci\u00f3 de la DE se centren en aquestes modalitats. Dins d\u2019aquestes, continuen desconeixent-se els factors clau (volum, freq\u00fc\u00e8ncia, intensitat i densitat) m\u00e9s determinants en cada cas. Per tradici\u00f3, metges i entrenadors esportius recomanen practicar exercici d\u2019intensitat moderada constant (EIMC). Tanmateix, noves modalitats d\u2019exercici, com l\u2019entrenament interv\u00e0lic aer\u00f2bic (EIA), han cobrat popularitat perqu\u00e8 aconsegueixen m\u00e9s adher\u00e8ncia a la pr\u00e0ctica i (Currie et al., 2013<\/a>) m\u00e9s beneficis en comparaci\u00f3 amb l\u2019EIMC (Hwang et al., 2011<\/a>; Warburton et al., 2005<\/a>). Els exercicis interv\u00e0lics poden definir-se com breus fases d\u2019exercici intens seguides per breus pauses de recuperaci\u00f3. Els principals beneficis detallats en estudis previs inclouen millores en la funci\u00f3 endotelial i mitocondrial (Wisl\u00f8ff et al., 2007<\/a>), una millora de la capacitat funcional (Daussin et al., 2007<\/a>; Helgerud et al., 2007<\/a>) i la prevenci\u00f3 de malalties cardiovasculars (Kemi & Wisloff, 2010<\/a>). Totes aquestes millores poden comportar millor qualitat de vida (Nilsson et al., 2008<\/a>). A m\u00e9s, moltes persones poden beneficiar-se d\u2019aquest tipus d\u2019exercici, tant si estan sanes (Tsukamoto et al., 2016<\/a>) o si s\u00f3n pacients amb cardiopaties (Rognmo et al., 2004<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

La determinaci\u00f3 directa de la DE \u00e9s cara i lenta i est\u00e0 subjecta a les condicions dels laboratoris. D\u2019altra banda, una alternativa v\u00e0lida \u00e9s el c\u00e0lcul del consum d\u2019oxigen realitzat amb les equacions predictives presents en la literatura. La majoria de les variables mesurades per a aquest c\u00e0lcul van ser par\u00e0metres d\u2019acceleraci\u00f3 (Bouten et al., 1994<\/a>; Staudenmayer et al., 2009<\/a>), senyals de freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca (FC) (Keytel et al., 2005<\/a>; Pettitt et al., 2007<\/a>) o par\u00e0metres espaciotemporals (Glass et al., 2007<\/a>; Hall et al., 2004<\/a>; Loftin et al., 2010<\/a>). Ara b\u00e9, un punt feble d\u2019aquestes equacions \u00e9s que la poblaci\u00f3 analitzada en la majoria de les recerques era molt similar, i en general, estava integrada per participants joves i sans. A m\u00e9s, totes les equacions es van dissenyar per a la pr\u00e0ctica d\u2019exercici subm\u00e0xim ininterromput, ra\u00f3 per la qual els objectius d\u2019aquest treball van ser: 1) determinar si existeix alguna difer\u00e8ncia significativa entre la despesa energ\u00e8tica (DE) calculada i prevista en les equacions predictives d\u2019\u00fas m\u00e9s freq\u00fcent en la literatura, i 2) desenvolupar una nova equaci\u00f3 de predicci\u00f3 espec\u00edfica per a l\u2019entrenament a intervals aer\u00f2bics amb una mostra m\u00e9s transversal de la poblaci\u00f3 en termes d\u2019edat, forma f\u00edsica i \u00edndex de massa corporal (IMC).<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van reclutar vint participants sans (10 homes i 10 dones) per a aquesta recerca. Es van establir dos grups de persones en funci\u00f3 del seu IMC. Les caracter\u00edstiques dels participants en l\u2019estudi van ser les seg\u00fcents: IMC baix (5 homes i 5 dones): edat 30\u2009\u00b1\u20099.2 anys; massa corporal 59.17\u2009\u00b1\u20098.71 kg; pes 1.71\u2009\u00b1\u2009.13 m; IMC 20.17\u2009\u00b1\u2009.81; IMC alt (5 homes i 5 dones): edat 40.2\u2009\u00b1\u20099.3 anys; massa corporal 78.86\u2009\u00b1\u200913.63 kg; al\u00e7ada1.67\u2009\u00b1\u2009.14 m; IMC 28.17\u2009\u00b1\u20091.17. El grup amb un IMC baix se situava entre un 19 i un 22 i el grup amb un IMC alt, entre 26 i 29. Tots els participants van declarar no patir cardiopaties ni lesions que poguessin limitar la seva capacitat per sotmetre\u2019s a l\u2019assaig. Els participants es van comprometre a no practicar exercici extenuant durant les 24 hores pr\u00e8vies i a no consumir cafe\u00efna almenys durant les 6 hores pr\u00e8vies a cada sessi\u00f3 de comprovaci\u00f3. El protocol de l\u2019estudi s\u2019adheria als principis de la Declaraci\u00f3 d\u2019H\u00e8lsinki i va rebre l\u2019aprovaci\u00f3 del Comit\u00e8 \u00c8tic de la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia. Tots els participants van donar el seu consentiment informat per escrit.<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

