{"id":72911,"date":"2026-06-30T20:52:41","date_gmt":"2026-06-30T20:52:41","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=72911"},"modified":"2026-09-29T17:37:34","modified_gmt":"2026-09-29T17:37:34","slug":"deteccio-del-llindar-electromiografic-en-musculs-flexors-dels-dits-mitjancant-proves-basades-en-contraccions-isometriques-intermitents","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/deteccio-del-llindar-electromiografic-en-musculs-flexors-dels-dits-mitjancant-proves-basades-en-contraccions-isometriques-intermitents\/","title":{"rendered":"Detecci\u00f3 del llindar electromiogr\u00e0fic en m\u00fasculs flexors dels dits mitjan\u00e7ant proves basades en contraccions isom\u00e8triques intermitents"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El llindar electromiogr\u00e0fic (EMGu) \u00e9s la intensitat relativa d\u2019exercici en la qual s\u2019observa un increment no lineal de l\u2019activitat electromiogr\u00e0fica (EMG). Aquest nom\u00e9s s\u2019ha detectat en m\u00fasculs mono- i biarticulars de l\u2019extremitat inferior, per\u00f2 no en m\u00fasculs poliarticulars. Els tests de contraccions isom\u00e8triques intermitents (TCII) poden facilitar la detecci\u00f3 de l\u2019EMGu; no obstant aix\u00f2, els descansos curts entre s\u00e8ries proposats poden condicionar l\u2019esmentada detecci\u00f3. Els nostres objectius van ser (1) explorar la detecci\u00f3 de l\u2019EMGu en m\u00fasculs poliarticulars de l\u2019extremitat superior, com el flexor digital profund (FDP) i superficial (FDS) mitjan\u00e7ant un TCII amb un descans entre s\u00e8ries curt (30 s) (C-TCII), i (2) comparar els resultats del C-TCII amb els obtinguts mitjan\u00e7ant un protocol amb descansos llargs (120 s) (L-TCII). Deu participants (24.49 \u00b1 4.04 anys) van fer ambd\u00f3s protocols i es va registrar l\u2019EMG de l\u2019FDP i de l\u2019FDS i la for\u00e7a aplicada. Es va determinar l\u2019EMGu obtingut en els dos tests per a ambd\u00f3s m\u00fasculs, aix\u00ed com la intensitat i els nivells de for\u00e7a assolits al final de cada test. El protocol L-TCII va facilitar la detecci\u00f3 de l\u2019EMGu en m\u00e9s participants (6 de 10). Aix\u00ed mateix, aquest protocol va facilitar que els participants acabessin el test exercint una for\u00e7a absoluta m\u00e9s gran i completant un nombre m\u00e9s elevat de s\u00e8ries. Els nostres resultats mostren dificultats per detectar l\u2019EMGu en l\u2019FDS i l\u2019FDP mitjan\u00e7ant protocols TCII, per\u00f2 tamb\u00e9 indiquen que allargar els temps de descans entre s\u00e8ries pot facilitar-ne la detecci\u00f3, possiblement en poder fer una for\u00e7a m\u00e9s gran en l\u2019\u00faltima s\u00e8rie. <\/p>\n\n\n\n

Paraules clau: <\/strong>activitat electromiogr\u00e0fica, adults, for\u00e7a isom\u00e8trica, musculatura poliarticular, test incremental intermitent  <\/p>\n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La detecci\u00f3 de llindars fisiol\u00f2gics permet identificar canvis en la tend\u00e8ncia del comportament biol\u00f2gic de l\u2019organisme. Per aix\u00f2 s\u2019han convertit en una eina fonamental per a la planificaci\u00f3 i el control de l\u2019entrenament f\u00edsic. Tradicionalment, la detecci\u00f3 de llindars fisiol\u00f2gics s\u2019ha focalitzat en aspectes sist\u00e8mics o metab\u00f2lics, per\u00f2 hi ha pocs estudis que s\u2019hagin centrat a buscar llindars relacionats amb l\u2019activitat electromiogr\u00e0fica muscular (EMG) (Ertl et al., 2016).<\/p>\n\n\n\n

S\u2019ha suggerit que l\u2019EMG en tests incrementals segueix un patr\u00f3 de creixement exponencial (Iannetta et al., 2017) on l\u2019increment no lineal correspondria a un increment en el reclutament d\u2019unitats motrius (UM) de llindar alt (Ertl et al., 2016; Hug et al., 2006b; Luc\u00eda et al., el 1999; Moritani i DeVries, 1978). Segons el \u201cprincipi de la mida\u201d (Henneman et al., 1965), el reclutament del tipus de fibres musculars dep\u00e8n de la intensitat de la contracci\u00f3 muscular (i.e., for\u00e7a aplicada). En contraccions musculars de baixa intensitat predomina el reclutament de fibres tipus I (UM m\u00e9s petites i amb un llindar d\u2019activaci\u00f3 m\u00e9s baix), mentre que en intensitats m\u00e9s altes s\u2019incorpora el reclutament de fibres tipus II (UM m\u00e9s grans i amb un llindar d\u2019activaci\u00f3 m\u00e9s alt) per satisfer les demandes de for\u00e7a (Cornett et al., 2000). Seguint aquest raonament, es va definir el llindar electromiogr\u00e0fic (EMGu) com la intensitat relativa d\u2019exercici en la qual s\u2019observa un increment no lineal (i.e., increment del pendent en una corba de creixement exponencial) de l\u2019activitat EMG (Luc\u00eda et al., 1999). Aix\u00ed, la detecci\u00f3 de l\u2019EMGu ens permetria identificar la magnitud de la for\u00e7a en la qual un individu comen\u00e7aria a reclutar fibres musculars tipus II de manera rellevant.<\/p>\n\n\n\n

