{"id":7704,"date":"2020-12-29T10:01:17","date_gmt":"2020-12-29T10:01:17","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=7704"},"modified":"2021-01-08T17:09:11","modified_gmt":"2021-01-08T17:09:11","slug":"nivell-de-condicio-fisica-i-practica-dactivitat-fisica-en-escolars-adolescents","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/nivell-de-condicio-fisica-i-practica-dactivitat-fisica-en-escolars-adolescents\/","title":{"rendered":"Nivell de condici\u00f3 f\u00edsica i pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica en escolars adolescents"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu de l\u2019estudi se centra a con\u00e8ixer el nivell de condici\u00f3 f\u00edsica dels adolescents i l\u2019associaci\u00f3 existent amb la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica, g\u00e8nere i edat. Hi van participar 214 estudiants d\u2019ESO, d\u2019entre 13 i 16 anys. Com a instrument per con\u00e8ixer el nivell d\u2019activitat f\u00edsica setmanal es va emprar l\u2019Adolescent Physical Activity Measure (MVPA) i per a la condici\u00f3 f\u00edsica diferents proves f\u00edsiques contingudes a la bateria ALPHA-Fitness\u00ae. Els resultats mostren que els homes realitzen m\u00e9s activitat f\u00edsica i tenen una millor condici\u00f3 f\u00edsica que les dones. La condici\u00f3 f\u00edsica dels adolescents actius \u00e9s superior a la dels sedentaris, i aquesta evoluciona segons el desenvolupament de l\u2019edat. Aquests resultats ressalten la necessitat de desenvolupar programes socials de foment de l\u2019activitat f\u00edsica i esportiva amb la finalitat de millorar la condici\u00f3 f\u00edsica i la salut de les persones. <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> actividad motriz<\/span>, activitat motriu<\/span>, adolescencia<\/span>, adolesc\u00e8ncia<\/span>, bateria ALPHA<\/span>, bater\u00eda alpha<\/span>, composici\u00f3 corporal<\/span>, composici\u00f3n corporal<\/span>, escola<\/span>, escuela<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El per\u00edode de l\u2019adolesc\u00e8ncia suposa una etapa en la vida d\u2019importants canvis f\u00edsics, psicol\u00f2gics i psicosocials, el tr\u00e0nsit dels quals no \u00e9s senzill, i en la que l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019estils de vida saludables (Mora, 2014<\/a>), com una vida f\u00edsicament activa en la qual el subjecte pugui adquirir un nivell de condici\u00f3 f\u00edsica (CF) adequat, i uns h\u00e0bits alimentaris saludables, s\u00f3n importants determinants de salut present i futura (Ruiz et al., 2009<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En els \u00faltims anys, diverses recerques han descrit un important descens en els nivells de CF tant en nens com en adolescents (Rosa-Guillam\u00f3n et al., 2016<\/a>). Aquesta situaci\u00f3 \u00e9s rellevant, at\u00e8s que l\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica disponible indica que la CF \u00e9s un factor m\u00e9s relacionat amb la salut de les persones que la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica (AF) per si mateix i, de fet, en termes absoluts la CF prediu en gran manera la morbiditat i la mortalitat en les persones (G\u00f3mez-Cabello et al., 2018<\/a>), tant en homes com en dones; alhora, es considera un factor determinant de longevitat i qualitat de vida relacionada amb la salut (G\u00e1lvez et al., 2015<\/a>). L\u2019objectiu fonamental de les recomanacions de pr\u00e0ctica d\u2019AF \u00e9s incrementar la CF global dels individus, entesa com un conjunt d\u2019atributs f\u00edsics avaluables que tenen les persones i que es relacionen amb la capacitat de realitzar AF (Caspersen et al., 1985<\/a>), la qual no s\u2019associa nom\u00e9s amb una reducci\u00f3 de la morbiditat i mortalitat de la poblaci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 amb la millora de la qualitat de vida (Rosa-Guillamon et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Actualment, el desenvolupament de patrons de conducta no saludables entre els m\u00e9s joves est\u00e0 augmentant (G\u00e1lvez et al., 2015<\/a>). Els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics fomenten un estil de vida m\u00e9s sedentari i, simult\u00e0niament, l\u2019\u00e0mplia i variada oferta aliment\u00e0ria exposa els joves consumidors cap a h\u00e0bits nutricionals inadequats, i aix\u00f2 es tradueix en el creixent increment del sobrep\u00e8s en els joves espanyols (Cuenca-Garc\u00eda et al., 2011<\/a>). Estudis recents suggereixen que un \u00edndex baix de CF \u00e9s un dels factors que s\u2019associen de manera directa amb el sobrep\u00e8s i l\u2019obesitat infantojuvenil (G\u00e1lvez et al., 2015<\/a>; Rush et al., 2014<\/a>). Per aix\u00f2, tenint en compte la forta relaci\u00f3 que l\u2019obesitat mostra amb diversos desordres fisiol\u00f2gics i psicosocials (Garc\u00eda-S\u00e1nchez et al., 2013<\/a>), aix\u00ed com amb la salut p\u00fablica, benestar i qualitat de vida dels joves (Han et al., 2010<\/a>), cal detectar aquells subjectes que tenen sobrep\u00e8s o obesitat i observar si la relaci\u00f3 que aix\u00f2 t\u00e9 amb el nivell de CF pot ser important per evitar problemes de salut a mitj\u00e0 o a llarg termini (G\u00e1lvez et al., 2015<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

