{"id":72899,"date":"2026-06-30T20:44:12","date_gmt":"2026-06-30T20:44:12","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=72899"},"modified":"2026-09-30T15:58:18","modified_gmt":"2026-09-30T15:58:18","slug":"el-poder-de-les-dinamiques-dinclusio-en-educacio-fisica-una-analisi-dels-patrones-dinteraccio-social","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/el-poder-de-les-dinamiques-dinclusio-en-educacio-fisica-una-analisi-dels-patrones-dinteraccio-social\/","title":{"rendered":"El poder de les din\u00e0miques d\u2019inclusi\u00f3 en Educaci\u00f3 F\u00edsica: una an\u00e0lisi dels patrons d\u2019interacci\u00f3 social"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu del present estudi va ser con\u00e8ixer el tipus d\u2019interaccions motrius que es produeixen en les sessions d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, explorant com es desenvolupen entre l\u2019alumnat de diferent origen cultural segons el tipus d\u2019activitat i el g\u00e8nere. Per fer-ho, es va utilitzar un disseny de m\u00e8todes mixtos (mixed methods<\/em>) combinant diferents an\u00e0lisis dels resultats a partir de les dades extretes de la metodologia observacional sistem\u00e0tica. La mostra va estar formada per 87 participants (39 noies i 48 nois) d\u2019entre 10 i 11 anys d\u2019edat (M<\/em> = 10.49; DE<\/em> = 0.50), pertanyents a dos centres educatius de contextos socioecon\u00f2mics diferents. Es va dissenyar un instrument observacional ad hoc<\/em>, fonamentat en la teoria de l\u2019acci\u00f3 motriu, per registrar conductes de cooperaci\u00f3 i oposici\u00f3 entre alumnat aut\u00f2cton i estranger amb el programari LINCE PLUS. L\u2019an\u00e0lisi es va complementar combinant una detecci\u00f3 de patrons temporals (T-patterns<\/em>) mitjan\u00e7ant el programa THEME i una an\u00e0lisi estad\u00edstica d\u2019ANOVA de Welch juntament amb una an\u00e0lisi de regressi\u00f3 lineal i una an\u00e0lisi factorial explorat\u00f2ria. Els resultats revelen patrons d\u2019interacci\u00f3 motriu diferenciats segons el centre educatiu i el g\u00e8nere de l\u2019alumnat. Des d\u2019un enfocament quantitatiu, els resultats evidencien que el tipus d\u2019activitat plantejada i la quantitat de vegades que es duu a terme influeixen directament en com interactua l\u2019alumnat durant les classes. Aquestes troballes suggereixen que les din\u00e0miques d\u2019inclusi\u00f3 o d\u2019exclusi\u00f3 depenen del context escolar i del disseny de les activitats, per la qual cosa es recomana que l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica es fonamenti en propostes pedag\u00f2giques que promoguin la participaci\u00f3 equitativa de tot l\u2019alumnat.<\/p>\n\n\n\n

Paraules clau:<\/strong>\u00a0alumnat aut\u00f2cton, alumnat estranger, detecci\u00f3 de T-patterns<\/em>, educaci\u00f3 f\u00edsica, inclusi\u00f3-exclusi\u00f3, metodologia observacional<\/p>\n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

En les primeres d\u00e8cades del segle XXI, els fluxos migratoris a escala mundial han augmentat de manera significativa, especialment en relaci\u00f3 amb el continent europeu. El 2023, m\u00e9s de 3,7 milions de persones van migrar legalment a Europa, principalment per motius laborals o familiars, mentre que nom\u00e9s una petita part ho va fer de forma irregular (Parlamento Europeo, 2023). Aquell mateix any, l\u2019Ag\u00e8ncia de l\u2019ONU per als Refugiats va informar que a Europa hi havia 19,5 milions de persones despla\u00e7ades per la for\u00e7a, de les quals prop de 13 milions eren refugiades i al voltant de 4,9 milions eren despla\u00e7ades internes, i que s\u2019havien registrat al voltant d\u20191,4 milions de noves sol\u00b7licituds d\u2019asil (UNHCR, 2024). Malgrat aquestes xifres, els ciutadans no comunitaris representen nom\u00e9s el 6\u2006% de la poblaci\u00f3 europea.<\/p>\n\n\n\n

Com a resposta a aquesta pressi\u00f3 migrat\u00f2ria creixent, s\u2019han dissenyat diverses pol\u00edtiques comunit\u00e0ries. L\u2019abril de 2024, la Comissi\u00f3 Europea va presentar el Pacte sobre Migraci\u00f3 i Asil, amb l\u2019objectiu d\u2019establir un enfocament com\u00fa que garanteixi tant la seguretat i la dignitat dels qui sol\u00b7liciten protecci\u00f3 internacional com l\u2019atenci\u00f3 a les preocupacions dels Estats membres quant a la seva capacitat de gesti\u00f3 (Comisi\u00f3n Europea, 2024).<\/p>\n\n\n\n