Tot i aix\u00ed, en estimar l\u2019EMGu s\u2019ha de considerar que la seva identificaci\u00f3 es pot veure influ\u00efda per diferents factors fisiol\u00f2gics, entre ells la fatiga muscular (Woods et al., 2019), la qual pot causar ajustaments en el senyal d\u2019activaci\u00f3 muscular, reduir la capacitat de producci\u00f3 de for\u00e7a i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, afectar els patrons d\u2019activaci\u00f3 neuromuscular al llarg de l\u2019exercici (Enoka i Duchateau, 2016). D\u2019aquesta manera, encara que l\u2019EMGu ha estat identificat amb \u00e8xit a la musculatura de l\u2019extremitat inferior durant proves cont\u00ednues incrementals en cicloerg\u00f2metre, per exemple, en el vast lateral (Moritani i DeVries, 1978; Viitasalo et al., 1985), la fatiga assolida al llarg d\u2019un test incremental continu podria impedir a l\u2019executant d\u2019arribar a valors de for\u00e7a en els quals la participaci\u00f3 de fibres tipus II s\u2019incrementi prou o podria alterar el ritme de l\u2019increment en el reclutament de fibres tipus II, dificultant aix\u00ed la manifestaci\u00f3 de l\u2019EMGu. Per solucionar aquest problema, s\u2019ha proposat l\u2019\u00fas d\u2019un test basat en contraccions isom\u00e8triques intermitents (TCII) (Woods et al., 2019). Aix\u00ed, en estudis previs, aquest protocol va permetre assolir m\u00e9s valors de for\u00e7a relativa aplicada en comparaci\u00f3 amb protocols continus incrementals (Long et al., 2017; Pitt et al., 2015), facilitant la detecci\u00f3 de l\u2019EMGu (Woods et al., 2019).<\/p>\n\n\n\n

Malgrat els avantatges que presenten els TCII per a la detecci\u00f3 de l\u2019EMGu, aquests nom\u00e9s s\u2019han aplicat en m\u00fasculs monoarticulars i biarticulars de l\u2019extremitat inferior (De Ruiter et al., 2016; Woods et al., 2019, 2020), fet pel qual es desconeix la seva capacitat per detectar l\u2019EMGu en m\u00fasculs de l\u2019extremitat superior i\/o poliarticulars. A m\u00e9s, el temps de rep\u00f2s habitual entre s\u00e8ries del TCII (t\u00edpicament 30 s) podria ser insuficient i alguns autors suggereixen que incrementar-lo milloraria la sensibilitat de detecci\u00f3 del llindar (De Ruiter et al., 2016; Woods et al., 2019).<\/p>\n\n\n\n

Millorar els processos de detecci\u00f3 de l\u2019EMGu i explorar la seva potencial aplicaci\u00f3 en la musculatura de l\u2019extremitat superior podria suposar un aven\u00e7 en l\u2019estudi dels llindars electromiogr\u00e0fics, especialment en la musculatura encarregada de la prensi\u00f3 manual, ja que constitueix una habilitat altament reprodu\u00efble, de f\u00e0cil implementaci\u00f3 experimental i \u00e0mpliament utilitzada en l\u2019\u00e0mbit cl\u00ednic. Aix\u00ed mateix, aquests aven\u00e7os podrien ajudar a millorar les aplicacions pr\u00e0ctiques de l\u2019EMGu. En l\u2019\u00e0mbit cl\u00ednic, podria ser utilitzat per al diagn\u00f2stic de desordres neuromusculars, ja que l\u2019aparici\u00f3 primerenca de l\u2019EMGu en un test TCII podria reflectir una necessitat anticipada de reclutament de fibres tipus II, la qual cosa indicaria alteracions en l\u2019efici\u00e8ncia del sistema neuromuscular (Voet et al., 2022). Aix\u00ed mateix, en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019entrenament f\u00edsic, l\u2019EMGu es podria utilitzar per a la prescripci\u00f3 d\u2019intensitats d\u2019entrenament i per a la identificaci\u00f3 d\u2019adaptacions neuromusculars, proporcionant un marcador funcional complementari als llindars metab\u00f2lics tradicionals (Voet et al., 2022).<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, els objectius d\u2019aquest estudi de car\u00e0cter metodol\u00f2gic i exploratori, van ser: (1) aplicar el protocol TCII per detectar l\u2019EMGu en musculatura poliarticular d\u2019extremitats superiors, concretament en els m\u00fasculs flexor digital profund (FDP) i flexor digital superficial (FDS); i (2) comparar la capacitat de detecci\u00f3 de l\u2019EMGu en els m\u00fasculs FDS i FDP utilitzant el protocol TCII amb temps de descans entre s\u00e8ries de 30 s (protocol TCII curt, C-TCII) i amb temps de descans de 120 s (protocol TCII llarg, L-TCII).<\/p>\n\n\n\n

M\u00e8tode<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Deu participants masculins, sans i f\u00edsicament actius van participar en l\u2019estudi (edat = 24.49 \u00b1 4.04  anys; estatura = 175.09 \u00b1 5.22 cm; massa corporal = 74.16 \u00b1 7.06 kg). L\u2019estudi va ser aprovat pel Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica per a Recerques Cl\u00edniques del Consell Catal\u00e0 de l\u2019Esport (02\/CEICGC\/2021). Tots els participants van rebre informaci\u00f3 detallada sobre els objectius, procediments, riscos i beneficis de l\u2019estudi abans de firmar el consentiment informat per escrit.<\/p>\n\n\n\n

