{"id":72917,"date":"2026-06-30T20:56:23","date_gmt":"2026-06-30T20:56:23","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=72917"},"modified":"2026-10-01T10:49:25","modified_gmt":"2026-10-01T10:49:25","slug":"ressenya-del-llibre-dejame-ser-la-mujer-que-quiero-ser-narrativas-de-mujeres-sobre-sus-experiencias-de-cancer-cuerpo-y-actividad-fisica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/ressenya-del-llibre-dejame-ser-la-mujer-que-quiero-ser-narrativas-de-mujeres-sobre-sus-experiencias-de-cancer-cuerpo-y-actividad-fisica\/","title":{"rendered":"Ressenya del llibre: Prados Meg\u00edas, M. E., Hern\u00e1ndez Rodr\u00edguez, A. I., Lirola Manzano, M. J. i Cuenca Piqueras, C. (2025). D\u00e9jame ser la mujer que quiero ser. Narrativas de mujeres sobre sus experiencias de c\u00e1ncer, cuerpo y actividad f\u00edsica. Editorial Universitat d\u2019Almeria"},"content":{"rendered":"\n<p>El llibre <em>D\u00e9jame ser la mujer que quiero ser. Narrativas de mujeres sobre sus experiencias de c\u00e1ncer, cuerpo y actividad f\u00edsica <\/em>\u00e9s una investigaci\u00f3 que ajuda a entendre com algunes dones participants en un programa d\u2019exercici f\u00edsic per a supervivents de c\u00e0ncer de mama (Efican) afronten la malaltia amb la inestimable ajuda de les seves xarxes de suport.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019experi\u00e8ncia parteix del projecte Efican, en el qual s\u2019analitza com un programa d\u2019exercicis de for\u00e7a millora la salut f\u00edsica de dones que han superat un c\u00e0ncer. En la seva segona fase, aquest projecte s\u2019amplia amb un estudi qualitatiu d\u2019enfocament biogr\u00e0fic-narratiu (Denzin i Lincoln, 2015; Prados-Meg\u00edas i Rivas, 2017), mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques com els relats biogr\u00e0fics, les entrevistes en profunditat, que elles prefereixen anomenar trobades narratives (S\u00e1nchez i Prados-Meg\u00edas, 2023), i les entrevistes grupals o trobades narratives grupals. En aquests relats, expressen les seves inquietuds, dubtes i resist\u00e8ncies davant el proc\u00e9s de la malaltia. La investigaci\u00f3 biogr\u00e0fic-narrativa suposa una perspectiva m\u00e9s personal i \u00edntima, en la qual es conversa, es reflexiona i es dialoga amb les supervivents de c\u00e0ncer. D\u2019aquesta manera, es duu a terme una investigaci\u00f3 que humanitza, ja que permet con\u00e8ixer la vida de les persones i q\u00fcestionar discursos i pr\u00e0ctiques.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Les investigadores van escoltar atentament les veus de les supervivents i van intentar construir coneixement de manera compartida, com suggereix Clandinin (2013). En aquest proc\u00e9s de m\u00e9s de cinc mesos compartint moments al Laboratori CorpoEDuca-M, van ser conscients d\u2019altres inquietuds que emergien; el treball f\u00edsic era important per millorar la seva salut f\u00edsica, per\u00f2 elles necessitaven explicar com aquesta experi\u00e8ncia travessava els seus cossos i les seves vides, des de l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria fins al tractament m\u00e8dic o les seves pors i preocupacions. A partir de tota la informaci\u00f3 obtinguda van apar\u00e8ixer categories emergents que s\u2019expliquen a cada un dels cap\u00edtols del llibre: el primer titulat <em>Afrontar la enfermedad<\/em>; el segon, <em>La atenci\u00f3n m\u00e9dico-sanitaria<\/em>; el tercer, <em>Redes de apoyo, <\/em>i l\u2019\u00faltim, <em>Sobre el proyecto Efican<\/em>.