{"id":71879,"date":"2026-04-01T10:52:24","date_gmt":"2026-04-01T10:52:24","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=71879"},"modified":"2026-07-02T09:07:10","modified_gmt":"2026-07-02T09:07:10","slug":"avaluacio-de-les-asimetries-de-potencia-cinematica-i-oxigenacio-muscular-entre-les-cames-durant-una-carrera-incremental-de-400-m-en-triatletes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/avaluacio-de-les-asimetries-de-potencia-cinematica-i-oxigenacio-muscular-entre-les-cames-durant-una-carrera-incremental-de-400-m-en-triatletes\/","title":{"rendered":"Avaluaci\u00f3 de les asimetries de pot\u00e8ncia, cinem\u00e0tica i oxigenaci\u00f3 muscular entre les cames durant una carrera incremental de 400 m en triatletes"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

C\u00f3rrer sobre una pista de 400 m pot induir asimetries en la pot\u00e8ncia desenvolupada (PD), la cinem\u00e0tica o la saturaci\u00f3 muscular d\u2019oxigen (SmO\u2082). L\u2019objectiu principal d\u2019aquest estudi era determinar si c\u00f3rrer sobre una pista de 400 m indueix difer\u00e8ncies mesurables en la pot\u00e8ncia desenvolupada, la cinem\u00e0tica i la saturaci\u00f3 muscular d\u2019oxigen entre la cama interior i l\u2019exterior. L\u2019objectiu secundari era avaluar la magnitud de les asimetries en la pot\u00e8ncia desenvolupada, la cinem\u00e0tica i la saturaci\u00f3 muscular d\u2019oxigen en triatletes durant la cursa en pista. Les dades cinem\u00e0tiques i de PD es van recollir per mitj\u00e0 de sensors Stryd col\u00b7locats en les dues sabatilles, mentre que les dades d\u2019SmO\u2082 es van obtenir per mitj\u00e0 de dispositius d\u2019espectrosc\u00f2pia d\u2019infrarojos propers (NIRS, per les seves sigles en angl\u00e8s) col\u00b7locats sobre el m\u00fascul vast lateral (VL) de les dues cames. Encara que l\u2019SmO\u2082, la PD i els par\u00e0metres cinem\u00e0tics van mostrar canvis corresponents a l\u2019augment de la velocitat durant el test de VAM-EVAL, un protocol de cursa incremental en el qual la velocitat augmenta a ra\u00f3 de 0.5 km\u00b7h-1<\/sup> cada minut fins a l\u2019esgotament, l\u2019ANOVA de mesures repetides va revelar efectes principals significatius de la cama (interior vs. exterior) en la pot\u00e8ncia desenvolupada (PD), la longitud de gambada (LG), el temps de contacte amb el terra (TCT) i l\u2019oscil\u00b7laci\u00f3 vertical (OV). Tanmateix, les an\u00e0lisis post hoc <\/em>nom\u00e9s van identificar difer\u00e8ncies entre extremitats significatives en la PD al 80\u2009% de la velocitat aer\u00f2bica m\u00e0xima (VAM), i en l\u2019LG al 70\u2009% i al 80\u2009% de la VAM. Quant a les asimetries, l\u2019ANOVA de mesures repetides no va mostrar difer\u00e8ncies significatives entre intensitats, excepte en l\u2019SmO\u2082, amb canvis significatius observats entre el 60\u2009% i el 90\u2009% i entre el 70\u2009% i el 90\u2009% de la VAM. Aquestes observacions posen en relleu el potencial de les asimetries d\u2019SmO\u2082 mesurades mitjan\u00e7ant NIRS per detectar de forma no invasiva difer\u00e8ncies en la utilitzaci\u00f3 d\u2019oxigen entre una cama i l\u2019altra, especialment a intensitats elevades (90\u2009% de la VAM). Aquesta tecnologia podria ajudar esportistes i entrenadors a identificar desequilibris en l\u2019aportaci\u00f3 i la utilitzaci\u00f3 d\u2019oxigen entre cames, factor cr\u00edtic per optimitzar el rendiment muscular.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> an\u00e0lisi cinem\u00e0tica<\/span>, asimetria entre extremitats<\/span>, espectrosc\u00f2pia d\u2019infrarojos propers<\/span>, pot\u00e8ncia desenvolupada<\/span>, saturaci\u00f3 muscular d\u2019oxigen<\/span>, test de VAM-EVAL<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

C\u00f3rrer sobre una pista de 400 m \u00e9s fonamental per a l\u2019entrenament i l\u2019avaluaci\u00f3 del rendiment, ja que proporciona un entorn controlat per valorar la resist\u00e8ncia i l\u2019efici\u00e8ncia cinem\u00e0tica (L\u00e9ger i Boucher, 1980). Aquestes pistes inclouen dues rectes (d\u2019aproximadament 84.39 m cadascuna) i dues corbes amb un radi d\u2019uns 36.5 m (World Athletics, 2019). Les corbes plantegen desafiaments biomec\u00e0nics espec\u00edfics, ja que obliguen els corredors a gestionar girs continus cap a l\u2019esquerra. Aquest moviment asim\u00e8tric imposa diferents demandes mec\u00e0niques i fisiol\u00f2giques sobre la cama interior i l\u2019exterior a causa de les variacions en la c\u00e0rrega, amb possibles conseq\u00fc\u00e8ncies per al rendiment i el risc de lesions (Alt et al., 2015). En suport d\u2019aquesta perspectiva, Gilgen-Ammann et al. (2017) van observar que l\u2019asimetria de la marxa era significativament m\u00e9s gran en corredors amb antecedents de lesi\u00f3 que en corredors sense lesions, la qual cosa suggereix que les asimetries persistents podrien reflectir vulnerabilitats subjacents. Aix\u00f2 planteja la q\u00fcesti\u00f3 de si les asimetries preexistents podrien ser la causa d\u2019aquestes lesions (Knapik et al., 1991; Vasquez-Bonilla et al., 2022, 2023).<\/p>\n\n\n\n