Protocol experimental <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Cada participant va fer dues sessions experimentals diferents, aleatoritzades i sense contrabalanceig. Les sessions van estar separades per un m\u00ednim de 72 h i per un m\u00e0xim de dues setmanes per garantir una recuperaci\u00f3 muscular suficient (Figura 1). Una de les sessions tenia per objectiu avaluar l\u2019EMGu utilitzant el C-TCII, i l\u2019altra, avaluar l\u2019EMGu mitjan\u00e7ant el L-TCII. Cada sessi\u00f3 inclo\u00efa a l\u2019inici un escalfament protocol\u00b7litzat i una prova de contracci\u00f3 volunt\u00e0ria m\u00e0xima (CMV). Addicionalment, en la primera sessi\u00f3 es van registrar l\u2019estatura i la massa corporal de cada participant. Es va sol\u00b7licitar als participants que s\u2019abstinguessin de consumir caf\u00e8 i productes amb cafe\u00efna el dia de realitzaci\u00f3 de la prova i que evitessin entrenar durant les 24 hores pr\u00e8vies.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Esquema del protocol experimental<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Nota. <\/em>CMV = contracci\u00f3 m\u00e0xima volunt\u00e0ria, C-TCII = test de contraccions isom\u00e8triques intermitents amb descansos curts de 30 s entre s\u00e8ries, L-TCII: test de contraccions isom\u00e8triques intermitents amb descansos llargs de 120 s entre s\u00e8ries.<\/p>\n\n\n\n

Protocols d\u2019exercici <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Tots els protocols es van dur a terme mitjan\u00e7ant contraccions isom\u00e8triques dels flexors dels dits i utilitzant un erg\u00f2metre espec\u00edfic per a aquest estudi, similar a l\u2019estructura utilitzada per Philippe et al. (2012) (Figura 2). Abans de fer les proves, els participants s\u2019asseien lateralment al costat de l\u2019erg\u00f2metre i s\u2019ajustava l\u2019altura de la presa per estandarditzar la seva posici\u00f3, aproximadament: espatlla en abducci\u00f3 glenohumeral de 90\u00b0 i adducci\u00f3 horitzontal de 60\u00b0, amb una flexi\u00f3 del colze de 90\u00b0 (Figura 2). La m\u00e0 dominant, autodeclarada pel participant (Scharoun i Bryden, 2014), subjectava la presa amb una agafada espec\u00edfica habitualment denominada semiarqueig o crimp<\/em> (Ferrer-Uris et al., 2023): articulaci\u00f3 interfal\u00e0ngica proximal flexionada a 90\u00b0, articulaci\u00f3 interfal\u00e0ngica distal en extensi\u00f3 o hiperextensi\u00f3, articulaci\u00f3 metacarpofal\u00e0ngica en posici\u00f3 neutra o lleugerament flexionada i sense la participaci\u00f3 del dit polze. El bra\u00e7 no avaluat es va col\u00b7locar sota de la taula on estava situat l\u2019erg\u00f2metre. En tots els protocols es va proporcionar motivaci\u00f3 verbal als participants (McNair et al., 1996).<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Erg\u00f2metre utilitzat i posici\u00f3 corporal del\/la participant<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Nota. <\/em>1 = marc d\u2019alumini ajustable, 2 = galga extensiom\u00e8trica, 3 = presa de fusta, 4 = temporitzador, 5 = estructura de suport vertical d\u2019alumini.<\/p>\n\n\n\n

Test de contracci\u00f3 m\u00e0xima volunt\u00e0ria<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Tots els participants van fer dos intents del test de CMV amb un interval de descans de 2 minuts. En cada intent, es demanava als participants que fessin la m\u00e0xima for\u00e7a possible de flexi\u00f3 de dits sense perdre la posici\u00f3 establerta, incrementant la for\u00e7a de manera progressiva i mantenint el seu m\u00e0xim durant 5 s. El valor m\u00e9s alt de la corba de for\u00e7a suavitzada (vegeu la subsecci\u00f3 \u201cReducci\u00f3 de dades i determinaci\u00f3 de l\u2019EMGu\u201d) es va considerar representatiu de la for\u00e7a isom\u00e8trica m\u00e0xima de la sessi\u00f3 (CMVC-TCII <\/sub>i CMVL-TCII<\/sub>) i es va utilitzar per calcular les intensitats relatives en el C-TCII i el L-TCII. <\/p>\n\n\n\n

Test de contraccions isom\u00e8triques intermitents amb descans curt i llarg<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

El protocol TCII, descrit per Woods et al. (2019), va servir de base per al disseny del C-TCII i el L-TCII. Ambd\u00f3s tests consistien en fer s\u00e8ries de cinc contraccions isom\u00e8triques de 5 s de durada amb un descans de 3 s entre contraccions. Ambd\u00f3s protocols iniciaven la prova a una intensitat del 25 % del CMVC-TCII <\/sub>i del CMVL-TCII<\/sub> i en cada s\u00e8rie la for\u00e7a sol\u00b7licitada s\u2019incrementava un 3 %. La difer\u00e8ncia entre els dos tests es trobava en el temps de descans entre s\u00e8ries: 30 s per al C-TCII i 120 s per al L-TCII. La prova finalitzava quan el participant no assolia la for\u00e7a requerida en tres de les cinc contraccions de la s\u00e8rie. Durant els intervals de descans entre contraccions d\u2019una mateixa s\u00e8rie, es va indicar als participants que mantinguessin la posici\u00f3 en l\u2019agafament sense exercir for\u00e7a. En els descansos entre s\u00e8ries es va demanar als participants que descansessin el bra\u00e7 sobre les cames amb el palmell de la m\u00e0 cap a dalt. Els participants rebien retroalimentaci\u00f3 visual de la for\u00e7a exercida en temps real, aix\u00ed com retroalimentaci\u00f3 visual i auditiva dels temps de contracci\u00f3 i descans durant ambd\u00f3s protocols. <\/p>\n\n\n\n

Obtenci\u00f3 de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La for\u00e7a exercida en cada contracci\u00f3 es va registrar durant totes les proves mitjan\u00e7ant una galga extensiom\u00e8trica (SB1000, Biometrics Ltd, Newport, UK). De manera simult\u00e0nia, l\u2019electromiografia de superf\u00edcie (EMG) es va registrar utilitzant el\u00e8ctrodes de superf\u00edcie bipolars d\u2019Ag-AgCl (10 mm de di\u00e0metre, 20 mm de dist\u00e0ncia entre centres) (SX230, Biometrics Ltd, Newport, UK). Aquests es van fixar sobre els m\u00fasculs flexor digital profund (FDP) i flexor digital superficial (FDS), seguint el procediment de col\u00b7locaci\u00f3 dels el\u00e8ctrodes descrit per Ferrer-Uris et al. (2023).<\/p>\n\n\n\n