Les evid\u00e8ncies cient\u00edfiques demostren que tot aquest proc\u00e9s no s\u2019origina en l\u2019adultesa sin\u00f3 en edats molt m\u00e9s primerenques. S\u2019ha constatat mitjan\u00e7ant estudis longitudinals que el grau de CF i la pres\u00e8ncia de factors de risc com malalties en l\u2019edat adulta provocades pel sedentarisme estan directament relacionats amb el grau de CF assolit durant l\u2019adolesc\u00e8ncia (Lavielle-Sotomayor et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

El nivell de CF es pot avaluar objectivament mitjan\u00e7ant test de laboratori i test de camp, sent aquests \u00faltims els m\u00e9s utilitzats en l\u2019\u00e0mbit escolar per la seva f\u00e0cil execuci\u00f3, escassos recursos econ\u00f2mics necessaris i abs\u00e8ncia d\u2019aparellatge t\u00e8cnic sofisticat, aix\u00ed com del temps requerit per realitzar-los. Per aquests motius i davant de les m\u00faltiples discussions i debats generats entre el professorat d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica i investigadors, un grup d\u2019investigadors europeus va desenvolupar i publicar la bateria ALPHA-Fitnes (Ru\u00edz et al., 2011<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

La construcci\u00f3 de la bateria ALPHA-Fitness va ser desenvolupada al llarg d\u2019un proc\u00e9s de quatre etapes, explicades en treballs de Ruiz et al. (2011)<\/a>. Despr\u00e9s d\u2019una extensa revisi\u00f3 de la literatura cient\u00edfica i d\u2019estudis metodol\u00f2gics sobre validesa, fiabilitat, viabilitat i seguretat dels tests de condici\u00f3 f\u00edsica, el grup ALPHA va publicar la bateria ALPHA-Fitness basada en l\u2019evid\u00e8ncia. Aquesta inclou els tests de mesurament seg\u00fcents: pes corporal i estatura per calcular l\u2019IMC; per\u00edmetre de la cintura i els plecs cutanis (tr\u00edceps i subscapular) per avaluar la composici\u00f3 corporal; test de for\u00e7a de prensi\u00f3 manual i test de salt de llargada a peus junts per avaluar la capacitat musculo-esquel\u00e8tica; test d\u2019anada i tornada de 20 metres per avaluar el rendiment i estimar la pot\u00e8ncia aer\u00f2bica.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat que la CF pot estar influ\u00efda per la pr\u00e0ctica regular d\u2019AF d\u2019intensitat moderada\/vigorosa, en l\u2019actualitat no existeix prou informaci\u00f3 que relacioni la connexi\u00f3 existent entre la CF i la quantitat di\u00e0ria d\u2019AF practicada en adolescents. Per tant, l\u2019objectiu d\u2019aquesta recerca va ser con\u00e8ixer el nivell de CF dels adolescents segons la for\u00e7a prensi\u00f3 manual (FPM), salt horitzontal, velocitat i resist\u00e8ncia, per determinar si hi ha associaci\u00f3 entre la CF i nivell de pr\u00e0ctica d\u2019AF, tenint tamb\u00e9 en compte el g\u00e8nere i edat.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

