{"id":72875,"date":"2026-06-30T20:26:40","date_gmt":"2026-06-30T20:26:40","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=72875"},"modified":"2026-09-29T15:55:48","modified_gmt":"2026-09-29T15:55:48","slug":"assetjament-escolar-i-practica-esportiva-en-adolescents-del-sistema-educatiu-andorra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/assetjament-escolar-i-practica-esportiva-en-adolescents-del-sistema-educatiu-andorra\/","title":{"rendered":"Assetjament escolar i pr\u00e0ctica esportiva en adolescents del sistema educatiu andorr\u00e0"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El present estudi va tenir per objectiu examinar l\u2019Assetjament Escolar (AE) en els estudiants de segon ensenyament del sistema educatiu andorr\u00e0, considerant les seves variables sociodemogr\u00e0fiques, la percepci\u00f3 de patir AE i la pr\u00e0ctica esportiva. Es va utilitzar un disseny d\u2019investigaci\u00f3 descriptiu, comparatiu i de tall transversal. La mostra va comptar amb la participaci\u00f3 de 353 estudiants de segon ensenyament del sistema educatiu andorr\u00e0 (49.01\u2006% de g\u00e8nere femen\u00ed; Medad<\/sub><\/em> = 13.76; DE<\/em> = 1.22). Es va utilitzar el q\u00fcestionari Autotest Cisneros per avaluar l\u2019\u00edndex d\u2019AE i les seves dimensions. Aix\u00ed mateix, es van formular preguntes per con\u00e8ixer el g\u00e8nere, el cicle educatiu, la percepci\u00f3 de patir AE, si eren practicants d\u2019esport i la tipologia d\u2019aquest. Es van fer an\u00e0lisis descriptives, proves no param\u00e8triques U <\/em>de Mann-Whitney i una regressi\u00f3 log\u00edstica bin\u00e0ria. Els resultats van mostrar una prevalen\u00e7a del 29.18\u2006% d\u2019AE i una discrep\u00e0ncia rellevant entre la percepci\u00f3 de patir AE i la puntuaci\u00f3 obtinguda en l\u2019Autotest Cisneros, amb una proporci\u00f3 elevada d\u2019identificaci\u00f3 err\u00f2nia respecte a patir AE (26.06\u2006%). No es van observar difer\u00e8ncies significatives entre practicants i no practicants d\u2019esport ni entre tipus d\u2019esport, encara que s\u00ed que es van detectar difer\u00e8ncies de g\u00e8nere entre els practicants (p<\/em> = .049; r<\/em> = .138). Aix\u00ed mateix, les dimensions de menyspreu i ridiculitzaci\u00f3 (OR = 4.761; IC 95\u2006% [2.206, 10.275]; p<\/em> < .001) i robatoris (OR = 2.356; IC 95\u2006% [1.154, 4.809]; p<\/em> = .019) es van associar amb una probabilitat m\u00e9s gran d\u2019identificaci\u00f3 incorrecta de l\u2019AE, mentre que les agressions (OR = 0.289; IC 95\u2006% [0.116, 0.720]; p<\/em> = .008) van facilitar una identificaci\u00f3 m\u00e9s precisa. Aquestes troballes subratllen la import\u00e0ncia de desenvolupar pol\u00edtiques integrals orientades a millorar la identificaci\u00f3 i la prevenci\u00f3 de l\u2019AE en els joves.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> adolesc\u00e8ncia<\/span>, bullying<\/span>, difer\u00e8ncies de g\u00e8nere<\/span>, esport<\/span>, victimitzaci\u00f3 no identificada<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019Assetjament Escolar (AE) \u00e9s un problema que afecta aproximadament el 32\u2006% dels joves d\u2019arreu del m\u00f3n (UNESCO, 2019). Patir AE pot tenir conseq\u00fc\u00e8ncies a curt, mitj\u00e0 i llarg termini (Arseneault, 2017; Sigurdson et al., 2015) en diversos \u00e0mbits, com el psicol\u00f2gic, el laboral, l\u2019acad\u00e8mic i el fisiol\u00f2gic (Agley et al., 2021; Gal\u00e1n-Arroyo et al., 2023; Gonz\u00e1lez-Cabrera i Machimbarrena, 2023). <\/p>\n\n\n\n

L\u2019AE es defineix com una agressi\u00f3 reiterada durant un per\u00edode de temps prolongat, a trav\u00e9s de conductes negatives dutes a terme per un o m\u00e9s companys, en una situaci\u00f3 de desequilibri de poder (Olweus, 1998). En l\u00ednia amb aquesta definici\u00f3, la UNESCO (2020) assenyala que l\u2019AE implica intencionalitat, genera conseq\u00fc\u00e8ncies socials, emocionals i\/o f\u00edsiques en la v\u00edctima i es produeix en contextos en els quals aquesta presenta dificultats per rebre un suport efectiu. <\/p>\n\n\n\n