En el context espanyol, l\u2019impacte de la immigraci\u00f3 ha estat especialment rellevant. El gener de 2025, la poblaci\u00f3 d\u2019Espanya era de 49 077 984 habitants, amb un creixement impulsat sobretot per l\u2019augment de persones procedents d\u2019altres pa\u00efsos. Aix\u00ed mateix, la poblaci\u00f3 estrangera superava els 9,3 milions i molts d\u2019aquests nous residents ja han adquirit la nacionalitat espanyola (INE, 2025). Aix\u00ed, en un curt per\u00edode de temps, Espanya ha passat de ser un pa\u00eds d\u2019emigraci\u00f3 a transformar-se en un pa\u00eds d\u2019immigraci\u00f3 i acollida de persones de m\u00faltiples proced\u00e8ncies. <\/p>\n\n\n\n

Aquest proc\u00e9s de transformaci\u00f3 socioecon\u00f2mica i demogr\u00e0fica ha generat canvis en l\u2019\u00e0mbit social, econ\u00f2mic i, especialment, educatiu. Per aix\u00f2, aquest nou context sociol\u00f2gic exigeix respostes pedag\u00f2giques adaptades que afavoreixin la integraci\u00f3, la conviv\u00e8ncia i el respecte per la diversitat (Consejo Econ\u00f3mico y Social, 2019). <\/p>\n\n\n\n

En aquest escenari d\u2019acollida i transformaci\u00f3 social, l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esportiva (EFiE) a l\u2019escola emergeix com una eina una eina privilegiada per a la inclusi\u00f3 social, en constituir i afavorir espais d\u2019interacci\u00f3 directa i de construcci\u00f3 de vincles socials entre els seus protagonistes, docents i alumnes. La dimensi\u00f3 vivencial i motriu de l\u2019EFiE ofereix oportunitats \u00faniques per fomentar valors com la igualtat, la cooperaci\u00f3, el respecte mutu i l\u2019empatia, tots ells fonamentals en contextos marcats per la diversitat cultural (Espinola Gonz\u00e1lez et al., 2024; Jim\u00e9nez-Parra et al., 2022; Shao et al., 2025; UNESCO, 2015). M\u00e9s enll\u00e0 del seu valor en el desenvolupament f\u00edsic, l\u2019esport i l\u2019EF s\u00f3n agents de socialitzaci\u00f3 que poden contribuir activament a la cohesi\u00f3 social i a l\u2019enfortiment del sentiment de pertinen\u00e7a, tant en l\u2019entorn escolar com en el comunitari (Ferrari et al., 2025; Monjas et al., 2015; Mundet et al., 2021; R\u00edos, 2017; Sandoval-Iniesta i Alonso-Roque, 2023; Sherlock, 2024).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica sobre el potencial comunicatiu de l\u2019EFiE, a partir de la innovaci\u00f3 pedag\u00f2gica que potencia la participaci\u00f3 dels alumnes, avala aquesta visi\u00f3 d\u2019agent socialitzador (Camerino et al., 2019, 2023; Garc\u00eda-Castej\u00f3n et al., 2021; Hellison, 1995; Prat et al., 2019; Valero-Valenzuela et al., 2020). Aix\u00ed mateix, enfocaments inclusius com el de la cooperaci\u00f3 en educaci\u00f3 f\u00edsica (Boke et al., 2025; Gra\u00e7a et al., 2024; Burgue\u00f1o et al., 2020; S\u00e1nchez-Alcaraz et al., 2019), han demostrat la seva efic\u00e0cia no nom\u00e9s en l\u2019aprenentatge motor, sin\u00f3 tamb\u00e9 en el desenvolupament de funcions executives (Belando et al., 2024a, 2024b; Mart\u00edn-Rodr\u00edguez et al., 2024) i de compet\u00e8ncies socials i emocionals (Belando et al., 2012, 2024a; Garc\u00eda-Garc\u00eda et al., 2023; Jim\u00e9nez-Parra et al., 2022; S\u00e1nchez-Alcaraz et al., 2019). Aquestes propostes metodol\u00f2giques promouen l\u2019equitat, el protagonisme de l\u2019alumnat i la transfer\u00e8ncia d\u2019aprenentatges a altres \u00e0mbits de la vida.<\/p>\n\n\n\n

Alguns estudis aporten evid\u00e8ncia de com la participaci\u00f3 en activitats f\u00edsiques compartides entre alumnat aut\u00f2cton i d\u2019origen immigrant pot afavorir relacions interculturals positives, reduir estereotips i millorar el clima de l\u2019aula (Evangelio et al., 2018; Carter et al., 2021). En aquest sentit, l\u2019EFiE es configura com un entorn idoni per treballar la just\u00edcia social, la ciutadania global i la inclusi\u00f3 educativa des d\u2019un enfocament actiu i participatiu (Garc\u00eda L\u00f3pez i Abell\u00e1n, 2024; Gerdin, 2025; Greco et al., 2024).<\/p>\n\n\n\n