Per comprendre millor l\u2019origen d\u2019aquestes asimetries, \u00e9s essencial analitzar la manera en qu\u00e8 la cursa en corba afecta determinades variables cinem\u00e0tiques com s\u00f3n la cad\u00e8ncia (CAD), la longitud de gambada (LG) i el temps de contacte amb el terra (TCT). En resposta a les forces centr\u00edfugues generades durant el gir, els esportistes solen presentar una LG m\u00e9s curta i un TCT m\u00e9s llarg en la cama interior que en l\u2019exterior, especialment a velocitats de cursa m\u00e9s altes. La cama interior actua com a estabilitzadora sota forces compressives m\u00e9s elevades, mentre que l\u2019exterior proporciona una propulsi\u00f3 m\u00e9s gran per donar resposta a la demanda biomec\u00e0nica de la corba (Chang i Kram, 2007). En l\u2019estudi de Chang i Kram (2007), es van observar asimetries entre la cama interior i l\u2019exterior durant esprints en una corba de 6 m de radi. La cama exterior va mostrar una LG significativament m\u00e9s gran que la interior (1.70 \u00b1 0.10 m en front de 1.53 \u00b1 0.02 m; p<\/em> < .05). Encara que tamb\u00e9 es van observar difer\u00e8ncies en la freq\u00fc\u00e8ncia de pas (FP) (3.88 \u00b1 0.13 passos s\u207b\u00b9 en front de 3.56 \u00b1 0.12 passos s\u207b\u00b9) i el TCT (0.203 \u00b1 0.008 s en front de 0.190 \u00b1 0.006 s), aquestes difer\u00e8ncies van mancar de significaci\u00f3 estad\u00edstica. Hamill et al. (1987) van investigar la manera en qu\u00e8 els corredors ajustaven la funci\u00f3 de les extremitats inferiors en rec\u00f3rrer les corbes d\u2019una pista de 400 m. El seu estudi va revelar asimetries significatives entre les extremitats dreta i esquerra durant la cursa en corba, especialment en la fase de presa del contacte del peu. Concretament, es van observar difer\u00e8ncies en els angles de presa de contacte, els angles m\u00e0xims de pronaci\u00f3 i les forces de reacci\u00f3 del terra mediolaterals. Aquestes observacions suggereixen que les transicions entre les seccions corbes i rectes de la pista obliguen els corredors a adaptar din\u00e0micament els seus patrons de cursa. Els girs continus cap a l\u2019esquerra en les corbes imposen demandes mec\u00e0niques i fisiol\u00f2giques diferents a cada cama, cosa que pot afectar variables com l\u2019oscil\u00b7laci\u00f3 vertical (OV) i el CAD (Hamill et al., 1987).<\/p>\n\n\n\n

Amb el temps, aquestes c\u00e0rregues mec\u00e0niques asim\u00e8triques podrien contribuir al desenvolupament d\u2019asimetries entre extremitats, especialment en esportistes que entrenen amb freq\u00fc\u00e8ncia en pistes amb corbes. Aquest concepte fa refer\u00e8ncia a desequilibris de rendiment entre les extremitats oposades del cos (Bishop et al., 2017, 2022; Fox et al., 2023). Si b\u00e9 les asimetries entre extremitats s\u2019han estudiat tradicionalment en esports multidireccionals que impliquen accions explosives i canvis r\u00e0pids de direcci\u00f3 (Bishop et al., 2017; Loturco et al., 2019), alguns estudis recents tamb\u00e9 han analitzat aquests desequilibris en disciplines lineals i de resist\u00e8ncia com la cursa i el triatl\u00f3 (Helme et al., 2021; D\u2019Hondt et al., 2024; Jacques et al., 2021). Aquestes observacions suggereixen que les asimetries s\u00f3n rellevants no nom\u00e9s en els esports d\u2019equip, sin\u00f3 tamb\u00e9 en activitats caracteritzades per un moviment continu i repetitiu. Les asimetries en la distribuci\u00f3 de la massa magra, la for\u00e7a muscular o la pot\u00e8ncia desenvolupada (PD) s\u2019han relacionat amb problemes de rendiment i amb un risc m\u00e9s gran de lesions (Bell et al., 2014; Knapik et al., 1991).<\/p>\n\n\n\n

Les revisions sistem\u00e0tiques han subratllat la complexa relaci\u00f3 entre l\u2019asimetria entre extremitats i el rendiment esportiu. Per exemple, Bishop et al. (2017) van concloure que les asimetries entre extremitats observades en un ampli ventall de tasques solen tenir un efecte negatiu sobre el rendiment f\u00edsic. Tanmateix, les seves conclusions van posar en relleu una variabilitat considerable, ja que alguns estudis van notificar una associaci\u00f3 m\u00ednima o nul\u00b7la entre l\u2019asimetria i els resultats de rendiment. De la mateixa manera, D\u2019Hondt et al. (2024) van assenyalar una elevada heterogene\u00eftat metodol\u00f2gica en els estudis sobre asimetria entre extremitats i cursa de resist\u00e8ncia, fet que dificulta extreure conclusions definitives. Malgrat que alguns indicadors d\u2019asimetria, com les asimetries superiors al 10\u2009% en el salt amb contramoviment unilateral (SCML) o les difer\u00e8ncies de for\u00e7a entre extremitats, poden afectar negativament al rendiment en cursa (Bishop et al., 2017), les dades cient\u00edfiques no sempre s\u00f3n coherents, la qual cosa subratlla la necessitat d\u2019estudis de qualitat per determinar llindars i conseq\u00fc\u00e8ncies pr\u00e0ctiques per a l\u2019entrenament.<\/p>\n\n\n\n

En el triatl\u00f3, les asimetries cinem\u00e0tiques es podrien veure m\u00e9s influ\u00efdes per les demandes mec\u00e0niques prolongades i repetitives del tram amb bicicleta que per la mateixa transici\u00f3. La fatiga acumulada durant el tram amb bicicleta pot alterar el control neuromuscular durant la cursa posterior, la qual cosa podria augmentar les asimetries entre extremitats (Millet i Vleck, 2000). Heiden i Burnett (2003) van demostrar que els patrons d\u2019activaci\u00f3 muscular a les cames durant la cursa s\u2019alteren significativament despr\u00e9s del tram amb bicicleta, amb canvis notables a m\u00fasculs importants de les extremitats inferiors com el b\u00edceps femoral i el vast lateral. De la mateixa manera, Connick i Li (2015) van notificar un augment de la variabilitat del temps de gambada i una reducci\u00f3 de la longitud de gambada durant la cursa posterior al tram amb bicicleta, la qual cosa indica una alteraci\u00f3 del control locomotor probablement vinculada a la fatiga pr\u00e8via. Olcina et al. (2019) van observar una disminuci\u00f3 de la longitud de la gambada despr\u00e9s del tram amb bicicleta, fet que apunta a una alteraci\u00f3 de l\u2019activaci\u00f3 neuromuscular com a factor contribuent.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s de les variables cinem\u00e0tiques i d\u2019activaci\u00f3 muscular, els par\u00e0metres de fisiologia muscular tamb\u00e9 s\u00f3n rellevants per comprendre millor les asimetries entre extremitats. La saturaci\u00f3 muscular d\u2019oxigen (SmO\u2082) proporciona una informaci\u00f3 valuosa per avaluar possibles difer\u00e8ncies entre extremitats. Una disminuci\u00f3 de l\u2019SmO\u2082 reflecteix un desequilibri m\u00e9s gran entre l\u2019aportaci\u00f3 i la utilitzaci\u00f3 d\u2019oxigen, fet que indica una major extracci\u00f3 muscular d\u2019oxigen durant l\u2019exercici (van der Zwaard et al., el 2016). Mitjan\u00e7ant espectrosc\u00f2pia d\u2019infrarojos propers (NIRS), els investigadors han pogut avaluar si existeix variabilitat o asimetries en la utilitzaci\u00f3 d\u2019oxigen entre una cama i l\u2019altra durant activitats com ara el ciclisme (Sendra-P\u00e9rez et al., 2025; Skotzke et al., 2024). Olcina et al. (2019) van analitzar l\u2019efecte del tram amb bicicleta previ sobre el rendiment en la cursa, la longitud de la gambada i la saturaci\u00f3 muscular d\u2019oxigen (SmO\u2082) en triatletes, i els seus resultats van indicar que el tram amb bicicleta d\u2019alta intensitat abans de la cursa pot perjudicar el rendiment en reduir la longitud de gambada i limitar la utilitzaci\u00f3 perif\u00e8rica d\u2019oxigen a m\u00fasculs que presenten una concentraci\u00f3 elevada d\u2019SmO\u2082. Aquestes observacions suggereixen que la fatiga pr\u00e8via indu\u00efda per l\u2019esfor\u00e7 amb bicicleta no nom\u00e9s afecta l\u2019efici\u00e8ncia biomec\u00e0nica, sin\u00f3 que tamb\u00e9 genera desequilibris localitzats d\u2019oxigenaci\u00f3, la qual cosa podria agreujar les asimetries musculars durant el tram de cursa posterior. S\u2019han notificat observacions similars en altres esports com el futbol i el rugbi, en els quals les asimetries d\u2019SmO\u2082 es correlacionen amb una menor efici\u00e8ncia en el rendiment i un risc m\u00e9s gran de lesions, (Vasquez-Bonilla et al., 2022, 2023).<\/p>\n\n\n\n

