{"id":72881,"date":"2026-06-30T20:31:09","date_gmt":"2026-06-30T20:31:09","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=72881"},"modified":"2026-09-29T17:32:21","modified_gmt":"2026-09-29T17:32:21","slug":"promocio-de-la-mobilitat-sostenible-en-leducacio-superior-disseny-i-avaluacio-duna-intervencio-per-fomentar-lus-de-la-bicicleta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/promocio-de-la-mobilitat-sostenible-en-leducacio-superior-disseny-i-avaluacio-duna-intervencio-per-fomentar-lus-de-la-bicicleta\/","title":{"rendered":"Promoci\u00f3 de la mobilitat sostenible en l\u2019educaci\u00f3 superior: disseny i avaluaci\u00f3 d\u2019una intervenci\u00f3 per fomentar l\u2019\u00fas de la bicicleta"},"content":{"rendered":"\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>El despla\u00e7ament actiu ofereix beneficis socials, mediambientals i per a la salut, encara que continua sent una opci\u00f3 poc habitual en els entorns universitaris. Aquest estudi va avaluar els efectes d\u2019una intervenci\u00f3 de tres mesos per fomentar l\u2019\u00fas de la bicicleta mitjan\u00e7ant una aplicaci\u00f3 m\u00f2bil amb elements ludificats sobre el comportament del despla\u00e7ament amb bicicleta i els nivells d\u2019activitat f\u00edsica de l\u2019alumnat i el personal universitari. Es va optar per un disseny quasiexperimental amb una comparaci\u00f3 pretest-posttest, i una assignaci\u00f3 per autoselecci\u00f3 dels participants als grups, amb un grup experimental (<em>n<\/em>&nbsp;=&nbsp;27) que va participar en la intervenci\u00f3 i un grup de control (<em>n<\/em>&nbsp;=&nbsp;25). Ambd\u00f3s grups van completar uns q\u00fcestionaris abans i despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 sobre el comportament de despla\u00e7ament i els nivells d\u2019activitat f\u00edsica. Els resultats van mostrar un augment considerable del despla\u00e7ament amb bicicleta en el grup experimental (del 55.6\u2006% al 77.8\u2006%; <em>p<\/em>&nbsp;=&nbsp;.031) i de l\u2019activitat f\u00edsica vigorosa (<em>p<\/em>&nbsp;=&nbsp;.015), sense canvis importants en el grup de control. Tanmateix, no es van trobar millores clares en els nivells globals d\u2019activitat f\u00edsica, i les difer\u00e8ncies inicials entre els grups limiten les interpretacions causals. Aquestes troballes suggereixen que les intervencions ludificades podrien representar una estrat\u00e8gia prometedora per fomentar la mobilitat sostenible en entorns universitaris, encara que el seu impacte en l\u2019activitat f\u00edsica global \u00e9s limitat i podria dependre de factors contextuals i ambientals.<\/p>\n\n\n <div class=\"tags\"> <p><strong>Paraules clau:<\/strong> <span>comunitat universit\u00e0ria<\/span>, <span>despla\u00e7ament en bicicleta<\/span>, <span>ludificaci\u00f3<\/span>, <span>transport actiu<\/span>, <span>t\u00e8cniques de canvi de comportament<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>A tot el m\u00f3n, el foment del despla\u00e7ament actiu s\u2019ha convertit en una estrat\u00e8gia cada vegada m\u00e9s rellevant per abordar diversos desafiaments globals, com la inactivitat f\u00edsica, la degradaci\u00f3 mediambiental, i la congesti\u00f3 urbana (Nacions Unides [United Nations], 2021). El despla\u00e7ament actiu, principalment a peu o amb bicicleta, fa refer\u00e8ncia al despla\u00e7ament a la feina, al centre educatiu o a d\u2019altres destinacions utilitzant mitjans de transport no motoritzats (Ogilvie et al., 2012). S\u2019ha associat amb uns nivells d\u2019activitat f\u00edsica (NAF) m\u00e9s elevats i amb una millor aptitud f\u00edsica (Henriques-Neto et al., 2020), que expliquen en gran manera els seus beneficis per a la salut (Laeremans et al., 2017). Alguns estudis relacionen el despla\u00e7ament actiu amb una reducci\u00f3 de la mortalitat, una menor incid\u00e8ncia de malalties cardiovasculars, c\u00e0ncer, diabetis tipus 2, sobrep\u00e8s i obesitat (Dinu et al., 2019). El despla\u00e7ament amb bicicleta tamb\u00e9 s\u2019associa amb una millor percepci\u00f3 de l\u2019estat de salut, del benestar, de l\u2019aptitud f\u00edsica i de la productivitat (Henriques-Neto et al., 2020). M\u00e9s enll\u00e0 dels beneficis individuals, contribueix a l\u2019assoliment d\u2019objectius socials com la reducci\u00f3 de la contaminaci\u00f3 i de les emissions dels gasos amb efecte d\u2019hivernacle, d\u2019acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 3, 4, 11 i 13 (Nacions Unides [United Nations], 2015).<\/p>\n\n\n\n<p>Malgrat els seus avantatges, el despla\u00e7ament amb bicicleta continua sent poc habitual: a Espanya, nom\u00e9s un 3.5\u2006% de les persones es desplacen di\u00e0riament amb bicicleta (GESOP, 2019), mentre que els despla\u00e7aments amb cotxe i amb transport p\u00fablic predominen en els entorns universitaris (Barranco-Ruiz et al., 2019; Chill\u00f3n et al., 2016). Per fomentar l\u2019\u00fas de la bicicleta, \u00e9s necessari entendre certs determinants que varien segons la poblaci\u00f3 i el context (Rowe et al., 2013), inclosos els factors personals, socials, culturals i ambientals (Hermida et al., 2024; Ruiz-Hermosa et al., 2021). La pand\u00e8mia de la covid-19 tamb\u00e9 va modificar els h\u00e0bits de despla\u00e7ament (Buehler i Pucher, 2021). L\u2019efic\u00e0cia de les intervencions per fomentar l\u2019\u00fas de la bicicleta no dep\u00e8n nom\u00e9s de la motivaci\u00f3 individual, sin\u00f3 tamb\u00e9 de la infraestructura de suport i de les condicions institucionals. En aquest context, les estrat\u00e8gies basades en aplicacions m\u00f2bils poden ser m\u00e9s eficaces quan el despla\u00e7ament amb bicicleta \u00e9s segur, factible i compta amb suport local (Roaf et al., 2024).