{"id":72893,"date":"2026-06-30T20:40:40","date_gmt":"2026-06-30T20:40:40","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=72893"},"modified":"2026-09-29T17:33:36","modified_gmt":"2026-09-29T17:33:36","slug":"efectes-de-lhiit-competitiu-i-no-competitiu-sobre-variables-psicologiques-i-del-son-en-adolescents","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/efectes-de-lhiit-competitiu-i-no-competitiu-sobre-variables-psicologiques-i-del-son-en-adolescents\/","title":{"rendered":"Efectes de l\u2019HIIT competitiu i no competitiu sobre variables psicol\u00f2giques i del son en adolescents"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019adolesc\u00e8ncia \u00e9s una etapa clau per a la consolidaci\u00f3 d\u2019h\u00e0bits actius i el desenvolupament de variables psicol\u00f2giques relacionades amb el benestar. En el context escolar, l\u2019entrenament interv\u00e0lic d\u2019alta intensitat (HIIT per les seves sigles en angl\u00e8s) s\u2019ha proposat com una estrat\u00e8gia eficient per incrementar l\u2019activitat f\u00edsica; tanmateix, existeix una evid\u00e8ncia limitada sobre la influ\u00e8ncia de diferents formats pedag\u00f2gics, com els competitius, en variables psicol\u00f2giques i en la qualitat i la durada del son. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar els efectes d\u2019un programa d\u2019HIIT competitiu i un de no competitiu sobre la motivaci\u00f3 envers l\u2019activitat f\u00edsica, l\u2019autoestima, el gaudi, l\u2019estr\u00e8s percebut i la qualitat i la durada del son en adolescents. Es va utilitzar un disseny quasiexperimental de pretest-posttest amb tres grups paral\u00b7lels (competitiu, no competitiu i control). Hi van participar 189 estudiants de 15 a 17 anys de dos centres educatius, dels quals el 46.7\u2006% eren dones i el 53.3\u2006% homes. La intervenci\u00f3 va tenir una durada de 10 setmanes, amb dues sessions setmanals integrades a l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica. Les variables es van avaluar mitjan\u00e7ant q\u00fcestionaris validats i es van fer an\u00e0lisis intragrup i comparacions intergrups ajustades per sexe. Els resultats van mostrar difer\u00e8ncies intergrups significatives en la motivaci\u00f3 identificada i l\u2019autoestima. El grup no competitiu va presentar un augment significatiu de la motivaci\u00f3 identificada, mentre que el grup competitiu va mostrar una disminuci\u00f3 significativa de l\u2019autoestima. No es van observar difer\u00e8ncies intergrups en la resta de variables, encara que el grup competitiu va presentar una reducci\u00f3 significativa de la durada del son a nivell intragrup. En conjunt, els resultats van indicar que el disseny de l\u2019HIIT va ser determinant en la resposta psicol\u00f2gica de l\u2019alumnat.<\/p>\n\n\n\n

Palabras clau:<\/strong> activitat f\u00edsica escolar, autoestima, educaci\u00f3 f\u00edsica, motivaci\u00f3 autodeterminada, salut mental<\/p>\n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019adolesc\u00e8ncia constitueix un per\u00edode cr\u00edtic per al desenvolupament integral de la persona, en el qual es consoliden h\u00e0bits de vida que influeixen en la salut present i futura (Banati et al., 2025). Entre aquests comportaments, la pr\u00e0ctica regular d\u2019activitat f\u00edsica exerceix un paper fonamental, no nom\u00e9s pels seus beneficis sobre la condici\u00f3 f\u00edsica i la prevenci\u00f3 de malalties (Anderson i Durstine, 2019), sin\u00f3 tamb\u00e9 per la seva relaci\u00f3 amb diferents variables psicol\u00f2giques, com l\u2019autoestima, la motivaci\u00f3, el gaudi i l\u2019estr\u00e8s percebut, aix\u00ed com amb variables relacionades amb el son, com la qualitat i la durada del descans (Fu et al., 2025). Tanmateix, malgrat aquesta evid\u00e8ncia, la majoria dels adolescents no assoleix els nivells d\u2019activitat f\u00edsica recomanats (Guthold et al., 2020), fet que subratlla la necessitat de desenvolupar intervencions eficaces en el context escolar que promoguin prou oportunitats de moviment durant l\u2019horari lectiu (Alalawi et al., 2023).<\/p>\n\n\n\n

Les variables psicosocials i de benestar relacionades amb l\u2019activitat f\u00edsica, com s\u00f3n la qualitat i la durada del son, la motivaci\u00f3 envers l\u2019activitat f\u00edsica, l\u2019autoestima, el gaudi i l\u2019estr\u00e8s percebut, exerceixen un paper fonamental en el comportament actiu (Master et al., 2019; Yan et al., 2023). La qualitat i la durada del son es consideren indicadors fonamentals de salut f\u00edsica i mental (World Health Organization, 2019), i diversos estudis han mostrat que es poden veure influ\u00efts positivament per nivells m\u00e9s elevats d\u2019activitat f\u00edsica (Carbonell-Escalas et al., 2025). <\/p>\n\n\n\n

