{"id":72250,"date":"2026-04-01T10:06:00","date_gmt":"2026-04-01T10:06:00","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=72250"},"modified":"2026-06-23T11:29:25","modified_gmt":"2026-06-23T11:29:25","slug":"el-desplacament-actiu-i-la-seva-relacio-amb-la-salut-mental-i-els-habits-de-vida-en-estudiants-universitaris-espanyols","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/el-desplacament-actiu-i-la-seva-relacio-amb-la-salut-mental-i-els-habits-de-vida-en-estudiants-universitaris-espanyols\/","title":{"rendered":"El despla\u00e7ament actiu i la seva relaci\u00f3 amb la salut mental i els h\u00e0bits de vida en estudiants universitaris espanyols"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El despla\u00e7ament actiu contribueix al foment de l\u2019activitat f\u00edsica entre els joves, la qual cosa s\u2019associa amb diversos beneficis per a la salut. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar com es despla\u00e7ava l\u2019alumnat d\u2019una universitat espanyola fins al centre educatiu. Per fer-ho, es va examinar la relaci\u00f3 entre diverses variables sociodemogr\u00e0fiques, h\u00e0bits de vida i indicadors sobre salut mental. Es va dur a terme un estudi transversal amb una mostra de 1\u2009142 estudiants (23.65 \u00b1 7.84) d\u2019una universitat del nord d\u2019Espanya. L\u2019estudi va avaluar el despla\u00e7ament actiu a la universitat, els problemes emocionals i conductuals, la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional, l\u2019autoestima, la satisfacci\u00f3 vital, l\u2019estr\u00e8s percebut, les conductes su\u00efcides, l\u2019adher\u00e8ncia a la dieta mediterr\u00e0nia, l\u2019activitat f\u00edsica i els comportaments sedentaris, el consum d\u2019alcohol i l\u2019\u00fas compulsiu d\u2019internet. El 52.7 % de l\u2019alumnat es despla\u00e7ava de manera activa (a peu o en bicicleta). Aquesta forma de despla\u00e7ament es va associar significativament amb una activitat f\u00edsica setmanal m\u00e9s elevada (p <\/em>= .023), un menor estr\u00e8s percebut (p<\/em> = .006) i una major satisfacci\u00f3 vital (p<\/em> = .031). L\u2019an\u00e0lisi de regressi\u00f3 log\u00edstica va mostrar que la joventut (OR<\/em> = 0.98; p <\/em>= .030), no comptar amb una feina remunerada (OR<\/em> = 0.64; p<\/em> = .004), uns nivells m\u00e9s baixos d\u2019estr\u00e8s (OR<\/em> = 0.98; p<\/em> = .048) i una major satisfacci\u00f3 vital (OR<\/em> = 1.04; p<\/em> = .020) es van associar significativament amb el despla\u00e7ament actiu. L\u2019efecte positiu del despla\u00e7ament actiu en el benestar f\u00edsic i psicosocial suggereix que els governs haurien de fomentar estrat\u00e8gies per millorar la salut p\u00fablica. Aquestes estrat\u00e8gies s\u2019han de centrar en aquells grups en qu\u00e8 el despla\u00e7ament actiu \u00e9s menys habitual, com ara l\u2019alumnat de m\u00e9s edat o l\u2019alumnat amb un nivell d\u2019ingressos m\u00e9s elevats.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> activitat f\u00edsica<\/span>, benestar<\/span>, centre universitari<\/span>, h\u00e0bits saludables<\/span>, transport<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La inactivitat f\u00edsica est\u00e0 reconeguda com un dels principals factors de risc de les malalties no transmissibles, les malalties cr\u00f2niques i els problemes de salut mental (Katzmarzyk et al., 2022; Teno et al., 2024). Aix\u00ed mateix, uns nivells m\u00e9s elevats d\u2019activitat f\u00edsica total i una reducci\u00f3 del temps de sedentarisme s\u2019associen a una reducci\u00f3 significativa del risc de mortalitat prematura en adults (Ekelund et al., 2019). A m\u00e9s, globalment, s\u2019ha estimat que uns h\u00e0bits de vida caracteritzats per la inactivitat f\u00edsica suposen uns costos econ\u00f2mics alts, derivats de les despeses m\u00e8diques directes associades amb les malalties i els problemes relacionats amb la inactivitat f\u00edsica ( Santos et al., 2023).<\/p>\n\n\n\n

La literatura ha evidenciat que l\u2019activitat f\u00edsica (AF) regular aporta beneficis a l\u2019estat de salut tant actual com futur, la qual cosa la col\u00b7loca com un dels factors modificables m\u00e9s influents en el benestar de la poblaci\u00f3 (Warburton et al., 2006). Tanmateix, un estudi recent dut a terme en 28 Estats membres de la UE va revelar que un 36.2 % dels adults d\u2019entre 18 i 64 anys s\u00f3n inactius f\u00edsicament, i les taxes m\u00e9s altes es van observar als pa\u00efsos del sud d\u2019Europa (Nikitara et al., 2021). De manera similar, Guthold et al. (2018) van descobrir que, globalment, un 27.5 % de la poblaci\u00f3 no arriba als nivells recomanats d\u2019AF, i que aquestes taxes s\u00f3n considerablement m\u00e9s altes en pa\u00efsos de renda alta en comparaci\u00f3 amb els pa\u00efsos de renda baixa (36.8 % davant 16.2 %).<\/p>\n\n\n\n

Atesa aquesta situaci\u00f3, el despla\u00e7ament actiu, que es defineix com el despla\u00e7ament per mitjans que impliquin despesa metab\u00f2lica com caminar, anar en bicicleta o patinar, constitueix una estrat\u00e8gia recomanada per augmentar els nivells d\u2019AF (Nieuwenhuijsen et al., 2020). Tanmateix, el percentatge d\u2019alumnat universitari que opta pel despla\u00e7ament actiu varia segons el context. Alguns estudis previs fets en universitats espanyoles abans de la pand\u00e8mia de la covid-19 van presentar unes taxes de despla\u00e7ament passiu entre estudiants que oscil\u00b7laven entre el 65 % i el 87.76 %, on el cotxe era el m\u00e8tode de transport favorit per anar a la universitat (Mart\u00edn-L\u00f3pez et al., 2024; Molina-Garc\u00eda et al., 2014; Palma-Leal et al., 2022a).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, el despla\u00e7ament actiu no nom\u00e9s contribueix a l\u2019augment dels nivells diaris d\u2019AF i al compliment de les recomanacions estipulades (Fishman et al., 2015), tamb\u00e9 s\u2019associa a uns h\u00e0bits de vida actius que resulten beneficiosos per a diverses dimensions de la salut i el medi ambient (Henriques-Neto et al., 2020; Tainio et al., 2021). Aix\u00ed mateix, s\u2019ha demostrat que l\u2019AF podria influir positivament en altres comportaments relacionats amb la salut, com la prevenci\u00f3 i la reducci\u00f3 del consum d\u2019alcohol i drogues (Thompson et al., 2020).<\/p>\n\n\n\n