<\/p>\n\n\n\n<p>Les universitats poden contribuir a canviar comportaments i l\u2019entorn en l\u2019integrar la sostenibilitat a les seves operacions i fomentar el despla\u00e7ament actiu mitjan\u00e7ant programes, plans per a l\u2019\u00fas de la bicicleta, aplicacions i sistemes de bicicletes compartides (Bopp et al., 2018; Molina-Garc\u00eda et al., 2015). Tanmateix, aquestes mesures solen mancar d\u2019una avaluaci\u00f3 sistem\u00e0tica. La incorporaci\u00f3 de t\u00e8cniques de canvi de comportament (TCC) pot millorar la seva efic\u00e0cia (Michie et al., 2015). Per fomentar l\u2019\u00fas de la bicicleta, algunes TCC eficaces s\u00f3n el seguiment del comportament, la reestructuraci\u00f3 de l\u2019entorn i les millores en la infraestructura (Do\u011fru et al., 2021). S\u2019han incl\u00f2s algunes d\u2019aquestes t\u00e8cniques en les intervencions ludificades (Cugelman, 2013; Deterding et al., 2011), que utilitzen elements com ara objectius, desafiaments, recompenses, taules de classificaci\u00f3 i retroalimentaci\u00f3 (Wang et al., 2022; Xu et al., 2022). S\u2019ha demostrat que la ludificaci\u00f3 fomenta el despla\u00e7ament actiu i augmenta els NAF (Laeremans et al., 2017; Mildestvedt et al., 2020; Xu et al., 2022).<\/p>\n\n\n\n<p>Diverses universitats han implementat elements comuns de ludificaci\u00f3 en les seves iniciatives de mobilitat per fomentar el transport sostenible, com per exemple el \u201cTorneig Europeu Universitari de Mobilitat Sostenible\u201d (U-MOB, 2019) o el projecte \u201cTrafficO2\u201d (Di Dio et al., 2018), malgrat que l\u2019evid\u00e8ncia sobre la seva efic\u00e0cia continua sent limitada. A Espanya, diverses universitats han utilitzat l\u2019aplicaci\u00f3 Ciclogreen per fomentar comportaments de despla\u00e7ament sostenible. Llan\u00e7ada el 2014 i guardonada amb la Medalla d\u2019or de la Mobilitat Sostenible del Ministeri d\u2019Agricultura i Pesca, Alimentaci\u00f3 i Medi Ambient el 2017, l\u2019aplicaci\u00f3 pret\u00e9n fomentar el despla\u00e7ament sostenible (amb bicicleta, a peu, amb transport p\u00fablic, amb vehicle compartit [<em>carpooling<\/em>] o amb esc\u00faters el\u00e8ctrics) mitjan\u00e7ant un sistema que transforma els quil\u00f2metres recorreguts en punts per aconseguir desafiaments i recompenses, i utilitza tant tecnologia web com m\u00f2bil. Segons el lloc web oficial de Ciclogreen (<a href=\"http:\/\/ciclogreen.com\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">http:\/\/ciclogreen.com<\/a>), m\u00e9s de 50 organitzacions, incloses diverses universitats espanyoles, han utilitzat l\u2019aplicaci\u00f3 per fomentar el despla\u00e7ament sostenible i reduir la seva empremta de carboni, encara que fins ara no s\u2019han identificat estudis revisats per parells. A partir d\u2019aquests antecedents i de les llacunes d\u2019investigaci\u00f3 identificades, el present estudi tenia com a objectiu avaluar els efectes d\u2019una intervenci\u00f3 de tres mesos per fomentar l\u2019\u00fas de la bicicleta mitjan\u00e7ant una aplicaci\u00f3 m\u00f2bil amb elements ludificats sobre el comportament del despla\u00e7ament amb bicicleta i els NAF de l\u2019alumnat i del personal universitari, aix\u00ed com valorar la percepci\u00f3 dels participants i la seva implicaci\u00f3 en la intervenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Materials i metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Disseny de l\u2019estudi<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>Aquest estudi quasiexperimental amb biaix d\u2019autoselecci\u00f3 es va dur a terme en el marc d\u2019una iniciativa m\u00e9s \u00e0mplia per fomentar el transport actiu implementada per l\u2019Oficina d\u2019Universitat Saludable i Sostenible de la Universitat de les Illes Balears durant l\u2019any acad\u00e8mic 2020-2021. La iniciativa va incloure dues fases principals: (1) una avaluaci\u00f3 diagn\u00f2stica dels patrons de despla\u00e7ament i dels factors determinants per a l\u2019\u00fas de la bicicleta (Mart\u00edn-L\u00f3pez et al., 2025) i (2) el disseny, la implementaci\u00f3 i l\u2019avaluaci\u00f3 d\u2019una intervenci\u00f3 de tres mesos mitjan\u00e7ant l\u2019\u00fas d\u2019una aplicaci\u00f3 m\u00f2bil amb elements ludificats. Es va aplicar un disseny pretest-postest amb dos grups. Els participants no van ser assignats aleat\u00f2riament, sin\u00f3 que van seleccionar el grup de la seva prefer\u00e8ncia, fet que va donar lloc a un proc\u00e9s d\u2019autoselecci\u00f3. El grup experimental (GE, <em>n<\/em>&nbsp;=&nbsp;27) va utilitzar l\u2019aplicaci\u00f3 i va completar els q\u00fcestionaris en l\u00ednia abans i despr\u00e9s de la intervenci\u00f3, mentre que el grup de control (GC, <em>n&nbsp;<\/em>=&nbsp;25) va completar els mateixos q\u00fcestionaris sense participar en la intervenci\u00f3. Aquest procediment d\u2019assignaci\u00f3 reflecteix la naturalesa ecol\u00f2gica i volunt\u00e0ria de la intervenci\u00f3, per\u00f2 introdueix possibles difer\u00e8ncies inicials entre ambd\u00f3s grups i limita la capacitat d\u2019obtenir infer\u00e8ncies causals dels efectes observats.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Entorn i mostra de l\u2019estud<\/strong>i<\/h3>\n\n\n\n<p>L\u2019estudi es va dur a terme al campus principal d\u2019una universitat p\u00fablica situada en una zona periurbana, aproximadament a uns 7 o 8 km del centre urb\u00e0. Es pot accedir al campus en transport p\u00fablic (autob\u00fas, tren, metro), vehicle privat i bicicleta personal, amb un carril bici espec\u00edfic que el connecta amb la ciutat. Hi ha aparcaments per a bicicletes i vestidors, encara que en el moment de l\u2019estudi el campus no comptava amb cap estaci\u00f3 municipal de bicicletes compartides ni amb un servei de pr\u00e9stec de bicicletes.