Diferents autors assenyalen l\u2019escassetat de literatura sobre la relaci\u00f3 entre l\u2019AE i la pr\u00e0ctica esportiva, aix\u00ed com la necessitat de continuar explorant les variables que intervenen en aquesta interacci\u00f3 (Carrasco-L\u00f3pez et al., 2024; Escofet-Mart\u00edn et al., 2025a; Mart\u00ednez-Baena i Faus-Bosc\u00e1, 2018). En aquest \u00e0mbit, Tilindien\u0117 et al. (2010a) indiquen que els esportistes presenten una probabilitat menor de patir AE, mentre que altres autors han descrit una prevalen\u00e7a m\u00e9s elevada entre els practicants d\u2019esport (Rusillo et al., 2024; Zapata-L\u00f3pez et al., 2024).<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, el g\u00e8nere ha mostrat que exerceix un paper rellevant en aquesta relaci\u00f3. Diversos estudis assenyalen la necessitat de considerar-lo en les an\u00e0lisis de l\u2019AE (Martos-Garc\u00eda et al., 2024; Rodkin et al., 2015), ja que l\u2019evid\u00e8ncia emp\u00edrica existent mostra resultats inconsistents. Marracho et al. (2021) i Vveinhardt i Fominiene (2022) van indicar prevalences superiors en el g\u00e8nere mascul\u00ed en comparaci\u00f3 amb el femen\u00ed; tanmateix, s\u2019ha assenyalat que les difer\u00e8ncies entre ambd\u00f3s g\u00e8neres s\u00f3n menors quant a la victimitzaci\u00f3 (D\u00edaz-Aguado et al., 2013). D\u2019altres investigacions no van aconseguir trobar difer\u00e8ncies significatives entre g\u00e8neres en els practicants d\u2019esport (Ben\u00edtez-Sillero et al., 2022; Escofet-Mart\u00edn et al., 2025b; Tilindien\u0117 et al., 2010b). Aquestes dades contradict\u00f2ries justifiquen la necessitat de continuar investigant la relaci\u00f3 entre l\u2019AE, la pr\u00e0ctica esportiva i el g\u00e8nere.<\/p>\n\n\n\n

La literatura cient\u00edfica ha examinat la incid\u00e8ncia de l\u2019AE en els contextos esportius, comparant esports individuals i col\u00b7lectius. Marracho et al. (2021) van trobar prevalences m\u00e9s altes d\u2019AE en esports col\u00b7lectius (26.70\u2006%) que en esports individuals (19.10\u2006%). No obstant aix\u00f2, no van trobar difer\u00e8ncies significatives segons el tipus d\u2019esport. Per la seva part, Vveinhardt i Fominiene (2022) van identificar una prevalen\u00e7a d\u2019AE molt superior en els esports d\u2019equip (36.60\u2006%) davant dels individuals (16.60\u2006%), amb difer\u00e8ncies significatives entre ambd\u00f3s grups.<\/p>\n\n\n\n

Una altra variable a tenir en compte \u00e9s la percepci\u00f3 d\u2019estar patint AE. Diferents investigacions posen en relleu que els adolescents estan familiaritzats amb situacions d\u2019AE, per\u00f2 no sempre les identifiquen com una forma de viol\u00e8ncia real. (Postigo et al., 2019; Rawlings, 2019). Tendeixen a interpretar aquestes agressions com a simples bromes entre iguals i, en cas d\u2019identificar-les com AE, poden acabar responsabilitzant les v\u00edctimes de l\u2019assetjament pel seu comportament. <\/p>\n\n\n\n

La dificultat per identificar les conductes d\u2019AE es pot relacionar amb postulats sobre la normalitzaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia (Bourdieu, 2000; Galtung, 1990), segons els quals determinades formes d\u2019agressi\u00f3 acaben sent percebudes com a naturals o socialment acceptables. A m\u00e9s, quan els adolescents identifiquen aquestes conductes com AE, poden experimentar un malestar psicol\u00f2gic derivat de la contradicci\u00f3 entre les seves percepcions i la realitat observada. Aquesta situaci\u00f3 podria explicar-se per la tend\u00e8ncia a reduir l\u2019esmentat malestar reinterpretant o minimitzant les situacions conflictives, per exemple, considerant l\u2019AE com a simples bromes, la qual cosa podria interpretar-se des de la Teoria de la Disson\u00e0ncia Cognitiva (Festinger, 1957).<\/p>\n\n\n\n

Aquest fenomen es veu amplificat per l\u2019observaci\u00f3 i reproducci\u00f3 de conductes en l\u2019entorn escolar, on els estudiants tendeixen a imitar les conductes dels seus iguals, especialment quan s\u00f3n acceptades pel grup, en l\u00ednia amb els postulats de l\u2019aprenentatge social (Bandura, 1977). S\u2019hi suma la influ\u00e8ncia del context familiar, medi\u00e0tic i social, que exerceix un paper rellevant en la normalitzaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia (Valente et al., 2024). En aquest sentit, els centres de l\u2019\u00e0mbit educatiu i esportiu no constitueixen espais a\u00efllats, sin\u00f3 que actuen com un microcosmos social en el qual es reprodueixen les din\u00e0miques, els valors i les problem\u00e0tiques presents en la societat (Bronfenbrenner, 1979), la qual cosa influeix significativament en la interpretaci\u00f3 i en la resposta dels adolescents davant de situacions de viol\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

En la seva investigaci\u00f3, Connell et al. (2018) van trobar un desajust en la percepci\u00f3 de l\u2019AE del 34.10\u2006%. En concret, aquest desajust es va observar en les v\u00edctimes d\u2019AE que no s\u2019identificaven com a tals. Aix\u00ed mateix, els autors expliquen que l\u2019AE tradicional (agressions, insults, empentes, etc.) i el relacional (exclusi\u00f3 social i rumors) s\u00f3n m\u00e9s f\u00e0cils de recon\u00e8ixer pels adolescents que els pateixen. A m\u00e9s, suggereixen que l\u2019AE es normalitza i es veu com acceptable en situacions en qu\u00e8 es percep que tots els estudiants l\u2019experimenten. <\/p>\n\n\n\n