El protocol de l\u2019assaig consistia a practicar 12 intensitats personalitzades, 6 velocitats caminant i 6 corrent. Les esmentades velocitats es van establir a mesura que els participants escalfaven, d\u2019acord amb el nivell de forma f\u00edsica de cadascun. Tant per a les modalitats de caminar com de c\u00f3rrer els participants havien d\u2019informar de tres velocitats. Per a la modalitat de caminar, la primera era una velocitat c\u00f2moda a la qual els participants estaven acostumats a caminar normalment; la segona era una velocitat a la qual podien caminar i c\u00f3rrer a poc a poc. Aquest espectre es va subdividir en 6 parts per obtenir les 6 velocitats de marxa. La velocitat de marxa m\u00e0xima va servir com a velocitat de c\u00f3rrer m\u00ednima (j\u00f2guing lleuger). La velocitat de c\u00f3rrer m\u00e0xima es va establir amb acord a la velocitat que els participants van ser capa\u00e7os de mantenir durant almenys 4 minuts sense mostrar signes visibles d\u2019un elevat nivell de fatiga. Aix\u00ed mateix, l\u2019espectre entre les velocitats de c\u00f3rrer m\u00ednima i m\u00e0xima es va subdividir per obtenir les 6 velocitats de c\u00f3rrer. Una vegada establertes les seves velocitats individuals, tots els participants van practicar les 12 velocitats diferents en un ordre aleatori. El motiu per establir aquest nombre de repeticions o velocitats era analitzar si les equacions predictives funcionaven correctament en les diferents intensitats de caminar i c\u00f3rrer o nom\u00e9s en una. Els exercicis a cada velocitat van tenir una durada de 3 minuts amb una pausa de descans d\u20191 minut entre exercicis de caminar i 2 minuts entre exercicis de c\u00f3rrer. Tres minuts oferien un temps suficient per mesurar un consum d\u2019oxigen estable (Nieman, 2010<\/a>). A partir d\u2019aquest temps, els \u00faltims dos minuts de cada velocitat es van utilitzar per analitzar la DT (Nieman, 2010<\/a>). Abans de l\u2019escalfament, la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca en rep\u00f2s (FCrep\u00f2s<\/sub>) i la DT es van calcular durant un lapse de 5 minuts en posici\u00f3 asseguda.<\/p>\n\n\n\n

Material i instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les proves es van dur a terme en una cinta de caminar calibrada (HP Cosmos, Mercury, Alemanya) amb un grau de l\u20191% (Jones i Doust, 1996<\/a>). Les senyals de la FC es van mesurar amb un aparell nECG MINDER (Nuubo, Espanya) col\u00b7locat al pit dels participants. La despesa energ\u00e8tica es va calcular mitjan\u00e7ant calorimetria indirecta, fent servir l\u2019espirometria de circuit obert de l\u2019analitzador metab\u00f2lic Cosmed K4b2 (Roma, It\u00e0lia). L\u2019analitzador de gas es calibrava cada mat\u00ed abans de comen\u00e7ar les proves.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La literatura recull l\u2019\u00fas de m\u00faltiples f\u00f3rmules per calcular el consum d\u2019oxigen. S\u2019han seleccionat les seg\u00fcents equacions predictives perqu\u00e8 s\u00f3n les que tant els fisi\u00f2legs com els investigadors utilitzen m\u00e9s freq\u00fcentment en els seus estudis.<\/p>\n\n\n\n