<\/p>\n\n\n\n<p>La comunitat universit\u00e0ria inclo\u00efa aproximadament 13 500 estudiants, 1\u2009000 membres del personal docent i investigador i 600 membres del personal d\u2019administraci\u00f3 i serveis. Es va seleccionar un total de 52 voluntaris i volunt\u00e0ries mitjan\u00e7ant un mostreig per conveni\u00e8ncia. Despr\u00e9s de la firma del consentiment informat, els participants van indicar la seva prefer\u00e8ncia per unir-se al grup experimental (GE, <em>n&nbsp;<\/em>=&nbsp;27), que implicava utilitzar l\u2019aplicaci\u00f3, o al grup de control (GC, <em>n&nbsp;<\/em>=&nbsp;25) que no la utilitzava. El GE va incloure un 44.4\u2006% de dones i un 55.6\u2006% d\u2019homes, amb una mitjana d\u2019edat de 31.0 \u00b1 9.2 anys; un 37.0\u2006% era alumnat (<em>n<\/em>&nbsp;=&nbsp;10) i un 63.0\u2006% personal (<em>n<\/em>&nbsp;=&nbsp;11 docents,<em> n&nbsp;<\/em>=&nbsp;6 membres del personal administratiu i de serveis). El GC va incloure un 64.0\u2006% de dones i un 36.0\u2006% d\u2019homes, amb una mitjana d\u2019edat de 30.1 \u00b1 10.9 anys; un 42.3\u2006% era alumnat (<em>n<\/em>&nbsp;=&nbsp;12) i un 57.7\u2006% personal (<em>n<\/em>&nbsp;=&nbsp;4 docents,<em> n&nbsp;<\/em>=&nbsp;9 membres del personal administratiu i de serveis). At\u00e8s que els subgrups eren molt petits, als docents i al personal administratiu se\u2019ls va analitzar de forma conjunta com a personal. El protocol de l\u2019estudi el va aprovar el Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Investigaci\u00f3 de la Universitat de les Illes Balears (codi d\u2019aprovaci\u00f3: 172CER20; 11 de febrer de 2021). La participaci\u00f3 era volunt\u00e0ria i calia firmar un consentiment informat.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Instruments i mesures<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>Les dades es van recopilar a l\u2019inici (entre febrer i mar\u00e7 de 2021) i despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 (juny de 2021) mitjan\u00e7ant: (1) un q\u00fcestionari en l\u00ednia i (2) l\u2019aplicaci\u00f3 Ciclogreen (nom\u00e9s per al GE).<\/p>\n\n\n\n<p><em>Q\u00fcestionari en l\u00ednia&nbsp;<\/em><\/p>\n\n\n\n<p>A l\u2019inici, tots els participants van completar un q\u00fcestionari autoadministrat <em>ad hoc<\/em> (Formularis de Google, entre 15 i 20 minuts), que inclo\u00efa instruments validats i \u00edtems adaptats al context universitari. Comprenia les seg\u00fcents seccions:&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<ul>\n<li>Factors sociodemogr\u00e0fics: g\u00e8nere, edat, funci\u00f3 a la universitat, resid\u00e8ncia, cotxe o bicicleta propis i estat de salut autopercebut.<\/li>\n\n\n\n<li>Comportament de despla\u00e7ament: patrons de despla\u00e7ament habituals i espec\u00edfics a la universitat, avaluats mitjan\u00e7ant el q\u00fcestionari validat Modos de desplazamiento a la universidad (MODU; Palma-Lleial et al., 2020).&nbsp;<\/li>\n\n\n\n<li>Finalitat de l\u2019\u00fas de la bicicleta: els participants es van categoritzar com a no ciclistes, ciclistes utilitaris, ciclistes recreatius o ciclistes de competici\u00f3 (Rowe et al., 2013).<\/li>\n\n\n\n<li>Freq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019\u00fas de la bicicleta: gaireb\u00e9 di\u00e0riament, 3 o 4 vegades per setmana, 1 o 2 vegades per setmana, nom\u00e9s els caps de setmana, ocasionalment, mai.<\/li>\n\n\n\n<li>Intenci\u00f3 de despla\u00e7ar-se amb bicicleta: tant en general com a la universitat.<\/li>\n\n\n\n<li>Nivells d\u2019activitat f\u00edsica (NAF): es van mesurar mitjan\u00e7ant la versi\u00f3 curta del Q\u00fcestionari internacional d\u2019activitat f\u00edsica (IPAQ-SF, per les seves sigles en angl\u00e8s; Cancela et al., 2019). &nbsp;<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<p><em>Aplicaci\u00f3 Ciclogreen&nbsp;<\/em><\/p>\n\n\n\n<p>Per a aquesta intervenci\u00f3, es va adquirir una llic\u00e8ncia de tres mesos de l\u2019aplicaci\u00f3 Ciclogreen i es va personalitzar amb la identitat visual de la universitat i una icona caracter\u00edstica del programa (Figura 1). Els participants del GE es van descarregar l\u2019aplicaci\u00f3 amb una contrasenya \u00fanica que els va facilitar l\u2019equip d\u2019investigaci\u00f3 i hi van accedir tant a trav\u00e9s d\u2019interf\u00edcies m\u00f2bils com del web. La intervenci\u00f3 va incloure cinc t\u00e8cniques de canvi de comportament d\u2019acord amb els elements de ludificaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n<ul>\n<li>Establiment dels objectius. Els participants es van comprometre a complir l\u2019objectiu principal d\u2019augmentar l\u2019\u00fas de la bicicleta per despla\u00e7ar-se a la universitat i a d\u2019altres llocs di\u00e0riament, mitjan\u00e7ant bicicletes convencionals o el\u00e8ctriques.&nbsp;<\/li>\n\n\n\n<li>Reptes progressius. Tres objectius mensuals de dist\u00e0ncia: 80 km (mar\u00e7), 120 km (abril) i 140 km (maig), acumulats i distribu\u00efts segons les circumst\u00e0ncies personals.<\/li>\n\n\n\n<li>Recompenses i refor\u00e7. Els participants que completaven els reptes entraven en el sorteig d\u2019un premi de 50&nbsp;\u20ac; mentre que els participants que completaven tots els reptes rebien un premi extra i un kit de ciclisme. Les recompenses eren tant extr\u00ednseques com intr\u00ednseques (assoliment, gaudi).<\/li>\n\n\n\n<li>Comparaci\u00f3 social. Classificacions en temps real per subgrup (alumnat, personal administratiu, personal docent i investigador).