M\u00e8tode i participants<\/strong> <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va dissenyar un estudi descriptiu transversal que es va desenvolupar durant 4 mesos, el per\u00edode durant el qual es va realitzar la presa de dades dels 214 alumnes, repartits en vuit grups\/classe, d\u2019un centre d\u2019Educaci\u00f3 Secund\u00e0ria Obligat\u00f2ria (ESO) participants en l\u2019estudi, amb una edat mitjana de 14.26\u2009\u00b1\u20091.33 anys, dins d\u2019un rang compr\u00e8s entre els 13 i 16 anys, on el 58.9% (n<\/em>\u2009=\u2009126) eren homes. La selecci\u00f3 de la mostra es va realitzar mitjan\u00e7ant mostreig proporcional per conglomerats en dues fases (tenint en compte el curs i grup\/classe), assumint un error\u2009<\u2009.03 a un nivell de confian\u00e7a del 95%. Es va convidar a participar-hi tots els adolescents pertanyents a les classes seleccionades (dos grups\/classe per cada curs acad\u00e8mic d\u2019ESO). Els adolescents van ser dividits en dos grups: el de sedentaris i el d\u2019actius. Per a la catalogaci\u00f3 dels agrupaments es van tenir en compte les recomanacions de l\u2019OMS (2016)<\/a> quant a la pr\u00e0ctica di\u00e0ria d\u2019almenys 60 minuts d\u2019AF moderada a vigorosa. Aquesta classificaci\u00f3 (actius i sedentaris) es va efectuar a partir de les respostes emeses en relaci\u00f3 amb la pr\u00e0ctica d\u2019AF realitzada en l\u2019\u00faltima setmana, segons el q\u00fcestionari Adolescent Physical Activity Measure, MVPA (Prochaska et al., 2001<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Instruments<\/strong>  <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van utilitzar diferents instruments per estimar el nivell de pr\u00e0ctica d\u2019AF i de condici\u00f3 f\u00edsica dels participants. <\/p>\n\n\n\n

Per con\u00e8ixer el nivell d\u2019AF setmanal es va fer servir el MVPA en la seva versi\u00f3 original (Prochaska et al., 2001<\/a>). Aquest q\u00fcestionari va consistir en dues preguntes que recullen el nombre de dies de pr\u00e0ctica d\u2019AF setmanal que incloguin, almenys, 60 minuts diaris d\u2019exercici f\u00edsic a una intensitat que oscil\u00b7la entre moderada i vigorosa, en una setmana normal i una altra de t\u00edpica. L\u2019escala de resposta va ser la mateixa per als dos \u00edtems (des de zero a set dies de pr\u00e0ctica d\u2019AF setmanal). Aquest q\u00fcestionari va ser aplicat i es van seleccionar tots aquells alumnes que durant els quatre mesos van complir les recomanacions de pr\u00e0ctica d\u2019AF, segons el grup de pertinen\u00e7a (control: sedentaris; experimental: actius).<\/p>\n\n\n\n

Per al mesurament de la condici\u00f3 f\u00edsica dels adolescents es van aplicar diferents proves f\u00edsiques contingudes a la bateria ALPHA-Fitness\u00ae (Ruiz et al., 2011<\/a>):<\/p>\n\n\n\n

a) La capacitat cardiovascular va ser estudiada amb el test d\u2019anada i tornada de 20 metres. Per mesurar la dist\u00e0ncia de l\u2019espai a rec\u00f3rrer es va utilitzar una cinta m\u00e8trica model Elephant de 30 metres. El temps va ser mesurat mitjan\u00e7ant un sistema de c\u00e8l\u00b7lules fotoel\u00e8ctriques (model Timer Plus Control), les quals connectades a un ordinador port\u00e0til (Asus Port\u00e1til, model 7072) donaven com a resultat el temps total invertit en realitzar l\u2019esmentada prova. Es van fer dos mesuraments (separats en el temps per cinc minuts) obtenint-se com a valor final la mitjana d\u2019ambdues mesures.<\/p>\n\n\n\n