Actualment, la tecnologia port\u00e0til permet fer un seguiment en temps real de les variables cinem\u00e0tiques, la PD i l\u2019SmO\u2082 per avaluar les asimetries. Dispositius com el sensor Stryd proporcionen dades detallades sobre la PD, l\u2019LG, el TCT i l\u2019OV, que faciliten l\u2019an\u00e0lisi del rendiment, (van Rassel et al., el 2023). Aquestes eines ajuden esportistes i entrenadors a identificar difer\u00e8ncies entre extremitats en la producci\u00f3 mec\u00e0nica i l\u2019SmO\u2082, la qual cosa permet orientar l\u2019entrenament per optimitzar el rendiment i reduir el risc de lesions. En estudis previs, s\u2019ha demostrat la seva utilitat en aquest context. Per exemple, Bini i Hume (2015) van trobar asimetries notables en la for\u00e7a aplicada al pedal durant proves contrarellotge de ciclisme, mentre que Yanci (2014) va notificar asimetries de PD entre la cama dominant i la no dominant en esportistes de resist\u00e8ncia. Ambd\u00f3s estudis suggereixen que abordar aquests desequilibris podria millorar el rendiment i reduir el risc de lesions.<\/p>\n\n\n\n

Sobre aquesta base, l\u2019asimetria entre extremitats es defineix com el desequilibri o difer\u00e8ncia entre les extremitats inferiors que pot manifestar-se en dimensions funcionals, cinem\u00e0tiques o cin\u00e8tiques. En corredors de resist\u00e8ncia, la investigaci\u00f3 ha notificat asimetries funcionals d\u2019aproximadament el 16-17\u2009% i difer\u00e8ncies biomec\u00e0niques que oscil\u00b7len entre el 3\u2009% i el 54\u2009%, segons la tasca i l\u2019indicador que es faci servir (D\u2019Hondt et al., 2024). Si b\u00e9 les dades que quantifiquen espec\u00edficament la seva prevalen\u00e7a general en triatletes continuen sent escasses a causa de la falta d\u2019estudis previs en aquesta poblaci\u00f3, s\u2019han documentat difer\u00e8ncies laterals significatives en caracter\u00edstiques neuromusculars. En concret, s\u2019ha demostrat que c\u00f3rrer despr\u00e9s de pedalar altera els patrons d\u2019activaci\u00f3 muscular (per exemple, redueix l\u2019activaci\u00f3 del soli en una extremitat), malgrat no observar-se difer\u00e8ncies en la cin\u00e8tica o la cinem\u00e0tica externes (Jacques et al., 2021). Ateses les demandes biomec\u00e0niques de la cursa en pista i la pres\u00e8ncia documentada d\u2019asimetries entre extremitats en esportistes de resist\u00e8ncia i triatletes, el present estudi es va plantejar els seg\u00fcents objectius:<\/p>\n\n\n\n

Analitzar si c\u00f3rrer sobre una pista de 400 m indueix difer\u00e8ncies mesurables en la pot\u00e8ncia, la cinem\u00e0tica i la saturaci\u00f3 muscular d\u2019oxigen entre la cama interior i l\u2019exterior.<\/p>\n\n\n\n

Avaluar la magnitud de les asimetries de pot\u00e8ncia, cinem\u00e0tica i saturaci\u00f3 muscular d\u2019oxigen en triatletes durant la cursa en pista.<\/p>\n\n\n\n

Materials i m\u00e8todes<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Catorze triatletes homes de nivell nacional van participar volunt\u00e0riament en aquest estudi (Taula 1). Els criteris d\u2019inclusi\u00f3 van ser estar federats i competir activament en proves nacionals de triatl\u00f3. Els criteris d\u2019exclusi\u00f3 van ser patir algun trastorn card\u00edac, presentar una lesi\u00f3 en aquell moment o haver-la patit en els dos mesos anteriors. A m\u00e9s, es va excloure les persones amb un gruix del teixit adip\u00f3s (GTA) superior a 7 mm per minimitzar la interfer\u00e8ncia amb la qualitat del senyal NIRS, ja que un GTA m\u00e9s gran pot atenuar la llum infraroja propera i afectar la precisi\u00f3 de les lectures d\u2019SmO\u2082 (McManus et al., 2018). El GTA es va calcular com 0.5 \u00d7 el gruix mitj\u00e0 del plec cutani. Tots els participants van donar el seu consentiment informat per escrit, i el protocol de l\u2019estudi va ser aprovat pel Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de Recerca Cl\u00ednica de l\u2019Administraci\u00f3 Esportiva Catalana (026\/CEICGC\/2023).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques dels triatletes (<\/em>n = 14)<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Materials<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els par\u00e0metres cinem\u00e0tics i de PD es van mesurar mitjan\u00e7ant el sensor Stryd (Stryd Inc., Boulder, CO, EE. UU.), que s\u2019ha validat pr\u00e8viament per a l\u2019estimaci\u00f3 de la pot\u00e8ncia en cursa en condicions controlades (Cerezuela-Espejo et al., 2021). Els sensors Stryd es van fixar als cordons de cada sabatilla, col\u00b7locats en posici\u00f3 central sobre el dors del peu, d\u2019acord amb les instruccions del fabricant. El dispositiu va obtenir mostres i va exportar les dades processades a 1 Hz, mentre que les dades inercials internes es van registrar a freq\u00fc\u00e8ncies m\u00e9s altes (fins a ~100 Hz). L\u2019SmO2<\/sub> es va mesurar amb un dispositiu NIRS d\u2019ona cont\u00ednua (MOXY, Hutchinson, Minnesota, Estats Units) utilitzant quatre longituds d\u2019ona (680, 720, 760 i 800 nm). L\u2019SmO2<\/sub> es va mesurar en forma de percentatge aplicant la seg\u00fcent equaci\u00f3: SmO2<\/sub> = [oxihemoglobina (O2<\/sub>Hb) \/ (oxihemoglobina (O2<\/sub>Hb) + desoxihemoglobina (HHb))] * 100, on O\u2082Hb representa l\u2019oxihemoglobina i HHb representa la desoxihemoglobina. El dispositiu MOXY \u00e9s un sistema NIRS port\u00e0til i no invasiu dissenyat per a avaluacions de camp de l\u2019oxigenaci\u00f3 muscular. La seva validesa i fiabilitat per mesurar l\u2019SmO\u2082 durant l\u2019exercici s\u2019han demostrat pr\u00e8viament (Feldmann et al., 2019). El dispositiu NIRS es va col\u00b7locar sobre la zona central del m\u00fascul vast lateral (VL) a ambdues cames, a mig cam\u00ed entre el troc\u00e0nter major i l\u2019epic\u00f2ndil femoral lateral (McManus et al., 2018). Els sensors es van fixar amb cinta adhesiva (Hypafix; BSN Medical, Hamburg, Alemanya). La freq\u00fc\u00e8ncia de mostratge es va deixar en la manera predeterminada del dispositiu: les dades s\u2019actualitzaven cada dos segons i se suavitzaven prenent com a refer\u00e8ncia els 10 segons anteriors.<\/p>\n\n\n\n