<\/li>\n\n\n\n<li>Informaci\u00f3 sobre el rendiment. Dades immediates dels trasllats (per exemple, distancia, temps, calories, emissions estalviades de CO<sub>2<\/sub>). Nom\u00e9s es va analitzar la dist\u00e0ncia per comprovar la realitzaci\u00f3 del repte.<\/li>\n<\/ul>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>La selecci\u00f3 es va dur a terme mitjan\u00e7ant una campanya de comunicaci\u00f3 a tota la universitat (butlletins electr\u00f2nics, llocs web, xarxes socials i canals presencials), tot aix\u00f2 amb el suport d\u2019una identitat visual coherent. Les estrat\u00e8gies de selecci\u00f3 van incloure un punt d\u2019informaci\u00f3 al costat d\u2019una exposici\u00f3 de bicicletes, un sorteig d\u2019una bicicleta plegable i breus presentacions a l\u2019aula (20 minuts) impartides per diversos membres de la facultat que fomentaven la participaci\u00f3 volunt\u00e0ria. La inscripci\u00f3 es feia a trav\u00e9s d\u2019un formulari en l\u00ednia i els participants havien d\u2019omplir un consentiment informat. Ambd\u00f3s grups van omplir el q\u00fcestionari inicial (entre febrer i mar\u00e7 de 2021) i el q\u00fcestionari posterior a la intervenci\u00f3 (juny de 2021). El GE va utilitzar l\u2019aplicaci\u00f3 Ciclogreen durant tres mesos i rebia correus electr\u00f2nics cada setmana amb informaci\u00f3 sobre els beneficis del ciclisme per a la salut i el medi ambient, reconeixements amb cada repte superat i la informaci\u00f3 de les persones guanyadores dels sortejos. El GC no va rebre cap intervenci\u00f3 durant aquell per\u00edode (Figura 1).<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2026\/09\/FIGURA-1-166-01-CAT.webp\" alt=\"\"\/><figcaption class=\"wp-element-caption\"><em>Diagrama de flux del disseny quasiexperimental<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>An\u00e0lisi estad\u00edstica&nbsp;<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>Les dades es van analitzar amb la versi\u00f3 29.0.1.0 (171) del programa IBM SPSS Statistics. Els estad\u00edstics descriptius es van utilitzar per resumir les caracter\u00edstiques dels participants i les variables de l\u2019estudi. Per a les dades categ\u00f2riques, es van emprar freq\u00fc\u00e8ncies i percentatges, mentre que per a les dades cont\u00ednues es va optar per mitjanes i desviacions est\u00e0ndard (<em>DE<\/em>). La normalitat de les variables cont\u00ednues es va avaluar amb la prova de Shapiro-Wilk. At\u00e8s que la majoria de les variables cont\u00ednues no seguien una distribuci\u00f3 normal, es van fer servir proves no param\u00e8triques. En la fase inicial, les difer\u00e8ncies entre els grups es van analitzar amb la prova de khi quadrat en el cas de les variables categ\u00f2riques i amb la prova <em>U<\/em> de Mann-Whitney per a les variables cont\u00ednues. Es van recodificar diverses variables que originalment s\u2019havien recopilat com a \u00edtems amb m\u00faltiples categories o de tipus ordinal per facilitar l\u2019an\u00e0lisi i la interpretaci\u00f3. En concret, els modes de despla\u00e7ament es van classificar com a actius (a peu o amb bicicleta) o passius (amb cotxe, motocicleta, transport p\u00fablic, esc\u00fater o maneres passives combinades). Aix\u00ed mateix, l\u2019objectiu de l\u2019\u00fas de la bicicleta es va dicotomitzar en participants que utilitzaven la bicicleta per despla\u00e7ar-se (ciclistes utilitaris) i participants que no utilitzaven la bicicleta per despla\u00e7ar-se (no ciclistes, ciclistes recreatius i ciclistes de competici\u00f3). La freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019\u00fas de la bicicleta es va registrar en dues categories: freq\u00fc\u00e8ncia alta (\u2265 3 vegades a la setmana) i baixa o abs\u00e8ncia d\u2019\u00fas (&lt; 3 vegades a la setmana), conforme a uns llindars establerts pr\u00e8viament (p. ex., Ek et al., 2020). Per avaluar els canvis intragrup abans i despr\u00e9s de la intervenci\u00f3, es va utilitzar la prova de McNemar per a les variables categ\u00f2riques aparellades i les proves dels rangs amb signe de Wilcoxon per a les variables cont\u00ednues aparellades. Atesa la mida petita de la mostra, les difer\u00e8ncies inicials entre els grups i l\u2019assignaci\u00f3 per autoselecci\u00f3 dels participants dels grups experimentals i de control, l\u2019an\u00e0lisi es va centrar principalment en les comparacions intragrup. Aquest enfocament es va considerar m\u00e9s adequat per revisar els canvis amb el pas del temps en cada grup alhora que es minimitzava el biaix de la falta d\u2019equival\u00e8ncia en les caracter\u00edstiques inicials. Per a les variables cont\u00ednues, les mides de l\u2019efecte es van calcular amb la <em>d<\/em> de Cohen, que es van interpretar com a petita (<em>d<\/em>&nbsp;\u2265&nbsp;0.2), mitjana (<em>d<\/em>&nbsp;\u2265&nbsp;0.5) i gran (<em>d&nbsp;<\/em>\u2265&nbsp;0.8). Tamb\u00e9 es van indicar els canvis absoluts (\u0394) de cada resultat des de l\u2019inici fins al seguiment. Aix\u00ed mateix, es va dur a terme una an\u00e0lisi de pot\u00e8ncia <em>post hoc<\/em> amb G*Power (Faul et al., 2007), que va establir una pot\u00e8ncia del 80\u2006% a un nivell de significaci\u00f3 alfa de .05 per determinar la mida de la mostra m\u00ednima necess\u00e0ria per detectar les mides de l\u2019efecte observades. La significaci\u00f3 estad\u00edstica es va establir a <em>p<\/em>&nbsp;&lt;&nbsp;.05.