En l\u2019\u00e0mbit motivacional, la Teoria de l\u2019Autodeterminaci\u00f3 planteja que la participaci\u00f3 sostinguda en exercici f\u00edsic es veu afavorida quan els joves experimenten autonomia, compet\u00e8ncia i relacions positives, augmentant aix\u00ed la seva motivaci\u00f3 autodeterminada i la seva adher\u00e8ncia (Barbosa Cano i Gomez-Baya, 2025). Factors com l\u2019autoestima, el gaudi i l\u2019estr\u00e8s percebut tenen un paper rellevant en l\u2019experi\u00e8ncia de l\u2019exercici i s\u2019han associat amb la forma en qu\u00e8 els adolescents responen emocionalment a l\u2019activitat f\u00edsica (Yan et al., 2023). D\u2019aquesta manera, comprendre com aquestes dimensions psicol\u00f2giques es modifiquen davant de diferents propostes d\u2019exercici resulta essencial per valorar l\u2019efectivitat real de les intervencions escolars destinades a millorar el benestar psicol\u00f2gic i la motivaci\u00f3 envers l\u2019activitat f\u00edsica en adolescents. En aquest sentit, analitzar com diferents tipologies d\u2019exercici influeixen sobre dimensions psicol\u00f2giques com l\u2019autoestima, el gaudi o l\u2019estr\u00e8s percebut resulta clau per identificar quins formats d\u2019intervenci\u00f3 afavoreixen una adher\u00e8ncia m\u00e9s gran a la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica i el desenvolupament de comportaments actius en el context escolar.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019entrenament interv\u00e0lic d\u2019alta intensitat (HIIT) s\u2019ha consolidat com una alternativa eficient i viable per promoure l\u2019activitat f\u00edsica en adolescents (Costigan et al., 2015). Aquest tipus d\u2019entrenament es caracteritza per la realitzaci\u00f3 d\u2019intervals curts d\u2019esfor\u00e7 intens intercalats amb breus per\u00edodes de recuperaci\u00f3, la qual cosa permet obtenir beneficis rellevants en poc temps (Ito, 2019). La seva elevada efici\u00e8ncia, l\u2019abs\u00e8ncia de necessitat de material i la seva f\u00e0cil adaptaci\u00f3 a les classes d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica el converteixen en una estrat\u00e8gia especialment adequada per a l\u2019entorn escolar (Bento et al., 2022). A m\u00e9s, s\u2019ha observat que l\u2019HIIT pot afavorir la implicaci\u00f3 i la participaci\u00f3 de l\u2019alumnat (Duncombe et al., 2023).<\/p>\n\n\n\n

Un dels desafiaments m\u00e9s habituals en la implementaci\u00f3 de programes d\u2019HIIT en adolescents \u00e9s la disminuci\u00f3 progressiva de la motivaci\u00f3 i l\u2019adher\u00e8ncia al llarg de les setmanes, fet que pot limitar els beneficis del programa (Bento et al., 2021). Davant d\u2019aquesta situaci\u00f3, s\u2019ha proposat la incorporaci\u00f3 d\u2019elements competitius com a estrat\u00e8gia de motivaci\u00f3 extr\u00ednseca per augmentar l\u2019esfor\u00e7, el comprom\u00eds i la continu\u00eftat de l\u2019alumnat (Bento et al., 2021). La literatura suggereix que la competici\u00f3 pot actuar com un refor\u00e7 que incrementa la implicaci\u00f3 i la intensitat assolida (Guo et al., 2022). Tanmateix, existeix una evid\u00e8ncia escassa que avalu\u00ef directament si integrar la competici\u00f3 a programes d\u2019HIIT escolars millora els resultats psicol\u00f2gics o l\u2019experi\u00e8ncia subjectiva de l\u2019alumnat en comparaci\u00f3 amb formats no competitius. <\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, la majoria dels estudis previs s\u2019han centrat principalment en els efectes de l\u2019HIIT sobre la condici\u00f3 f\u00edsica i variables fisiol\u00f2giques (Costigan et al., 2015), deixant sense abordar els seus efectes sobre variables psicol\u00f2giques com la motivaci\u00f3, el gaudi, l\u2019autoestima, l\u2019estr\u00e8s percebut i variables relacionades amb el son. Aquest buit de coneixement resulta particularment rellevant en l\u2019\u00e0mbit educatiu, on aquestes dimensions poden condicionar l\u2019adher\u00e8ncia i l\u2019efectivitat de les intervencions a mitj\u00e0 i llarg termini.<\/p>\n\n\n\n

Per tot aix\u00f2, l\u2019objectiu del present estudi va ser analitzar els efectes de dos formats d\u2019HIIT, competitiu i no competitiu, sobre variables psicol\u00f2giques (motivaci\u00f3 envers l\u2019activitat f\u00edsica, autoestima, gaudi i estr\u00e8s percebut) i variables relacionades amb el son (qualitat i durada del son) en adolescents, en comparaci\u00f3 amb un grup control d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica habitual. Es va plantejar la hip\u00f2tesi que l\u2019HIIT no competitiu afavoriria respostes psicol\u00f2giques m\u00e9s adaptatives, mentre que la inclusi\u00f3 de components competitius basats en r\u00e0nquings i la comparaci\u00f3 entre iguals podria associar-se amb una resposta menys favorable en l\u2019autoestima.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e8tode<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny de l\u2019estudi<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va dur a terme un estudi quasiexperimental amb disseny de pretest\u2013posttest i grups paral\u00b7lels (control, HIIT no competitiu i HIIT competitiu). L\u2019estudi es va emmarcar en el projecte Burn2Learn Mallorca (ClinicalTrials.gov: NCT06699862), una intervenci\u00f3 escolar desenvolupada en centres educatius de Mallorca i basada en la integraci\u00f3 de sessions breus d\u2019HIIT dins de les classes d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica. En el present treball es va analitzar espec\u00edficament la comparaci\u00f3 entre un format competitiu i un de no competitiu d\u2019HIIT sobre variables psicol\u00f2giques i relacionades amb el son en adolescents.<\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La mostra va estar composta per 189 estudiants de 4t d\u2019ESO procedents de dos instituts p\u00fablics de Mallorca, un d\u2019urb\u00e0 i un altre de rural. Del total de participants, el 46.7\u2006% eren dones i el 53.3\u2006% homes. L\u2019edat mitjana va ser de 15.1 \u00b1 0.80 anys, el pes mitj\u00e0 de 62.1 \u00b1 10.9 kg i l\u2019al\u00e7ada mitjana de 168.0 \u00b1 8.70 cm. En dones i homes, respectivament, l\u2019edat mitjana va ser de 15.0 \u00b1 0.79 i 15.2 \u00b1 0.81 anys, el pes mitj\u00e0 de 58.8 \u00b1 9.68 i 64.7 \u00b1 11.1 kg, i l\u2019al\u00e7ada mitjana de 162.0 \u00b1 6.11 i 173.0 \u00b1 6.74 cm.<\/p>\n\n\n\n