En una investigaci\u00f3 recent, Larra\u00f1aga et al. (2024) van indicar una prevalen\u00e7a de l\u2019AE del 27.90\u2006% i una percepci\u00f3 de patir-ne del 7\u2006%. Aquests resultats van indicar que el 20.90\u2006% de l\u2019alumnat presentava una identificaci\u00f3 err\u00f2nia de l\u2019AE. A m\u00e9s, suggereixen que l\u2019AE verbal i f\u00edsic s\u2019identifica amb m\u00e9s facilitat que el relacional. Un altre estudi va reportar una prevalen\u00e7a d\u2019AE del 36.70\u2006% i una percepci\u00f3 de patir AE del 24.20\u2006%, amb una discrep\u00e0ncia del 12.50\u2006%. En aquest cas, les v\u00edctimes que aconseguien identificar l\u2019AE eren, majorit\u00e0riament, les qui patien amenaces i exclusi\u00f3 social, mentre que aquelles que no l\u2019identificaven correctament tendien a experimentar agressions verbals directes (Sidera et al., 2020). Aquestes troballes mostren contradiccions amb relaci\u00f3 a la identificaci\u00f3 de l\u2019AE i a les tipologies que intervenen en aquesta interacci\u00f3. A m\u00e9s, s\u2019ha indicat que el g\u00e8nere femen\u00ed utilitza formes d\u2019AE m\u00e9s indirectes (exclusi\u00f3 social i difusi\u00f3 de rumors) i, en canvi, el mascul\u00ed opta per formes directes (agressions o insults) (Jim\u00e9nez-Barbero et al., 2012).<\/p>\n\n\n\n

A partir de la literatura exposada, la investigaci\u00f3 es va plantejar l\u2019objectiu general d\u2019examinar l\u2019AE i les seves difer\u00e8ncies en funci\u00f3 de les variables sociodemogr\u00e0fiques (cicle educatiu i g\u00e8nere), la percepci\u00f3 de patir AE i la pr\u00e0ctica esportiva (practicants d\u2019esport\/no practicants; esport individual\/col\u00b7lectiu) en els estudiants de segon ensenyament del sistema educatiu andorr\u00e0. D\u2019aquest objectiu se\u2019n van desprendre els seg\u00fcents objectius espec\u00edfics: (1) descriure la prevalen\u00e7a d\u2019AE en el seu conjunt i segons les seves dimensions (menyspreu i ridiculitzaci\u00f3, coacci\u00f3, restricci\u00f3 a la comunicaci\u00f3, agressions, intimidaci\u00f3 i amenaces, exclusi\u00f3 i bloqueig social, fustigaci\u00f3 verbal i robatoris); (2) analitzar el grau de concordan\u00e7a entre la percepci\u00f3 de patir AE i les puntuacions en l\u2019Autotest Cisneros; (3) comparar si existeixen difer\u00e8ncies significatives en l\u2019\u00edndex d\u2019AE en funci\u00f3 del g\u00e8nere, la pr\u00e0ctica esportiva, el tipus d\u2019esport i la percepci\u00f3 de patir AE; (4) identificar les dimensions de l\u2019AE que prediuen millor la identificaci\u00f3 err\u00f2nia de patir AE a trav\u00e9s d\u2019un model de regressi\u00f3 log\u00edstica. <\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb el segon objectiu, es va plantejar una hip\u00f2tesi sobre l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una discrep\u00e0ncia significativa entre la percepci\u00f3 de patir AE i les puntuacions obtingudes en l\u2019Autotest Cisneros, amb una subestimaci\u00f3 de l\u2019AE per part dels estudiants. Respecte al tercer objectiu, es va formular la hip\u00f2tesi que els adolescents del sistema educatiu andorr\u00e0 que practiquen esports col\u00b7lectius reportarien una prevalen\u00e7a m\u00e9s elevada que els practicants d\u2019esports individuals d\u2019AE. Finalment, del quart objectiu se\u2019n va derivar la hip\u00f2tesi que les persones amb puntuacions m\u00e9s elevades en les dimensions de l\u2019AE m\u00e9s expl\u00edcites (agressions) tindrien una capacitat m\u00e9s gran d\u2019identificar l\u2019AE. En canvi, les dimensions menys expl\u00edcites (exclusi\u00f3 social) disposarien d\u2019una menor capacitat d\u2019identificaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

En tractar-se d\u2019un estudi que combina an\u00e0lisis descriptives, comparatives i predictives, alguns objectius no presenten hip\u00f2tesis associades, en tenir un car\u00e0cter exploratori o descriptiu. <\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny de la investigaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La present investigaci\u00f3 va adoptar un enfocament metodol\u00f2gic quantitatiu, amb un disseny descriptiu, comparatiu i de tall transversal, ja que les dades es van recopilar en un \u00fanic moment en el temps sense manipular les variables. El component comparatiu es va dur a terme entre els diferents subgrups de la mostra (g\u00e8nere, cicle educatiu, pr\u00e0ctica esportiva i percepci\u00f3 de patir AE). Aix\u00ed mateix, es va fer una an\u00e0lisi predictiva a trav\u00e9s d\u2019una regressi\u00f3 log\u00edstica bin\u00e0ria per explorar la influ\u00e8ncia dels factors sobre l\u2019\u00edndex AE.<\/p>\n\n\n\n

Participants <\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La mostra d\u2019aquest estudi va estar formada per 353 estudiants del sistema educatiu andorr\u00e0, amb una edat mitjana de 13.76 anys (DE<\/em> = 1.22), procedents de les escoles de segon ensenyament d\u2019Encamp (N <\/em>= 256; 72.52\u2006% ), Santa Coloma (N<\/em> = 59; 16.71\u2006% ) i Ordino (N<\/em> = 38; 10.76\u2006%). Hi van  participar estudiants de tots els cursos dels tres centres del sistema educatiu andorr\u00e0 de segon ensenyament, els tutors legals dels quals van autoritzar la seva participaci\u00f3 a trav\u00e9s d\u2019un consentiment informat. Del total de participants, 173 eren del g\u00e8nere femen\u00ed (49.01\u2006%), 179 del g\u00e8nere mascul\u00ed (50.71\u2006%) i una persona es va identificar amb altres opcions (0.28\u2006%). <\/p>\n\n\n\n