Procediments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La col\u00b7locaci\u00f3 dels sensors Moxy es va determinar amb una cinta m\u00e8trica i un retolador. A m\u00e9s, el gruix del plec cutani es va mesurar al lloc on es va col\u00b7locar el dispositiu NIRS mitjan\u00e7ant un adip\u00f2metre Harpenden (precisi\u00f3: 0.20 mm). A continuaci\u00f3, es van fixar els sensors Stryd a les dues sabatilles.<\/p>\n\n\n\n

Tots els participants van fer un test de VAM-EVAL (Garc\u00eda i Secchi, 2013) sobre una pista de 400 m.Segons el protocol original, no es va fer un escalfament estandarditzat abans de la prova, ja que la baixa velocitat inicial de cursa proporcionava un escalfament progressiu.La velocitat de cursa es va controlar mitjan\u00e7ant un senyal ac\u00fastic. La velocitat inicial es va establir en 8.5 km\u00b7h\u207b\u00b9 i va augmentar a ra\u00f3 de 0.5 km\u00b7h\u207b\u00b9 per minut. Es van col\u00b7locar cons cada 20 m per ajudar els participants a ajustar el seu ritme als senyals ac\u00fastics. La prova va finalitzar quan els participants es van aturar per esgotament o no van assolir el con marcat en dues ocasions consecutives. La velocitat aer\u00f2bica m\u00e0xima (VAM) es va definir com la velocitat assolida durant l\u2019\u00faltima etapa completada; no es van tenir en compte les etapes incompletes (Garc\u00eda i Secchi, 2013).<\/p>\n\n\n\n

Les sessions de prova es van fer en una pista d\u2019atletisme a l\u2019aire lliure a Barcelona entre el 27 de febrer i el 23 d\u2019abril de 2024, en condicions ambientals mitjanes de 21.1 \u00b1 5.7 \u00b0C i 74.6 \u00b1 16.6\u2009% d\u2019humitat relativa. Es va indicar als participants que s\u2019abstinguessin de fer entrenaments d\u2019alt volum o alta intensitat durant les 24 hores pr\u00e8vies a la prova.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les dades cinem\u00e0tiques i d\u2019SmO\u2082 es van filtrar cada 2 segons abans de l\u2019an\u00e0lisi i es van alinear temporalment amb el temps zero (t = 0) per a la seva sincronitzaci\u00f3. El temps zero es va definir com l\u2019inici del test de VAM-EVAL, identificat pel primer augment de la velocitat de cursa indicat pel senyal ac\u00fastic, i es va sincronitzar entre dispositius utilitzant les marques temporals internes dels sistemes de registre. Es van calcular dades estad\u00edstiques descriptives (mitjana \u00b1 desviaci\u00f3 t\u00edpica [DT<\/em>]) per a totes les variables.<\/p>\n\n\n\n

Els nivells d\u2019intensitat (60\u2009%, 70\u2009%, 80\u2009% i 90\u2009% de la velocitat aer\u00f2bica m\u00e0xima [VAM]) es van determinar a partir dels resultats del test de VAM-EVAL. Els valors mitjans d\u2019ambdues cames es van obtenir a partir dels 20 segons centrals de cada interval d\u2019un minut en cada nivell d\u2019intensitat.<\/p>\n\n\n\n

La normalitat es va avaluar mitjan\u00e7ant la prova de Shapiro-Wilk. Amb l\u2019excepci\u00f3 d\u2019alguns \u00edndexs d\u2019asimetria (PD ASIM, CAD ASIM, OV ASIM, TCT ASIM i LG ASIM), totes les variables van complir el sup\u00f2sit de normalitat. En conseq\u00fc\u00e8ncia, es va fer una an\u00e0lisi de la vari\u00e0ncia (ANOVA) de mesures repetides de dos factors per comparar les difer\u00e8ncies entre cames (cama interior davant cama exterior) i nivells d\u2019intensitat (60\u2009% , 70\u2009%, 80\u2009% i 90\u2009% de la VAM) en la PD, els par\u00e0metres cinem\u00e0tics (CAD, OV, TCT i LG) i l\u2019SmO2<\/sub>. <\/p>\n\n\n\n

Es va fer un ANOVA unifactorial independent per examinar les difer\u00e8ncies als \u00edndexs d\u2019asimetria de la PD, els par\u00e0metres cinem\u00e0tics (CAD, OV, TCT i LG) i l\u2019SmO2 <\/sub>entre nivells d\u2019intensitat. L\u2019asimetria (%) de cada variable es va calcular d\u2019acord amb la seg\u00fcent equaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n

\n\n ASI % =  <\/span>\n\n (<\/span>\n\n \n \n \n Xr<\/sub> \u2212 Xl<\/sub>\n <\/span>\n\n \n \n \n 1<\/span>\n 2<\/span>\n <\/span>\n \n (Xr<\/sub> + Xl<\/sub>)<\/span>\n\n <\/span>\n <\/span>\n\n )<\/span>\n\n \u2022 100<\/span>\n\n<\/div>\n\n\n\n

on Xr<\/sub> representa l\u2019SmO2<\/sub> registrada en la cama dreta i Xl<\/sub> representa l\u2019SmO2<\/sub> corresponent registrada en la cama esquerra. Aquest enfocament segueix protocols establerts (Karamanidis et al., 2003; Knapik et al., 1991). <\/p>\n\n\n\n