Caminar:<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

EQ1 (Glass et al., 2007<\/a>): VO2<\/sub>\u2009(ml\/kg\/min)\u2009=\u2009.1\u2009*\u2009S\u2009\u20091.8\u2009*\u2009S *grau fraccionari\u2009+\u20093.5; on S \u00e9s la velocitat en m\/min i el grau fraccionari es presenta en forma decimal, el grau de 5\u2009% \u00e9s .05.<\/p>\n\n\n\n

EQ2 (Van der Walt & Wyndham, 1973<\/a>): VO2<\/sub>\u2009(L\/min): .00599\u2009*\u2009M\u2009+\u2009.000366\u2009*\u2009M\u2009*\u2009V2<\/sup>; on M \u00e9s massa corporal (kg) i V: velocitat (m\/s).<\/p>\n\n\n\n

EQ3 (L\u00e9ger & Mercier, 1984<\/a>): VO2<\/sub> (ml\/kg\/min) = 2.209 + 3.1633 * V; on V \u00e9s la velocitat caminant en km\/h.<\/p>\n\n\n\n

EQ4 (Pettitt et al., 2007<\/a>): METS = 6 * FC\u00edndex <\/sub>– 5; FC\u00edndex<\/sub> = FCabsoluta<\/sub>\/ FCrep\u00f2s<\/sub><\/p>\n\n\n\n

EQ5\u2009(Keytel et al., 2005<\/a>):\u2009EE (kJ\/min)\u2009=\u2009sexe* (-55.0969\u2009+\u2009.6309\u2009*\u2009freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca\u2009+ .1988\u2009*\u2009peso\u2009+\u2009.2017\u2009*\u2009edat)\u2009+\u2009(1\u2009-\u2009sexe)\u2009*\u2009(-20.4022\u2009+ .4472\u2009* freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca\u2009\u2013\u2009.1263 * pes\u2009+\u2009.074\u2009*\u2009edat); on Home\u2009=\u20091,\u2009Dona\u2009=\u20090; 1\u2009l\u2009O2<\/sub>\/min\u2009=\u200920\u2009kJ\/min.<\/p>\n\n\n\n

C\u00f3rrer:<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

EQ6 (Glass et al., 2007<\/a>): VO2<\/sub> (ml\/kg\/min)\u2009=\u2009.2 * S\u2009+\u2009.9 *\u2009S\u2009*\u2009grau fraccionari\u2009+\u20093.5; on S \u00e9s la velocitat en m\/min i el grau fraccionari es presenta en forma decimal, el grau de 5\u2009% \u00e9s .05.<\/p>\n\n\n\n

EQ7 (Van der Walt & Wyndham, 1973<\/a>): VO2<\/sub> (L\/min): -\u2009.419\u2009+\u2009.03257\u2009*\u2009M\u2009+\u2009.000117\u2009*\u2009M\u2009*\u2009V2<\/sup>; on M \u00e9s massa corporal (kg) i V: velocitat (m\/s).<\/p>\n\n\n\n

EQ8 (L\u00e9ger & Mercier, 1984<\/a>): VO2<\/sub> (ml\/kg\/min)\u2009= 2.209\u2009+\u20093.1633\u2009*\u2009V; on V \u00e9s la velocitat corrent en km\/h.<\/p>\n\n\n\n

EQ9 (Pettitt et al., 2007<\/a>): METS\u2009=\u20096\u2009*\u2009FC\u00edndex<\/sub> – 5; FC\u00edndex<\/sub> =\u2009FCabsoluta<\/sub>\u2009\/\u2009FCrep\u00f2s<\/sub>; 1MET\u2009=\u20093.5 ml\/kg\/min.<\/p>\n\n\n\n