La poblaci\u00f3 del segon cicle d\u2019ensenyament del sistema educatiu andorr\u00e0 \u00e9s de 1\u202f200 estudiants, aproximadament. Amb una mida mostral de 353 participants, es va obtenir un marge d\u2019error del 4.38\u2006% i un nivell de confian\u00e7a del 95\u2006%. Aquestes condicions proporcionen una base adequada per a la interpretaci\u00f3 dels resultats de l\u2019estudi.<\/p>\n\n\n\n

Instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019instrument es va dividir en tres apartats: (a) Apartat 1. Variables sociodemogr\u00e0fiques, que inclo\u00efa preguntes per con\u00e8ixer el centre de segon ensenyament a qu\u00e8 pertanyien, el curs, el g\u00e8nere, l\u2019edat i la percepci\u00f3 sobre si patien AE (s\u00ed\/no); (b) Apartat 2. Variables esportives, que contenia preguntes amb l\u2019objectiu de saber si practicaven esport (s\u00ed\/no) i el tipus d\u2019esport que practicaven (individual\/col\u00b7lectiu); (c) Apartat 3. Avaluaci\u00f3 de l\u2019AE, compost pels \u00edtems de l\u2019Autotest Cisneros (Pi\u00f1uel i O\u00f1ate, 2012) per examinar l\u2019\u00edndex, la intensitat de l\u2019AE i les seves dimensions. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019Autotest Cisneros (Pi\u00f1uel i O\u00f1ate, 2012) consta de 50 \u00edtems que permeten avaluar l\u2019\u00edndex d\u2019AE, la intensitat i les vuit dimensions de les diferents tipologies d\u2019AE: intimidaci\u00f3 i amenaces, robatoris, fustigaci\u00f3 verbal, restricci\u00f3 a la comunicaci\u00f3, coacci\u00f3, exclusi\u00f3 i bloqueig social, agressions, i menyspreu i ridiculitzaci\u00f3. Les puntuacions oscil\u00b7len entre 50 i 150 punts, i es considera que les puntuacions iguals o superiors a 59 punts indiquen una situaci\u00f3 d\u2019AE. El temps per a emplenar-lo \u00e9s d\u2019entre cinc i 10 minuts. Les respostes s\u2019obtenen a trav\u00e9s d\u2019una escala tipus Likert de tres punts: 1 (Mai), 2 (Poques vegades) i 3 (Moltes vegades) i en les preguntes no s\u2019especifica el marc temporal de l\u2019AE. L\u2019instrument presenta un \u00edndex de fiabilitat (alfa de Cronbach) de 0.962.<\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La selecci\u00f3 dels participants es va fer mitjan\u00e7ant mostreig no probabil\u00edstic per conveni\u00e8ncia amb autoritzaci\u00f3 institucional. Les dades es van recollir entre maig i juny de 2025 a trav\u00e9s d\u2019un q\u00fcestionari de Microsoft Forms, en horari lectiu, durant les sessions de tutoria, comptant amb el consentiment informat de les fam\u00edlies.<\/p>\n\n\n\n

Una vegada finalitzada la investigaci\u00f3, es va proporcionar un informe detallat amb les prevalences trobades segons les variables analitzades al Ministeri d\u2019Educaci\u00f3 i Ensenyament Superior d\u2019Andorra. Aix\u00ed mateix, es va oferir la possibilitat de dur a terme intervencions i accions preventives orientades a la detecci\u00f3 de casos, la sensibilitzaci\u00f3 i el suport a les possibles v\u00edctimes. <\/p>\n\n\n\n

La investigaci\u00f3 disposa de l\u2019acceptaci\u00f3 del Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica d\u2019Investigaci\u00f3 i Transfer\u00e8ncia de la Universitat de Lleida, certificada el 18 de desembre de 2024, com verifica l\u2019acta 14\/2024, i es van respectar els principis \u00e8tics per a estudis amb persones. <\/p>\n\n\n\n

Amb l\u2019objectiu de complir amb la finalitat de replicabilitat i promoure la ci\u00e8ncia oberta, les dades i els resultats de la investigaci\u00f3 estan disponibles en acc\u00e9s obert al repositori de dades CORA a trav\u00e9s del DOI: https:\/\/doi.org\/10.34810\/data2470<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de les dades es va fer a trav\u00e9s del programa IBM SPSS Statistics 30.0. Despr\u00e9s de comprovar la no-normalitat de la distribuci\u00f3 mitjan\u00e7ant la prova de Kolmogorov-Smirnov, es va efectuar una an\u00e0lisi descriptiva de l\u2019\u00edndex d\u2019AE i de les seves dimensions, aix\u00ed com dels diferents grups d\u2019estudi. Posteriorment, es van dur a terme an\u00e0lisis inferencials mitjan\u00e7ant la prova U<\/em> de Mann-Whitney per examinar les difer\u00e8ncies en funci\u00f3 del cicle educatiu, el g\u00e8nere, la pr\u00e0ctica i el tipus d\u2019esport, aix\u00ed com de la percepci\u00f3 i de la identificaci\u00f3 de l\u2019AE. Aix\u00ed mateix, es va crear la variable identificaci\u00f3 de l\u2019AE a partir de l\u2019encreuament entre la percepci\u00f3 de patir AE i l\u2019AE segons l\u2019Autotest Cisneros, i es va fer una regressi\u00f3 log\u00edstica bin\u00e0ria per analitzar el poder predictiu de les diferents dimensions de l\u2019AE sobre la identificaci\u00f3 correcta i incorrecta de l\u2019AE.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019\u00edndex d\u2019AE va presentar una puntuaci\u00f3 mitjana de 58.50 punts (DE<\/em> = 12.30), i el 29,18\u2006% de la mostra es va situar per sobre del punt establert per considerar-se AE (59 punts).<\/p>\n\n\n\n