La mostra es va seleccionar per conveni\u00e8ncia a partir de grups-classe naturals de 4t d\u2019ESO de dos centres educatius p\u00fablics de Mallorca que van acceptar participar en el projecte. Aquesta estrat\u00e8gia va respondre a criteris de viabilitat escolar i va permetre desenvolupar la intervenci\u00f3 dins de l\u2019organitzaci\u00f3 ordin\u00e0ria de les classes d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica. La intervenci\u00f3 va tenir una durada de 10 setmanes, amb dues sessions setmanals integrades a l\u2019horari habitual d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica.<\/p>\n\n\n\n

Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 van ser: (a) cursar 4t d\u2019ESO a l\u2019inici de l\u2019estudi, (b) disposar de consentiment informat propi i del tutor legal, (c) no presentar contraindicacions m\u00e8diques per fer exercici f\u00edsic intens i (d) assistir almenys al 80% de les sessions programades. Es van excloure els participants que presentaven lesions o malalties que impedissin una participaci\u00f3 segura o que no completessin les avaluacions pre o postintervenci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019alumnat pertanyent als grups-classe seleccionats que no va complir els criteris d\u2019inclusi\u00f3, no va aportar el consentiment informat o no va completar les avaluacions pretest i posttest no es va incloure a les an\u00e0lisis. No obstant aix\u00f2, en tractar-se d\u2019intervencions integrades a la din\u00e0mica ordin\u00e0ria d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, aquests estudiants van poder participar en les sessions quan no existia contraindicaci\u00f3 m\u00e8dica i sempre sota el criteri del professorat. L\u2019abs\u00e8ncia de contraindicacions m\u00e8diques per a la pr\u00e0ctica d\u2019exercici f\u00edsic intens i el criteri d\u2019exclusi\u00f3 relatiu a lesions o malalties que impedissin una participaci\u00f3 segura es van comprovar a partir de la informaci\u00f3 aportada per les fam\u00edlies en el consentiment informat, en el qual havien de comunicar qualsevol condici\u00f3 rellevant. Aix\u00ed mateix, el professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica va informar l\u2019equip investigador de qualsevol incid\u00e8ncia coneguda o detectada durant el desenvolupament de la intervenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019estudi va ser aprovat pel Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Universitat de les Illes Balears (Ref. 385CER23) i el Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de Recerca Cl\u00ednica amb Medicaments de les Illes Balears (Ref. IB5511\/24PI). Tots els procediments es van dur a terme seguint els principis \u00e8tics de la investigaci\u00f3 amb \u00e9ssers humans i garantint la confidencialitat de les dades.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019assignaci\u00f3 a les condicions d\u2019estudi es va dur a terme per grups-classe naturals, d\u2019acord amb l\u2019organitzaci\u00f3 ordin\u00e0ria dels centres educatius. Els grups es van distribuir en tres condicions: grup control, HIIT no competitiu i HIIT competitiu. Aquesta decisi\u00f3 va respondre a criteris de viabilitat escolar i va evitar reorganitzar individualment l\u2019alumnat, preservant la din\u00e0mica habitual de les classes d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica. La participaci\u00f3 de dos centres, un d\u2019urb\u00e0 i un altre de rural, va permetre desenvolupar la intervenci\u00f3 en contextos escolars diferenciats; no obstant aix\u00f2, el tipus de centre no va ser manipulat experimentalment ni es va utilitzar com a criteri d\u2019assignaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La recollida de dades es va realitzar abans i despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 mitjan\u00e7ant q\u00fcestionaris autoinformats que avaluaven la qualitat i la durada del son, el gaudi, la motivaci\u00f3 envers l\u2019activitat f\u00edsica, l\u2019autoestima i l\u2019estr\u00e8s percebut. Les proves es van fer en grup, durant l\u2019horari lectiu i en pres\u00e8ncia de l\u2019equip investigador.<\/p>\n\n\n\n

La intervenci\u00f3 va mantenir la mateixa estructura general que en estudis previs del projecte Burn2Learn Mallorca (Carbonell-Escalas et al., 2026). Cada sessi\u00f3 d\u2019HIIT va tenir una durada aproximada de 8-12 minuts, amb exercicis aer\u00f2bics i de for\u00e7a amb el pes corporal propi, organitzats en estacions i realitzats a alta intensitat. La Figura 1 mostra un exemple esquem\u00e0tic d\u2019una sessi\u00f3, incloent la seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019exercicis, la durada dels intervals de treball i els per\u00edodes de recuperaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
 Exemple de sessi\u00f3 HIIT utilitzada en la intervenci\u00f3<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

En el grup competitiu, les sessions es van plantejar com una competici\u00f3 dins del grup-classe i entre classes. La freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca es va registrar durant les sessions mitjan\u00e7ant puls\u00f2metres Polar H10, utilitzant el sistema de zones d\u2019intensitat codificades per colors de la plataforma Polar. El sistema de puntuaci\u00f3 es va basar en el temps acumulat a les zones d\u2019alta intensitat (zones taronja i vermella), com a indicador d\u2019intensitat relativa. La puntuaci\u00f3 es calculava a partir del percentatge del temps de sessi\u00f3 durant el qual cada participant es mantenia a les zones esmentades; per exemple, si durant una sessi\u00f3 de 10 minuts s\u2019acumulaven 8,5 minuts a les zones taronja i vermella, es registraven 85 punts. Els resultats es reflectien en un marcador individual i grupal de car\u00e0cter setmanal. En el grup no competitiu, l\u2019estructura de l\u2019entrenament va ser la mateixa, per\u00f2 sense comparaci\u00f3 ni puntuaci\u00f3. El grup control va continuar amb la programaci\u00f3 habitual d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica dissenyada pel professorat del centre, sense rebre sessions d\u2019HIIT ni un sistema de puntuaci\u00f3 associat a la intensitat. El contingut d\u2019aquestes classes no va ser planificat per l\u2019equip investigador i va respondre a la planificaci\u00f3 ordin\u00e0ria del departament d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica.<\/p>\n\n\n\n