Tant en l\u2019ANOVA de mesures repetides de dos factors com en l\u2019ANOVA unifactorial dels \u00edndexs d\u2019asimetria, es van fer comparacions per parells post hoc<\/em> utilitzant el m\u00e8tode de correcci\u00f3 d\u2019Holm per controlar la taxa d\u2019error familiar deguda a les comparacions m\u00faltiples, i es notifiquen els valors de p<\/em> ajustats. Per a les comparacions per parells posteriors a l\u2019ANOVA de dos factors, les mides de l\u2019efecte es van calcular mitjan\u00e7ant la d<\/em> de Cohen, amb valors de 0.2, 0.5 i 0.8 interpretats com a efectes petits, mitjans i grans, respectivament (Cohen, 1988). Per a l\u2019ANOVA unifactorial aplicat als \u00edndexs d\u2019asimetria amb distribuci\u00f3 normal (p. ex., SmO\u2082 ASIM), les mides de l\u2019efecte es van estimar mitjan\u00e7ant eta al quadrat parcial (\u03b7\u00b2p<\/sub>), amb llindars de .01, .06 i .14 considerats efectes petits, mitjans i grans, respectivament (Richardson, 2011). En canvi, per als \u00edndexs d\u2019asimetria que no van complir el sup\u00f2sit de normalitat (p. ex., PD ASIM, CAD ASIM, OV ASIM, TCT ASIM i LG ASIM), es va aplicar la prova de Friedman, seguida de proves de rangs amb signe de Wilcoxon i correcci\u00f3 d\u2019Holm per a les comparacions per parells; en aquests casos, les mides de l\u2019efecte es van calcular mitjan\u00e7ant la W<\/em> de Kendall, interpretada com a nivells de concordan\u00e7a petits (.1), moderats (.3) i grans (.5) (Tomczak i Tomczak, 2014).<\/p>\n\n\n\n

Totes les an\u00e0lisis estad\u00edstiques es van fer amb Microsoft Excel (versi\u00f3 16.81, 24011420) i JASP (versi\u00f3 0.18.3). La significaci\u00f3 estad\u00edstica es va fixar en p<\/em> < .05 per als efectes globals.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els participants (n<\/em> = 14) van assolir una freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca m\u00e0xima (FCm\u00e1x) de 183.5 \u00b1 15.6 lpm i una VAM de 18.53 \u00b1 1.02 km\u00b7h-1<\/sup> durant el test de VAM-EVAL. L\u2019SmO2<\/sub>, la PD i els par\u00e0metres cinem\u00e0tics van mostrar canvis progressius en resposta a l\u2019augment de la velocitat de cursa al llarg de la prova.<\/p>\n\n\n\n

Durant les etapes incrementals del test de VAM-EVAL (60\u2009%, 70\u2009%, 80\u2009% i 90\u2009% de la VAM), la PD, el CAD i l\u2019LG van augmentar significativament a ambdues cames en totes les intensitats, mentre que el TCT va disminuir significativament en totes les intensitats (totes les p.<\/em> inferiors a .05) (Taula 2). Es va observar un efecte principal significatiu de la variable Cama en la PD (F(1,13) = 13.62, p<\/em> = .003, \u03b7\u00b2p<\/sub> = .512), l\u2019OV (F(1,13) = 7.97, p<\/em> = .014, \u03b7\u00b2p<\/sub> = .38), el TCT (F(1,13) = 6.51, p<\/em> = .024, \u03b7\u00b2p<\/sub> = .334) i l\u2019LG (F(1,13) = 21.26, p<\/em> < .001, \u03b7\u00b2p<\/sub> = .621). Tanmateix, les comparacions post hoc<\/em> entre la cama interior i l\u2019exterior en cada nivell d\u2019intensitat nom\u00e9s van assolir significaci\u00f3 estad\u00edstica despr\u00e9s de la correcci\u00f3 d\u2019Holm en la PD al 80\u2009% de la VAM (t(13) = \u22124.455, p<\/em> = .003, d<\/em> = \u22120.29), l\u2019LG al 70\u2009% de la VAM (t(13) = \u22126.298, p<\/em> < .001, d<\/em> = -0.37)i l\u2019LG al 80\u2009% de la VAM (t(13) = \u22124.717, p<\/em> < .001, d<\/em> = -0.47). Aix\u00f2 suggereix un efecte principal constant de la variable Cama en l\u2019OV i el TCT, amb difer\u00e8ncies sistem\u00e0tiques d\u2019una cama respecte de l\u2019altra en totes les intensitats. Tanmateix, l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019una interacci\u00f3 significativa entre Cama i Intensitat indica que la magnitud d\u2019aquesta difer\u00e8ncia entre extremitats es va mantenir estable, independentment del nivell d\u2019intensitat. No es van trobar difer\u00e8ncies significatives entre cames en el CAD (p<\/em> = .313, \u03b7\u00b2p<\/sub> = .08) ni en l\u2019SmO\u2082 (p<\/em> = .976, \u03b7\u00b2p<\/sub> = .00).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dades descriptives d\u2019ambdues cames en PD, CAD, OV, TCT, LG i SmO<\/em>\u2082 durant el test de VAM-EVAL (<\/em>n = 14; s\u2019indiquen les difer\u00e8ncies significatives (<\/em>p < .05) entre nivells d\u2019intensitat) <\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de la mida de l\u2019efecte va revelar difer\u00e8ncies entre extremitats entre moderades i grans en la PD, l\u2019OV, el TCT i l\u2019LG (\u03b7\u00b2p<\/sub> entre .33 i .62). En canvi, el TCT, l\u2019LG i la PD van mostrar adaptacions intramembre marcades amb l\u2019augment de la intensitat, tal com reflecteixen els significatius efectes d\u2019intensitat i els valors d\u2019eta al quadrat parcial superiors a .95 (Taula 3). Tant la cama interior com l\u2019exterior van mostrar mides de l\u2019efecte intramembre molt grans en resposta a l\u2019augment de la intensitat, especialment en el TCT, l\u2019LG i la PD. Les mides de l\u2019efecte van oscil\u00b7lar entre 1.07 i 3.26 en la PD, entre 1.75 i 6.97 en el TCT, i entre 1.38 i 4.76 en l\u2019LG. El CAD i l\u2019SmO\u2082 tamb\u00e9 van mostrar canvis intramembre, encara que de menor magnitud. Les mides de l\u2019efecte van oscil\u00b7lar entre 0.52 i 2.16 en el CAD i entre 0.08 i 1.15 en l\u2019SmO\u2082, la qual cosa suggereix ajustaments intramembre entre moderats i grans, especialment en els nivells d\u2019intensitat m\u00e9s alts. En canvi, l\u2019OV nom\u00e9s va mostrar mides de l\u2019efecte petites i inconsistents (d<\/em> = 0.08 a 0.39), la qual cosa indica una resposta limitada a l\u2019augment de la intensitat.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Resultats de l\u2019ANOVA de mesures repetides de dos factors per a PD, CAD, OV, TCT, LG i SmO<\/em>\u2082 durant el test de VAM-EVAL (<\/em>n = 14) <\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Quant als valors d\u2019asimetria entre extremitats, no es van observar difer\u00e8ncies significatives en la PD, el CAD, l\u2019LG, l\u2019OV ni el TCT entre els diferents nivells d\u2019intensitat (Taula 4). Tanmateix, l\u2019asimetria en l\u2019SmO\u2082 va mostrar difer\u00e8ncies significatives entre el 60\u2009% i el 90\u2009% i entre el 70\u2009% i el 90\u2009% de la VAM (p<\/em> < .05). <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dades descriptives dels \u00edndexs d\u2019asimetria de PD, CAD, OV, TCT, LG i SmO2 entre nivells d\u2019intensitat (60\u2009%, 70\u2009%, 80\u2009% i 90\u2009% de la VAM; s\u2019indiquen les difer\u00e8ncies significatives entre nivells d\u2019intensitat [<\/em>p < .05])<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de la mida de l\u2019efecte va revelar efectes entre petits i grans en l\u2019asimetria de l\u2019SmO\u2082 entre intensitats, que van oscil\u00b7lar entre petits (60-70\u2009% de la VAM: d<\/em> = 0.081; 70-80\u2009% de la VAM: d<\/em> = 0.266), moderats (60-80\u2009% de la VAM: d<\/em> = 0.347; 80-90\u2009% de la VAM: d<\/em> = 0.574) i grans (60-90\u2009% de la VAM: d<\/em> = 0.921; 70-90\u2009% de la VAM: d<\/em> = 0.840) (Taula 4). Aquests resultats suggereixen que l\u2019asimetria d\u2019SmO\u2082 augmenta progressivament a mesura que s\u2019incrementa la intensitat de cursa. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 5<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Resultats de les an\u00e0lisis estad\u00edstiques dels \u00edndexs d\u2019asimetria entre extremitats entre nivells d\u2019intensitat durant el test de VAM-EVAL<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