EQ10 (Keytel et al., 2005<\/a>): EE (kJ\/min)\u2009=\u2009sexe * (-55.0969\u2009+\u2009.6309\u2009*\u2009freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca\u2009+\u2009.1988\u2009*\u2009pes +\u2009.2017\u2009*\u2009edat)\u2009+\u2009(1\u2009-\u2009sexe)\u2009*\u2009(-20.4022\u2009+\u2009.4472 * freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca\u2009-\u2009.1263\u2009*\u2009pes\u2009+\u2009.074\u2009*\u2009edat); on Home\u2009=\u20091, Dona\u2009=\u20090; 1\u2009l\u2009O2<\/sub>\/min\u2009=\u200920\u2009kJ\/min.<\/p>\n\n\n\n

Abans d\u2019iniciar l\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstica, els resultats obtinguts amb cada equaci\u00f3 es van convertir a ml\/kg\/min a fi d\u2019unificar-los i poder comparar-los. Es va realitzar una prova T de comparaci\u00f3 per calcular la difer\u00e8ncia i la significan\u00e7a dels valors VO2<\/sub> calculats i estimats de cada equaci\u00f3 utilitzada. Per calcular la magnitud de l\u2019error tamb\u00e9 es van tenir en compte els valors absoluts de les difer\u00e8ncies entre els valors calculats i els mesurats. La significan\u00e7a estad\u00edstica es va fixar en un nivell del .05. A partir d’aquest moment es van generar diferents nivells de c\u00f3rrer i caminar mitjan\u00e7ant una an\u00e0lisi de regressi\u00f3 lineal m\u00faltiple amb vista a millorar la precisi\u00f3 en aquesta poblaci\u00f3 i aquest tipus d\u2019activitat f\u00edsica (entrenament interv\u00e0lic). Els models es van ajustar en funci\u00f3 de la FC\u00edndex<\/sub>, l\u2019IMC, el sexe, la velocitat i l\u2019edat. La FC\u00edndex<\/sub> \u00e9s la mitjana absoluta de la FCdividida<\/sub> per la FCrep\u00f2s<\/sub>.<\/p>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019interval de velocitats (mitjana\u2009\u00b1\u2009DT) per a la modalitat de caminar va ser d\u2019entre .71\u2009\u00b1\u2009.12 m\u00b7s-1<\/sup> i 1.74\u2009\u00b1\u2009.31\u2009m\u00b7s-1<\/sup> i de 1.74\u2009\u00b1\u2009.31 m\u00b7s-1<\/sup> a 2.55\u2009\u00b1\u2009.67 m\u00b7s-1<\/sup> en la modalitat de c\u00f3rrer.<\/p>\n\n\n\n

Es va detectar que el VO2<\/sub> calculat diferia significativament (p<\/em>\u2009<\u2009.05) de totes les f\u00f3rmules predictives per caminar i c\u00f3rrer utilitzades en aquesta an\u00e0lisi. En el cas de l\u2019activitat de caminar, la Taula 1 va mostrar que EQ1, EQ2 i EQ4 subestimen el VO2<\/sub> mesurat i EQ3 i EQ5 el sobreestimen. En el cas de l\u2019activitat de c\u00f3rrer, EQ6, EQ7, EQ8 i EQ9 subestimen el VO2<\/sub> mesurat i EQ10 el sobreestima.<\/p>\n\n\n\n

S\u2019analitzen les variables independents que afecten els models de caminar i c\u00f3rrer i es proposen dos models per a cada cas, en funci\u00f3 de l\u2019\u00fas de la FC com a variable independent. El primer model obtingut es va utilitzar amb totes les variables (FC\u00edndex<\/sub>, IMC, sexe, velocitat i edat), per\u00f2 l\u2019IMC (alt i baix) i el sexe (home o dona) no van demostrar ser significatius (p<\/em>\u2009>\u2009.05), motiu pel qual les esmentades variables es van excloure dels models finals. La Taula 2 mostra els coeficients dels models per a la modalitat de caminar utilitzant la FC\u00edndex<\/sub> com a variable independent, mentre que la Taula 3 mostra el model per a la modalitat de caminar sense la FC\u00edndex<\/sub>. Les taules 4 i 5 mostren els coeficients dels models per a la modalitat de c\u00f3rrer amb i sense la FC\u00edndex<\/sub>, respectivament.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n