Les dades de for\u00e7a i l\u2019EMG es van registrar de manera sincronitzada amb una freq\u00fc\u00e8ncia de mostratge de 1000 Hz mitjan\u00e7ant el mateix sistema d\u2019adquisici\u00f3 de dades (DataLink DLK 900, Biometrics Ltd, Newport, UK).<\/p>\n\n\n\n

Reducci\u00f3 de dades i determinaci\u00f3 de l\u2019EMGu<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els senyals crus obtinguts de les dades de for\u00e7a i de l\u2019EMG es van netejar mitjan\u00e7ant un filtre Butterworth de quart ordre de pas amb una freq\u00fc\u00e8ncia de tall de 20 Hz i un filtre Butterworth de quart ordre de pas de banda amb un rang de 20 a 450 Hz, respectivament.<\/p>\n\n\n\n

Un cop filtrades, les dades de for\u00e7a obtingudes durant cada intent de CMV es van suavitzar mitjan\u00e7ant una mitjana de finestra m\u00f2bil recursiva de 500 ms. Dels dos intents de cada sessi\u00f3, es va considerar el valor m\u00e9s alt com el m\u00e0xim (CMVC-TCII <\/sub>i CMVL-TCII<\/sub>). En el cas dels tests C-TCII i L-TCII, es va utilitzar el senyal de for\u00e7a filtrada per identificar l\u2019inici i el final de cada contracci\u00f3 i comprovar que el participant realitz\u00e9s la for\u00e7a requerida. El punt d\u2019inici de cada contracci\u00f3 es va definir com el moment en qu\u00e8 la for\u00e7a va superar el 12.5\u2006% de la for\u00e7a m\u00e0xima (CMVC-TCII <\/sub>i CMVL-TCII<\/sub>), mentre que el seu acabament es va determinar com el moment en qu\u00e8 la producci\u00f3 de for\u00e7a va caure per sota d\u2019aquest 12.5\u2006%. Les contraccions que no complien aquestes condicions d\u2019inici i final van ser eliminades de les an\u00e0lisis subseg\u00fcents. Per determinar l\u2019EMGu, nom\u00e9s es van utilitzar les s\u00e8ries completades (com a m\u00ednim, 3 contraccions havien d\u2019assolir i mantenir durant 3 s el percentatge de CMVrequerit en cada s\u00e8rie). A m\u00e9s, de l\u2019\u00faltima s\u00e8rie completada en cada protocol (C-TCII i L-TCII) es van calcular les seg\u00fcents variables: (1) el %CMV assolit (%CMVC-TCII <\/sub>i %CMVL-TCII<\/sub>) i (2) la mitjana aritm\u00e8tica de la for\u00e7a exercida en les contraccions v\u00e0lides, variable denominada \u201cfor\u00e7a final\u201d (x\u0304_FFC-TCII <\/sub>i x\u0304_FFL-TCII<\/sub>).<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019EMG de cada m\u00fascul durant ambd\u00f3s TCII, a partir del senyal filtrat es va calcular el valor d\u2019amplitud del senyal mitjan\u00e7ant l\u2019arrel de la mitjana quadr\u00e0tica (root mean square<\/em> o (EMGRMS<\/sub>) de cada contracci\u00f3. Concretament, l\u2019EMGRMS<\/sub> es va calcular per a cada contracci\u00f3 i dins d\u2019una finestra de 2 s que corresponia a l\u2019interval de temps en qu\u00e8 la for\u00e7a mitjana de la contracci\u00f3 era m\u00e9s propera a la intensitat de la for\u00e7a requerida. A continuaci\u00f3, es va comprovar que les cinc contraccions corresponents a una mateixa s\u00e8rie presentessin nivells similars d\u2019EMGRMS<\/sub>. Per a aix\u00f2, es va calcular el nombre de desviacions est\u00e0ndard (SD) en el qual el valor d\u2019EMGRMS<\/sub> de cada contracci\u00f3 s\u2019allunyava respecte a la mitjana de les altres quatre contraccions de la s\u00e8rie. Les contraccions l\u2019EMGRMS<\/sub> de les quals superava \u00b1 3 SD es van eliminar. A continuaci\u00f3, es va calcular la mitjana de l\u2019EMGRMS<\/sub> de les contraccions conservades de cada s\u00e8rie (x\u0304_EMGRMS<\/sub>) (Woods et al., 2019).<\/p>\n\n\n\n