b) La capacitat musculoesquel\u00e8tica va ser analitzada amb el test de FPM del tren superior i amb el salt de llargada a peus junts (tren inferior). Per a les mesures de FPM es va utilitzar un dinam\u00f2metre digital Baseline\u00ae. Per mesurar el salt de llargada es va utilitzar una cinta m\u00e8trica model Elephant de 30 metres. Es van fer dos mesuraments (separats en el temps per cinc minuts) obtenint-se com a valor final la mitjana d\u2019ambdues mesures.<\/p>\n\n\n\n

c) La velocitat de despla\u00e7ament va ser valorada amb el test de 4×5 metres, registrant-se la mesura temporal amb el cron\u00f2metre CALESI TF-C300.<\/p>\n\n\n\n

d) La composici\u00f3 corporal va ser estudiada mitjan\u00e7ant l\u2019IMC (relaci\u00f3 kg\/m2). Coma instruments de mesura per al pes i la talla es van utilitzar una b\u00e0scula digital ASIMED\u00ae model Elegant (Barcelona) i un tall\u00edmetre port\u00e0til SECA\u00ae 214 (ASSECA Ltd., Hamburg) (Ruiz-Ariza et al., 2019<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Durant l\u2019estudi, el seguiment de les recomanacions de pr\u00e0ctica d\u2019AF va permetre catalogar els adolescents en dos grups, un de sedentaris i un altre d\u2019actius. Com a criteris d\u2019inclusi\u00f3 general es va tenir en compte: comptar amb l\u2019autoritzaci\u00f3 del centre escolar i del professorat, aix\u00ed com amb el consentiment escrit dels pares o tutors dels menors implicats, a m\u00e9s de la participaci\u00f3 volunt\u00e0ria dels estudiants. Com a criteris d\u2019exclusi\u00f3, a m\u00e9s de no complir amb els anteriors, es van estipular tenir algun tipus de malaltia o lesi\u00f3 durant els quatre mesos de durada de l\u2019estudi o no continuar amb les recomanacions de pr\u00e0ctica d\u2019AF establertes per a cada un dels grups (actius i sedentaris). Per facilitar el seguiment de la pr\u00e0ctica d\u2019AF es va proporcionar als alumnes un registre diari de l\u2019esmentada pr\u00e0ctica. Com a criteris espec\u00edfics d\u2019inclusi\u00f3 en el grup control es va requerir que cada subjecte no fes res o fes menys de 60 minuts diaris d\u2019AF moderada a vigorosa; en canvi, el grup experimental havia de fer di\u00e0riament almenys 60 minuts d\u2019AF de moderada a vigorosa. Es van oferir unes breus instruccions i es va assegurar als participants la confidencialitat de les dades derivades de l\u2019estudi. Es va garantir l\u2019anonimat de les respostes emeses pels participants, ja que totes les dades van ser tractades en una base de dades mitjan\u00e7ant codis. Els participants no van rebre cap compensaci\u00f3 acad\u00e8mica o monet\u00e0ria per la seva contribuci\u00f3. La recerca es va dur a terme seguint les directrius \u00e8tiques de la Declaraci\u00f3 d\u2019H\u00e8lsinki vigent (Brasil, 2013), complint sempre els m\u00e0xims est\u00e0ndards de seguretat i \u00e8tica professional per a aquest tipus de treballs. Es va comptar amb el consentiment informat per part dels pares o tutors legals dels menors implicats en la recerca. Tot el proc\u00e9s va complir amb els par\u00e0metres establerts pel Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Recerca, emparat per la Llei org\u00e0nica 3\/2018, de 5 de desembre, de protecci\u00f3 de dades i garantia dels drets digitals, aix\u00ed com per la Llei 14\/2007, de 3 de juliol, de recerca biom\u00e8dica. (BOE n\u00fam. 159, de 4.7.2007).<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de les dades<\/strong><\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va realitzar una an\u00e0lisi descriptiva i de freq\u00fc\u00e8ncies (prova T per a les variables cont\u00ednues i khi quadrat per a les variables categ\u00f2riques), que va permetre extreure una informaci\u00f3 el m\u00e9s exacta possible sobre les caracter\u00edstiques de la mostra. Es van obtenir correlacions i comparacions de mitjanes amb la prova ANOVA (on es va informar de la mitjana, desviaci\u00f3 t\u00edpica i mida de l\u2019efecte) entre les diferents proves de CF i les variables independents utilitzades. De forma complement\u00e0ria, es va realitzar una an\u00e0lisi de regressi\u00f3 lineal per comprovar si el nivell de CF (analitzat amb les diferents proves) es relaciona amb la pr\u00e0ctica d\u2019AF, fent-se servir les proves de la bateria ALPHA Fitness com variables dependents i el nivell de pr\u00e0ctica d\u2019AF com a variable independent, ajustant-ho tot segons les covariables g\u00e8nere i edat. El nivell de rellev\u00e0ncia va ser considerat amb p<\/em>\u2009<\u2009.05. Totes les an\u00e0lisis van ser desenvolupades utilitzant el Statistical Packagefor Social Sciences (SPSS, versi\u00f3 20.0 for Windows; SPSS, Inc., Chicago, IL, EEUU).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong> <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Dels 214 adolescents que formen la totalitat de la mostra el 58.9% (n\u2009<\/em>=126) van ser homes, amb una edat entre 13 i 16 anys (14.26\u2009\u00b1\u20091.33 anys), dels quals el 20.1% (n\u2009<\/em>=43) eren de primer d\u2019ESO, el 21.5% (n\u2009<\/em>=46) de segon, el 24.8% (n\u2009<\/em>=53) de tercer i el 33.6% (n\u2009<\/em>=72) de quart. La mitjana de l\u2019IMC va ser de 19.43 (\u00b1\u20093.31), tenint el 87.9% (n\u2009<\/em>=188) normop\u00e8s, el 10.3% (n\u2009<\/em>=22) sobrep\u00e8s i el 1.9% (n\u2009<\/em>=4) obesitat. La resta de variables i la seva distribuci\u00f3 segons el nivell de pr\u00e0ctica d\u2019AF es poden observar a la taula 1. <\/p>\n\n\n\n