La Figura 1 il\u00b7lustra els patrons d\u2019SmO\u2082 d\u2019ambdues cames en dos participants representatius. El plaf\u00f3 esquerre mostra un participant amb asimetries marcades, mentre que el dret en mostra un sense asimetria observable. En el participant asim\u00e8tric, encara que els valors absoluts d\u2019SmO\u2082 difereixen considerablement entre cames, els perfils temporals de saturaci\u00f3 continuen sent notablement similars entre intensitats.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Comparaci\u00f3 de l\u2019SmO<\/em>\u2082 entre un participant amb asimetria entre cames (plaf\u00f3 esquerre) i un participant sense asimetria entre cames (plaf\u00f3 dret) durant el test de VAM-EVAL<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Nota. <\/em>Els valors de SmO\u2082 s\u2019expressen en forma de percentatge (%), i la velocitat de cursa s\u2019expressa en quil\u00f2metres per hora (km\u00b7h-1<\/sup>). La l\u00ednia negra representa la cama exterior, mentre que la l\u00ednia de color clar representa la cama interior. VAM = velocitat aer\u00f2bica m\u00e0xima.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El present estudi \u00e9s un dels primers en analitzar les asimetries de pot\u00e8ncia, cinem\u00e0tica i oxigenaci\u00f3 muscular entre la cama interior i l\u2019exterior durant una cursa incremental en pista de 400 m en un entorn realista a l\u2019aire lliure. La majoria dels estudis previs d\u2019aquest \u00e0mbit s\u2019han fet en condicions controlades de laboratori en interiors, que potser no captin plenament la complexitat biomec\u00e0nica i fisiol\u00f2gica de la cursa en condicions reals. <\/p>\n\n\n\n

El primer objectiu era determinar si c\u00f3rrer sobre una pista de 400 m indueix difer\u00e8ncies mesurables en la PD, les variables cinem\u00e0tiques (CAD, OV, TCT, LG) i l\u2019SmO\u2082 entre la cama interior i l\u2019exterior. Les principals observacions van revelar efectes principals significatius de la variable Cama en la PD, l\u2019LP, l\u2019OV i el TCT, fet que indica difer\u00e8ncies entre extremitats sistem\u00e0tiques en tots els nivells d\u2019intensitat. Tanmateix, les an\u00e0lisis post hoc<\/em> nom\u00e9s van identificar difer\u00e8ncies amb significaci\u00f3 estad\u00edstica en determinades intensitats (PD al 80\u2009% de la VAM, i LG al 70\u2009% i al 80\u2009% de la VAM), mentre que no es van observar difer\u00e8ncies entre extremitats significatives en el CAD ni en l\u2019SmO\u2082. A m\u00e9s, l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019interaccions significatives entre Cama i Intensitat suggereix que aquestes asimetries es van mantenir estables al llarg del protocol incremental, en comptes d\u2019augmentar amb la intensitat de l\u2019exercici. <\/p>\n\n\n\n