El present estudi ofereix algunes evid\u00e8ncies, des d\u2019una aproximaci\u00f3 emp\u00edrica, del potencial d\u2019inclusi\u00f3-exclusi\u00f3 en les sessions d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica i Esportiva (EFiE) i pret\u00e9n explorar com es desenvolupen les interaccions motrius entre participants de diferent origen cultural en les esmentades sessions. Per tant, l\u2019objectiu del present estudi va ser analitzar les interaccions motrius entre alumnat de diferent origen cultural durant les sessions d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, en funci\u00f3 del centre educatiu, el domini de l\u2019acci\u00f3 motriu i el g\u00e8nere dels participants.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e8tode<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny i enfocament de l\u2019estudi<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En aquest estudi es va utilitzar una metodologia observacional sistem\u00e0tica (Anguera et al., 2020), emmarcada dins de l\u2019enfocament de m\u00e8todes mixtos (Camerino et al., 2012; Anguera et al., 2018), que permet respondre a preguntes complexes d\u2019investigaci\u00f3 social (Greene, 2015) i comprendre el comportament hum\u00e0 i social, en aquest cas, durant les sessions d\u2019EFiE (Hern\u00e1ndez-Mendo et al., 2010). L\u2019observaci\u00f3 es va dur a terme de manera directa i no participant, utilitzant registres intrasessionals i continus setmanals, la qual cosa va permetre un seguiment intersessional dels participants. El disseny observacional va ser nomot\u00e8tic, en incloure una pluralitat d\u2019alumnes, i multidimensional, ja que va contemplar diversos criteris que configuren l\u2019instrument d\u2019observaci\u00f3 utilitzat.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta metodologia permet capturar comportaments espontanis i significatius en contextos aut\u00e8ntics d\u2019activitat f\u00edsica, aportant una visi\u00f3 profunda sobre el paper real de l\u2019esport en la integraci\u00f3 de l\u2019alumnat immigrant. A m\u00e9s, possibilita la identificaci\u00f3 de patrons relacionals que solen passar desapercebuts en enfocaments tradicionals, contribuint aix\u00ed amb evid\u00e8ncia cient\u00edfica al debat sobre el potencial transformador de l\u2019\u00e0rea d\u2019EFiE en entorns escolars diversos.<\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La mostra va estar formada per 87 participants (39 noies i 48 nois) d\u2019entre 10 i 11 anys d\u2019edat (M<\/em> = 10.49; DE<\/em> = 0.50).  Es van seleccionar alumnes de 6\u00e8 curs d\u2019Educaci\u00f3 Prim\u00e0ria, pertanyents a dos centres educatius de la ciutat de Lleida, cada un amb dues l\u00ednies (A i B). Aquests centres representen contextos socioecon\u00f2mics diferents i es van triar expressament per considerar el contrast entre ells: un de privat i concertat, ubicat al barri amb el nivell de renda m\u00e9s elevat de la ciutat, i un altre de p\u00fablic, situat en una zona amb elevats \u00edndexs de vulnerabilitat econ\u00f2mica.<\/p>\n\n\n\n

En cada sessi\u00f3 es van observar quatre alumnes (dos nens i dues nenes), garantint en tots els casos la representaci\u00f3 d\u2019un\/a alumne\/a d\u2019origen aut\u00f2cton i un\/a altre\/a d\u2019origen estranger. En total es van registrar vuit sessions, amb la participaci\u00f3 de 32 alumnes.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Distribuci\u00f3 dels participants segons centre educatiu, curs, g\u00e8nere i origen<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va dissenyar un instrument d\u2019observaci\u00f3 ad hoc<\/em>, basat en la teoria de l\u2019acci\u00f3 motriu o ci\u00e8ncia de l\u2019acci\u00f3 motriu (Parlebas, 1986, 2001). Aquesta teoria identifica la sociomotricitat com el conjunt d\u2019experi\u00e8ncies l\u00fadiques en les quals els participants interactuen amb els seus companys (cooperaci\u00f3), amb els seus oponents (oposici\u00f3) o amb ambd\u00f3s (cooperaci\u00f3-oposici\u00f3) (Lagardera i Lavega, 2003).<\/p>\n\n\n\n

La teoria de l\u2019acci\u00f3 motriu, desenvolupada a la d\u00e8cada dels anys seixanta, va establir les bases de la praxeologia motriu com a nova disciplina cient\u00edfica (Parlebas, 1981, 2001). Des d\u2019aleshores, aquesta disciplina ha generat evid\u00e8ncies sobre un \u00e0mbit del coneixement fins aquell moment inexplorat: l\u2019acci\u00f3 motriu (Lagardera i Lavega, 2003).<\/p>\n\n\n\n

Des d\u2019aquesta perspectiva te\u00f2rica, l\u2019instrument contempla tres dominis d\u2019acci\u00f3 motriu que s\u2019han convertit en dimensions i criteris:<\/p>\n\n\n\n