El professorat va supervisar les sessions i va registrar l\u2019assist\u00e8ncia i la intensitat assolides, mentre que els investigadors van coordinar la recollida de dades i van oferir suport t\u00e8cnic durant el proc\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per avaluar la qualitat i la durada del son es va utilitzar el Pittsburgh Sleep Quality Index (PSQI) (Buysse et al., 1989), validat en poblaci\u00f3 espanyola (Royuela Rico i Mac\u00edas Fern\u00e1ndez, 1997). El PSQI \u00e9s un q\u00fcestionari autoinformat que avalua la qualitat del son durant l\u2019\u00faltim mes mitjan\u00e7ant 19 \u00edtems, agrupats en set components: qualitat subjectiva del son, lat\u00e8ncia, durada, efici\u00e8ncia habitual, alteracions del son, \u00fas de medicaci\u00f3 per dormir i disfunci\u00f3 di\u00fcrna. Cada component es puntua de 0 a 3, i la suma proporciona una puntuaci\u00f3 global entre 0 i 21, on els valors m\u00e9s alts indiquen una pitjor qualitat del son. A m\u00e9s, es va analitzar de forma independent la durada del son, expressada en hores per nit. Un exemple d\u2019\u00edtem \u00e9s: \u201cDurant l\u2019\u00faltim mes, quantes hores ha dormit realment cada nit?\u201d.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019autoestima es va avaluar mitjan\u00e7ant l\u2019Escala d\u2019Autoestima de Rosenberg (Rosenberg, 1965), adaptada i validada en poblaci\u00f3 espanyola (V\u00e1zquez-Morej\u00f3n et al., 2004). Consta de 10 \u00edtems valorats en una escala tipus Likert de 4 punts (de \u201ctotalment d\u2019acord\u201d a \u201ctotalment en desacord\u201d). La puntuaci\u00f3 total reflecteix el nivell percebut d\u2019autoestima, de manera que els valors m\u00e9s alts indiquen una millor autovaloraci\u00f3 personal. Un exemple d\u2019\u00edtem \u00e9s: \u201cSento que soc una persona digna d\u2019estima, almenys en igual mesura que els altres\u201d.<\/p>\n\n\n\n

El nivell d\u2019estr\u00e8s percebut es va mesurar amb la Perceived Stress Scale de 10 \u00edtems (PSS-10) (Cohen et al., 1983), adaptada i validada en poblaci\u00f3 espanyola (Remor, 2006). Avalua la percepci\u00f3 subjectiva d\u2019estr\u00e8s durant l\u2019\u00faltim mes, amb respostes que oscil\u00b7len entre 0 (\u201cmai\u201d) i 4 (\u201cmolt sovint\u201d). La suma total proporciona una puntuaci\u00f3 global entre 0 i 40, on els valors m\u00e9s alts indiquen un nivell d\u2019estr\u00e8s percebut m\u00e9s elevat. Un exemple d\u2019\u00edtem \u00e9s: \u201cL\u2019\u00faltim mes, amb quina freq\u00fc\u00e8ncia s\u2019ha sentit incapa\u00e7 de controlar les coses importants de la seva vida?\u201d.<\/p>\n\n\n\n

El gaudi durant la pr\u00e0ctica d\u2019activitat f\u00edsica es va valorar amb la Physical Activity Enjoyment Scale (PAUS) (Kendzierski i DeCarlo, 1991), adaptada i validada en poblaci\u00f3 adolescent espanyola (Fern\u00e1ndez Garc\u00eda et al., 2008). Aquesta escala consta de 16 \u00edtems puntuats en una escala de 5 punts. Els \u00edtems redactats en sentit negatiu van ser recodificats, de manera que les puntuacions m\u00e9s elevades reflecteixen un gaudi m\u00e9s gran de l\u2019activitat f\u00edsica. Un exemple d\u2019\u00edtem \u00e9s: \u201cEm diverteixo amb l\u2019activitat f\u00edsica\u201d.<\/p>\n\n\n\n

La motivaci\u00f3 envers l\u2019activitat f\u00edsica es va avaluar mitjan\u00e7ant el Behavioral Regulation in Exercise Questionnaire-2 (BREQ-2) (Markland i Tobin, 2004), adaptat i validat en poblaci\u00f3 espanyola (Murcia et al., 2007), basat en la Teoria de l\u2019Autodeterminaci\u00f3. El q\u00fcestionari inclou 19 \u00edtems (0 = \u201cgens cert\u201d a 4 = \u201ctotalment cert\u201d) distribu\u00efts en cinc dimensions: desmotivaci\u00f3, regulaci\u00f3 externa, introjectada, identificada i motivaci\u00f3 intr\u00ednseca. Les subescales es van analitzar de forma independent per explorar els diferents tipus de regulaci\u00f3 motivacional. Un exemple d\u2019\u00edtem de regulaci\u00f3 identificada \u00e9s: \u201cValoro els beneficis que t\u00e9 l\u2019exercici f\u00edsic\u201d.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van calcular estad\u00edstiques descriptives (mitjana i desviaci\u00f3 est\u00e0ndard) per a totes les variables, estratificades per grup (HIIT competitiu, HIIT no competitiu i grup control) i per sexe, amb l\u2019objectiu d\u2019obtenir una caracteritzaci\u00f3 inicial de la mostra.<\/p>\n\n\n\n

Per examinar els canvis intragrup entre el pretest i el posttest, es van dur a terme proves t<\/em> per a mostres relacionades. A m\u00e9s, es va calcular la d<\/em> de Cohen com a estimador de la mida de l\u2019efecte per als canvis intragrup entre el pretest i el posttest, a fi d\u2019estimar la magnitud d\u2019aquests canvis m\u00e9s enll\u00e0 de la significaci\u00f3 estad\u00edstica.<\/p>\n\n\n\n