Finalment, per identificar l\u2019EMGu dels FDS i els FDP de cada participant i protocol (FDS-EMGuC-TCII<\/sub>, FDP-EMGuC-TCII<\/sub>, FDS-EMGuL-TCII<\/sub>, i FDP-EMGuL-TCII<\/sub>)(Figura 3), es va fer un gr\u00e0fic de dispersi\u00f3 relacionant les dades de x\u0304_EMGRMS<\/sub> amb les de la intensitat de l\u2019exercici (percentatge de for\u00e7a m\u00e0xima requerit). Amb aquestes dades es va aplicar un model de regressi\u00f3 lineal bisegmental (Hug et al., 2006a; Luc\u00eda et al., el 1999; Woods et al., 2019). L\u2019EMGu es va definir com el percentatge de la CMV (coordenada x) en qu\u00e8 es trobava la intersecci\u00f3 de les dues regressions lineals. At\u00e8s que el valor del punt d\u2019intersecci\u00f3 bisegmental sempre resulta d\u2019un c\u00e0lcul matem\u00e0tic i no t\u00e9 perqu\u00e8 coincidir amb cap valor mesurat, es va establir com a criteri per acceptar un valor de EMGu que almenys un valor mesurat pertanyent a la segona regressi\u00f3 (de pendent tamb\u00e9 positiu per\u00f2 m\u00e9s pronunciat), havia de superar la l\u00ednia extrapolada (valors calculats) de la primera regressi\u00f3 en +3 SD (Woods et al., 2019). En cas que no es compl\u00eds aquesta condici\u00f3 o que les dades no presentessin un ajustament adequat a una funci\u00f3 bisegmental, es va considerar nul\u00b7la la identificaci\u00f3 de l\u2019EMGu.  <\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Procediment de determinaci\u00f3 del llindar electromiogr\u00e0fic (EMGu)<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Nota. <\/em>L\u2019EMGu es va definir com la intersecci\u00f3 de les dues regressions lineals obtingudes a partir de la relaci\u00f3 entre la intensitat relativa de la for\u00e7a requerida (expressada com a percentatge de la contracci\u00f3 m\u00e0xima volunt\u00e0ria, %CMV) i l\u2019activitat electromiogr\u00e0fica muscular (EMG) (expressada mitjan\u00e7ant l\u2019arrel de la mitjana quadr\u00e0tica [root mean square<\/em>, EMGRMS<\/sub>]). En aquest exemple il\u00b7lustratiu de les dades d\u2019un participant, les creus representen els valors d\u2019EMGRMS<\/sub> de cada contracci\u00f3, en verd, els valors v\u00e0lids, i en vermell, els no v\u00e0lids (es van considerar no v\u00e0lids quan l\u2019EMGRMS<\/sub> excedia \u00b1 3 SD la mitjana de les contraccions d\u2019una mateixa intensitat relativa de for\u00e7a). Cada punt negre, x\u0304_EMGRMS<\/sub>, correspon a la mitjana de l\u2019EMGRMS<\/sub> de totes les contraccions d\u2019una mateixa intensitat relativa.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En primer lloc, es van comparar el CMVC-TCII <\/sub>i el CMVL-TCII<\/sub> mitjan\u00e7ant una prova t<\/em> per a mostres acoblades per comprovar que les condicions inicials de for\u00e7a entre les dues sessions fossin similars. Tamb\u00e9 es van comparar, mitjan\u00e7ant una prova t<\/em> per a mostres acoblades, les variables %CMVC-TCII <\/sub>i %CMVL-TCII<\/sub> aix\u00ed com x\u0304_FFC-TCII <\/sub>i x\u0304_FFL-TCII<\/sub>, per determinar l\u2019efecte general del temps de recuperaci\u00f3 entre s\u00e8ries sobre la intensitat i for\u00e7a absoluta assolides al final de les proves. Despr\u00e9s, es va procedir a comparar la detecci\u00f3 de l\u2019EMGu per a cada m\u00fascul i protocol. A causa de la baixa taxa de detecci\u00f3 aconseguida, es va fer una comparaci\u00f3 descriptiva entre els valors de l\u2019EMGu a C-TCII i a L-TCII. Quan no es detectava l\u2019EMGu, es feia una an\u00e0lisi qualitativa del perfil obtingut amb el model de regressi\u00f3 lineal bisegmental per intentar determinar les causes de la no-detecci\u00f3. Abans de fer qualsevol prova t<\/em> de mostres acoblades, es va explorar la normalitat de les dades mitjan\u00e7ant la prova de Shapiro-Wilk i l\u2019exploraci\u00f3 dels gr\u00e0fics Q-Q. Es va establir un nivell de significaci\u00f3 de p.<\/em> \u2264 .05 per a totes les comparacions i la mida de l\u2019efecte de les proves t<\/em> es va calcular mitjan\u00e7ant la d<\/em> de Cohen (Cohen, 2013). Totes les an\u00e0lisis estad\u00edstiques es van fer utilitzant JASP v. 0.19.3 (JASP Team, 2025).<\/p>\n\n\n\n