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>El primer cap\u00edtol del llibre tracta de com les supervivents de c\u00e0ncer afronten la malaltia. S\u2019explica des de com reben la not\u00edcia, els protocols m\u00e8dics i la presa de decisions, fins al diagn\u00f2stic. Elles expressen la necessitat que es cuidin els protocols i que aquests serveixin per acompanyar emocionalment, afectivament i psicol\u00f2gicament les malaltes. Recalquen la import\u00e0ncia de l\u2019empatia i que les persones que treballen en l\u2019\u00e0mbit de la salut s\u00e0piguen escoltar i posar-se al lloc de les pacients. En moments tan vitals com el de la bi\u00f2psia requereixen informaci\u00f3 vera\u00e7 i detallada, aix\u00ed com temps per assimilar-la. Expliquen la necessitat d\u2019una atenci\u00f3 personalitzada, en la qual se\u2019ls expliqui com ser\u00e0 el seu proc\u00e9s, a qu\u00e8 s\u2019enfronten, el nombre d\u2019operacions per les quals hauran de passar, els efectes secundaris dels tractaments o com la caiguda del cabell o la p\u00e8rdua del pit afectaran la seva identitat corporal. Necessiten acceptar la seva nova corpore\u00eftat i que les altres persones tamb\u00e9 ho facin. Reflexionen sobre els c\u00e0nons de bellesa que se\u2019ls imposen, relacionats amb la feminitat i la sensualitat; relaten que l\u2019activitat f\u00edsica els ha ajudat a acceptar els seus cossos i es queixen de les formes estereotipades mitjan\u00e7ant les quals es continua presentant el c\u00e0ncer. Com conclouen les autores: \u201cEls seus testimonis parlen d\u2019aprendre a ser dona i per a aix\u00f2 cal esborrar la imatge que socialment s\u2019imposa de ser una superdona\u201d (p. 74).<\/p>\n\n\n\n<p>Al segon cap\u00edtol es parla de l\u2019atenci\u00f3 medicosanit\u00e0ria, per\u00f2 centrant-se en la relaci\u00f3 entre la pacient i l\u2019equip professional. En el moment del diagn\u00f2stic les dones entrevistades troben a faltar m\u00e9s humanitat i empatia per part dels que treballen en l\u2019\u00e0mbit sanitari, ja que solen proporcionar la informaci\u00f3 amb fredor i elles solen percebre dist\u00e0ncia en un moment de tanta incertesa. Passen molt temps esperant, per\u00f2 poc temps sent ateses, i reben una informaci\u00f3 escassa sobre els tractaments. Reclamen espais m\u00e9s acollidors que els permetin sentir la seva vulnerabilitat, por i solitud d\u2019una manera m\u00e9s amable. Una vegada acabada la quimioter\u00e0pia se senten abandonades, ja que no hi ha un acompanyament en un moment que sol comportar algunes seq\u00fceles. Valoren la professionalitat del personal sanitari, alhora que reivindiquen m\u00e9s personal en oncologia i equips multidisciplinaris que incloguin ter\u00e0pies complement\u00e0ries, suport psicol\u00f2gic i social, orientaci\u00f3 laboral i professionals de l\u2019activitat f\u00edsica, la fisioter\u00e0pia i la nutrici\u00f3. Estudis com el de Ram\u00edrez et al. (2017) han demostrat l\u2019efic\u00e0cia de l\u2019exercici f\u00edsic en la recuperaci\u00f3 del c\u00e0ncer de mama. Les dones entrevistades recalquen la necessitat de comptar amb personal qualificat que les orienti en la millora de la salut mitjan\u00e7ant l\u2019activitat f\u00edsica i subratllen que no n\u2019hi ha prou amb lliurar un fullet amb exercicis.<\/p>\n\n\n\n<p>El valor de les xarxes de suport s\u2019explica al tercer cap\u00edtol. Per a elles, es redueixen a la parella, els progenitors i els fills i filles. Aquestes xarxes de vegades protegeixen i d\u2019altres sobreprotegeixen, en ambdues direccions: elles reconeixen que intenten evitar el sofriment a les seves fam\u00edlies i es tornen m\u00e9s flexibles i permissives amb els seus fills. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha xarxes fora de la fam\u00edlia. Una d\u2019elles explica: \u201cLes amistats s\u00f3n importants perqu\u00e8 te n\u2019adones amb qui comptes\u201d (p. 99). D\u2019altres assenyalen que el c\u00e0ncer les ha fet m\u00e9s selectives: \u201cNo vull ning\u00fa a la meva vida que em resti\u201d (p. 99), perqu\u00e8 han hagut d\u2019escoltar comentaris inapropiats: \u201cDe sobte, tots en saben m\u00e9s que tu de c\u00e0ncer, i aix\u00f2 que l\u2019est\u00e0s patint en la pr\u00f2pia pell. Les persones solen fer comentaris que et fan mal com ara \u2018Ja veur\u00e0s com et cures, avui dia s\u2019ha avan\u00e7at molt (&#8230;)\u2019 o, \u2018No et preocupis, que tot sortir\u00e0 b\u00e9\u2019, quan, en realitat, ning\u00fa no ho sap i, menys encara tu, que l\u2019est\u00e0s vivint. Aquestes persones a mi em resten, no les vull al meu costat\u201d (p. 100).<\/p>\n\n\n\n<p>En l\u2019\u00faltim dels apartats les dones entrevistades parlen del projecte Efican i aprecien que \u201cel valor del programa sorgeix de l\u2019escolta atenta d\u2019all\u00f2 que les dones han viscut\u201d (p. 108). Les millores que han obtingut van m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019all\u00f2 f\u00edsic, tot i que reconeixen que \u201chauria de ser m\u00e9s ampli en el tipus de pr\u00e0ctiques, no nom\u00e9s basades en exercicis de for\u00e7a del tren superior, sin\u00f3 que incloguessin altres propostes de moviment i entrenament\u201d (p. 112). El programa ha suposat una ajuda important a la seva recuperaci\u00f3 i per a instaurar rutines d\u2019autocura i, a trav\u00e9s seu, s\u2019han generat xarxes de suport amb dones en situacions similars. Tot plegat suggereix que, en aquest proc\u00e9s, les dones s\u2019han empoderat i reclamen diferents aspectes, com la millora de la qualitat de l\u2019atenci\u00f3 psicosocial. Tota aquesta investigaci\u00f3 s\u2019ha cuinat a foc lent, amb molta cura, i aix\u00f2 es pot observar en les seves reflexions, en les quals es sorprenen que les investigadores hagin considerat que les seves paraules eren interessants, i s\u2019han sentit compreses i satisfetes.&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El llibre D\u00e9jame ser la mujer que quiero ser. Narrativas de mujeres sobre sus experiencias de c\u00e1ncer, cuerpo y actividad f\u00edsica \u00e9s una investigaci\u00f3 que ajuda a entendre com algunes dones participants en un programa d\u2019exercici f\u00edsic per a supervivents de c\u00e0ncer de mama (Efican) afronten la malaltia amb la inestimable ajuda de les seves [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[10256],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/ressenya-bibliografica\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">Ressenya bibliogr\u00e0fica<\/a>"],"unlinked":["<span class=\"advgb-post-tax-term\">Ressenya bibliogr\u00e0fica<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 mesos ago","modified":"Updated 2 setmanes ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 juny 2026","modified":"Updated on 1 octubre 2026"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 juny 2026 20:56","modified":"Updated on 1 octubre 2026 10:49"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/72917\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=72917"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/72917\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":73970,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/72917\/revisions\/73970\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=72917"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=72917"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=72917"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}