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Caracter\u00edstiques de la mostra i comparacions inicials<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>La Taula 1 resumeix les caracter\u00edstiques inicials dels participants. No es van observar difer\u00e8ncies significatives entre els grups respecte a l\u2019edat, el g\u00e8nere, la funci\u00f3 a la universitat, l\u2019entorn residencial, el fet de tenir cotxe propi, l\u2019estat de salut autopercebut o els NAF (<em>p<\/em>&nbsp;&gt;&nbsp;.05). En canvi, el GE va presentar una proporci\u00f3 considerablement m\u00e9s elevada de participants amb bicicleta pr\u00f2pia (96.3 % davant el 72 %; <em>p<\/em>&nbsp;=&nbsp;.01) i una implicaci\u00f3 m\u00e9s gran amb els modes de despla\u00e7ament actiu (81.5 % davant el 40 %; <em>p<\/em>&nbsp;=&nbsp;.002). El despla\u00e7ament amb bicicleta tamb\u00e9 era m\u00e9s freq\u00fcent en el GE (55.6 % davant el 8 %; <em>p<\/em>&nbsp;&lt;&nbsp;.001), amb una freq\u00fc\u00e8ncia m\u00e9s gran en totes les categories de despla\u00e7ament (<em>p<\/em>&nbsp;&lt;&nbsp;.001). Aquestes difer\u00e8ncies reflecteixen els desequilibris inicials a causa de l\u2019assignaci\u00f3 no aleatoritzada i a l\u2019autoselecci\u00f3 dels participants dels grups.<\/p>\n\n\n\n<div id=\"volver1660201\" class=\"wp-block-group ver-tabla is-layout-flow wp-block-group-is-layout-flow\"><div class=\"wp-block-group__inner-container\">\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-3 wp-block-columns-is-layout-flex\" id=\"volver1540601\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<figure class=\"wp-block-image size-large no-figura\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" width=\"650\" height=\"467\" src=\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-2236\" srcset=\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula.png 650w, https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula-300x216.png 300w\" sizes=\"(max-width: 650px) 100vw, 650px\" \/><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<p id=\"volver1460303\"><strong>Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>Caracter\u00edstiques inicials dels participants en el grup experimental (GE) i el grup de control (GC)<\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-right\" id=\"volver1540601\"><a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/tablas\/tabla-1-166-02\/\" class=\"ek-link\">Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Efectes de la intervenci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>La Taula 2 presenta els resultats abans i despr\u00e9s de la intervenci\u00f3. En el GE, la proporci\u00f3 que es despla\u00e7ava amb bicicleta va augmentar considerablement (del 55.6\u2006% al 77.8\u2006%; <em>p<\/em>&nbsp;=&nbsp;.031), amb tend\u00e8ncies positives, per\u00f2 no significatives quant al despla\u00e7ament actiu a la universitat i l\u2019\u00fas freq\u00fcent de la bicicleta (\u2265 3 a la setmana). Les intencions d\u2019anar amb bicicleta van romandre estables en el GE i van augmentar lleugerament en el GC, encara que sense significaci\u00f3 estad\u00edstica.<\/p>\n\n\n\n<div id=\"volver1660202\" class=\"wp-block-group ver-tabla is-layout-flow wp-block-group-is-layout-flow\"><div class=\"wp-block-group__inner-container\">\n<div class=\"wp-block-columns is-layout-flex wp-container-7 wp-block-columns-is-layout-flex\" id=\"volver1540601\">\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<figure class=\"wp-block-image size-large no-figura\"><img decoding=\"async\" loading=\"lazy\" width=\"650\" height=\"467\" src=\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula.png\" alt=\"\" class=\"wp-image-2236\" srcset=\"https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula.png 650w, https:\/\/revista-apunts.com\/wp-content\/uploads\/2020\/06\/taula-300x216.png 300w\" sizes=\"(max-width: 650px) 100vw, 650px\" \/><\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n<div class=\"wp-block-column is-layout-flow wp-block-column-is-layout-flow\">\n<p id=\"volver1460303\"><strong>Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p><em>Resultats abans i despr\u00e9s de la intervenci\u00f3 del grup experimental (GE) i del grup de control (GC)<\/em><\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-text-align-right\" id=\"volver1540601\"><a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/tablas\/tabla-2-166-02\/\" class=\"ek-link\">Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n<p>Quant als NAF, els MET totals i el temps de sedentarisme, es va produir un lleuger descens en ambd\u00f3s grups. Es va observar un augment significatiu de l\u2019AF vigorosa en el GE (<em>p<\/em>&nbsp;=&nbsp;.015, <em>d<\/em>&nbsp;=&nbsp;0.41), mentre que l\u2019AF moderada va augmentar en el GC (<em>p<\/em>&nbsp;=&nbsp;.018, <em>d<\/em>&nbsp;=&nbsp;0.55). L\u2019activitat de caminar es va reduir significativament en ambd\u00f3s grups (GE: <em>d<\/em>&nbsp;=&nbsp;-1.00; GC: <em>d<\/em>&nbsp;=&nbsp;\u20130.93). El temps de sedentarisme va disminuir significativament en el CG (-0.9 hores al dia, <em>p<\/em>&nbsp;=&nbsp;.025), mentre que no es van observar canvis importants en el GE.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>An\u00e0lisi de pot\u00e8ncia <\/strong><strong><em>post hoc<\/em><\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>Una an\u00e0lisi de pot\u00e8ncia <em>post hoc<\/em> va indicar que haguessin estat necessaris, com a m\u00ednim, 117 participants per detectar la mida de l\u2019efecte observat en l\u2019\u00fas de la bicicleta (OR&nbsp;=&nbsp;0.36), amb una pot\u00e8ncia estad\u00edstica del 80\u2006% (\u03b1&nbsp;=&nbsp;.05).