Taula 1
<\/strong>Valors VO2<\/sub> calculats i estimats i difer\u00e8ncia entre el c\u00e0lcul i l’estimaci\u00f3 caminant (EQ1-EQ5) i corrent (EQ6-EQ10). Valors expressats en ml\u00b7kg\u00b7min-1 (mitjana\u2009\u00b1\u2009DT)<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n

<\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2
<\/strong>Coeficients i significan\u00e7a per al model de regressi\u00f3 lineal m\u00faltiple ajustat per edat, FC\u00edndex<\/sub> i velocitat en caminar.<\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3
<\/strong>Coeficients i significan\u00e7a per al model de regressi\u00f3 lineal m\u00faltiple ajustat per edat i velocitat en caminar.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4
<\/strong>Coeficients i significan\u00e7a per al model de regressi\u00f3 lineal m\u00faltiple ajustat per edat, FC\u00edndex<\/sub>  i velocitat en c\u00f3rrer.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 5
<\/strong>Coeficients i significan\u00e7a per al model de regressi\u00f3 lineal m\u00faltiple ajustat per edat i velocitat en c\u00f3rrer.<\/em><\/em><\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Els models de regressi\u00f3 generats ofereixen una equaci\u00f3 predictiva m\u00e9s precisa tant per a l\u2019activitat f\u00edsica de caminar com de c\u00f3rrer en aquesta poblaci\u00f3. La Figura 1 mostra que aquestes equacions predictives presenten un error absolut inferior (mitjana\u2009\u00b1\u2009DT) respecte al VO2<\/sub> calculat. Les difer\u00e8ncies absolutes de les esmentades equacions predictives per a l\u2019activitat f\u00edsica de c\u00f3rrer van ser de 2.60\u2009\u00b1\u20092.47 ml\u00b7kg\u00b7min-1<\/sup> i 2.79\u2009\u00b1\u20092.40 ml\u00b7kg\u00b7min-1<\/sup>, quan es van incloure i van excloure els senyals de FC, respectivament. En el cas de l\u2019activitat f\u00edsica de caminar, es va millorar en m\u00e9s grau encara l\u2019estimaci\u00f3 de VO2<\/sub> amb les difer\u00e8ncies absolutes de 1.44\u2009\u00b1\u20091.17 l\u00b7kg\u00b7min-1<\/sup> i 1.79\u2009\u00b1\u20091.52 ml\u00b7kg\u00b7min-1<\/sup> quan els senyals de FC s\u2019inclouen i exclouen, respectivament.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi es concentrava en mesurar el consum d\u2019oxigen durant l\u2019entrenament interv\u00e0lic aer\u00f2bic en una poblaci\u00f3 amb demandes energ\u00e8tiques i valors d\u2019IMC diferents. En primer lloc es va comparar la precisi\u00f3 del consum d\u2019O2<\/sub> mesurat i estimat per a l\u2019EIA. A continuaci\u00f3, en detectar que no era prou precisa, es van proposar quatre f\u00f3rmules noves per millorar el c\u00e0lcul de la despesa metab\u00f2lica en activitats interv\u00e0liques en una poblaci\u00f3 amb caracter\u00edstiques m\u00e9s variades que les trobades en la literatura pr\u00e8via.<\/p>\n\n\n\n

La mostra utilitzada en la majoria dels estudis s\u00f3n persones joves, sanes i amb un pes normal, amb un IMC inferior a 25 (Glass et al., 2007<\/a>). La mostra es va dur a terme amb participants amb diferents caracter\u00edstiques no comprovades pr\u00e8viament. La mostra d\u2019Hall et al. (2004)<\/a> era diferent. En aquest cas es va reclutar un total de 24 participants amb un IMC que anava de 20 a 27.4; tanmateix, la mitjana de l\u2019IMC de les dones i els homes era de 22.37 i 23.64, respectivament. Una altra difer\u00e8ncia entre ambd\u00f3s estudis \u00e9s la mitjana d\u2019edat, que en l\u2019altre se situa en 21.4 anys en el cas de les dones i 23.2 en el cas dels homes. Per la seva part, Loftin et al. (2010)<\/a> van desenvolupar una equaci\u00f3 predictiva per a una poblaci\u00f3 similar a aquest estudi, per\u00f2 el c\u00e0lcul de DT era per a una dist\u00e0ncia determinada (1.6 km) en lloc de durant un temps o a una velocitat concrets, que s\u00f3n les variables que s\u2019acostumen a utilitzar en l\u2019entrenament interv\u00e0lic.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Comparaci\u00f3 de les difer\u00e8ncies absolutes per a l’activitat f\u00edsica de caminar (esquerra) i la de c\u00f3rrer (dreta). Valors expressats en mitjana\u2009\u00b1\u2009DT.<\/em><\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