Les difer\u00e8ncies intergrups en els canvis absoluts (Post\u2013Pre) es van analitzar mitjan\u00e7ant ANCOVA, incloent el sexe com a covariable, per determinar si existien difer\u00e8ncies significatives entre els grups. Es van reportar els valors d\u2019F<\/em>, els nivells de significaci\u00f3 (p<\/em>) i les mides de l\u2019efecte. Els resultats es van representar mitjan\u00e7ant figures que il\u00b7lustren els canvis pretest-posttest en les variables amb i sense difer\u00e8ncies significatives.<\/p>\n\n\n\n

Les an\u00e0lisis estad\u00edstiques es van fer utilitzant el programari jamovi (versi\u00f3 2.7.15) i el nivell de significaci\u00f3 estad\u00edstica es va establir en p <\/em>< .05. <\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les estad\u00edstiques descriptives del pretest van mostrar valors similars entre els tres grups en les variables psicol\u00f2giques i del son. En relaci\u00f3 amb el son, tant la durada com la qualitat del son van mostrar valors pr\u00f2xims entre les tres condicions. El grup HIIT competitiu va presentar puntuacions superiors en estr\u00e8s percebut, desmotivaci\u00f3 i autoestima respecte als altres grups, mentre que el gaudi i els diferents tipus de motivaci\u00f3 van ser similars entre grups, tant en dones com en homes.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Resultats descriptius de la poblaci\u00f3 a nivell basal <\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Les an\u00e0lisis pretest-posttest van mostrar efectes significatius segons el grup d\u2019intervenci\u00f3 (Taula 2). En l\u2019HIIT competitiu es va observar un descens significatiu en la durada del son (p<\/em> = .038), aix\u00ed com una disminuci\u00f3 de la motivaci\u00f3 identificada (p<\/em> = .042) i de l\u2019autoestima (p<\/em> < .001). Al contrari, l\u2019HIIT no competitiu va mostrar un augment significatiu de la motivaci\u00f3 identificada (p<\/em> = .028), de la motivaci\u00f3 externa (p<\/em> = .013) i de l\u2019autoestima (p<\/em> = .037). En el grup control, \u00fanicament es va observar un augment significatiu de l\u2019autoestima (p<\/em> < .001).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Canvis pre i postintervenci\u00f3 en les variables d\u2019estudi dins de cada grup (Control, HIIT no competitiu i HIIT competitiu)<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Quant a la resta de variables, no es van detectar canvis estad\u00edsticament significatius en cap grup. L\u2019estr\u00e8s percebut va mostrar una lleugera reducci\u00f3 en el grup HIIT competitiu, encara que sense assolir significaci\u00f3 estad\u00edstica, mentre que la qualitat del son i la motivaci\u00f3 intr\u00ednseca es van mantenir estables en els tres grups. Aix\u00ed mateix, la motivaci\u00f3 introjectada, la desmotivaci\u00f3 i el gaudi de l\u2019activitat f\u00edsica no van presentar variacions significatives despr\u00e9s de la intervenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Els canvis mitjans pre\u2013post (Post\u2013Pre) en les variables psicol\u00f2giques i del son segons el grup d\u2019intervenci\u00f3 es mostren a les Figures 2 i 3. Les comparacions intergrups dels canvis pretest-posttest es van fer mitjan\u00e7ant an\u00e0lisis de covari\u00e0ncia (ANCOVA) ajustades per sexe, amb l\u2019objectiu d\u2019examinar possibles difer\u00e8ncies atribu\u00efbles al tipus d\u2019intervenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Variables amb difer\u00e8ncies intergrups significatives <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les an\u00e0lisis d\u2019ANCOVA van evidenciar difer\u00e8ncies significatives en la motivaci\u00f3 identificada i l\u2019autoestima i aquests canvis es representen a la Figura 2. En relaci\u00f3 amb la motivaci\u00f3 identificada, es va observar un efecte principal del grup (F<\/em>(2, 173) = 5.93, p<\/em> = .003). Les comparacions post hoc<\/em> amb correcci\u00f3 de Bonferroni van indicar que el grup HIIT no competitiu va experimentar un augment significativament major en aquesta variable en comparaci\u00f3 amb el grup HIIT competitiu (p<\/em> = .003; d<\/em> = 0.63), sense detectar-se difer\u00e8ncies significatives entre el grup control i cap dels dos grups d\u2019intervenci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Canvis intergrups (Post\u2013Pre) en les variables amb difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives segons el grup d\u2019intervenci\u00f3<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Nota. <\/em>Les barres representen els canvis mitjans pre-post (Post-Pre) ajustats per sexe obtinguts mitjan\u00e7ant an\u00e0lisi de covari\u00e0ncia (ANCOVA). Les claus indiquen comparacions post hoc<\/em> intergrups significatives despr\u00e9s de correcci\u00f3 de Bonferroni  (**p<\/em> < .01; ***p<\/em> < .001).<\/p>\n\n\n\n

Quant a l\u2019autoestima, es va identificar un efecte principal del grup altament significatiu (F<\/em>(2, 172) = 15.86, p<\/em> < .001). Les an\u00e0lisis post hoc<\/em> ajustades per Bonferroni van mostrar que el grup HIIT competitiu presentava un descens significativament m\u00e9s gran de l\u2019autoestima en comparaci\u00f3 tant amb el grup control (p<\/em> < .001; d<\/em> = 1.02) com amb el grup HIIT no competitiu (p<\/em> < .001; d<\/em> = 0.89), mentre que no es van observar difer\u00e8ncies significatives entre el grup control i l\u2019HIIT no competitiu.<\/p>\n\n\n\n