<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Aquest estudi pretenia avaluar els efectes d\u2019una intervenci\u00f3 de tres mesos per fomentar el despla\u00e7ament amb bicicleta mitjan\u00e7ant una aplicaci\u00f3 m\u00f2bil amb elements ludificats sobre el comportament del despla\u00e7ament amb bicicleta i els NAF de l\u2019alumnat i del personal universitari. Encara que en la intervenci\u00f3 es va observar una tend\u00e8ncia positiva en el GE del despla\u00e7ament amb bicicleta, els efectes generals van ser modestos i han d\u2019interpretar-se amb cautela. L\u2019abs\u00e8ncia d\u2019an\u00e0lisi entre els grups, juntament amb les difer\u00e8ncies inicials i l\u2019assignaci\u00f3 per autoselecci\u00f3 dels participants, limita la mesura en qu\u00e8 aquests canvis es poden atribuir a la intervenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p>Les troballes inicials van demostrar una prevalen\u00e7a baixa del despla\u00e7ament amb bicicleta, d\u2019acord amb estudis anteriors en entorns universitaris (Barranco-Ruiz et al., 2019; Chill\u00f3n et al., 2016). La intervenci\u00f3 va donar lloc a canvis modestos en el despla\u00e7ament i no va tenir efectes significatius en general en els NAF, per\u00f2 ofereix informaci\u00f3 sobre els reptes i el potencial dels enfocaments ludificats en l\u2019educaci\u00f3 superior.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Efectes sobre el comportament de despla\u00e7ament<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>La intervenci\u00f3 va fomentar tend\u00e8ncies positives en el despla\u00e7ament amb bicicleta, especialment entre els participants que es van implicar activament en el programa. Encara que no es van detectar canvis intragrup estad\u00edsticament significatius, aquests resultats van d\u2019acord amb altres intervencions ludificades en universitats, en les quals es van observar petites millores fins i tot en abs\u00e8ncia de canvis en l\u2019entorn (Di Dio et al., 2018; U-MOB, 2019). Les barreres estructurals, com la ubicaci\u00f3 del campus, la dist\u00e0ncia entre resid\u00e8ncies, el terreny o la infraestructura ciclista limitada, probablement van restringir el canvi de comportament (Piatkowski et al., 2015).<br>Molts participants vivien a una dist\u00e0ncia superior del radi factible per despla\u00e7ar-se amb bicicleta, fet que limitava l\u2019adher\u00e8ncia independentment de la motivaci\u00f3. Per tant, cal tenir en compte els factors ambientals a l\u2019hora de planificar estrat\u00e8gies per fomentar la mobilitat activa.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Les nostres troballes tamb\u00e9 suggereixen un efecte sostre, ja que el GE presentava un \u00fas m\u00e9s elevat de la bicicleta a l\u2019inici. Quan ja hi ha predisposici\u00f3 en els participants, resulta m\u00e9s complicat aconseguir un augment m\u00e9s elevat. Aquest patr\u00f3 s\u2019ha descrit en altres intervencions que utilitzaven enfocaments ludificats o basats en recompenses (Bopp et al., 2018). En el futur, altres intervencions podran beneficiar-se del disseny d\u2019estrat\u00e8gies digitals personalitzades per abordar les barreres individuals i els perfils motivacionals en lloc de nom\u00e9s dependre dels elements ludificats generals.<\/p>\n\n\n\n<p>La intenci\u00f3 de despla\u00e7ar-se amb bicicleta ja era alta en el GE, la qual cosa deixava poc marge per al canvi. D\u2019acord amb la teoria del comportament planificat (Ajzen, 1991) la intenci\u00f3 \u00e9s un indicador clau del comportament, per\u00f2 les barreres pr\u00e0ctiques (dist\u00e0ncia, materials pesats o preocupaci\u00f3 per l\u2019aspecte) poden evitar que la intenci\u00f3 es tradueixi en acci\u00f3. Aix\u00f2 podria explicar per qu\u00e8 la intenci\u00f3 de despla\u00e7ar-se amb bicicleta a la universitat era m\u00e9s baixa que la intenci\u00f3 de despla\u00e7ar-se amb bicicleta en general, una discrep\u00e0ncia que tamb\u00e9 es va observar en estudis anteriors (Milkovic i \u0160tambuk, 2015). L\u2019ampliaci\u00f3 dels reptes ludificats m\u00e9s enll\u00e0 dels despla\u00e7aments per incloure enc\u00e0rrecs diaris podria ajudar a participar a aquells que no poden anar amb bicicleta a la universitat.<\/p>\n\n\n\n<p>Finalment, encara que aquest estudi va registrar la finalitat de l\u2019\u00fas de la bicicleta de forma autoinformada, l\u2019aplicaci\u00f3 no diferenciava entre els tipus de trajecte. At\u00e8s que \u00e9s possible que alguns participants hagin utilitzat la bicicleta principalment per acumular quil\u00f2metres i aconseguir recompenses, en futurs projectes s\u2019hauria de plantejar controlar la finalitat del despla\u00e7ament per millorar el grau d\u2019interpretaci\u00f3 de les dades i optimitzar les estrat\u00e8gies motivacionals.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Efectes en els nivells d\u2019activitat f\u00edsica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>La intervenci\u00f3 no va provocar un augment general dels NAF. Encara que l\u2019AFV va augmentar significativament en el GE, es va compensar amb marcada reducci\u00f3 dels MET relacionats amb els despla\u00e7aments a peu en ambd\u00f3s grups, la qual cosa es va traduir en el descens net dels NAF totals. Aquest patr\u00f3 paradoxal es pot explicar parcialment per un efecte de substituci\u00f3, pel qual els participants van substituir els despla\u00e7aments a peu, habitualment m\u00e9s llargs, per trajectes amb bicicleta m\u00e9s curts. Aquesta troballa coincideix amb investigacions precedents que suggerien que l\u2019augment d\u2019un tipus de transport actiu s\u2019ha de traduir necess\u00e0riament en uns nivells d\u2019activitat f\u00edsica m\u00e9s alts en general, especialment quan un comportament actiu en despla\u00e7a a un altre (Mildestvedt et al., 2020; Xu et al., 2022). En aquest estudi, \u00e9s possible que el despla\u00e7ament amb bicicleta substitu\u00eds parcialment els despla\u00e7aments a peu o altres activitats de baixa intensitat, cosa que va comportar una redistribuci\u00f3 en comptes d\u2019un augment de l\u2019AF total. Les intervencions destinades a fomentar el despla\u00e7ament actiu no haurien d\u2019assumir un efecte augmentatiu en l\u2019AF, sin\u00f3 m\u00e9s aviat considerar possibles compensacions en el comportament entre diferents dominis d\u2019activitat. Pot ser que sigui necessari dissenyar estrat\u00e8gies que complementin, en lloc de substituir, els comportaments actius existents per aconseguir un augment rellevant dels NAF globals.