Quant a la seva relaci\u00f3 amb la salut mental, malgrat que diversos estudis han vinculat el benestar subjectiu i la salut mental amb diferents caracter\u00edstiques del despla\u00e7ament actiu, no s\u2019ha observat coher\u00e8ncia en aquestes troballes en la literatura (Liu et al., 2022). Per contra, alguns estudis experimentals han demostrat millores prometedores en la salut mental de les persones que opten pel despla\u00e7ament actiu en comparaci\u00f3 amb aquelles que utilitzen vehicles motoritzats (Scrivano et al., 2023). Aix\u00ed mateix, el despla\u00e7ament actiu a la feina o al centre educatiu, quan es percep com una experi\u00e8ncia positiva, s\u2019ha relacionat directament amb una major satisfacci\u00f3 vital (Fordham et al., 2018) i un menor risc de patir malalties mentals (Marques et al., 2020). En el cas de l\u2019alumnat escolar, s\u2019ha observat una relaci\u00f3 entre el despla\u00e7ament actiu i un millor rendiment acad\u00e8mic, mediada per l\u2019autoestima i les dificultats emocionals i conductuals (Walker i Gamble, 2023). En aquest sentit, la freq\u00fc\u00e8ncia del despla\u00e7ament actiu durant els anys universitaris resulta crucial per al seu manteniment en la vida adulta, cosa que ressalta la import\u00e0ncia d\u2019aquesta etapa educativa en l\u2019estat de salut actual i futur de l\u2019alumnat (Bopp et al., 2019).<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, l\u2019elecci\u00f3 del mode de transport per part de l\u2019alumnat universitari dep\u00e8n d\u2019una s\u00e8rie de factors psicosocials, personals i ambientals, com s\u00f3n la seguretat percebuda, la motivaci\u00f3 personal, l\u2019esfor\u00e7 f\u00edsic requerit, la dist\u00e0ncia al centre educatiu, les condicions meteorol\u00f2giques i el temps invertit, entre d\u2019altres (Castillo-Paredes et al., 2021; Palma-Leal, 2023). A m\u00e9s, en aquestes opcions de despla\u00e7ament tamb\u00e9 hi influeixen diversos factors sociodemogr\u00e0fics, com s\u00f3n el nivell socioecon\u00f2mic, el g\u00e8nere, el tipus d\u2019universitat, l\u2019edat i el lloc de resid\u00e8ncia, els quals afecten directament les probabilitats d\u2019optar pel despla\u00e7ament actiu a la universitat (Palma-Leal, 2021).<\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi es va dur a terme a la Universitat de La Rioja (UR), una universitat p\u00fablica presencial de Logronyo (la Rioja, Espanya). La universitat fomenta uns h\u00e0bits de vida saludables a trav\u00e9s de diverses iniciatives institucionals, com ara programes esportius, activitats per a la conscienciaci\u00f3 sobre la salut i el benestar, i la posada a disposici\u00f3 de les instal\u00b7lacions esportives a tota la comunitat educativa. Aix\u00ed mateix, la UR compta amb un programa espec\u00edfic anomenat \u00abMobilitat Sostenible\u00bb que pret\u00e9n afavorir la mobilitat activa i sostenible entre el seu alumnat i el personal docent i d\u2019administraci\u00f3 i serveis. Aquesta iniciativa, desenvolupada per l\u2019Oficina de Sostenibilitat, ofereix informaci\u00f3 sobre diverses opcions de mobilitat activa, inclosos mapes i recomanacions en funci\u00f3 del m\u00e8tode de transport triat. Es pot accedir al programa des del lloc web oficial de la Universitat de La Rioja. El campus principal es troba en una zona urbana amb un bon acc\u00e9s per als vianants, encara que la xarxa ciclista per arribar-hi presenta limitacions. A m\u00e9s, la distribuci\u00f3 geogr\u00e0fica de l\u2019alumnat i la dist\u00e0ncia entre les seves ciutats d\u2019origen i el campus dificulten el despla\u00e7ament actiu diari.<\/p>\n\n\n\n

La determinaci\u00f3 dels factors associats amb el despla\u00e7ament actiu \u00e9s crucial per establir estrat\u00e8gies d\u2019intervenci\u00f3 que fomentin uns h\u00e0bits de vida actius en els contextos educatius, a trav\u00e9s de mesures i iniciatives implementades per les universitats i els organismes de gesti\u00f3 p\u00fablica. Per tant, el principal objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar la relaci\u00f3 entre la manera de despla\u00e7ar-se d\u2019estudiants universitaris espanyols i diverses variables sociodemogr\u00e0fiques, d\u2019h\u00e0bits de vida i salut mental. Espec\u00edficament, l\u2019estudi tenia per objectiu identificar quins factors s\u2019associaven de manera significativa amb el despla\u00e7ament actiu (a peu o en bicicleta) en comparaci\u00f3 amb el despla\u00e7ament passiu (transport motoritzat). Es va plantejar la hip\u00f2tesi que l\u2019alumnat que optava pel despla\u00e7ament actiu mostraria uns h\u00e0bits de vida m\u00e9s saludables, inclosos uns nivells superiors d\u2019activitat f\u00edsica i una major adher\u00e8ncia a la dieta mediterr\u00e0nia, aix\u00ed com un millor benestar psicol\u00f2gic, reflectit en un menor estr\u00e8s i una major satisfacci\u00f3 vital, en comparaci\u00f3 amb els estudiants que optaven pel despla\u00e7ament passiu.<\/p>\n\n\n\n

Materials i metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Aquest estudi es va dur a terme a la Universitat de La Rioja (Espanya), una universitat p\u00fablica presencial situada al nord d\u2019Espanya. Durant el curs acad\u00e8mic 2020-2021, la universitat comptava amb un total de 4 408 estudiants matriculats, distribu\u00efts en cinc facultats i dues escoles superiors. Abans del mostreig, es va excloure els estudiants matriculats en programes d\u2019educaci\u00f3 a dist\u00e0ncia i aquells que no entenien el castell\u00e0 (\u00e9s a dir, l\u2019alumnat d\u2019intercanvi internacional), fet que es va traduir en una poblaci\u00f3 objectiu de 4 259 alumnes.<\/p>\n\n\n\n