Variables sense difer\u00e8ncies intergrups significatives<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Per contra, no es van observar difer\u00e8ncies intergrups estad\u00edsticament significatives en els canvis pre\u2013post de l\u2019estr\u00e8s percebut, la qualitat del son, la durada del son, la motivaci\u00f3 intr\u00ednseca, la motivaci\u00f3 introjectada, la motivaci\u00f3 externa, la desmotivaci\u00f3, ni el gaudi de l\u2019activitat f\u00edsica, despr\u00e9s de l\u2019ajustament per sexe (p<\/em> > .05 en tots els casos). Els canvis mitjans observats en aquestes variables es presenten de forma descriptiva a la Figura 3.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Canvis intergrups en els valors pre\u2013post (Post\u2013Pre) de les variables psicol\u00f2giques i de son sense difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives <\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Nota. <\/em>Les barres representen els canvis mitjans pre\u2013post (Post\u2013Pre) ajustats per sexe obtinguts mitjan\u00e7ant an\u00e0lisi de covari\u00e0ncia (ANCOVA). No es van observar difer\u00e8ncies intergrups estad\u00edsticament significatives despr\u00e9s de l\u2019ajustament per sexe.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu del present estudi va ser analitzar els efectes de dos formats d\u2019HIIT, competitiu i no competitiu, sobre variables psicol\u00f2giques i del son en adolescents en context escolar. A difer\u00e8ncia d\u2019investigacions pr\u00e8vies centrades en la condici\u00f3 f\u00edsica o en comparacions generals amb grups control (Duncombe et al., 2022), aquest estudi va incorporar una comparaci\u00f3 entre formats d\u2019intervenci\u00f3, permetent explorar el paper del component competitiu en la resposta psicol\u00f2gica de l\u2019alumnat. Els resultats van mostrar canvis intergrups significatius en l\u2019autoestima i la motivaci\u00f3 identificada: el format competitiu es va associar amb una disminuci\u00f3 de l\u2019autoestima, mentre que l\u2019HIIT no competitiu va afavorir un augment de la motivaci\u00f3 identificada, sense difer\u00e8ncies rellevants en la resta de variables. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019autoestima va emergir com la variable psicol\u00f2gica m\u00e9s sensible al format de la intervenci\u00f3, mostrant difer\u00e8ncies clares intergrups en funci\u00f3 del component competitiu de l\u2019HIIT. En concret, el grup d\u2019HIIT competitiu va presentar una disminuci\u00f3 significativa de l\u2019autoestima en comparaci\u00f3 amb el grup control i amb l\u2019HIIT no competitiu, mentre que aquest \u00faltim no va diferir del grup control. Aquesta troballa resulta especialment rellevant en poblaci\u00f3 adolescent, etapa caracteritzada per una vulnerabilitat m\u00e9s gran als processos de comparaci\u00f3 social i d\u2019avaluaci\u00f3 externa, factors estretament vinculats a la construcci\u00f3 de l\u2019autoconcepte i l\u2019autoestima (Gibbons i Buunk, 1999; Liu et al., 2025). En contextos educatius, on el rendiment f\u00edsic i l\u2019exposici\u00f3 p\u00fablica de les habilitats adquireixen un pes simb\u00f2lic elevat, la introducci\u00f3 de din\u00e0miques competitives estructurades pot intensificar els processos de comparaci\u00f3 social propis de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, amb implicacions potencials per a variables psicol\u00f2giques sensibles de l\u2019alumnat (Spray et al., 2023). Aquest resultat \u00e9s coherent amb estudis previs fets en contextos educatius competitius, que han assenyalat que climes orientats al rendiment i a la comparaci\u00f3 social poden associar-se amb percepcions m\u00e9s negatives de l\u2019autoconcepte i l\u2019autoestima en adolescents (F\u00fcl\u00f6p et al., 2025; Melguizo-Ib\u00e1\u00f1ez et al., 2025).<\/p>\n\n\n\n

Des d\u2019una perspectiva te\u00f2rica, aquests resultats poden interpretar-se a partir de la Teoria de l\u2019Autodeterminaci\u00f3, que planteja que entorns orientats al resultat i a la comparaci\u00f3 social poden comprometre la satisfacci\u00f3 de necessitats psicol\u00f2giques b\u00e0siques, especialment la compet\u00e8ncia percebuda, quan existeixen difer\u00e8ncies individuals marcades en habilitat o condici\u00f3 f\u00edsica (Ryan i Deci, 2000; Valero-Valenzuela et al., 2021). En aquest sentit, el format competitiu aplicat en el present estudi, basat en r\u00e0nquings i comparacions expl\u00edcites, podria haver refor\u00e7at percepcions d\u2019incompet\u00e8ncia relativa en part de l\u2019alumnat, afectant negativament la seva autoestima. Al contrari, l\u2019abs\u00e8ncia de difer\u00e8ncies entre l\u2019HIIT no competitiu i el grup control suggereix que \u00e9s possible implementar programes d\u2019alta intensitat en l\u2019\u00e0mbit escolar sense comprometre l\u2019autoestima, sempre que el disseny pedag\u00f2gic prioritzi la participaci\u00f3, l\u2019esfor\u00e7 individual i la millora personal per sobre del rendiment comparatiu (Vasconcellos et al., 2020).<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb la motivaci\u00f3 identificada, els resultats van mostrar que el format no competitiu de l\u2019HIIT es va associar amb un increment significativament m\u00e9s gran d\u2019aquesta regulaci\u00f3 motivacional en comparaci\u00f3 amb l\u2019HIIT competitiu, sense difer\u00e8ncies rellevants respecte al grup control. Aquesta troballa resulta especialment rellevant des d\u2019una perspectiva educativa, ja que la motivaci\u00f3 identificada reflecteix un proc\u00e9s d\u2019internalitzaci\u00f3 del valor personal i funcional de l\u2019activitat f\u00edsica, fins i tot quan aquesta no \u00e9s intr\u00ednsecament agradable. En aquest sentit, l\u2019HIIT no competitiu podria haver facilitat un context m\u00e9s favorable per a la percepci\u00f3 d\u2019autonomia i del significat personal de la tasca, en reduir la pressi\u00f3 associada a la comparaci\u00f3 social i al rendiment relatiu. Aquest plantejament \u00e9s coherent amb estudis previs que destaquen la import\u00e0ncia de climes motivacionals orientats a la tasca en educaci\u00f3 f\u00edsica per afavorir processos d\u2019internalitzaci\u00f3 m\u00e9s adaptatius (Milton et al., 2025). Per contra, el format competitiu, centrat en r\u00e0nquings i resultats, podria haver despla\u00e7at el focus motivacional cap a regulacions m\u00e9s controlades, limitant el desenvolupament de formes de motivaci\u00f3 m\u00e9s autodeterminades (Wu et al., 2021). En conjunt, aquests resultats reforcen la idea que el disseny pedag\u00f2gic de l\u2019HIIT \u00e9s un element clau per promoure no nom\u00e9s la participaci\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 la qualitat motivacional de l\u2019experi\u00e8ncia de l\u2019alumnat en educaci\u00f3 f\u00edsica escolar.<\/p>\n\n\n\n