Les dades extretes de l\u2019an\u00e0lisi descriptiva general van mostrar que la FPM dreta va tenir uns valors mitjans m\u00e9s elevats que la FPM esquerra (19.82\u2009\u00b1\u20097.27 quilos vs. 16.06\u2009\u00b1\u20095.96 quilos), la mitjana del salt horitzontal va ascendir a 163.41\u2009\u00b1\u200943.36 cent\u00edmetres, la velocitat en el test de 4×5 metres va anar de 10.75\u2009\u00b1\u20091.05 segons de Mitjana i la resist\u00e8ncia en el test de Course-Navette va oferir una Mitjana de 5.50\u2009\u00b1\u20092.66 minuts.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s concretament, l\u2019an\u00e0lisi de vari\u00e0ncia One Way ANOVA va mostrar difer\u00e8ncies significatives en totes les variables analitzades segons els nivells de pr\u00e0ctica d\u2019AF (sedentaris i actius). De forma general, els adolescents actius van tenir millors valors en la majoria de les proves f\u00edsiques realitzades en comparaci\u00f3 amb els sedentaris. A tall d\u2019exemple, aquestes difer\u00e8ncies es van fer visibles relacionant el nivell de pr\u00e0ctica d\u2019AF i la FPM esquerra (F(2,212)\u2009=\u2009582.203; p<\/em>\u2009<\u2009.000) o quan es va analitzar la resist\u00e8ncia segons la pr\u00e0ctica d\u2019AF (F(2,212)\u2009=\u200939.354; p<\/em>\u2009<\u2009.000). Les altres variables i dades apareixen a la taula 2.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1
<\/strong>An\u00e0lisi sociodemogr\u00e0fica i descriptiva d\u2019acord amb el nivell de pr\u00e0ctica d’AF.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2
<\/strong>An\u00e0lisi de la vari\u00e0ncia segons la for\u00e7a de prensi\u00f3 manual, salt horitzontal, velocitat i resist\u00e8ncia. Classificaci\u00f3 per nivells de pr\u00e0ctica d’AF (actius i sedentaris).<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Complement\u00e0riament, es va aplicar una an\u00e0lisi de regressi\u00f3 lineal per comprovar si el nivell de CF, avaluat mitjan\u00e7ant les diferents proves f\u00edsiques (variables dependents), presentava algun tipus de connexi\u00f3 amb el nivell de pr\u00e0ctica d\u2019AF (variable independent), per a la qual cosa es va ajustar tot partint de les covariables g\u00e8nere i edat. <\/p>\n\n\n\n