Resultats <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Resultats de for\u00e7a <\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els valors de for\u00e7a m\u00e0xima obtinguts a l\u2019inici de la sessi\u00f3, CMVC-TCII <\/sub>i CMVL-TCII, <\/sub>no van presentar difer\u00e8ncies significatives(t<\/em>(9) <\/sub>= \u20130.139; p<\/em> = .892), cosa que suggereix l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019un efecte d\u2019aprenentatge o de canvis significatius en la capacitat contr\u00e0ctil dels flexors dels dits dels participants durant el temps transcorregut entre sessions. En comparar els valors assolits al final d\u2019ambd\u00f3s protocols, es va observar que el protocol L-TCII va permetre als participants assolir intensitats relatives i nivells de for\u00e7a aplicada m\u00e9s elevats: %CMVC-TCII <\/sub>en comparaci\u00f3 amb %CMVL-TCII <\/sub>(t<\/em>(9) <\/sub>= \u20133.025; p <\/em>= .014; IC = (\u201311.535)-(\u20131.665); d<\/em> = 0.957) i x\u0304_FFC-TCII <\/sub>en comparaci\u00f3 amb x\u0304_FFL-TCII<\/sub> (t<\/em>(9) <\/sub>= \u20132.741; p <\/em>= .023; IC: (\u201355.277)-(\u20135.287); d<\/em> = \u20130.867) (Taula 1 i Figura 4).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Nombre de llindars electromiogr\u00e0fics (EMGu) detectats per protocol i m\u00fascul, i valors mitjans i desviaci\u00f3 est\u00e0ndard de l\u2019EMGu, de la contracci\u00f3 m\u00e0xima volunt\u00e0ria (CMV) de la sessi\u00f3 i dels valors de for\u00e7a assolits en l\u2019\u00faltima s\u00e8rie de la prova<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Valors individuals (marcadors i l\u00ednies de colors) i mitjana i desviaci\u00f3 est\u00e0ndard de la mostra (barra i barra d\u2019error) del valor relatiu de contracci\u00f3 m\u00e0xima volunt\u00e0ria (%CMV) en l\u2019\u00faltima s\u00e8rie del protocol de contraccions isom\u00e8triques intermitents amb descansos curts entre s\u00e8ries (30 s; C-TCII) i amb descansos llargs entre s\u00e8ries (120 s; L-TCII) <\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Resultats de l\u2019EMGu<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Durant el proc\u00e9s de detecci\u00f3 dels diferents EMGu, es va eliminar el 9.4 % de les contraccions realitzades per no complir els criteris d\u2019inclusi\u00f3 pr\u00e8viament establerts. Mitjan\u00e7ant el protocol C-TCII \u00fanicament es va identificar l\u2019FDS-EMGuC-TCII<\/sub> en 2 participants, mentre que el protocol L-TCII va permetre detectar l\u2019FDS-EMGuL-TCII<\/sub> i l\u2019FDP-EMGuL-TCII<\/sub> en 4 i 2 participants, respectivament (Taula 1). En els dos casos en els quals es va detectar l\u2019FDS-EMGuC-TCII<\/sub> tamb\u00e9 es va identificar l\u2019FDS-EMGuL-TCII<\/sub>, i es van obtenir valors de l\u2019EMGu similars entre protocols (Taula 2). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Valors del llindar electromiogr\u00e0fic (EMGu) dels participants en els quals es va detectar expressats com a percentatge de la contracci\u00f3 m\u00e0xima volunt\u00e0ria, i protocol de detecci\u00f3 <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En el protocol C-TCII, considerant conjuntament els perfils de les regressions lineals de l\u2019FDP i l\u2019FDS en els quals no es va detectar l\u2019EMGu, el 50 % va presentar un punt d\u2019inflexi\u00f3 al final de la prova despr\u00e9s del qual el pendent va canviar de positiu a negatiu, sense que cap punt de la segona regressi\u00f3 descendent super\u00e9s la l\u00ednia extrapolada de la primera regressi\u00f3 en \u20133SD. En canvi, en el protocol L-TCII i considerant conjuntament els perfils de les regressions lineals de l\u2019FDP i l\u2019FDS en els quals no es va detectar l\u2019EMGu, el 43 % va mostrar un punt d\u2019inflexi\u00f3 en el qual el pendent de la segona regressi\u00f3 era superior al de la primera, per\u00f2 cap punt de la segona regressi\u00f3 no superava la l\u00ednia extrapolada de la primera regressi\u00f3 en +3SD (i.e., la regressi\u00f3 presentava un increment en el segon pendent, per\u00f2 no prou pronunciat). <\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats del nostre estudi van evidenciar dificultats per poder detectar l\u2019EMGu mitjan\u00e7ant protocols de contraccions isom\u00e8triques intermitents en la musculatura flexora dels dits de la m\u00e0. Aquest resultat q\u00fcestiona la generalitzaci\u00f3 de les troballes d\u2019estudis previs en relaci\u00f3 amb l\u2019EMGu en diferents m\u00fasculs i tasques, evidenciant la necessitat de continuar explorant l\u2019aproximaci\u00f3 metodol\u00f2gica per detectar aquest llindar. No obstant aix\u00f2, el protocol amb descansos m\u00e9s llargs entre s\u00e8ries va mostrar una taxa de detecci\u00f3 de l\u2019EMGu (6 de 10 participants) superior a la del protocol amb descansos curts (2 de 10 participants), posant en relleu que canvis metodol\u00f2gics poden millorar la r\u00e0tio de detecci\u00f3 del llindar. <\/p>\n\n\n\n

Protocol C-TCII<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Malgrat que alguns autors han assenyalat que l\u2019EMGu no sempre \u00e9s perceptible en la musculatura agonista estudiada (J\u00fcrim\u00e4e et al., 2007; Taylor i Bronks, 1995), crida l\u2019atenci\u00f3 el contrast entre la taxa de detecci\u00f3 observada mitjan\u00e7ant el protocol C-TCII respecte a estudis previs amb protocols similars que han reportat taxes properes al 90 % en musculatura de l\u2019extremitat inferior (Ertl et al., 2016). La detecci\u00f3 de l\u2019EMGu dep\u00e8n principalment dels criteris metodol\u00f2gics utilitzats per a la seva determinaci\u00f3, que han de ser rigorosos i amb un grau de precisi\u00f3 alt (Ertl et al., 2016). En el nostre estudi es va optar per determinar l\u2019EMGu de forma matem\u00e0tica, eliminant la subjectivitat de l\u2019avaluador. Nom\u00e9s es considerava que existia un EMGu quan el punt d\u2019inflexi\u00f3 calculat mitjan\u00e7ant regressi\u00f3 bisegmental inclo\u00efa almenys un punt de la segona regressi\u00f3 que super\u00e9s en +3 SD l\u2019extrapolaci\u00f3 de la primera regressi\u00f3. Els de Woods et al. (2019, 2020) s\u00f3n els \u00fanics estudis que tamb\u00e9 han aplicat aquest criteri en utilitzar un protocol de contraccions isom\u00e8triques intermitents amb descansos curts entre s\u00e8ries. Tanmateix, van implementar un procediment addicional de reajustament quan no es detectava l\u2019EMGu. Aquest consistia a transferir punts de  x\u0304_EMGRMS <\/sub>utilitzats en una de les dues regressions a l\u2019altra si aix\u00f2 millorava l\u2019ajustament del model. Aquesta estrat\u00e8gia podria haver contribu\u00eft a una taxa de detecci\u00f3 m\u00e9s gran de l\u2019EMGu en el nostre estudi, per\u00f2 a costa de perdre certa objectivitat i simplicitat en el proc\u00e9s de detecci\u00f3. En conseq\u00fc\u00e8ncia, els nostres resultats evidencien que, a la musculatura poliarticular de l\u2019extremitat superior i sota una metodologia objectiva i conservadora, la determinaci\u00f3 de l\u2019EMGu resulta altament complexa.<\/p>\n\n\n\n