Com s\u2019observa a la Taula 1, la majoria de les agrupacions mostren valors similars a l\u2019\u00edndex d\u2019AE i s\u2019hi destaquen difer\u00e8ncies descriptives m\u00e9s acusades en les variables relacionades amb la percepci\u00f3 de patir AE i la seva identificaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi descriptiva per agrupacions i \u00edndex AE<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Com s\u2019observa a la Taula 2, la majoria dels participants es concentra en nivells molt baixos o mitjans en totes les dimensions de l\u2019AE. Tanmateix, les dimensions com ara restricci\u00f3 a la comunicaci\u00f3, menyspreu i ridiculitzaci\u00f3, i exclusi\u00f3 i bloqueig social presenten una pres\u00e8ncia relativa m\u00e9s elevada en les categories alt i molt alt.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Distribuci\u00f3 de les dimensions de l\u2019assetjament escolar per dimensions estandarditzades (n, %)<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La comparaci\u00f3 entre la percepci\u00f3 de patir AE i la classificaci\u00f3 obtinguda a partir del punt de tall de l\u2019\u00edndex d\u2019AE va evidenciar una elevada prevalen\u00e7a d\u2019errors en la identificaci\u00f3 de l\u2019AE. De l\u2019encreuament d\u2019ambdues variables es van identificar quatre grups: els qui no perceben que pateixen AE i no presenten AE segons l\u2019Autotest Cisneros (N<\/em> = 248; 70.25\u2006% ), els qui no perceben que pateixen AE, per\u00f2 s\u00ed que presenten AE segons l\u2019\u00edndex (N<\/em> = 90; 25.50\u2006% ), els qui perceben que pateixen AE sense assolir el punt de tall establert (N<\/em> = 2; 0.57\u2006% ) i els qui perceben que pateixen AE i, efectivament, presenten AE segons l\u2019Autotest Cisneros (N <\/em>= 13; 3.68\u2006%).<\/p>\n\n\n\n

A partir d\u2019aquesta classificaci\u00f3, es van distingir dos tipus d\u2019identificaci\u00f3: correcta, quan existeix concordan\u00e7a entre la percepci\u00f3 de patir AE i els resultats obtinguts en l\u2019Autotest Cisneros, i incorrecta, quan s\u2019observa una discrep\u00e0ncia entre ambd\u00f3s. Aquesta distribuci\u00f3 es presenta a la Taula 3.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Encreuament percepci\u00f3, resultats Autotest Cisneros i identificaci\u00f3 AE<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La Taula 4 presenta els resultats de la prova U<\/em> de Mann-Whitney per a l\u2019\u00edndex d\u2019AE segons les variables agrupades. \u00danicament es van observar difer\u00e8ncies estad\u00edsticament significatives entre els practicants d\u2019esport segons el g\u00e8nere, aix\u00ed com en les variables percepci\u00f3 de patir AE i identificaci\u00f3 de l\u2019AE. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Resultats de la prova <\/em>U de Mann-Whitney per a l\u2019\u00edndex AE segons variables agrupades<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

En els adolescents que practicaven esport, es van identificar difer\u00e8ncies significatives a l\u2019\u00edndex d\u2019AE en funci\u00f3 del g\u00e8nere (p<\/em> = .049), amb rangs mitjans superiors en el grup femen\u00ed, si b\u00e9 la mida de l\u2019efecte va ser petita (r<\/em> = .138).<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb la percepci\u00f3 de patir AE, els participants que afirmaven estar patint assetjament van obtenir puntuacions significativament m\u00e9s elevades a l\u2019\u00edndex d\u2019AE (p<\/em> < .001), amb una mida de l\u2019efecte petit-moderat (r<\/em> = .248). <\/p>\n\n\n\n

Finalment, es van observar difer\u00e8ncies significatives en funci\u00f3 de la identificaci\u00f3 de l\u2019AE, de manera que els adolescents amb una identificaci\u00f3 err\u00f2nia van presentar un \u00edndex d\u2019AE considerablement m\u00e9s elevat (p<\/em> < .001), amb una mida de l\u2019efecte gran (r<\/em> = .694).<\/p>\n\n\n\n

Per a l\u2019an\u00e0lisi de les dimensions de l\u2019AE associades a la seva identificaci\u00f3, es va estimar un model de regressi\u00f3 log\u00edstica bin\u00e0ria utilitzant les categories estandarditzades de l\u2019Autotest Cisneros a fi de garantir l\u2019adequaci\u00f3 del model. <\/p>\n\n\n\n