<\/p>\n\n\n\n<p>Sorprenentment, en el GC tamb\u00e9 es va observar un lleuger augment dels NAF, possiblement a causa de factors contextuals no controlats (variaci\u00f3 estacional, calendari acad\u00e8mic o rutines personals). El disseny quasiexperimental i la mida petita de la mostra possibiliten les esmentades influ\u00e8ncies. Els nivells d\u2019activitat inicials ja eren alts, un fet que limitava les possibles millores i contribu\u00efa a l\u2019efecte sostre. Molina-Garc\u00eda et al. (2015) tamb\u00e9 van demostrar que l\u2019alumnat en fases avan\u00e7ades de canvi de comportament no experimentava augments considerables en els nivells d\u2019activitat despr\u00e9s d\u2019utilitzar un sistema de bicicletes compartides, la qual cosa avala aquesta interpretaci\u00f3. Tamb\u00e9 \u00e9s important tenir en compte que l\u2019AF es va avaluar mitjan\u00e7ant q\u00fcestionaris autoinformats, que solen evocar records i biaixos de desitjabilitat social i poden no detectar amb precisi\u00f3 els canvis de comportament subtils. No obstant aix\u00f2, l\u2019augment de l\u2019AFV observat en el GE suggereix que els elements ludificats poden resultar efica\u00e7os per fomentar l\u2019AF d\u2019alta intensitat en alguns subgrups. Els estudis futurs haurien d\u2019utilitzar mesures objectives i an\u00e0lisis estratificades per entendre millor els efectes espec\u00edfics per domini de les intervencions per fomentar el despla\u00e7ament actiu sobre el comportament d\u2019AF.<\/p>\n\n\n\n<h3 class=\"wp-block-heading\"><strong>Punts forts i limitacions<\/strong><\/h3>\n\n\n\n<p>Aquest estudi ressalta el potencial que presenten els elements ludificats per fomentar un despla\u00e7ament m\u00e9s saludable i sostenible en l\u2019educaci\u00f3 superior. Un punt fort clau rau en la seva validesa ecol\u00f2gica, ja que la intervenci\u00f3 es va implementar en un context universitari real amb suport institucional i una plataforma comercial, la qual cosa ofereix informaci\u00f3 pr\u00e0ctica per a futures aplicacions.<\/p>\n\n\n\n<p>No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 s\u2019han de tenir en compte diverses limitacions. La mida redu\u00efda i l\u2019assignaci\u00f3 per autoselecci\u00f3 de la mostra va reduir la pot\u00e8ncia estad\u00edstica i va introduir difer\u00e8ncies inicials entre els grups, la qual cosa limita la generalitzabilitat de les troballes. En concret, l\u2019assignaci\u00f3 per autoselecci\u00f3 dels participants al grup experimental o de control probablement es va traduir en un perfil m\u00e9s motivat i predisposat en el grup d\u2019intervenci\u00f3, cosa que ha pogut contribuir als canvis observats independentment de la intervenci\u00f3. Per tant, els resultats s\u2019han d\u2019interpretar amb cautela, ja que no es poden establir infer\u00e8ncies causals. En la mateixa l\u00ednia, l\u2019enfocament estad\u00edstic es va basar principalment en les comparacions intragrup i no es van dur a terme an\u00e0lisis d\u2019interacci\u00f3 grup x temps. Per tant, no \u00e9s possible determinar si els canvis observats diferien significativament entre els grups experimental i de control, pel que es limita la interpretaci\u00f3 causal.<\/p>\n\n\n\n<p>La selecci\u00f3 va ser complexa degut a la baixa prevalen\u00e7a de ciclistes utilitaris que utilitzessin aquest mitj\u00e0 regularment. Aix\u00ed mateix, no es van poder controlar factors externs com les condicions meteorol\u00f2giques, la c\u00e0rrega de treball acad\u00e8mic i la disponibilitat de les infraestructures, cosa que podria haver condicionat el comportament. L\u2019\u00fas de mesures autoinformades de l\u2019activitat f\u00edsica (IPAQ-SF) pot haver introdu\u00eft biaixos de record i de desitjabilitat social. Finalment, la reducci\u00f3 observada en els despla\u00e7aments a peu juntament amb l\u2019augment dels despla\u00e7aments amb bicicleta suggereix un possible efecte de substituci\u00f3, la qual cosa complica la interpretaci\u00f3 dels canvis globals en els nivells d\u2019activitat f\u00edsica. Els futurs estudis han d\u2019incloure mostres universit\u00e0ries de mida m\u00e9s gran i m\u00e9s representatives per millorar la pot\u00e8ncia estad\u00edstica i enfortir la generalitzabilitat de les troballes.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>La intervenci\u00f3 de tres mesos duta a terme mitjan\u00e7ant una aplicaci\u00f3 m\u00f2bil amb elements ludificats va afavorir tend\u00e8ncies positives en l\u2019\u00fas de la bicicleta i el despla\u00e7ament actiu, encara que el seu efecte global sobre els NAF va ser limitat. Malgrat les limitacions en la mida de la mostra i el disseny de l\u2019estudi, aquestes troballes se sumen a l\u2019evid\u00e8ncia emergent que defensa que la ludificaci\u00f3 i les t\u00e8cniques de canvi de comportament s\u00f3n estrat\u00e8gies prometedores per fomentar el despla\u00e7ament actiu en l\u2019educaci\u00f3 superior. Aquest estudi ressalta el potencial de les esmentades intervencions per fomentar un estil de vida m\u00e9s saludable i avan\u00e7ar en els objectius de sostenibilitat, alhora que aporta evid\u00e8ncies per orientar les pol\u00edtiques de mobilitat dels campus. Els futurs estudis haurien d\u2019intentar comptar amb mostres m\u00e9s \u00e0mplies i diverses, aplicar mesures objectives (per exemple, accelerometria o GPS) i perfeccionar les estructures d\u2019incentius, per\u00f2 tamb\u00e9 a\u00efllar els components de ludificaci\u00f3 espec\u00edfics per deixar clar el seu paper.