A banda dels criteris metodol\u00f2gics utilitzats, hi ha altres factors relacionats amb la biomec\u00e0nica, la fisiologia i el control motor que podrien condicionar la detecci\u00f3 de l\u2019EMGu. Encara que aquests factors no van ser avaluats directament en el nostre estudi, podrien ajudar a explicar els nostres resultats. En primer lloc, la selecci\u00f3 d\u2019un gest en el qual participen diversos m\u00fasculs com a agonistes, que creuen diverses articulacions i que presenten diversos tendons terminals (i.e., un per a cada dit), podria haver afectat els nostres resultats, ja que s\u2019ha suggerit que la compensaci\u00f3 entre m\u00fasculs podria ser un dels principals factors que afecten al senyal d\u2019EMG a l\u2019hora de detectar llindars (Hug, 2010; Kouzaki et al., 2002). En segon lloc, l\u2019evid\u00e8ncia pr\u00e8via sembla indicar que el percentatge de fibres tipus IIb de l\u2019FDS i l\u2019FDP seria inferior al de la musculatura de l\u2019extremitat inferior (Meznaric i \u010carni, 2020). At\u00e8s que l\u2019EMGu s\u2019ha associat a l\u2019increment en el reclutament d\u2019UM de llindar alt (tipus II) (Ertl et al., 2016; Hug et al., 2006b; Luc\u00eda et al., el 1999; Moritani i DeVries, 1978), un baix percentatge de fibres tipus II podria limitar la manifestaci\u00f3 de l\u2019EMGu (Jansson, 1996). Finalment, difer\u00e8ncies en la modalitat d\u2019isometria utilitzada en el present estudi, en el qual hem utilitzat una acci\u00f3 tipus pushing isometric muscle action <\/em>(PIMA), en comparaci\u00f3 amb els estudis de Woods et al. (2019, 2020), en els quals es va utilitzar una acci\u00f3 tipus holding isometric muscle action <\/em>(HIMA), tamb\u00e9 podrien haver afectat l\u2019amplitud de l\u2019EMG i la detecci\u00f3 de l\u2019EMGu (Oranchuk et al., 2024).<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, malgrat no ser un objectiu del present estudi avaluar la seva influ\u00e8ncia, canvis en la participaci\u00f3 muscular al llarg del test, un baix percentatge de fibres tipus IIb en la musculatura analitzada i el tipus d\u2019isometria utilitzada, podrien ser factors que ajudin a explicar les nostres dificultats per detectar l\u2019EMGu. Especialment, aquests factors podrien ajudar a explicar aquells casos en els quals el punt d\u2019inflexi\u00f3 del model bisegmental es va situar en les \u00faltimes s\u00e8ries, seguit d\u2019un canvi de pendent negatiu en el 50 % dels casos en els quals no es va detectar l\u2019EMGu mitjan\u00e7ant el protocol amb descansos curts entre s\u00e8ries. Aquest comportament podria estar relacionat amb un augment lineal de l\u2019EMG provocat pels esmentats factors i que aquesta linealitat nom\u00e9s es trenqu\u00e9s amb l\u2019aparici\u00f3 de la fatiga, probablement indu\u00efda pels descansos curts del protocol C-TCII. Tot i aix\u00ed, la influ\u00e8ncia d\u2019aquests factors \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que s\u2019hauria d\u2019abordar en futures investigacions.<\/p>\n\n\n\n

Comparaci\u00f3 dels protocols C-TCII i L-TCII<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

El protocol amb descansos llargs entre s\u00e8ries va presentar una taxa de detecci\u00f3 de l\u2019EMGu m\u00e9s gran, tant en l\u2019FDS com en l\u2019FDP en comparaci\u00f3 amb el protocol de descansos curts. El protocol amb descansos llargs entre s\u00e8ries va permetre completar un nombre de s\u00e8ries m\u00e9s elevat y va finalitzar amb un percentatge de for\u00e7a m\u00e0xima i uns valors de for\u00e7a aplicada en l\u2019\u00faltima s\u00e8rie superiors als obtinguts amb descansos curts, assolint prou intensitats per a la detecci\u00f3 de l\u2019EMGu a causa d\u2019un reclutament m\u00e9s gran d\u2019UM de llindar alt (tipus II) (Ertl et al., 2016; Hug et al., 2006b; Luc\u00eda et al., el 1999; Moritani i DeVries, 1978). Aquest argument es veu avalat pel fet que, entre els EMGu no detectats mitjan\u00e7ant el protocol amb descansos llargs, nom\u00e9s el 14.3 % dels casos presentava un punt d\u2019inflexi\u00f3 en les s\u00e8ries juntament amb un pendent de la segona regressi\u00f3 lineal negativa, en comparaci\u00f3 amb el 50 % registrat amb el protocol de descansos curts. A m\u00e9s, el 43 % dels EMGu no detectats amb el protocol de descansos llargs va presentar un perfil amb un punt d\u2019inflexi\u00f3 a partir del qual la segona regressi\u00f3 lineal mostrava un pendent positiu, per\u00f2 sense arribar a complir el criteri de validaci\u00f3 per a l\u2019EMGu. Aix\u00f2 podria suggerir que el reclutament d\u2019UM de llindar alt en alguns individus \u00e9s menys abrupte que en d\u2019altres i que seria necessari refinar la metodologia de detecci\u00f3 de l\u2019EMGu per incloure diferents formes de reclutament.<\/p>\n\n\n\n