L\u2019especificitat de l\u2019activitat feta servir per mesurar el consum d\u2019oxigen en l\u2019activitat d\u2019entrenament \u00e9s rellevant si es busca precisi\u00f3. Fisi\u00f2legs i entrenadors solen utilitzar les equacions d\u2019ACSM (Glass et al., 2007<\/a>) que apareixen amb freq\u00fc\u00e8ncia en la literatura, encara que presenten certes limitacions. Es van dissenyar per a rutines d\u2019exercici constants i depenen d\u2019un interval de velocitat concret (de .83 a 1.66 m\u00b7s-1<\/sup> en l\u2019equaci\u00f3 per a l\u2019activitat f\u00edsica de caminar i superior a 2.22 m\u00b7s-1<\/sup> en l\u2019equaci\u00f3 corresponent a l\u2019activitat f\u00edsica de c\u00f3rrer). Per tant, queda per cobrir un buit en l\u2019interval de velocitats que va d\u20191.66 a 2.22\u2009m\u00b7s-1<\/sup>. A m\u00e9s, en alguns estudis, com (Hall et al., 2004<\/a>; Koutlianos et al., 2013<\/a>; Loftin et al., 2010<\/a>; Peterson et al., 2003<\/a>), es van utilitzar equacions predictives d\u2019ACSM amb validaci\u00f3 creuada i es va concloure que no serveixen per predir amb precisi\u00f3 el consum d\u2019O2<\/sub>, la qual cosa es deu a l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019aquestes f\u00f3rmules a diferents protocols o modalitats d\u2019exercici. <\/p>\n\n\n\n

Weyand et al. (2013)<\/a> van trobar que l\u2019equaci\u00f3 predictiva d\u2019ACSM per a l\u2019activitat f\u00edsica de caminar subestimava de forma significativa la taxa metab\u00f2lica. Ambd\u00f3s resultats coincidien per\u00f2 indicaven que la EQ3 era la millor de les equacions comprovades per calcular el consum d\u2019O2<\/sub> en la modalitat de caminar i que EQ6 era la que oferia millors resultats per a la modalitat de c\u00f3rrer. Tanmateix, cap d\u2019elles no \u00e9s prou precisa (p<\/em>\u2009<\u2009.05) quan es compara amb els valors mesurats. En el cas de l\u2019activitat f\u00edsica de c\u00f3rrer, les pitjors equacions predictives van demostrar ser les que utilitzen senyals de FC com a entrada per calcular la despesa metab\u00f2lica.<\/p>\n\n\n\n

La DT en caminar i c\u00f3rrer \u00e9s diferent, m\u00e9s elevada en la segona activitat. La recerca tamb\u00e9 va determinar que la DT en la modalitat de c\u00f3rrer era m\u00e9s elevada que en la de caminar per a la mateixa velocitat absoluta. Per tant, tal com s\u2019indica en altres recerques (Glass et al., 2007<\/a>; Van der Walt & Wyndham, 1973<\/a>), era prec\u00eds dissenyar equacions diferents per a les activitats de caminar i c\u00f3rrer.<\/p>\n\n\n\n

Fins ara no es t\u00e9 coneixement que existeixin equacions capaces de predir amb precisi\u00f3 el consum d\u2019O2<\/sub> en l\u2019EIA en una poblaci\u00f3 amb diferents valors d\u2019IMC. Per aix\u00f2 s\u2019han desenvolupat dues equacions predictives, una per caminar i una altra per c\u00f3rrer, que inclouen les variables de l\u2019edat (anys), la velocitat (en km\/h) i la FC\u00edndex<\/sub> (FCabsoluta<\/sub> \/ FCrep\u00f3s<\/sub>):<\/p>\n\n\n\n