Posant el focus en el son, els resultats s\u2019han d\u2019interpretar des d\u2019un enfocament exploratori, at\u00e8s l\u2019esc\u00e0s cos d\u2019evid\u00e8ncia pr\u00e8via sobre la relaci\u00f3 entre intervencions HIIT en context escolar i variables del son en adolescents, especialment respecte a la comparaci\u00f3 entre formats competitius i no competitius. L\u2019estabilitat observada en la qualitat del son entre els tres grups suggereix que la intervenci\u00f3 no va tenir un impacte rellevant en la percepci\u00f3 subjectiva del descans. No obstant aix\u00f2, la reducci\u00f3 en la durada del son observada \u00fanicament en el grup HIIT competitiu suggereix possibles difer\u00e8ncies en la resposta a diferents formats d\u2019exercici, encara que aquesta troballa s\u2019ha d\u2019interpretar amb cautela. Una possible explicaci\u00f3 \u00e9s que l\u2019exposici\u00f3 setmanal a r\u00e0nquings, puntuacions p\u00fabliques i a la comparaci\u00f3 entre iguals podria haver incrementat, almenys en part de l\u2019alumnat, processos d\u2019activaci\u00f3 psicol\u00f2gica o preocupaci\u00f3 pel rendiment, aspectes que podrien interferir amb els h\u00e0bits de descans. Tanmateix, aquesta interpretaci\u00f3 s\u2019ha de considerar explorat\u00f2ria, ja que l\u2019estr\u00e8s percebut no va mostrar difer\u00e8ncies intergrups significatives i no es van avaluar variables espec\u00edfiques com a ansietat competitiva, activaci\u00f3 pr\u00e8via al son o preocupaci\u00f3 anticipat\u00f2ria. A m\u00e9s, factors contextuals propis de l\u2019entorn escolar, com el moment del curs acad\u00e8mic o la c\u00e0rrega avaluativa, tamb\u00e9 podrien haver influ\u00eft en aquesta variable (Carbonell-Escalas et al., 2025). En conjunt, aquests resultats aporten una primera aproximaci\u00f3 a l\u2019estudi del son en intervencions HIIT escolars i subratllen la necessitat de futures investigacions que incorporin dissenys longitudinals i mesuraments objectius del descans.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s enll\u00e0 dels efectes observats en l\u2019autoestima i la motivaci\u00f3 identificada, l\u2019estr\u00e8s percebut, el gaudi, les restants formes de regulaci\u00f3 motivacional i la qualitat del son no van mostrar canvis intergrups significatius. L\u2019abs\u00e8ncia de canvis en aquestes variables pot interpretar-se, d\u2019una banda, per l\u2019alta estabilitat temporal d\u2019alguns constructes psicol\u00f2gics (R\u00f6glin et al., 2023), especialment en intervencions de curta durada i, per un altre, pel fet que la intervenci\u00f3 es va desenvolupar en un context escolar real, integrat dins del curr\u00edculum habitual d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, fet que podria haver contribu\u00eft a mantenir nivells estables de benestar psicol\u00f2gic en tots els grups (Lubans et al., 2021). En el cas de l\u2019estr\u00e8s percebut, tot i que no es van observar difer\u00e8ncies intergrups estad\u00edsticament significatives, el format d\u2019HIIT competitiu va ser el que va mostrar la reducci\u00f3 m\u00e9s gran en aquesta variable. <\/p>\n\n\n\n

Les an\u00e0lisis intragrup van mostrar patrons de canvi coherents amb els efectes intergrups observats, amb increments de l\u2019autoestima i de formes de motivaci\u00f3 m\u00e9s autodeterminades en l\u2019HIIT no competitiu, i descensos en variables com la motivaci\u00f3 identificada i l\u2019autoestima en el format competitiu, refor\u00e7ant la rellev\u00e0ncia del disseny pedag\u00f2gic de la intervenci\u00f3. En conjunt, aquests resultats suggereixen que determinats aspectes psicol\u00f2gics poden requerir intervencions m\u00e9s prolongades o espec\u00edfiques per mostrar canvis perceptibles en adolescents.<\/p>\n\n\n\n

Els resultats del present estudi tenen implicacions rellevants per al disseny d\u2019intervencions d\u2019HIIT en educaci\u00f3 f\u00edsica escolar. Les troballes suggereixen que el format pedag\u00f2gic de l\u2019HIIT \u00e9s un element clau, m\u00e9s enll\u00e0 de la intensitat de l\u2019exercici, ja que diferents plantejaments poden generar respostes psicol\u00f2giques diverses en l\u2019alumnat. En aquest sentit, l\u2019HIIT no competitiu emergeix com una alternativa especialment adequada en contextos educatius, en afavorir formes de motivaci\u00f3 m\u00e9s autodeterminades i no comprometre variables psicol\u00f2giques sensibles com l\u2019autoestima. Per contra, la inclusi\u00f3 de components competitius basats en r\u00e0nquings i comparacions expl\u00edcites requereix una planificaci\u00f3 acurada, especialment en poblaci\u00f3 adolescent, on les difer\u00e8ncies individuals en habilitat i condici\u00f3 f\u00edsica poden amplificar processos de comparaci\u00f3 social. Des d\u2019una perspectiva educativa, aquests resultats reforcen la necessitat de prioritzar enfocaments que promoguin la participaci\u00f3, la millora personal i el significat de l\u2019activitat f\u00edsica, alineant les intervencions amb els objectius formatius de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica i la promoci\u00f3 d\u2019h\u00e0bits actius saludables a llarg termini.<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb el grup control, els resultats mostren que la participaci\u00f3 en les classes habituals d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica no es va associar a un deteriorament de les variables psicol\u00f2giques avaluades al llarg de les 10 setmanes d\u2019intervenci\u00f3. No obstant aix\u00f2, ja que el contingut espec\u00edfic d\u2019aquestes classes no va ser planificat per l\u2019equip investigador ni registrat de forma sistem\u00e0tica, aquests resultats s\u2019han d\u2019interpretar amb cautela. Per tant, no pot atribuir-se l\u2019evoluci\u00f3 observada en el grup control a unes caracter\u00edstiques concretes de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica habitual, sin\u00f3 descriure\u2019s \u00fanicament com el patr\u00f3 observat en aquest grup durant el per\u00edode d\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n