La Taula 5 va revelar que tres dimensions de l\u2019AE es van associar significativament amb la identificaci\u00f3 incorrecta de l\u2019AE. En primer lloc, la dimensi\u00f3 de menyspreu i ridiculitzaci\u00f3 va ser el predictor m\u00e9s rellevant (\u03b2 = 1.560; p<\/em> < .001), amb un odds ratio<\/em> (OR) de 4.761 (IC 95\u2006% [2.206, 10.275]), cosa que indica que els adolescents amb puntuacions elevades en aquesta dimensi\u00f3 presentaven una probabilitat m\u00e9s de quatre vegades superior d\u2019identificar de manera incorrecta l\u2019AE. D\u2019altra banda, la dimensi\u00f3 de robatoris tamb\u00e9 va mostrar una associaci\u00f3 significativa (\u03b2 = 0.857; p<\/em> = .019), duplicant aproximadament el risc d\u2019identificaci\u00f3 err\u00f2nia (OR = 2.356; IC 95\u2006% [1.154, 4.809]). En canvi, la dimensi\u00f3 d\u2019agressions va presentar un efecte invers (\u03b2 = \u20131.240; p<\/em> = .008), cosa que indica una menor probabilitat d\u2019inc\u00f3rrer en una identificaci\u00f3 err\u00f2nia de l\u2019AE (OR = 0.289; IC 95\u2006% [0.116, 0.720]). La resta de les dimensions no van assolir una significaci\u00f3 estad\u00edstica, per la qual cosa no es pot establir una associaci\u00f3 amb l\u2019error en la identificaci\u00f3 en aquest model.  <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 5<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Resum regressi\u00f3 log\u00edstica bin\u00e0ria – variable dependent, identificaci\u00f3 err\u00f2nia AE<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El present estudi va examinar l\u2019AE en els estudiants de segon ensenyament del sistema educatiu andorr\u00e0, considerant les variables sociodemogr\u00e0fiques i la pr\u00e0ctica esportiva. Els resultats van mostrar una prevalen\u00e7a del 29.18\u2006% de l\u2019AE, amb una concentraci\u00f3 m\u00e9s gran en les categories alta i molt alta en les dimensions de menyspreu i ridiculitzaci\u00f3, exclusi\u00f3 i bloqueig social, i restricci\u00f3 a la comunicaci\u00f3. Aix\u00ed mateix, es va identificar una discrep\u00e0ncia rellevant entre la percepci\u00f3 de patir AE i els resultats de l\u2019Autotest Cisneros, de manera que els adolescents amb una identificaci\u00f3 err\u00f2nia van presentar puntuacions significativament m\u00e9s elevades. No es van observar difer\u00e8ncies significatives en AE entre g\u00e8neres, entre practicants i no practicants d\u2019esport, ni entre tipus d\u2019esport. Tanmateix, s\u00ed que es van detectar difer\u00e8ncies entre els practicants d\u2019esport en funci\u00f3 del g\u00e8nere, aix\u00ed com segons la percepci\u00f3 de patir AE i la identificaci\u00f3 de l\u2019AE. Finalment, es van identificar dimensions de l\u2019AE amb capacitat predictiva sobre la identificaci\u00f3 incorrecta de l\u2019AE, donant resposta als objectius plantejats.<\/p>\n\n\n\n

La prevalen\u00e7a observada en la present investigaci\u00f3 concorda amb la literatura pr\u00e8via (Ariani et al., 2025; Biswas et al., 2020; Modecki et al., 2014). Tanmateix, el context andorr\u00e0 presenta unes caracter\u00edstiques diferencials com la mida de la poblaci\u00f3, el sistema educatiu i la cultura. Johansson et al. (2022) assenyalen que les difer\u00e8ncies observades en l\u2019AE es poden deure a factors socials, culturals i organitzacionals de cada sistema educatiu. Aix\u00ed mateix, indiquen que els centres educatius no s\u00f3n espais a\u00efllats, sin\u00f3 contextos socials influ\u00efts pel context sociocultural (Bronfenbrenner, 1979), la qual cosa pot afectar tant les din\u00e0miques d\u2019interacci\u00f3 com les respostes davant de situacions d\u2019AE.<\/p>\n\n\n\n

En relaci\u00f3 amb la pr\u00e0ctica esportiva, es va observar una difer\u00e8ncia significativa segons el g\u00e8nere entre els practicants d\u2019esport. Aquest resultat contradiu les investigacions pr\u00e8vies que informaven de prevalences m\u00e9s elevades en el g\u00e8nere mascul\u00ed (Marracho et al., 2021; Vveinhardt i Fominiene, 2022) o que no trobaven difer\u00e8ncies significatives en l\u2019AE entre g\u00e8neres (Ben\u00edtez-Sillero et al., 2022; Escofet-Mart\u00edn et al., 2025b; Tilindien\u0117 et al., 2010b), ja que en el present estudi el g\u00e8nere femen\u00ed va obtenir puntuacions significativament m\u00e9s elevades en l\u2019\u00edndex AE. <\/p>\n\n\n\n

Aquesta troballa refor\u00e7a la necessitat de continuar investigant el paper del g\u00e8nere en l\u2019AE (Martos-Garc\u00eda et al., 2024; Rodkin et al., 2015) i suggereix la conveni\u00e8ncia de desenvolupar pol\u00edtiques de prevenci\u00f3, detecci\u00f3 i intervenci\u00f3 davant l\u2019AE amb perspectiva de g\u00e8nere per contribuir a la seva erradicaci\u00f3 (D\u00edaz-Aguado et al., 2013).<\/p>\n\n\n\n

Respecte al tipus d\u2019esport, no es van observar difer\u00e8ncies significatives en l\u2019AE entre els qui practicaven esports col\u00b7lectius i individuals, d\u2019acord amb els resultats de Marracho et al. (2021), per\u00f2 en contradicci\u00f3 amb els de Vveinhardt i Fominiene (2022). De la mateixa manera, no es van identificar difer\u00e8ncies entre els practicants d\u2019esport i els no practicants. Aquestes dades no avalen de manera consistent cap de les investigacions de la literatura pr\u00e8via que suggereixen que els practicants d\u2019esport tenen una menor probabilitat de patir AE (Tilindien\u0117 et al., 2010a) o, per contra, una probabilitat m\u00e9s gran (Rusillo et al., 2024; Zapata-L\u00f3pez et al., 2024). \u00c9s important ressaltar que la qualitat de l\u2019experi\u00e8ncia esportiva \u00e9s un factor rellevant. Factors com la influ\u00e8ncia de les figures de refer\u00e8ncia per als esportistes, l\u2019ambient a l\u2019equip, l\u2019entorn competitiu o el paper dels entrenadors poden afavorir determinades din\u00e0miques relacionals que incrementin el risc d\u2019AE, especialment quan es normalitzen conductes agressives o existeix una supervisi\u00f3 insuficient (Evans et al., 2016; Kalina et al., 2024; Nery et al., 2018). Per tant, \u00e9s necessari continuar investigant les diferents variables que intervenen en aquesta relaci\u00f3 (Carrasco-L\u00f3pez et al., 2024; Escofet-Mart\u00edn et al., 2025a; Mart\u00ednez-Baena i Faus-Bosc\u00e1, 2018).<\/p>\n\n\n\n