Es va dissenyar un estudi transversal amb una metodologia de mostreig per conveni\u00e8ncia. Els participants seleccionats procedien de diferents facultats i de diferents cursos per garantir l\u2019heterogene\u00eftat de la mostra. Inicialment, 2 200 alumnes van acceptar participar volunt\u00e0riament, una xifra que representava aproximadament un 52 % de la poblaci\u00f3 apta per a ser elegida. Despr\u00e9s d\u2019excloure els q\u00fcestionaris incomplets i els que contenien respostes aleat\u00f2ries, pseudoaleat\u00f2ries o incoherents, aix\u00ed com els de l\u2019alumnat que estudiava \u00fanicament en la modalitat online<\/em>, la mostra va consistir en 1 142 alumnes (742 dones i 400 homes), amb edats compreses entre els 17 i els 80 anys (M<\/em> = 23.0, DE<\/em> = 7.84). L\u2019\u00e0mplia gamma d\u2019edats observada a la mostra reflecteix la diversitat de la poblaci\u00f3 universit\u00e0ria, que inclou tant l\u2019alumnat jove acabat de matricular com estudiants m\u00e9s grans que cursen una segona titulaci\u00f3 o busquen oportunitats d\u2019aprenentatge al llarg de la vida. Aquesta heterogene\u00eftat \u00e9s caracter\u00edstica de les universitats p\u00fabliques espanyoles i permet entendre millor els perfils quant a salut i h\u00e0bits de vida en les diferents etapes de la vida adulta.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat que es va optar per un enfocament de mostreig per conveni\u00e8ncia, que podia presentar un biaix de selecci\u00f3 a causa de la naturalesa volunt\u00e0ria de la participaci\u00f3, es van adoptar diverses mesures per mitigar aquesta limitaci\u00f3. Es va convidar a participar l\u2019alumnat de totes les facultats i cursos per garantir l\u2019heterogene\u00eftat, i la mida de la mostra final (N <\/em>= 1 142) representa una proporci\u00f3 considerable de la poblaci\u00f3 universit\u00e0ria. Aquests factors contribueixen a millorar la generalitzabilitat d\u2019aquestes troballes, tot i que els resultats s\u2019han d\u2019interpretar amb cautela quant a la seva validesa externa.<\/p>\n\n\n\n

Consideracions \u00e8tiques<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Durant el proc\u00e9s d\u2019investigaci\u00f3, es van seguir els principis \u00e8tics de la Declaraci\u00f3 de H\u00e8lsinki i es va obtenir una autoritzaci\u00f3 pr\u00e8via per a la realitzaci\u00f3 de l\u2019estudi de la Comissi\u00f3 d\u2019\u00c8tica de la Universitat de la Rioja. URL de verificaci\u00f3: https:\/\/sede.unirioja.es\/csv\/code\/rVGMmMvkfVdA05wUtVEifww6IDkItSiy<\/a>. <\/p>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va convidar els participants a realitzar l\u2019enquesta mitjan\u00e7ant un correu electr\u00f2nic en el qual se\u2019ls va facilitar informaci\u00f3 sobre l\u2019objectiu de l\u2019estudi i se\u2019ls va demanar que firmessin un consentiment informat en l\u00ednia abans d\u2019accedir al q\u00fcestionari. La participaci\u00f3 en l\u2019estudi era volunt\u00e0ria i an\u00f2nima. Es va enviar el q\u00fcestionari a tot l\u2019alumnat a trav\u00e9s del correu electr\u00f2nic institucional de la universitat, en el qual es va presentar l\u2019estudi i es va donar acc\u00e9s a l\u2019enquesta mitjan\u00e7ant un enlla\u00e7 de SurveyMonkey. Les respostes es van recopilar entre novembre de 2020 i mar\u00e7 de 2021.<\/p>\n\n\n\n

Instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

En aquest estudi, es va desenvolupar un \u00fanic instrument que va incloure un total d\u2019onze tests i q\u00fcestionaris validats juntament amb una s\u00e8rie de preguntes sociodemogr\u00e0fiques (edat, g\u00e8nere, nacionalitat, nivell educatiu, resid\u00e8ncia, situaci\u00f3 laboral, ingressos i satisfacci\u00f3 amb el nivell d\u2019ingressos). A continuaci\u00f3, es descriuen els diferents q\u00fcestionaris que formen part de l\u2019instrument.<\/p>\n\n\n\n

El comportament del despla\u00e7ament actiu a la universitat es va avaluar amb la pregunta: \u201cCom sols anar a la universitat des de casa?\u201d a trav\u00e9s del q\u00fcestionari ESVIAUN (Bennasar, 2012). Les opcions de resposta eren sis: \u201cNo em despla\u00e7o fins a la universitat (aprenentatge a dist\u00e0ncia)\u201d; \u201cEn un vehicle privat compartit amb altres alumnes\u201d; \u201cEn un vehicle privat\u201d; \u201cEn transport p\u00fablic\u201d; \u201cEn bicicleta\u201d i \u201cCaminant\u201d. Posteriorment, es va excloure de l\u2019an\u00e0lisi l\u2019alumnat que estudiava en modalitat en l\u00ednia i es van crear dos grups en funci\u00f3 del mode de despla\u00e7ament: el primer inclo\u00efa l\u2019alumnat que optava pel despla\u00e7ament actiu (en bicicleta o caminant) i el segon a l\u2019alumnat que optava pel despla\u00e7ament passiu (en transport p\u00fablic o vehicle motoritzat).<\/p>\n\n\n\n

Es van avaluar els h\u00e0bits d\u2019activitat f\u00edsica i sedentaris a trav\u00e9s de la versi\u00f3 en castell\u00e0 redu\u00efda del Q\u00fcestionari Internacional d\u2019Activitat F\u00edsica (IPAQ-SF, per les seves sigles en angl\u00e8s) (Craig et al., 2003). Aquest q\u00fcestionari analitza la intensitat i el tipus d\u2019AF realitzada en els set dies previs, i distingeix entre activitats vigoroses, moderades i caminades, aix\u00ed com el temps en qu\u00e8 s\u2019est\u00e0 assegut o asseguda. Es va registrar la freq\u00fc\u00e8ncia i la durada en cada tipus d\u2019activitat. Les puntuacions totals es van calcular combinant la durada (en minuts) i la freq\u00fc\u00e8ncia (dies) de les caminades, l\u2019AF moderada i l\u2019AF vigorosa, el resultat de les quals era el nombre de minuts setmanals de l\u2019equivalent metab\u00f2lic, (MET, per les seves sigles en angl\u00e8s). El q\u00fcestionari tamb\u00e9 avalua el temps assegut o asseguda entre setmana i els caps de setmana. Aix\u00ed mateix, el comportament sedentari es va mesurar a trav\u00e9s d\u2019un \u00fanic \u00edtem que avaluava el temps total assegut o asseguda al dia.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019adher\u00e8ncia a la dieta mediterr\u00e0nia es va avaluar amb el q\u00fcestionari KIDMED (Serra-Majem et al., 2004). Consisteix en 16 \u00edtems dicot\u00f2mics (s\u00ed o no) que avaluen uns patrons diet\u00e8tics d\u2019acord amb la dieta mediterr\u00e0nia. La puntuaci\u00f3 final oscil\u00b7la entre -4 i 12 i els valors m\u00e9s alts indiquen una major adher\u00e8ncia a la dieta mediterr\u00e0nia. La fiabilitat d\u2019aquest instrument es va establir en un estudi de validaci\u00f3 per a nens i joves espanyols de fins a 24 anys (Serra-Majem, 2001). <\/p>\n\n\n\n