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Els autors agraeixen a tots els participants el seu temps i la seva valuosa contribuci\u00f3 a aquest estudi.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Finan\u00e7ament<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Aquesta obra ha comptat amb el suport de la Conselleria d\u2019Afers Socials i Esports de les Illes Balears per al projecte de foment de l\u2019activitat f\u00edsica desenvolupat a la Universitat de Les Illes Balears durant l\u2019any acad\u00e8mic 2019-2020.<strong>&nbsp;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Contribucions dels autors<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Conceptualitzaci\u00f3, I.M.M.-L. i O.G.-T.; metodologia, I.M.M.-L., P.A.B. i A.A.; investigaci\u00f3, I.M.M.-L.; recursos, A.A. i P.A.B.; an\u00e0lisi de dades, I.M.M.-L.; redacci\u00f3 del manuscrit original, I.M.M.-L.; revisi\u00f3 i edici\u00f3 del manuscrit, I.M.M.-L., O.G.-T., P.A.B. i A.A.; supervisi\u00f3, O.G.-T., A.A. i P.A.B.; administraci\u00f3 del projecte, A.A. i P.A.B.; obtenci\u00f3 de finan\u00e7ament, A.A.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Pol\u00edtica i \u00e8tica<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>L\u2019estudi es va dur a terme conforme als principis de la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki. El Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Investigaci\u00f3 de la Universitat de les Illes Balears es va encarregar de l\u2019aprovaci\u00f3 \u00e8tica (codi d\u2019aprovaci\u00f3: 172CER20, 11 de febrer de 2021). La participaci\u00f3 va ser volunt\u00e0ria i tots els participants van firmar un consentiment informat.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\"><strong>Declaraci\u00f3 sobre la disponibilitat de les dades<\/strong><\/h2>\n\n\n\n<p>Les dades que recolzen les troballes d\u2019aquest estudi poden obtenir-se de l\u2019autor de correspond\u00e8ncia pr\u00e8via sol\u00b7licitud raonable.<\/p>\n\n\n\n<h2 class=\"wp-block-heading\">Conflicte d\u2019interessos<\/h2>\n\n\n\n<p>Les autories no han comunicat cap conflicte d\u2019interessos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Resum El despla\u00e7ament actiu ofereix beneficis socials, mediambientals i per a la salut, encara que continua sent una opci\u00f3 poc habitual en els entorns universitaris. Aquest estudi va avaluar els efectes d\u2019una intervenci\u00f3 de tres mesos per fomentar l\u2019\u00fas de la bicicleta mitjan\u00e7ant una aplicaci\u00f3 m\u00f2bil amb elements ludificats sobre el comportament del despla\u00e7ament amb [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[44],"tags":[14711,14713,6087,14712,14714],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/ciencies-humanes-i-socials-ca\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/a>"],"unlinked":["<span class=\"advgb-post-tax-term\">Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/span>"]},"tags":{"linked":["<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/ciencies-humanes-i-socials-ca\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">comunitat universit\u00e0ria<\/a>","<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/ciencies-humanes-i-socials-ca\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">despla\u00e7ament en bicicleta<\/a>","<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/ciencies-humanes-i-socials-ca\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">ludificaci\u00f3<\/a>","<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/ciencies-humanes-i-socials-ca\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">t\u00e8cniques de canvi de comportament<\/a>","<a href=\"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/category\/ciencies-humanes-i-socials-ca\/\" class=\"advgb-post-tax-term\">transport actiu<\/a>"],"unlinked":["<span class=\"advgb-post-tax-term\">comunitat universit\u00e0ria<\/span>","<span class=\"advgb-post-tax-term\">despla\u00e7ament en bicicleta<\/span>","<span class=\"advgb-post-tax-term\">ludificaci\u00f3<\/span>","<span class=\"advgb-post-tax-term\">t\u00e8cniques de canvi de comportament<\/span>","<span class=\"advgb-post-tax-term\">transport actiu<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 mesos ago","modified":"Updated 2 setmanes ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 juny 2026","modified":"Updated on 29 setembre 2026"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 juny 2026 20:31","modified":"Updated on 29 setembre 2026 17:32"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/72881\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=72881"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/72881\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":73774,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/72881\/revisions\/73774\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=72881"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=72881"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=72881"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}