Una altra troballa valuosa en la lluita contra l\u2019AE \u00e9s l\u2019elevada identificaci\u00f3 err\u00f2nia existent a la mostra. Les dades indiquen una elevada proporci\u00f3 d\u2019identificaci\u00f3 incorrecta de l\u2019AE, la qual cosa suggereix una preocupant normalitzaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia entre els adolescents, ja que consideren l\u2019AE com a simples bromes o responsabilitzen la v\u00edctima (Postigo et al., 2019). Els resultats de l\u2019estudi s\u2019aproximen al desajust informat en la literatura pr\u00e8via. En concret, la discrep\u00e0ncia observada va ser un 8.04\u2006% menor que la reportada per Connell et al. (2018) i un 13.56\u2006% superior a la descrita per Sidera et al. (2020) que van reportar una identificaci\u00f3 err\u00f2nia del 12.50\u2006%. La investigaci\u00f3 que m\u00e9s s\u2019aproxima a les dades obtingudes en el present estudi va ser la de Larra\u00f1aga et al. (2024), en un 5.16\u2006% inferior. Aquest conjunt d\u2019investigacions, juntament amb la present, suggereixen identificacions err\u00f2nies de l\u2019AE d\u2019entre el 34.10\u2006% i el 12.50\u2006%, la qual cosa accentua la preocupaci\u00f3 expressada anteriorment. <\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, si aquestes conductes s\u00f3n observades i normalitzades pel grup, seran acceptades com a v\u00e0lides, apareixer\u00e0 la llei del silenci i s\u2019establir\u00e0 la cultura del bullying<\/em> en els centres educatius. En aquest context, la falta de formaci\u00f3 espec\u00edfica del professorat, especialment del professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, pot dificultar la detecci\u00f3 i la intervenci\u00f3 davant de les situacions d\u2019AE. Per aix\u00f2, resulta necessari impulsar accions formatives dirigides tant al professorat actiu com al professorat en formaci\u00f3, aix\u00ed com revisar les intervencions que aquests desenvolupen (Garc\u00eda-L\u00f3pez i Gonz\u00e1lez, 2023; Rius-Vald\u00e9s et al., 2025). Aix\u00ed mateix, resulta imprescindible promoure pol\u00edtiques socials i administratives orientades a frenar la normalitzaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia en altres contextos, ja sigui el familiar, el medi\u00e0tic o el social (Valente et al., 2024). Els estils educatius familiars tamb\u00e9 exerceixen un paper crucial, ja que evitar pr\u00e0ctiques parentals autorit\u00e0ries pot contribuir a reduir conductes d\u2019AE. En aquest sentit, \u00e9s fonamental implementar programes d\u2019orientaci\u00f3 familiar que promoguin una crian\u00e7a positiva (Charalampous et al., 2018). Actuar \u00fanicament en els contextos educatiu i esportiu no assegura una intervenci\u00f3 efica\u00e7, ja que les escoles, els instituts i els clubs o centres esportius s\u00f3n espais on es reprodueixen les conductes presents en la societat a la qual pertanyen (Bronfenbrenner, 1979).<\/p>\n\n\n\n

Per aprofundir en el coneixement de l\u2019AE, \u00e9s clau analitzar com les diferents dimensions influeixen en la seva identificaci\u00f3 per part dels adolescents. Les dades de la present investigaci\u00f3 indiquen una associaci\u00f3 estad\u00edsticament significativa entre la identificaci\u00f3 de l\u2019AE i tres de les seves dimensions. En primer lloc, la dimensi\u00f3 de menyspreu i ridiculitzaci\u00f3 va mostrar una associaci\u00f3 especialment rellevant, ja que nivells elevats d\u2019aquesta dimensi\u00f3 multipliquen per m\u00e9s de quatre la probabilitat de presentar una identificaci\u00f3 incorrecta de l\u2019AE. Aix\u00ed mateix, la dimensi\u00f3 de robatoris es va associar amb un risc m\u00e9s elevat d\u2019error identificatiu, duplicant aproximadament la probabilitat d\u2019una identificaci\u00f3 incorrecta de l\u2019AE. <\/p>\n\n\n\n

Per contra, la dimensi\u00f3 d\u2019agressions va mostrar una associaci\u00f3 inversa, ja que nivells elevats es van associar amb una probabilitat m\u00e9s gran d\u2019identificar correctament l\u2019AE i es redu\u00efa en m\u00e9s del 70\u2006% la probabilitat d\u2019inc\u00f3rrer en una identificaci\u00f3 err\u00f2nia. Aquesta troballa difereix de l\u2019observat per Sidera et al. (2020), els quals no van trobar relacions significatives entre la identificaci\u00f3 de l\u2019AE i les dimensions d\u2019agressions, intimidaci\u00f3 i amenaces o fustigaci\u00f3 verbal. Tanmateix, els resultats coincideixen parcialment amb els de Connell et al. (2018) i Larra\u00f1aga et al. (2024), en assenyalar que les agressions f\u00edsiques faciliten la identificaci\u00f3 de l\u2019AE.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta difer\u00e8ncia podria explicar-se pel car\u00e0cter expl\u00edcit i no encobert de les agressions f\u00edsiques, en contrast amb altres formes d\u2019AE m\u00e9s subtils, com el menyspreu i ridiculitzaci\u00f3 i els robatoris, que tendeixen a normalitzar-se en les interaccions personals. Les agressions es produeixen de forma m\u00e9s expl\u00edcita i produeixen danys en les v\u00edctimes de car\u00e0cter f\u00edsic i psicol\u00f2gic, la qual cosa facilita el seu reconeixement. Per contra, la falta d\u2019identificaci\u00f3 de les formes encobertes de viol\u00e8ncia pot contribuir a la seva normalitzaci\u00f3, amb importants implicacions a llarg termini, ja que haver estat v\u00edctima o agressor durant l\u2019adolesc\u00e8ncia s\u2019ha associat amb la continu\u00eftat de conductes violentes en l\u2019edat adulta i fins i tot en les relacions en parella (Adhia et al., 2019; Ruiz-Narezo et al., 2020), emmarcant-se en el denominat cicle de la viol\u00e8ncia (Widom, 1989). <\/p>\n\n\n\n