Per avaluar patrons de consum d\u2019alcohol perjudicials entre l\u2019alumnat, es va utilitzar l\u2019escala AUDIT, la versi\u00f3 espanyola de la qual s\u2019ha validat per al seu \u00fas amb estudiants universitaris (Garc\u00eda-Carretero et al., 2016). Aquesta escala, desenvolupada per l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS), consisteix en 10 preguntes sobre la quantitat, la freq\u00fc\u00e8ncia i les conseq\u00fc\u00e8ncies del consum d\u2019alcohol, amb puntuacions del 0 al 4 a cada \u00edtem. La puntuaci\u00f3 total s\u2019obt\u00e9 en sumar les puntuacions individuals de cada \u00edtem i els resultats poden oscil\u00b7lar entre 0 i 40. Les puntuacions m\u00e9s altes indiquen un major consum d\u2019alcohol.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00fas problem\u00e0tic d\u2019internet es va avaluar amb la versi\u00f3 en castell\u00e0 de l\u2019escala d\u2019\u00fas compulsiu d\u2019internet (CIUS, per les seves sigles en angl\u00e8s) (Ortu\u00f1o-Sierra et al., 2022). Aquesta escala consisteix en 14 \u00edtems tipus Likert amb cinc opcions de resposta (mai, rarament, de vegades, sovint, molt sovint), distribu\u00efdes en cinc dimensions: p\u00e8rdua de control (\u00edtems 1, 2, 5 i 9), preocupaci\u00f3 (\u00edtems 4, 6 i 7), s\u00edmptomes d\u2019abstin\u00e8ncia (\u00edtem 14), afrontament o modificaci\u00f3 de l\u2019estat d\u2019\u00e0nim (\u00edtems 12 i 13) i conflicte interpersonal i intrapersonal (\u00edtems 3, 8, 10 i 11). La puntuaci\u00f3 total s\u2019obt\u00e9 en sumar les puntuacions de cada \u00edtem individual, on les puntuacions m\u00e9s altes indiquen un \u00fas d\u2019internet m\u00e9s compulsiu.<\/p>\n\n\n\n

Les variables emocionals i conductuals es van avaluar amb el q\u00fcestionari de capacitats i dificultats (SDQ, per les seves sigles en angl\u00e8s), validat per a les poblacions joves espanyoles per Ortu\u00f1o-Sierra et al. (2016). Aquest q\u00fcestionari avalua les dificultats emocionals i conductuals a trav\u00e9s de 25 \u00edtems agrupats en cinc subescales: s\u00edmptomes emocionals, problemes de conducta, problemes amb companys, hiperactivitat i comportament prosocial. Cada subescala inclou cinc \u00edtems amb respostes en una escala de Likert de tres punts (\u201c0 = no \u00e9s veritat, 1 = \u00e9s veritat a mitges\u201d, \u201c2 = \u00e9s absolutament veritat\u201d), cosa que dona lloc a unes puntuacions de subescala entre 0 i 10. La puntuaci\u00f3 total de les dificultats es calcula sumant les puntuacions individuals de cada subescala excepte en el cas de la subescala prosocial, que avalua les destreses socials i s\u2019analitza de forma independent. Les puntuacions totals de les dificultats oscil\u00b7len entre 0 i 40.<\/p>\n\n\n\n

La intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional es va valorar utilitzant la versi\u00f3 redu\u00efda en castell\u00e0 de l\u2019escala de trets de metaconeixement dels estats emocionals (TMMs, per les seves sigles en angl\u00e8s) de Fern\u00e1ndez-Berrocal et al. (2004), que avalua tres components cognitius de la intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional: atenci\u00f3 als sentiments, claredat emocional i reparaci\u00f3 de les emocions. L\u2019escala original presenta 48 \u00edtems, per\u00f2 aquest estudi utilitza la versi\u00f3 de 24 \u00edtems. Totes les respostes es basen en una escala de Likert de 5 punts (de \u201cgens d\u2019acord\u201d a \u201ctotalment d\u2019acord\u201d). Es calculen individualment les puntuacions de cada un dels tres components sobre intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional que oscil\u00b7len del 8 al 40, ja que cada component acull vuit \u00edtems. Les puntuacions m\u00e9s altes indiquen una major intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional en cada dimensi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019autoestima es va avaluar amb l\u2019escala d\u2019autoestima de Rosenberg, validada per a alumnat universitari espanyol (Mart\u00edn-Albo et al., 2007). Aquesta escala mesura les percepcions generals dels participants de la seva autoestima i v\u00e0lua personal. \u00c9s unidimensional i consisteix en 10 \u00edtems tipus Likert amb quatre opcions de resposta, que van des de l\u20191 (molt en desacord) fins al 4 (molt d\u2019acord). La puntuaci\u00f3 final oscil\u00b7la entre 10 i 40, i les puntuacions m\u00e9s altes indiquen una major autoestima.<\/p>\n\n\n\n

La satisfacci\u00f3 vital es va mesurar amb l\u2019escala de satisfacci\u00f3 amb la vida (SWLS, per les seves sigles en angl\u00e8s) en la versi\u00f3 validada per Atienza et al. (2000). Aquest instrument avalua la valoraci\u00f3 cognitiva global d\u2019una persona sobre la seva satisfacci\u00f3 amb la vida a trav\u00e9s de 5 \u00edtems, amb respostes en una escala de Likert de 5 punts que van des de \u201cmolt en desacord (1)\u201d fins a \u201cmolt d\u2019acord (5)\u201d. La puntuaci\u00f3 final oscil\u00b7la entre 5 i 35, i les puntuacions m\u00e9s altes indiquen una major satisfacci\u00f3 vital.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019estr\u00e8s percebut es va mesurar amb la versi\u00f3 en castell\u00e0 de l\u2019escala d\u2019estr\u00e8s percebut (PSS, per les seves sigles en angl\u00e8s) (Remor, 2006), originalment desenvolupada per Cohen et al. (1983). Aquest instrument avalua els sentiments i pensaments durant el mes anterior a l\u2019avaluaci\u00f3. Consisteix en 14 \u00edtems amb 5 opcions de resposta que van del 0 (mai) al 4 (molt sovint), segons la freq\u00fc\u00e8ncia dels esmentats sentiments. La puntuaci\u00f3 total s\u2019obt\u00e9 sumant les puntuacions individuals de cada \u00edtem, i els resultats poden oscil\u00b7lar entre 0 i 56. Les puntuacions m\u00e9s altes indiquen uns nivells m\u00e9s alts d\u2019estr\u00e8s percebut.<\/p>\n\n\n\n