Limitacions i futures l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Aquest estudi presenta limitacions que s\u2019han de considerar en interpretar els resultats. En primer lloc, la durada de la intervenci\u00f3 i la seva integraci\u00f3 en l\u2019horari lectiu van poder limitar la magnitud dels canvis observats en algunes variables psicol\u00f2giques i del son. En desenvolupar-se dins de les classes ordin\u00e0ries d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, la intervenci\u00f3 va estar condicionada per la durada real de les sessions, l\u2019organitzaci\u00f3 del centre, el calendari acad\u00e8mic, l\u2019assist\u00e8ncia de l\u2019alumnat i el temps disponible per aplicar el protocol HIIT, cosa que podria haver redu\u00eft l\u2019exposici\u00f3 efectiva al programa. A m\u00e9s, encara que es va controlar l\u2019efecte del sexe, no es va disposar d\u2019informaci\u00f3 sobre altres variables contextuals rellevants, com el nivell socioecon\u00f2mic, la pr\u00e0ctica esportiva extraescolar o el background<\/em> esportiu dels participants. En aquest sentit, no es va recollir informaci\u00f3 detallada sobre l\u2019experi\u00e8ncia esportiva pr\u00e8via, el nivell competitiu, la familiaritat amb l\u2019exercici d\u2019alta intensitat o la pr\u00e0ctica esportiva organitzada de l\u2019alumnat, variables que podrien haver influ\u00eft en la intensitat assolida durant les sessions, aix\u00ed com en la motivaci\u00f3 i en el gaudi percebut despr\u00e9s de la pr\u00e0ctica. Aix\u00ed mateix, el contingut exacte i la c\u00e0rrega interna de les classes habituals d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica fetes pel grup control no van ser registrats de forma sistem\u00e0tica, ja que aquestes van seguir la programaci\u00f3 ordin\u00e0ria del professorat. Aquesta q\u00fcesti\u00f3 s\u2019ha de considerar en interpretar les comparacions entre el grup control i els grups HIIT. Una altra limitaci\u00f3 \u00e9s l\u2019\u00fas de mesures autoinformades per avaluar les variables psicol\u00f2giques i el son, cosa que pot introduir biaixos de percepci\u00f3. En aquest sentit, futures investigacions haurien d\u2019incorporar intervencions m\u00e9s prolongades, dissenys longitudinals i mesurades objectives, especialment en relaci\u00f3 amb el son, un \u00e0mbit encara poc explorat en intervencions escolars basades en HIIT. Aix\u00ed mateix, seria d\u2019inter\u00e8s analitzar diferents dissenys competitius per optimitzar els beneficis f\u00edsics i psicol\u00f2gics en contextos educatius, comparant, per exemple, formats basats en r\u00e0nquings individuals, competici\u00f3 cooperativa per equips, reptes centrats en el propi progr\u00e9s, feedback<\/em> privat o p\u00fablic, i sistemes de puntuaci\u00f3 centrats en la millora personal m\u00e9s que no pas en la comparaci\u00f3 directa entre iguals.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les troballes d\u2019aquest estudi mostren que el format competitiu de l\u2019HIIT es va associar amb una disminuci\u00f3 significativa de l\u2019autoestima en comparaci\u00f3 amb el grup control i l\u2019HIIT no competitiu, mentre que aquest darrer va generar un augment m\u00e9s gran de la motivaci\u00f3 identificada. Aquests resultats confirmen que el component pedag\u00f2gic de l\u2019HIIT modula el seu impacte psicol\u00f2gic en adolescents, sent l\u2019enfocament no competitiu m\u00e9s adequat en contextos educatius. Encara que no es van observar efectes significatius en les variables del son, la seva inclusi\u00f3 suposa una aportaci\u00f3 nova en un \u00e0mbit encara poc explorat i obre una l\u00ednia prometedora per a futures investigacions. Les conclusions es van establir despr\u00e9s de controlar l\u2019efecte del sexe en les an\u00e0lisis.<\/p>\n\n\n\n

Conflicte d\u2019interessos<\/h2>\n\n\n\n

Les autories no han comunicat cap conflicte d\u2019interessos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019adolesc\u00e8ncia \u00e9s una etapa clau per a la consolidaci\u00f3 d\u2019h\u00e0bits actius i el desenvolupament de variables psicol\u00f2giques relacionades amb el benestar. En el context escolar, l\u2019entrenament interv\u00e0lic d\u2019alta intensitat (HIIT per les seves sigles en angl\u00e8s) s\u2019ha proposat com una estrat\u00e8gia eficient per incrementar l\u2019activitat f\u00edsica; tanmateix, existeix una evid\u00e8ncia limitada sobre la influ\u00e8ncia […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[11341],"tags":[12835],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["Educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>"]},"tags":{"linked":["educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>"],"unlinked":["educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 mesos ago","modified":"Updated 2 setmanes ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 juny 2026","modified":"Updated on 29 setembre 2026"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 juny 2026 20:40","modified":"Updated on 29 setembre 2026 17:33"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/72893\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=72893"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/72893\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":73778,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/72893\/revisions\/73778\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=72893"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=72893"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=72893"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}