Per tant, sembla clara la necessitat d\u2019abordar la identificaci\u00f3 correcta de totes les dimensions de l\u2019AE a trav\u00e9s del disseny de pol\u00edtiques educatives integrals. Aquestes pol\u00edtiques haurien d\u2019anar acompanyades de programes que fomentin l\u2019autoestima, l\u2019autoefic\u00e0cia emocional, la construcci\u00f3 de vincles segurs i la resili\u00e8ncia, reconeixent que una correcta identificaci\u00f3 de l\u2019AE \u00e9s un primer pas per trencar el cicle de la viol\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats del present estudi han proporcionat una contribuci\u00f3 rellevant al coneixement de l\u2019AE en estudiants de segon ensenyament del sistema educatiu andorr\u00e0, amb dades que s\u2019haurien de tenir en compte en futures pol\u00edtiques educatives i socials. Aix\u00ed mateix, s\u2019ha de considerar que el context andorr\u00e0 presenta una limitada tradici\u00f3 investigadora en l\u2019estudi de l\u2019AE, especialment en relaci\u00f3 amb l\u2019\u00e0mbit esportiu.<\/p>\n\n\n\n

Una de les limitacions m\u00e9s destacables de l\u2019estudi \u00e9s el seu disseny transversal, que impedeix d\u2019analitzar l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019aquesta problem\u00e0tica i les seves interaccions amb les variables analitzades. Una altra limitaci\u00f3 rellevant ve determinada per no haver incl\u00f2s variables relacionades amb el context familiar, social o medi\u00e0tic, ja que poden tenir una influ\u00e8ncia important en l\u2019AE. Encara que la mostra \u00e9s representativa del context andorr\u00e0, els resultats presenten limitacions quant a la seva validesa externa i no poden generalitzar-se directament a altres contextos. A m\u00e9s, l\u2019\u00fas d\u2019un mostreig per conveni\u00e8ncia tamb\u00e9 limita la validesa externa dels resultats. <\/p>\n\n\n\n

Una de les futures l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3 passa per dur a terme investigacions longitudinals que avalu\u00efn com evoluciona l\u2019AE, i que permetin la identificaci\u00f3 dels possibles factors causals i dels efectes a llarg termini. A m\u00e9s, resulta fonamental aprofundir en estudis que integrin l\u2019\u00e0mbit familiar i social per millorar la comprensi\u00f3 de l\u2019impacte de l\u2019entorn en la din\u00e0mica de l\u2019AE. Seria rellevant iniciar estudis qualitatius que permetin interpretar els processos implicats en la identificaci\u00f3 de l\u2019AE en els adolescents, explorant aspectes relacionats amb la pressi\u00f3 grupal, la vergonya, la disson\u00e0ncia cognitiva i els diferents llindars de percepci\u00f3 de la viol\u00e8ncia per identificar-los com AE. De la mateixa manera, seria interessant aprofundir en les difer\u00e8ncies de g\u00e8nere de l\u2019AE en els esports, explorant especialment les dimensions indirectes com la d\u2019exclusi\u00f3 i bloqueig social.<\/p>\n\n\n\n

En conclusi\u00f3, les troballes destaquen la import\u00e0ncia de desenvolupar pol\u00edtiques educatives integrals que abordin la complexitat multifac\u00e8tica de l\u2019AE, contemplant tant els aspectes expl\u00edcits com els encoberts. Aquests esfor\u00e7os s\u2019han d\u2019estendre m\u00e9s enll\u00e0 del context escolar i incloure l\u2019\u00e0mbit familiar, medi\u00e0tic i social per millorar la prevenci\u00f3, detecci\u00f3 i intervenci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els autors volen agrair al Ministeri de Relacions Institucionals, Educaci\u00f3 i Universitat del Govern d\u2019Andorra el suport institucional i les facilitats proporcionades per a la realitzaci\u00f3 de l\u2019estudi, especialment en l\u2019acc\u00e9s i coordinaci\u00f3 amb els centres educatius participants.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Conflicte d\u2019interessos<\/h2>\n\n\n\n

Les autories no han comunicat cap conflicte d\u2019interessos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum El present estudi va tenir per objectiu examinar l\u2019Assetjament Escolar (AE) en els estudiants de segon ensenyament del sistema educatiu andorr\u00e0, considerant les seves variables sociodemogr\u00e0fiques, la percepci\u00f3 de patir AE i la pr\u00e0ctica esportiva. Es va utilitzar un disseny d\u2019investigaci\u00f3 descriptiu, comparatiu i de tall transversal. La mostra va comptar amb la participaci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[8909,14701,11622,5990,14702],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["adolesc\u00e8ncia<\/a>","bullying<\/a>","esport<\/a>","difer\u00e8ncies de g\u00e8nere<\/a>","victimitzaci\u00f3 no identificada<\/a>"],"unlinked":["adolesc\u00e8ncia<\/span>","bullying<\/span>","esport<\/span>","difer\u00e8ncies de g\u00e8nere<\/span>","victimitzaci\u00f3 no identificada<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 mesos ago","modified":"Updated 2 setmanes ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 30 juny 2026","modified":"Updated on 29 setembre 2026"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 30 juny 2026 20:26","modified":"Updated on 29 setembre 2026 15:55"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/72875\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=72875"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/72875\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":73676,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/72875\/revisions\/73676\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=72875"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=72875"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=72875"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}