La conducta su\u00efcida es va avaluar a trav\u00e9s de l\u2019escala SENTIA-Breve (D\u00edez-G\u00f3mez et al., 2021), que consisteix en cinc afirmacions sobre els pensaments i sentiments de la persona avaluada en els sis mesos previs. Les opcions de resposta s\u00f3n dicot\u00f2miques (s\u00ed o no), on s\u2019assigna el valor de 0 a les respostes afirmatives i el d\u20191 a les negatives. Per tant, la puntuaci\u00f3 final oscil\u00b7la entre 0 i 5, i les puntuacions m\u00e9s altes indiquen una major gravetat o risc de su\u00efcidi.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, es van intercalar de forma aleat\u00f2ria sis parells de preguntes de l\u2019escala Oviedo d\u2019infreq\u00fc\u00e8ncia de resposta (INF-OV) entre tots els \u00edtems dels q\u00fcestionaris. Fonseca-Pedrero et al. (2009) van dissenyar aquesta escala per detectar els participants que responien de forma aleat\u00f2ria, pseudoaleat\u00f2ria o deshonesta. Consisteix en 12 preguntes dissenyades perqu\u00e8 tinguin una resposta correcta evident de s\u00ed o no, per exemple: \u201cAlguna vegada has vist una pel\u00b7l\u00edcula a la televisi\u00f3?\u201d i \u201cConeixes gent que porti ulleres?\u201d. Els estudiants que van donar dues o m\u00e9s respostes d\u2019aquesta escala incoherents des del punt de vista l\u00f2gic van quedar exclosos de l\u2019an\u00e0lisi posterior. Conforme a aix\u00f2, van quedar exclosos un total de 14 participants.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les variables quantitatives es representen conforme a les seves mitjanes i desviacions est\u00e0ndard, i les variables qualitatives conforme a la seva freq\u00fc\u00e8ncia. La normalitat i l\u2019homoscedasticitat de les dades de totes les variables es van avaluar amb la prova de Kolmogorov-Smirnov amb la correcci\u00f3 de Lilliefors i amb la prova de Levene. Les mitjanes es van comparar amb les proves t<\/em> de Student en les variables amb distribuci\u00f3 normal i la prova U<\/em> de Mann-Whitney en les variables amb distribuci\u00f3 no normal. L\u2019associaci\u00f3 entre les variables qualitatives es va analitzar amb la prova khi quadrat de Pearson.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u00edntesi de variables i instruments utilitzats<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Per identificar les variables associades al despla\u00e7ament actiu, es va dur a terme l\u2019an\u00e0lisi de regressi\u00f3 log\u00edstica bin\u00e0ria (m\u00e8tode d\u2019eliminaci\u00f3 cap enrere). Les variables van incloure l\u2019edat, el lloc de naixement, el g\u00e8nere, la situaci\u00f3 laboral, l\u2019estr\u00e8s percebut, la conducta su\u00efcida, l\u2019autoestima, la satisfacci\u00f3 vital, les dificultats emocionals i conductuals, l\u2019AF (MET), el temps de sedentarisme setmanal, l\u2019adher\u00e8ncia a la dieta mediterr\u00e0nia, el consum d\u2019alcohol i l\u2019\u00fas compulsiu d\u2019internet. L\u2019an\u00e0lisi estad\u00edstica es va realitzar amb el programa IBM-SPSS\u00ae (versi\u00f3 29) per a Windows i la significaci\u00f3 estad\u00edstica es va establir a p<\/em> < .05.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els modes de despla\u00e7ament no actius m\u00e9s freq\u00fcents van ser els vehicles privats (25.2\u00a0%) i el transport p\u00fablic (20\u00a0%). En contrast, el percentatge d\u2019alumnes que es va despla\u00e7ar de forma activa va ser d\u2019un 48.4\u00a0% a peu i un 4.3\u00a0% en bicicleta. La Taula 2 mostra la freq\u00fc\u00e8ncia del despla\u00e7ament actiu i no actiu basada en diferents factors sociodemogr\u00e0fics. La freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019\u00fas d\u2019ambd\u00f3s modes de transport va diferir considerablement en funci\u00f3 del tipus de resid\u00e8ncia, la situaci\u00f3 laboral, el nivell d\u2019ingressos i la satisfacci\u00f3 amb el nivell d\u2019ingressos. Aix\u00ed mateix, la mitjana d\u2019edat de l\u2019alumnat que utilitzava el despla\u00e7ament actiu era considerablement inferior a la d\u2019aquells que optaven per altres alternatives de despla\u00e7ament (21.94\u00a0\u00b1\u00a05.83 vs. 23.18\u00a0\u00b1\u00a07.28; p<\/em>\u00a0=\u00a0.002).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Freq\u00fc\u00e8ncia del mode de despla\u00e7ament en funci\u00f3 de diversos factors sociodemogr\u00e0fics \u00a0<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

D\u2019altra banda, la Taula 3 mostra les difer\u00e8ncies en els factors dels h\u00e0bits de vida relacionats amb l\u2019AF, el comportament sedentari i els h\u00e0bits alimentaris en els participants en funci\u00f3 de la seva manera de despla\u00e7ar-se a la universitat. Com es pot observar, no es va trobar relaci\u00f3 entre les variables, a excepci\u00f3 dels nivells d\u2019AF. L\u2019alumnat que es despla\u00e7ava a peu o en bicicleta va demostrar uns nivells d\u2019AF considerablement m\u00e9s elevats en comparaci\u00f3 amb els companys que ho feien de forma passiva.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Difer\u00e8ncies en els h\u00e0bits de vida conforme als modes de despla\u00e7ament<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

De manera similar, la Taula 4 presenta les difer\u00e8ncies en el benestar, la salut mental i les variables emocionals conforme al mode de despla\u00e7ament. En aquest cas, es van observar difer\u00e8ncies considerables en l\u2019estr\u00e8s percebut i la satisfacci\u00f3 vital. El despla\u00e7ament actiu es va associar amb uns nivells inferiors d\u2019estr\u00e8s percebut i una major satisfacci\u00f3 vital en comparaci\u00f3 amb el despla\u00e7ament no actiu.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Valors de benestar mental i emocional conforme als modes de despla\u00e7ament<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Finalment, la Taula 5 mostra \u00fanicament els resultats que van obtenir significaci\u00f3 estad\u00edstica en l\u2019an\u00e0lisi de regressi\u00f3 log\u00edstica bin\u00e0ria del despla\u00e7ament actiu. La joventut, la situaci\u00f3 laboral, els nivells inferiors d\u2019estr\u00e8s i la satisfacci\u00f3 vital m\u00e9s alta es van associar amb el despla\u00e7ament actiu a la universitat. Tanmateix, aquests factors combinats explicaven \u00fanicament aproximadament un 5\u00a0% de la vari\u00e0ncia.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 5<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Factors associats al despla\u00e7ament actiu a la universitat<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019estudi va analitzar els patrons de despla\u00e7ament actiu de l\u2019alumnat universitari, aix\u00ed com la seva relaci\u00f3 amb diferents h\u00e0bits de vida i amb indicadors de salut mental i emocional. En general, el 52.7 % de l\u2019alumnat va indicar que es despla\u00e7ava de forma activa (n<\/em> = 602), mentre que un 47.3 % utilitzava modes de despla\u00e7ament no actius (n <\/em>= 540). Els modes de despla\u00e7ament passius m\u00e9s freq\u00fcents van ser els vehicles privats (25.2 %) i el transport p\u00fablic (20 %), mentre que caminar era la forma predominant de despla\u00e7ament actiu (48.4 %). Aquests resultats van indicar una distribuci\u00f3 relativament equilibrada entre el despla\u00e7ament actiu i el no actiu, amb una prevalen\u00e7a lleugerament superior del primer entre l\u2019alumnat. S\u2019han observat tend\u00e8ncies similars en estudis anteriors, en els quals el mode de despla\u00e7ament variava en funci\u00f3 de factors com la dist\u00e0ncia, les condicions meteorol\u00f2giques i les caracter\u00edstiques sociodemogr\u00e0fiques (Palma-Leal et al., 2023). A tall comparatiu, un estudi recent de Portugal va concloure que un 28 % dels despla\u00e7aments es feien a peu, un 28 % en transport p\u00fablic i un 42 % en cotxe (Ribeiro i Fonseca, 2022).<\/p>\n\n\n\n