Caminar:<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

EQNew_W_HR (ml\/kg\/min)\u2009=\u200913.031\u2009\u2013\u2009.068 * Edat +\u2009.586\u2009*\u2009Velocitat2<\/sup>\u2009+\u20092.088\u2009*\u2009FC\u00edndex<\/sub>\u2009\u2013\u20092.454\u2009*\u2009Velocitat<\/p>\n\n\n\n

EQNew_W (ml\/kg\/min)\u2009=\u200915.227\u2009\u2013\u2009.055\u2009*\u2009Edat +\u2009.603\u2009*\u2009Velocitat2<\/sup>\u2009-\u20092.425\u2009*\u2009Velocitat<\/p>\n\n\n\n

C\u00f3rrer:<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

EQNew_R_HR (ml\/kg\/min)\u2009=\u20096.415\u2009\u2013\u2009.087\u2009*\u2009Edat +\u20093.051\u2009*\u2009FC\u00edndex<\/sub>\u2009+\u20092.877\u2009*\u2009Velocitat<\/p>\n\n\n\n

EQNew_R (ml\/kg\/min)\u2009=\u20099.302\u2009\u2013\u2009.047\u2009*\u2009Edat +\u20093.107\u2009*\u2009Velocitat<\/p>\n\n\n\n

Es va descobrir que incloure la FC\u00edndex<\/sub>per calcular el consum de VO2<\/sub> comportava m\u00e9s precisi\u00f3. No obstant aix\u00f2, en el cas d\u2019una intensitat d\u2019exercici donada, a mesura que la temperatura ambient augmenta, la FC tamb\u00e9 augmenta sense que es produeixi per aix\u00f2 un increment corresponent en la DT (Hebestreit i Bar-Or, 1998<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les equacions predictives seleccionades de la literatura per a aquest estudi no van demostrar ser prou precises per calcular el consum d\u2019oxigen durant l\u2019entrenament interv\u00e0lic aer\u00f2bic. Es proposen quatre f\u00f3rmules noves per millorar el c\u00e0lcul de la despesa metab\u00f2lica en activitats interv\u00e0liques en una poblaci\u00f3 amb caracter\u00edstiques m\u00e9s \u00e0mplies que les trobades en la literatura. Des d\u2019una perspectiva pr\u00e0ctica, en condicions reals les equacions s\u2019han de fer servir amb precauci\u00f3. A m\u00e9s, les equacions proposades poden utilitzar-se per calcular el consum d\u2019oxigen en activitats interv\u00e0liques aer\u00f2biques, com caminar o c\u00f3rrer, encara que s\u2019adverteix que les esmentades f\u00f3rmules no s\u2019han sotm\u00e8s a validaci\u00f3 creuada. Nous estudis les haurien de validar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Objectius. L\u2019objectiu de l\u2019estudi era determinar si existeix alguna difer\u00e8ncia significativa entre la despesa energ\u00e8tica calculada i prevista en les equacions predictives d\u2019\u00fas m\u00e9s freq\u00fcent en la literatura, aix\u00ed com desenvolupar una nova equaci\u00f3 predictiva espec\u00edfica per a l\u2019entrenament interv\u00e0lic aer\u00f2bic amb una mostra m\u00e9s transversal de la poblaci\u00f3 en termes d\u2019edat, forma f\u00edsica […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":11,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15,15],"tags":[9311,9309,9308,9312],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>","Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>","Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["ejercicio aer\u00f3bico<\/a>","exercici aer\u00f2bic<\/a>","metabolisme energ\u00e8tic<\/a>","metabolismo energ\u00e9tico<\/a>"],"unlinked":["ejercicio aer\u00f3bico<\/span>","exercici aer\u00f2bic<\/span>","metabolisme energ\u00e8tic<\/span>","metabolismo energ\u00e9tico<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 29 desembre 2020","modified":"Updated on 8 gener 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 29 desembre 2020 10:02","modified":"Updated on 8 gener 2021 16:52"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7709\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7709"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7709\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":38265,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7709\/revisions\/38265\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7709"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7709"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7709"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}