El segon objectiu va ser avaluar la magnitud i la progressi\u00f3 de les asimetries entre extremitats a mesura que augmentava la intensitat de cursa. Les principals troballes van mostrar que els \u00edndexs d\u2019asimetria de la PD, el CAD, l\u2019OV, el TCT i l\u2019LG no van canviar significativament entre els nivells d\u2019intensitat, la qual cosa suggereix una simetria mec\u00e0nica estable al llarg de la prova. En canvi, l\u2019asimetria d\u2019SmO\u2082 va augmentar progressivament amb la intensitat, amb mides de l\u2019efecte grans observades al 90\u2009% de la VAM. Aquesta diverg\u00e8ncia fisiol\u00f2gica suggereix un desequilibri creixent en l\u2019oxigenaci\u00f3 muscular local entre extremitats sota un estr\u00e8s metab\u00f2lic m\u00e9s gran; aix\u00f2 posiciona l\u2019SmO\u2082 com un marcador sensible i potencialment preco\u00e7 d\u2019asimetria dependent de la c\u00e0rrega durant la cursa a alta velocitat.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes observacions coincideixen parcialment amb estudis previs que van notificar alteracions cinem\u00e0tiques durant la cursa en corba; tanmateix, a l\u2019hora de comparar els resultats s\u2019han de tenir en compte algunes difer\u00e8ncies metodol\u00f2giques importants. Per exemple, els estudis de Chang i Kram (2007) i Hamill et al. (1987) van demostrar que la cursa en corba afecta variables cinem\u00e0tiques rellevants com el CAD, l\u2019LG, l\u2019FP, l\u2019OV i el TCT. \u00c9s important recon\u00e8ixer les difer\u00e8ncies considerables entre les seves condicions experimentals i les del present estudi. En concret, Chang i Kram (2007) van investigar la cursa en corbes amb un radi molt menor (6 m) que el d\u2019una pista d\u2019atletisme est\u00e0ndard (36.5 m), i els seus participants van c\u00f3rrer a velocitats m\u00e0ximes d\u2019esprint, a difer\u00e8ncia de les intensitats subm\u00e0ximes utilitzades en el nostre protocol (fins al 100\u2009% de la VAM; 5.15 \u00b1 0.28 m\u00b7s-1<\/sup>). De la mateixa manera, Hamill et al. (1987) van examinar la cursa a una velocitat considerablement superior (6.31 \u00b1 5 m\u00b7s-1<\/sup>) al ritme mantingut pels triatletes en el nostre estudi. Aquestes difer\u00e8ncies metodol\u00f2giques van produir forces centr\u00edfugues molt m\u00e9s grans, la qual cosa va amplificar les disparitats cinem\u00e0tiques que van constatar entre la cama interior i l\u2019exterior.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 observem que, a mesura que augmentava la intensitat de la cursa, es produ\u00efen increments significatius en la PD, el CAD i l\u2019LG en ambdues cames en tots els nivells d\u2019intensitat. En concret, la PD en la CI va augmentar un 13.6\u2009%, un 13.2\u2009% i un 10.4\u2009% entre el 60\u2009% i el 70\u2009%, entre el 70\u2009% i el 80\u2009%, i entre el 80\u2009% i el 90\u2009% de la VAM, respectivament. De forma similar, la PD en la CE va augmentar un 13.9\u2009%, un 11.2\u2009% i un 11.9\u2009% en els mateixos intervals. Quant al CAD, les dues cames van mostrar increments moderats per\u00f2 constants amb la intensitat. El CAD en la CI va augmentar un 2.1\u2009%, un 2.2\u2009% i un 3.4\u2009%, mentre que la CE va mostrar increments lleugerament menors per\u00f2 progressius del 1.7\u2009%, el 2.4\u2009% i el 3.6\u2009% en els intervals corresponents. L\u2019LG tamb\u00e9 va augmentar amb la intensitat, encara que la taxa d\u2019increment va disminuir en apropar-se al 90\u2009% de la VAM. En la CI, l\u2019LG va augmentar un 13.7\u2009%, un 11.5\u2009% i un 8.0\u2009%, mentre que en la CE es van observar increments del 13.2\u2009%, l\u201911.1\u2009% i el 9.3\u2009%. Al contrari, el TCT va disminuir de forma constant en les dues cames a mesura que va augmentar la intensitat. En la CI, el TCT es va reduir un 9.8\u2009%, un 8.6\u2009% i un 6.8\u2009% entre el 60\u2009% i el 70\u2009%, entre el 70\u2009% i el 80\u2009%, i entre el 80\u2009% i el 90\u2009% de la VAM, respectivament. En la CE, les reduccions van ser del 9.8\u2009%, el 8.9\u2009% i el 7.6\u2009% en els mateixos intervals d\u2019intensitat. Aquestes observacions coincideixen amb les de Patoz et al. (2023), especialment quant a la coher\u00e8ncia de les respostes biomec\u00e0niques a mesura que augmenten les intensitats de cursa. Igual que en les seves observacions al 90\u2009%-120\u2009% de la velocitat aer\u00f2bica de pic, les nostres dades no van revelar interaccions significatives entre Cama i Intensitat (p<\/em> > .05), fet que indica un patr\u00f3 d\u2019adaptaci\u00f3 uniforme en ambdues extremitats. A m\u00e9s, ambd\u00f3s estudis van notificar una cad\u00e8ncia (freq\u00fc\u00e8ncia de gambada) i una oscil\u00b7laci\u00f3 vertical estables malgrat l\u2019augment de la fatiga, cosa que suggereix que els corredors prioritzen el manteniment del ritme de moviment i el control del centre de masses. L\u2019efecte significatiu de la intensitat observat en les nostres dades de temps de contacte amb el terra tamb\u00e9 refor\u00e7a la seva interpretaci\u00f3 que els corredors adopten estrat\u00e8gies espaciotemporals, com la modulaci\u00f3 del temps de contacte, per optimitzar la distribuci\u00f3 de la c\u00e0rrega durant esfor\u00e7os d\u2019alta intensitat. Si b\u00e9 ambd\u00f3s estudis es van centrar en les respostes biomec\u00e0niques a intensitats subm\u00e0ximes i properes a la m\u00e0xima, el nostre protocol va ser lleugerament menys exigent. En el nostre estudi, els esportistes van fer una prova incremental cont\u00ednua sense per\u00edodes de descans, mentre que Patoz et al. (2023) van dur a terme quatre assajos exhaustius independents a percentatges fixos de la velocitat de pic de cada participant, efectuats en ordre aleatoritzat. <\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s dels ajustaments mec\u00e0nics observats en els par\u00e0metres espaciotemporals, la resposta fisiol\u00f2gica muscular tamb\u00e9 va mostrar tend\u00e8ncies rellevants a mesura que va augmentar la intensitat. En concret, la saturaci\u00f3 muscular d\u2019oxigen (SmO\u2082) va disminuir progressivament tant en la cama interior com en l\u2019exterior al llarg del protocol incremental. Aquesta resposta encaixa amb estudis previs sobre oxigenaci\u00f3 muscular durant exercici graduat, que van notificar una disminuci\u00f3 cont\u00ednua de l\u2019SmO\u2082 a causa de l\u2019augment de la demanda d\u2019extracci\u00f3 d\u2019oxigen (Grassi et al., 1999). Les presents observacions confirmen aquest patr\u00f3, especialment a intensitats m\u00e9s altes, com el 90\u2009% de la VAM.<\/p>\n\n\n\n

No es van observar difer\u00e8ncies significatives entre la cama interior i l\u2019exterior (p<\/em> = .976), ni hi va haver una interacci\u00f3 significativa entre Cama i Intensitat (p<\/em> = .068). Tanmateix, es va observar un fort efecte principal de la intensitat (p<\/em> < .001, \u03b7\u00b2p<\/sub> = .697), fet que indica que l\u2019SmO\u2082 va respondre de forma marcada als augments de la velocitat de cursa. Aquests resultats suggereixen que els canvis observats en l\u2019SmO\u2082 reflecteixen una adaptaci\u00f3 fisiol\u00f2gica global a l\u2019augment de la demanda metab\u00f2lica, sense una evid\u00e8ncia clara de desequilibris funcionals entre la cama interior i l\u2019exterior quant a l\u2019oxigenaci\u00f3 muscular.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019objectiu secundari d\u2019aquest estudi era avaluar la magnitud de les asimetries de la PD, les variables cinem\u00e0tiques (CAD, OV, TCT i LG) i l\u2019SmO2<\/sub> en triatletes de nivell nacional durant un test de VAM-EVAL. Les principals observacions no van mostrar difer\u00e8ncies significatives entre intensitats, excepte en l\u2019SmO2<\/sub>, que va presentar canvis significatius entre el 60\u2009% i el 90\u2009% i entre el 70\u2009% i el 90\u2009% de la VAM. Aquests resultats suggereixen que l\u2019asimetria d\u2019SmO\u2082 \u00e9s proporcional a la intensitat de l\u2019exercici, especialment al 90\u2009% de la VAM, la qual cosa indica que, a mesura que augmenta la intensitat de cursa, les difer\u00e8ncies en la utilitzaci\u00f3 d\u2019oxigen entre una cama i l\u2019altra es fan m\u00e9s evidents en els triatletes.<\/p>\n\n\n\n