Per exemple, la FPM i la pr\u00e0ctica d\u2019AF van presentar una relaci\u00f3 significativament positiva, el que va indicar que els adolescents m\u00e9s actius tenien m\u00e9s for\u00e7a (\u00df no estandarditzada\u2009=\u20092.306, p<\/em>\u2009=\u2009.011). Considerant que el test de velocitat porta una tend\u00e8ncia contr\u00e0ria en comparaci\u00f3 amb la resta de proves analitzades, s\u2019explicava la relaci\u00f3 negativa i significativa que va mantenir la velocitat amb el nivell de pr\u00e0ctica d\u2019AF (\u00df no estandarditzada\u2009=\u2009-.552, p<\/em>\u2009=\u2009.000) i el g\u00e8nere (\u00df no estandarditzada\u2009=\u2009-.766, p<\/em>\u2009=\u2009.000), per la qual cosa la velocitat va tendir a ser superior (es van fer servir menys segons en fer la prova) en els adolescents actius davant els sedentaris i en els homes respecte a les dones. La resta de variables relacionades, aix\u00ed com els diferents valors trobats, es poden observar a la taula 3.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, es va dur a terme una an\u00e0lisi de vari\u00e0ncia (ANOVA) de les diferents proves analitzades segons el g\u00e8nere, edat i nivell d\u2019AF que evidencia difer\u00e8ncies significatives entre la FPM amb el g\u00e8nere (p<\/em>\u2009=\u2009.000), l\u2019edat (p<\/em>\u2009=\u2009.000) i nivell d\u2019AF (p<\/em>\u2009=\u2009.000); entre la velocitat i el g\u00e8nere (p<\/em>\u2009=\u2009.000), l\u2019edat (p<\/em>\u2009=\u2009.023) i l\u2019AF (p<\/em>\u2009=\u2009.000); entre la resist\u00e8ncia i el g\u00e8nere (p<\/em>\u2009=\u2009.000), l\u2019edat (p<\/em>\u2009=\u2009.036) i l\u2019AF (p<\/em>\u2009=\u2009.000); entre la for\u00e7a explosiva i el g\u00e8nere (p<\/em>\u2009=\u2009.000) i l\u2019AF (p<\/em>\u2009=\u2009.000) (figura 1).<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi mostra una aplicaci\u00f3 a la pr\u00e0ctica d\u2019una s\u00e8rie de proves dissenyades per avaluar en l\u2019\u00e0mbit escolar el nivell de CF relacionada amb la salut i la pr\u00e0ctica d\u2019AF setmanal realitzada. La selecci\u00f3 dels instruments de valoraci\u00f3 proposats en aquest estudi es va basar en criteris de validesa i en la directa influ\u00e8ncia sobre el fet que qualitats com la capacitat aer\u00f2bica, la for\u00e7a muscular o un estat ponderal correcte, poden influir sobre un futur estat de salut (Ruiz-Ariza et al., 2009<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Tenint en consideraci\u00f3 la classificaci\u00f3 de l\u2019OMS (2016) respecte a l\u2019IMC, aquest estudi mostra que el 84.1\u2009% i 91.6\u2009% corresponen a subjectes amb normop\u00e8s, tant en el grup de sedentaris com en el d\u2019actius, una tend\u00e8ncia similar trobada en altres treballs (G\u00e1lvez et al., 2015<\/a>; Murs et al., 2016<\/a>). En relaci\u00f3 amb el nivell de pr\u00e0ctica AF, un alt IMC s\u2019associa significativament (p\u2009\u2264\u2009.001) a nivells inferiors de CF en les diferents proves analitzades (salt horitzontal, agilitat 10×5 m i resist\u00e8ncia cardiorespirat\u00f2ria); en canvi, l\u2019exc\u00e9s de pes \u00e9s un factor que es relaciona amb un increment en la FMP d\u2019ambdues mans (p\u2009\u2264\u2009.001). Aix\u00f2 difereix amb els resultats de Casaj\u00fas et al. (2007)<\/a>, ja que en el present estudi els actius presenten m\u00e9s FPM coincidint amb els treballs de Mora (2014)<\/a> i Latorre et al. (2016)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3
<\/strong>An\u00e0lisi de regressi\u00f3 entre la CF i el nivell de pr\u00e0ctica d’AF ajustat amb les covariables g\u00e8nere i edat.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
An\u00e0lisi de la FPM, velocitat, resist\u00e8ncia i for\u00e7a explosiva d\u2019acord amb el g\u00e8nere, edat i nivell de pr\u00e0ctica d’activitat f\u00edsica<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La relaci\u00f3 del nivell de CF i la pr\u00e0ctica d\u2019AF evidencien difer\u00e8ncies significatives en les proves avaluades, favorables als adolescents actius, tal com succe\u00efa en l\u2019estudi de L\u00f3pez et al. (2016)<\/a>. L\u2019actual estudi confirma que s\u00f3n els subjectes actius els que presenten una millor CF (estimada a trav\u00e9s de la FPM) respecte als sedentaris, exceptuant en la prova de FPM amb la m\u00e0 esquerra, on els subjectes sedentaris presenten m\u00e9s nivells de for\u00e7a, la qual cosa coincideix amb els resultats del treball de Mayorga et al. (2013)<\/a>, i amb els de Torres-Luque et al. (2014)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de la CF relacionada amb el g\u00e8nere confirma que el nivell d\u2019AF \u00e9s superior en els homes en comparaci\u00f3 amb les dones, tend\u00e8ncia que es mant\u00e9 en totes les proves de la bateria ALPHA-Fitness (FPM, salt horitzontal, velocitat-agilitat i resist\u00e8ncia). Tenint en compte que en el test de velocitat fer servir menys temps evidencia millor condici\u00f3 f\u00edsica, s\u2019explica la relaci\u00f3 significativament negativa que mant\u00e9 la velocitat amb el g\u00e8nere, ja que els homes fan servir menys segons en fer la prova que les dones, la qual cosa difereix de l\u2019estudi de Prieto-Benavides et al. (2015)<\/a>. Tamb\u00e9 en tend\u00e8ncia diferent, Garc\u00eda-S\u00e1nchez et al. (2013)<\/a> van trobar que les dones obtenien millor puntuaci\u00f3 en la prova de resist\u00e8ncia aer\u00f2bica (Course Navette).<\/p>\n\n\n\n