En l\u00ednies generals, els nivells moderats de despla\u00e7ament actiu es poden explicar per la naturalesa estructural del campus i l\u2019entorn urb\u00e0 de la ciutat de Logronyo. Encara que la Universitat de La Rioja promou iniciatives de conscienciaci\u00f3 com la Setmana de la Mobilitat Sostenible, la infraestructura ciclista existent no garanteix l\u2019acc\u00e9s continu i totalment integrat de tots els barris estudiantils. La distribuci\u00f3 del campus inclou algunes parts amb carril bici i aparcaments per a bicicletes a l\u2019aire lliure i a l\u2019interior, tot i que encara no conformen una xarxa integral que faciliti una mobilitat activa generalitzada. Alhora, l\u2019Ajuntament de Logronyo est\u00e0 impulsant projectes municipals per millorar la connexi\u00f3 ciclista entre la universitat i el centre urb\u00e0, tot i que aquestes iniciatives es troben encara en fase de desenvolupament i pot ser que no hagin tingut un efecte significatiu en els h\u00e0bits de despla\u00e7ament de l\u2019alumnat. Al seu torn, la universitat compta amb diverses instal\u00b7lacions esportives (complexos esportius, pistes, centres d\u2019entrenament, etc.), la qual cosa reflecteix el comprom\u00eds institucional amb l\u2019activitat f\u00edsica. Tanmateix, la falta de vestuaris i dutxes espec\u00edfics per a ciclistes o vianants, aix\u00ed com la infraestructura limitada per fomentar el despla\u00e7ament actiu di\u00e0riament, podrien restringir l\u2019elecci\u00f3 d\u2019aquests modes de despla\u00e7ament. En conjunt, aquests factors estructurals i ambientals, juntament amb la dispersi\u00f3 de la resid\u00e8ncia de l\u2019alumnat, ofereixen un marc explicatiu coherent per a la interpretaci\u00f3 de l\u2019equilibri observat entre el despla\u00e7ament actiu i passiu de la mostra analitzada (Universitat de La Rioja, 2025).<\/p>\n\n\n\n

Respecte a les variables sociodemogr\u00e0fiques, diversos factors han demostrat que tenen una influ\u00e8ncia considerable en el despla\u00e7ament actiu. En primer lloc, destaca el tipus de resid\u00e8ncia. Els estudiants que viuen sols, amb la seva parella o amb altres familiars van presentar unes taxes de despla\u00e7ament actiu que oscil\u00b7laven entre el 34 % i el 42 %, mentre que aquells que viuen amb amics o en resid\u00e8ncies universit\u00e0ries van presentar taxes que superaven el 89 %. Aquesta disparitat es pot deure a la proximitat de la universitat, ja que els pisos d\u2019estudiants i les resid\u00e8ncies universit\u00e0ries solen estar situats a prop del campus per facilitar les activitats di\u00e0ries. En canvi, l\u2019alumnat que viu amb la seva fam\u00edlia o en altres allotjaments es poden trobar m\u00e9s lluny a causa de la ubicaci\u00f3 del domicili familiar o d\u2019altres circumst\u00e0ncies, la qual cosa dificulta l\u2019accessibilitat.<\/p>\n\n\n\n

Un estudi de Teuber i Sudeck (2021) en el qual van participar gaireb\u00e9 mil estudiants universitaris del sud-oest d\u2019Alemanya va concloure que la proximitat a la universitat constitu\u00efa un factor principal per al despla\u00e7ament actiu, ja que un 78 % de l\u2019alumnat que vivia a prop optava pel despla\u00e7ament actiu davant de nom\u00e9s un 22 % dels que residien m\u00e9s lluny. De manera similar, estudis com els de Ross et al. (2020) han demostrat que la dist\u00e0ncia al centre educatiu suposa una barrera considerable per al despla\u00e7ament actiu en l\u2019alumnat preuniversitari, de manera que menys estudiants opten per modes de despla\u00e7aments actius a mesura que augmentar la dist\u00e0ncia. Tanmateix, en les poblacions universit\u00e0ries hi ha altres factors diferents de la dist\u00e0ncia que semblen exercir tanta o m\u00e9s influencia. Per exemple, Rybarczyk (2018), en un estudi sobre estudiants universitaris de Michigan, va detectar que la dist\u00e0ncia no \u00e9s una barrera universal per al despla\u00e7ament actiu i va assenyalar la import\u00e0ncia dels factors personals, familiars, de densitat de poblaci\u00f3 i de disseny urban\u00edstic. En la mateixa l\u00ednia, Zannat et al. (2020) van concloure que, entre els universitaris francesos, el disseny urb\u00e0, la densitat d\u2019interseccions i la pres\u00e8ncia de mesures de seguretat i d\u2019infraestructures que fomentin el despla\u00e7ament actiu exerceixen un paper crucial en la seva decisi\u00f3 d\u2019anar a peu o en bicicleta.<\/p>\n\n\n\n