Independentment del protocol fet servir, en el nostre estudi es va comptabilitzar un major nombre de deteccions de l\u2019EMGu en l\u2019FDS en comparaci\u00f3 amb l\u2019FDP, fet que es podria deure a la rellev\u00e0ncia de l\u2019FDS en la tasca utilitzada. De manera similar, investigacions pr\u00e8vies (vegeu la revisi\u00f3 d\u2019Ertl et al., 2016) fetes en musculatura diferent i principalment en cicloerg\u00f2metre, van reportar que el vast lateral com a principal agonista mostrava m\u00e9s taxes de detecci\u00f3 de l\u2019EMGu en contrast amb m\u00fasculs amb una participaci\u00f3 menys predominant (p. ex., gastrocnemi, tibial anterior…). Per a la tasca executada en el nostre estudi, tant l\u2019FDP com l\u2019FDS han estat considerats els principals agonistes (Philippe et al., 2012; Schweizer i Hudek, 2011). No obstant aix\u00f2, investigacions recents indiquen que aquest tipus d\u2019agafament afavoreix una activaci\u00f3 m\u00e9s gran de l\u2019FDS, flexionant activament l\u2019articulaci\u00f3 interfal\u00e0ngica proximal, mentre que l\u2019FDP actua com a estabilitzador de l\u2019articulaci\u00f3 interfal\u00e0ngica distal juntament amb la musculatura extensora dels dits (Ferrer-Uris et al., 2023; Schweizer i Hudek, 2011). <\/p>\n\n\n\n

En conjunt, els nostres resultats indiquen que la detecci\u00f3 de l\u2019EMGu en la musculatura poliarticular del membre superior mitjan\u00e7ant protocols TCII resulta limitada quan es fan servir criteris metodol\u00f2gics objectius i conservadors. Tot i aix\u00ed, l\u2019ampliaci\u00f3 del temps de descans entre s\u00e8ries va incrementar la taxa de detecci\u00f3, probablement en facilitar la consecuci\u00f3 de m\u00e9s intensitats contr\u00e0ctils i promoure un reclutament m\u00e9s gran d\u2019UM de tipus II, a m\u00e9s de mitigar els efectes interferents de la fatiga. D\u2019aquesta manera, i malgrat les dificultats per determinar l\u2019EMGu a la musculatura escollida, \u00e9s possible que futures aproximacions metodol\u00f2giques puguin millorar la nostra capacitat per determinar l\u2019EMGu en la musculatura poliarticular de manera objectiva. <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s important destacar que els resultats del present estudi s\u2019han d\u2019interpretar amb cautela, ja que es tracta d\u2019un estudi de car\u00e0cter exploratori i metodol\u00f2gic, la qual cosa limita l\u2019abast confirmatiu de les troballes. A m\u00e9s, la mostra va ser relativament petita, estava composta exclusivament per homes i presentava un grau d\u2019entrenament heterogeni. Aix\u00ed mateix, i malgrat no identificar un efecte d\u2019aprenentatge entre les dues sessions (i.e., millores en la MVC), \u00e9s necessari remarcar que els participants estaven poc familiaritzats amb la tasca espec\u00edfica. Aix\u00ed mateix, els resultats obtinguts no s\u00f3n generalitzables a l\u2019extremitat contralateral (no dominant) ni a d\u2019altres m\u00fasculs. Finalment, l\u2019extrapolaci\u00f3 d\u2019aquestes troballes a poblacions d\u2019altres edats s\u2019ha de fer amb prud\u00e8ncia, ja que s\u2019ha descrit que la localitzaci\u00f3 d\u2019aquests llindars es pot despla\u00e7ar al llarg del cicle vital. Aix\u00ed, a m\u00e9s d\u2019explorar q\u00fcestions metodol\u00f2giques en la determinaci\u00f3 de l\u2019EMGu, futurs estudis tamb\u00e9 haurien d\u2019avaluar les implicacions de l\u2019\u00fas de m\u00fasculs monoarticulars i poliarticulars en la valoraci\u00f3 de l\u2019EMGu, aix\u00ed com considerar mostres m\u00e9s \u00e0mplies i diverses. <\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El nostre estudi va mostrar dificultats en la detecci\u00f3 de l\u2019EMGu en la musculatura poliarticular de les extremitats superiors (flexors dels dits) mitjan\u00e7ant protocols de contraccions isom\u00e8triques intermitents. No obstant aix\u00f2, es va observar una taxa de detecci\u00f3 m\u00e9s gran de l\u2019EMGu quan els descansos entre s\u00e8ries van ser llargs (120 s) en comparaci\u00f3 amb descansos m\u00e9s curts (30 s). Un descans m\u00e9s gran entre s\u00e8ries facilitaria la detecci\u00f3 de l\u2019EMGu, possiblement en permetre assolir nivells de for\u00e7a contr\u00e0ctil superiors, afavorint aix\u00ed el reclutament d\u2019unitats motrius de llindar alt (tipus II) i atenuant els efectes de confusi\u00f3 de la fatiga.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Agra\u00efm el suport de l\u2019Institut Nacional d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de Catalunya (INEFC) de la Generalitat de Catalunya i del Grup de Recerca en Activitat F\u00edsica, Alimentaci\u00f3 i Salut (GRAFAiS, Generalitat de Catalunya 2021SGR\/01190). Aix\u00ed mateix, agra\u00efm als voluntaris la seva participaci\u00f3 en aquest estudi.<\/p>\n\n\n\n

Conflicte d\u2019interessos<\/h2>\n\n\n\n

Les autories no han comunicat cap conflicte d\u2019interessos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum El llindar electromiogr\u00e0fic (EMGu) \u00e9s la intensitat relativa d\u2019exercici en la qual s\u2019observa un increment no lineal de l\u2019activitat electromiogr\u00e0fica (EMG). Aquest nom\u00e9s s\u2019ha detectat en m\u00fasculs mono- i biarticulars de l\u2019extremitat inferior, per\u00f2 no en m\u00fasculs poliarticulars. Els tests de contraccions isom\u00e8triques intermitents (TCII) poden facilitar la detecci\u00f3 de l\u2019EMGu; no obstant aix\u00f2, […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[52,52],"tags":[],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>","Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>","Preparaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 mesos ago","modified":"Updated 2 setmanes ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 juny 2026","modified":"Updated on 29 setembre 2026"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 juny 2026 20:52","modified":"Updated on 29 setembre 2026 17:37"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/72911\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=72911"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/72911\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":73784,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/72911\/revisions\/73784\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=72911"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=72911"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=72911"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}