Aquestes difer\u00e8ncies de resultats quant a g\u00e8nere coincideixen amb estudis previs on els homes mostren millors nivells de CF en relaci\u00f3 amb la seva AF (Torres-Luque et al., 2014<\/a>; L\u00f3pez et al., 2016<\/a>), tal com succeeix en estudis on es relaciona la CF amb la composici\u00f3 corporal, alimentaci\u00f3 i l\u2019autoconcepte f\u00edsic (Mora, 2014<\/a>; G\u00e1lvez et al., 2015<\/a>), o analitzant individualment cadascuna de les capacitats f\u00edsiques (Pacheco-Herrera et al., 2016<\/a>) per a les quals, seguint la tend\u00e8ncia d\u2019aquest estudi, s\u00f3n els homes els que presenten valors superiors pel que fa a la CF respecte a les dones. Tanmateix, quan es relaciona la CF amb variables com la qualitat de vida (Rosa-Guillam\u00f3n et al., 2016<\/a>) i\/o el benestar emocional (Rosa, et al., 2018<\/a>) les dones obtenen puntuacions m\u00e9s favorables. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de regressi\u00f3 lineal suggereix que els adolescents m\u00e9s actius presenten millors valors en totes les proves de CF analitzades, encara que Cruz i Pino (2004)<\/a> van trobar que els subjectes sedentaris van obtenir millors valors en la prova de FPM. La tend\u00e8ncia determina que els homes obtenen millors valors que les dones. Algunes autories expliquen aquestes difer\u00e8ncies favorables als homes per l\u2019increment de for\u00e7a muscular en relaci\u00f3 amb el pes corporal, m\u00e9s testosterona que en les dones i per la menor coordinaci\u00f3 neuromuscular i la redistribuci\u00f3 del teixit adip\u00f3s en les dones (Pacheco-Herrera et al., 2016<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb l\u2019edat, totes les proves de valoraci\u00f3 de la CF mostren una relaci\u00f3 significativament positiva, favorable als subjectes de m\u00e9s edat, els quals obtenen millors resultats en totes les proves, excepte en la de velocitat, coincidint amb els estudis de diverses autories com s\u00f3n els G\u00e1lvez et al. (2015)<\/a> i Pacheco-Herrera et al. (2016)<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats d\u2019aquesta recerca assenyalen que els escolars de 12 a 16 anys amb un estatus corporal de normop\u00e8s tenen nivells superiors de CF. Aquestes difer\u00e8ncies es mantenen en l\u2019an\u00e0lisi diferenciada per sexe sobretot en les proves que impliquen la dimensi\u00f3 musculoesquel\u00e8tica. D\u2019acord amb l\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica obtinguda, es pot afirmar que la capacitat aer\u00f2bica i la for\u00e7a muscular, principals \u00edndexs de salut, poden exercir un paper protector davant diverses malalties, aix\u00ed com afavorir una millor qualitat de vida. <\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi presenta certes limitacions. En primer lloc, s\u2019ha avaluat la CF amb unes proves extretes d\u2019una bateria de camp que no aporta la mateixa precisi\u00f3 que les mesures dutes a terme en un laboratori. Tanmateix, aquesta bateria ha estat validada internacionalment i s\u2019ha fet servir pr\u00e8viament amb resultats fiables en diferents estudis. En segon lloc, la necessitat tant d\u2019una mostra m\u00e9s \u00e0mplia i homog\u00e8nia respecte al sexe, aix\u00ed com con\u00e8ixer el tipus d\u2019activitat desenvolupada en les hores de pr\u00e0ctica d\u2019AF i el lloc de resid\u00e8ncia dels adolescents, pot aportar molta m\u00e9s informaci\u00f3. Tamb\u00e9 es poden obrir unes perspectives de futur a aquest estudi dissenyant un estudi longitudinal de m\u00e9s durada.<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, es pot concloure que en la societat actual es necessita fomentar programes de l\u2019AF i esportiva a fi de millorar la CF i amb aix\u00f2 l\u2019estatus corporal dels joves. Incrementar les hores d\u2019EF escolar, i dur a terme programes educatius centrats en h\u00e0bits de vida saludables, poden ser mesures eficients per millorar l\u2019estat de salut general.<\/p>\n\n\n\n