Un altre factor vital que influeix en el mode de transport dels estudiants \u00e9s la compatibilitat dels seus estudis amb una feina remunerada. L\u2019alumnat que combina ambdues activitats sol optar menys pel despla\u00e7ament actiu. Una investigaci\u00f3 duta a terme a Toronto va determinar que era menys probable que els estudiants que treballaven 20 hores o m\u00e9s a la setmana es desplacessin de forma activa al campus (Allen i Farber, 2018), possiblement a causa de disposar d\u2019un temps de lleure m\u00e9s limitat. De manera similar, un estudi de Castillo-Paredes et al. (2021) amb estudiants universitaris xilens va concloure que les limitacions de temps suposaven un obstacle considerable per al despla\u00e7ament actiu en ambd\u00f3s g\u00e8neres.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, tenir una feina remunerada est\u00e0 directament relacionat amb el nivell socioecon\u00f2mic, un altre factor determinant avaluat en aquest estudi. Un nivell d\u2019ingressos m\u00e9s alt i una major satisfacci\u00f3 amb el nivell d\u2019ingressos es van associar a unes taxes inferiors de despla\u00e7ament actiu. En concret, els estudiants amb uns ingressos inferiors a mil euros presentaven unes taxes de despla\u00e7ament actiu del 45 % al 62 %, mentre que en aquells amb uns ingressos superiors les taxes es redu\u00efen del 35 % al 45 %. Aquesta relaci\u00f3 inversa entre el nivell socioecon\u00f2mic i el despla\u00e7ament actiu s\u2019ha presentat en diversos estudis, tamb\u00e9 entre nens i adolescents (Rodr\u00edguez-Rodr\u00edguez et al., 2022) i en estudiants universitaris del Brasil (Henning et al., 2020) i Xile (Palma-Leal et al., 2021). De manera similar, una investigaci\u00f3 feta entre m\u00e9s de 500 estudiants universitaris de Val\u00e8ncia, Espanya, va descobrir que els estudiants amb un nivell socioecon\u00f2mic m\u00e9s baix gastaven considerablement m\u00e9s energia en el despla\u00e7ament actiu (Molina-Garc\u00eda et al., 2014). Aquests autors atribueixen aquesta relaci\u00f3 a qu\u00e8 els grups amb ingressos m\u00e9s alts tenen m\u00e9s possibilitats de tenir un vehicle propi. Aquest raonament tamb\u00e9 pot explicar per qu\u00e8 l\u2019alumnat que es despla\u00e7a en vehicle tendeix a ser considerablement m\u00e9s gran que aquell que es despla\u00e7a de forma activa, ja que l\u2019autonomia econ\u00f2mica sol augmentar amb l\u2019edat.<\/p>\n\n\n\n

Respecte a la relaci\u00f3 entre els h\u00e0bits de vida i els modes de transport, no es va establir cap relaci\u00f3 entre el despla\u00e7ament actiu i l\u2019\u00fas d\u2019internet, el consum d\u2019alcohol, el temps de sedentarisme o l\u2019adher\u00e8ncia a la dieta mediterr\u00e0nia. Tanmateix, els estudiants que es despla\u00e7aven de forma activa van mostrar uns nivells estad\u00edsticament superiors d\u2019AF en comparaci\u00f3 amb els seus companys que es despla\u00e7aven de forma passiva. Diversos estudis anteriors van investigar aquesta relaci\u00f3 i revisions recents han resumit les principals troballes sobre aquest tema. Bailey et al. (2023) van destacar que les intervencions ben dissenyades que fomentaven el despla\u00e7ament actiu van augmentar considerablement els nivells d\u2019AF entre nens i adolescents europeus. De manera similar, una metaan\u00e0lisi que va examinar diverses revisions sistem\u00e0tiques va concloure que el despla\u00e7ament actiu al centre educatiu o a la feina augmentava els nivells d\u2019AF de 5 a 45 minuts en nens, joves i adults (Prince et al., 2021). En el cas d\u2019estudiants universitaris, diversos estudis previs van donar resultats similars (Bopp et al., 2022; Palma-Leal et al., 2022b).<\/p>\n\n\n\n

Aquesta troballa resulta crucial, ja que el despla\u00e7ament actiu, a m\u00e9s d\u2019ajudar les persones a aconseguir els nivells d\u2019activitat recomanats, tamb\u00e9 ofereix beneficis per a la salut f\u00edsica. Per exemple, una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica de Dinu et al. (2018) va concloure que les persones que optaven pel despla\u00e7ament actiu presentaven un risc menor de mortalitat per qualsevol causa, aix\u00ed com una menor incid\u00e8ncia de malalties cardiovasculars i diabetis. Entre la poblaci\u00f3 universit\u00e0ria, Bopp et al. (2015) tamb\u00e9 van detectar que l\u2019alumnat que es despla\u00e7ava activament al campus mostrava una millor salut cardiovascular, m\u00e9s flexibilitat i una pressi\u00f3 arterial sist\u00f2lica m\u00e9s baixa en comparaci\u00f3 amb els que es despla\u00e7aven en vehicles motoritzats.<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, malgrat que la relaci\u00f3 entre els modes de despla\u00e7ament i la salut f\u00edsica ha estat objecte de diversos estudis, hi ha menys evid\u00e8ncia sobre els seus efectes en la salut psicosocial. Aquest estudi va concloure que el despla\u00e7ament actiu s\u2019associava significativament amb un menor nivell d\u2019estr\u00e8s percebut i una major satisfacci\u00f3 vital, que es van identificar com a factors amb una associaci\u00f3 significativa en el model de regressi\u00f3 log\u00edstica. D\u2019acord amb aquestes troballes, un estudi longitudinal de set anys fet al Regne Unit en qu\u00e8 van participar m\u00e9s de 100 000 persones va demostrar una millora en la salut mental i f\u00edsica en aquelles persones que van canviar el despla\u00e7ament passiu per l\u2019actiu, i es van observar m\u00e9s beneficis entre les dones (Jacob et al., 2020). En la mateixa l\u00ednia, un estudi canadenc va detectar que les persones que es despla\u00e7aven activament presentaven un 35 % menys de probabilitats de mostrar-se insatisfetes amb el seu equilibri entre la vida laboral i personal, i aqu\u00ed tamb\u00e9 eren les dones les que presentaven uns nivells m\u00e9s baixos d\u2019estr\u00e8s vital (Herman i Larouche, 2021). Singleton (2019) tamb\u00e9 va demostrar les implicacions positives del despla\u00e7ament actiu en el benestar mental, la confian\u00e7a i el gaudi entre poblacions adultes dels Estats Units.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019acord amb aquests autors, els beneficis del despla\u00e7ament actiu en la salut mental podrien procedir d\u2019efectes fisiol\u00f2gics com l\u2019augment dels nivells d\u2019adrenalina o de segregaci\u00f3 d\u2019endorfines, aix\u00ed com del gaudi psicol\u00f2gic associat a caminar o a anar en bicicleta en comparaci\u00f3 amb anar en cotxe. A m\u00e9s, ser conscient que s\u2019est\u00e0 presentant un comportament saludable pot resultar reconfortant. Finalment, els factors sociodemogr\u00e0fics tamb\u00e9 poden resultar importants, ja que es poden donar discrep\u00e0ncies entre les prefer\u00e8ncies i les opcions reals. Per exemple, les persones que optin pel despla\u00e7ament passiu pot ser que ho facin per falta d\u2019alternatives, fet que podria augmentar els nivells d\u2019insatisfacci\u00f3. Malgrat que existeixen menys evid\u00e8ncies que confirmin aquests efectes en la salut mental en l\u2019alumnat universitari en concret, resulta raonable extrapolar-los de les dades de la poblaci\u00f3 general, degut a que l\u2019alumnat universitari presenta unes taxes d\u2019estr\u00e8s, ansietat i depressi\u00f3 m\u00e9s elevades en comparaci\u00f3 amb la poblaci\u00f3 general (Ibrahim et al., 2013; Rotenstein et al., 2016), aix\u00ed com la import\u00e0ncia de l\u2019AF en la seva salut mental (Chen, 2023).<\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi revisa els factors sociodemogr\u00e0fics que influeixen en el despla\u00e7ament actiu i el seu efecte en els h\u00e0bits de vida i en el benestar mental en una \u00e0mplia mostra d\u2019estudiants universitaris. Aquestes troballes ofereixen una valuosa evid\u00e8ncia cient\u00edfica que serveix per apuntalar estrat\u00e8gies que promoguin el despla\u00e7ament actiu com un element clau en la salut f\u00edsica i psicosocial. Tanmateix, tamb\u00e9 s\u2019han de recon\u00e8ixer diverses limitacions. En primer lloc, el seu disseny transversal evita que s\u2019estableixin relacions causals entre les variables estudiades, la qual cosa suggereix que en futures investigacions s\u2019haurien de fer servir enfocaments longitudinals per aclarir la direccionalitat d\u2019aquestes associacions. A m\u00e9s, l\u2019\u00fas d\u2019una mostra per conveni\u00e8ncia limita la generalitzabilitat dels resultats i, malgrat que els participants es van seleccionar de diferents facultats i cursos, les dades es van obtenir d\u2019una \u00fanica universitat p\u00fablica. Per tant, aquestes troballes s\u2019han d\u2019extrapolar amb cautela a altres contextos acad\u00e8mics o regionals. En segon lloc, totes les variables es van avaluar mitjan\u00e7ant q\u00fcestionaris d\u2019autoinforme, que s\u00f3n subjectius per naturalesa i poden veure\u2019s afectats pels records i el biaix de desitjabilitat social. Aquesta limitaci\u00f3 resulta especialment rellevant en les variables conductuals com l\u2019activitat f\u00edsica i els h\u00e0bits de despla\u00e7ament. Aix\u00ed mateix, l\u2019estudi no va incloure mesures objectives d\u2019activitat f\u00edsica (per exemple, accelerometria), que podien haver proporcionat una informaci\u00f3 m\u00e9s precisa i complement\u00e0ria. Tot i aix\u00ed, tots els instruments fets servir van ser validats i s\u2019havien utilitzat pr\u00e8viament en poblacions similars, i es va garantir la qualitat de les dades a trav\u00e9s de procediments dissenyats per detectar i excloure respostes aleat\u00f2ries o incoherents. Finalment, encara que aquesta investigaci\u00f3 es va centrar en estudiants d\u2019una \u00fanica universitat p\u00fablica, la inclusi\u00f3 de participants de diferents disciplines augmenta la seva representativitat. Els futurs estudis haurien d\u2019ampliar la mostra a universitats privades i a diferents regions per determinar la generalitzabilitat de les tend\u00e8ncies observades.<\/p>\n\n\n\n

Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els resultats del present estudi demostren que el despla\u00e7ament actiu en l\u2019alumnat universitari s\u2019associa amb uns nivells superiors generals d\u2019AF setmanal, aix\u00ed com amb un nivell inferior d\u2019estr\u00e8s percebut i una major satisfacci\u00f3 vital. Addicionalment, les troballes destaquen que diversos factors demogr\u00e0fics, com l\u2019edat, la compatibilitat dels estudis amb una feina remunerada, el nivell d\u2019ingressos i la satisfacci\u00f3 amb el nivell d\u2019ingressos, influeixen en els modes de despla\u00e7ament. Ateses les associacions positives que pel que sembla es donen entre el despla\u00e7ament actiu i el benestar f\u00edsic i psicosocial, les autoritats p\u00fabliques han de tenir en compte l\u2019evid\u00e8ncia resultant d\u2019aquesta investigaci\u00f3 per fomentar estrat\u00e8gies que contribueixin a millorar la salut p\u00fablica. \u00c9s m\u00e9s, aquestes estrat\u00e8gies s\u2019han de centrar en els grups demogr\u00e0fics en els quals el despla\u00e7ament actiu \u00e9s menys com\u00fa, com els estudiants m\u00e9s grans, els que viuen m\u00e9s lluny de la universitat, els que compten amb ingressos m\u00e9s alts i, fonamentalment, en aquells amb m\u00e9s probabilitats de tenir acc\u00e9s a modes de transport alternatius. Les futures intervencions s\u2019han de centrar en estudiants amb un nivell socioecon\u00f2mic m\u00e9s alt, en aquells que combinen els seus estudis amb una feina de mitja jornada i en aquells que viuen als afores o en zones rurals allunyades del campus. Aquests grups solen dependre m\u00e9s del transport privat o motoritzat i presenten uns nivells inferiors d\u2019activitat f\u00edsica di\u00e0ria, la qual cosa els converteix en l\u2019objectiu prioritari per al disseny d\u2019intervencions conductuals i estructurals a fi de fomentar el despla\u00e7ament actiu. Tamb\u00e9 s\u2019han d\u2019incloure enfocaments amb perspectiva de g\u00e8nere perqu\u00e8 tant homes com dones percebin l\u2019entorn universitari com un espai segur, accessible i inclusiu per al despla\u00e7ament a peu o en bicicleta. A m\u00e9s, es podria augmentar el nombre d\u2019aparcaments segurs per a bicicletes, aix\u00ed com fomentar el seu \u00fas a trav\u00e9s de programes de reconeixement o recompenses, com l\u2019obtenci\u00f3 de punts a la targeta de salut de la universitat en fer despla\u00e7aments actius. Quant a les institucions i governs, aquests esfor\u00e7os podrien complementar-se amb la creaci\u00f3 d\u2019una xarxa integrada de carrils bici i vies segures per als vianants que connectin la universitat i els diferents barris de la ciutat, la qual cosa fomentaria un entorn urb\u00e0 m\u00e9s sostenible i saludable.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum El despla\u00e7ament actiu contribueix al foment de l\u2019activitat f\u00edsica entre els joves, la qual cosa s\u2019associa amb diversos beneficis per a la salut. L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser analitzar com es despla\u00e7ava l\u2019alumnat d\u2019una universitat espanyola fins al centre educatiu. Per fer-ho, es va examinar la relaci\u00f3 entre diverses variables sociodemogr\u00e0fiques, h\u00e0bits de vida […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[15],"tags":[13123,4529,14470,5458,14469],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/a>"],"unlinked":["Activitat f\u00edsica i salut<\/span>"]},"tags":{"linked":["activitat f\u00edsica<\/a>","benestar<\/a>","centre universitari<\/a>","h\u00e0bits saludables<\/a>","transport<\/a>"],"unlinked":["activitat f\u00edsica<\/span>","benestar<\/span>","centre universitari<\/span>","h\u00e0bits saludables<\/span>","transport<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 mesos ago","modified":"Updated 20 hores ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 abril 2026","modified":"Updated on 23 juny 2026"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 abril 2026 10:06","modified":"Updated on 23 juny 2026 11:29"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/72250\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=72250"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/72250\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":72469,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/72250\/revisions\/72469\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=72250"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=72250"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=72250"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}