Conflicte d\u2019interessos<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les autories manifesten la no-exist\u00e8ncia de cap tipus de conflicte d\u2019interessos.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/strong><\/h2>\n\n\n\n

S\u2019agraeix la col\u00b7laboraci\u00f3 de tots els centres i participants involucrats en aquesta recerca, aix\u00ed com la del Departament de Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3 de la Facultat d\u2019Educaci\u00f3 de la Universitat de Burgos, on JE Moral-Garc\u00eda va realitzar una estada de recerca postdoctoral base d\u2019aquest treball.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019objectiu de l\u2019estudi se centra a con\u00e8ixer el nivell de condici\u00f3 f\u00edsica dels adolescents i l\u2019associaci\u00f3 existent amb la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica, g\u00e8nere i edat. Hi van participar 214 estudiants d\u2019ESO, d\u2019entre 13 i 16 anys. Com a instrument per con\u00e8ixer el nivell d\u2019activitat f\u00edsica setmanal es va emprar l\u2019Adolescent Physical Activity Measure (MVPA) […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":13,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15,15],"tags":[9260,9266,8909,9261,9265,9262,4988,9263,4543,9264],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>","Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>","Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["actividad motriz<\/a>","activitat motriu<\/a>","adolesc\u00e8ncia<\/a>","adolescencia<\/a>","bateria ALPHA<\/a>","bater\u00eda alpha<\/a>","composici\u00f3 corporal<\/a>","composici\u00f3n corporal<\/a>","escola<\/a>","escuela<\/a>"],"unlinked":["actividad motriz<\/span>","activitat motriu<\/span>","adolesc\u00e8ncia<\/span>","adolescencia<\/span>","bateria ALPHA<\/span>","bater\u00eda alpha<\/span>","composici\u00f3 corporal<\/span>","composici\u00f3n corporal<\/span>","escola<\/span>","escuela<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 5 anys ago","modified":"Updated 5 anys ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 29 desembre 2020","modified":"Updated on 8 gener 2021"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 29 desembre 2020 10:01","modified":"Updated on 8 gener 2021 17:09"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7704\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=7704"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7704\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":38794,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7704\/revisions\/38794\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=7704"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=7704"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=7704"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}