Per contextualitzar millor aquestes conclusions, \u00e9s essencial considerar els mecanismes fisiol\u00f2gics subjacents que podrien explicar les asimetries observades. La pres\u00e8ncia d\u2019una asimetria significativa d\u2019SmO\u2082, malgrat una producci\u00f3 mec\u00e0nica sim\u00e8trica en par\u00e0metres com la pot\u00e8ncia i la longitud de gambada, apunta al paper de factors musculars intr\u00ednsecs. En particular, les variacions locals en la capil\u00b7laritzaci\u00f3 i les adaptacions vasculars podrien contribuir a aquestes disparitats. La capil\u00b7laritzaci\u00f3 \u00e9s un factor determinant de l\u2019aportaci\u00f3 i la difusi\u00f3 d\u2019oxigen; concretament, par\u00e0metres com la densitat capil\u00b7lar i el nombre de contactes capil\u00b7lars per \u00e0rea de fibra (CC\/AF) s\u2019associen amb una extracci\u00f3 d\u2019O\u2082 m\u00e9s eficient; aquesta relaci\u00f3 \u00e9s especialment s\u00f2lida entre els joves (Chilibeck et al., 1997). Aix\u00ed mateix, les adaptacions vasculars provocades per l\u2019entrenament de resist\u00e8ncia solen ser localitzades, amb una resposta microvascular m\u00e9s gran principalment en els teixits directament implicats en l\u2019esfor\u00e7 (Soares et al., 2018).<\/p>\n\n\n\n

Els processos fisiol\u00f2gics interns poden continuar sent asim\u00e8trics a causa de difer\u00e8ncies en la perfusi\u00f3 muscular local o el metabolisme oxidatiu. En aquest context, determinats mecanismes reflexos del sistema nervi\u00f3s aut\u00f2nom, com el reflex pressor de l\u2019exercici, poden augmentar la irrigaci\u00f3 sangu\u00ednia dels m\u00fasculs que fan un esfor\u00e7 m\u00e9s gran, la qual cosa podria reduir la disponibilitat d\u2019oxigen a altres m\u00fasculs menys implicats en la tasca o amb una funci\u00f3 auxiliar. Aquests mecanismes formen part de la resposta aut\u00f2noma general a l\u2019augment de la demanda metab\u00f2lica i participen en la modulaci\u00f3 de les respostes vasculars espec\u00edfiques de cada extremitat durant l\u2019exercici intens (Orcioli-Silva et al., 2024).<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, estrat\u00e8gies neuromusculars com la coactivaci\u00f3 muscular contribueixen a aquestes asimetries internes. A velocitats de cursa elevades, la coactivaci\u00f3 global augmenta i es produeix abans i durant per\u00edodes m\u00e9s breus per incrementar la rigidesa de tota l\u2019extremitat i l\u2019estabilitzaci\u00f3 articular (Fiori et al., 2024). Es pot destacar que la relaci\u00f3 entre excitaci\u00f3 muscular (RMS) i SmO\u2082 no \u00e9s uniforme a tots els m\u00fasculs. Mentre que els m\u00fasculs generadors de pot\u00e8ncia, com el vast lateral, mostren un patr\u00f3 invers clar (l\u2019RMS augmenta mentre l\u2019SmO\u2082 disminueix) a causa d\u2019una demanda metab\u00f2lica m\u00e9s gran, alguns estabilitzadors, com el gastrocnemi medial, mantenen un nivell estable d\u2019SmO\u2082 i d\u2019RMS durant tot l\u2019exercici (Sendra-P\u00e9rez et al., 2025). Aix\u00f2 reflecteix les seves funcions diferenciades, ja que els m\u00fasculs estabilitzadors participen m\u00e9s en la regulaci\u00f3 de la c\u00e0rrega que en la generaci\u00f3 de for\u00e7a. Aquestes observacions posen en relleu la complexa interacci\u00f3 entre mecanismes neuromusculars i vasculars que modulen la din\u00e0mica de l\u2019SmO\u2082. At\u00e8s que el present estudi es va centrar exclusivament en el vast lateral, l\u2019an\u00e0lisi d\u2019altres m\u00fasculs amb funcions diverses permetria con\u00e8ixer de forma m\u00e9s completa aquestes asimetries fisiol\u00f2giques.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat que la majoria dels estudis anteriors ha avaluat la simetria d\u2019SmO\u2082 mitjan\u00e7ant m\u00e8todes estad\u00edstics de concordan\u00e7a i difer\u00e8ncies entre extremitats absolutes, la nostra an\u00e0lisi va fer servir un \u00edndex d\u2019asimetria normalitzat (ASI%) per expressar la disparitat relativa entre cames. En condicions controlades de laboratori, Sendra-P\u00e9rez et al. (2025) van definir la simetria a partir de difer\u00e8ncies absolutes d\u2019SmO\u2082 d\u2019entre el 10\u2009% i el 20\u2009%, mentre que Skotzke et al. (2024) van utilitzar l\u2019an\u00e0lisi de Bland-Altman per establir l\u00edmits de concordan\u00e7a de \u00b1 20\u2009%, i van concloure que aquestes difer\u00e8ncies entre extremitats s\u00f3n freq\u00fcents i no estan vinculades a la domin\u00e0ncia de la cama. En canvi, els nostres valors d\u2019ASI% durant la cursa a l\u2019aire lliure van oscil\u00b7lar entre el 24.4\u2009% i el 53.5\u2009%, per sobre tant dels llindars de laboratori com del canvi m\u00ednim detectable (CMD) del 18\u2009% notificat per Skotzke et al. (2024) per a l\u2019SmO\u2082 en el ciclisme.<\/p>\n\n\n\n

Tanmateix, \u00e9s important assenyalar que l\u2019ASI% es veu influ\u00eft pels valors absoluts baixos. At\u00e8s que els nivells d\u2019SmO\u2082 van descendir de forma marcada a intensitats elevades (p. ex., ~25\u2009% al 90\u2009% de la VAM), fins i tot difer\u00e8ncies absolutes moderades poden generar valors d\u2019ASI% desproporcionadament alts. Per validar les nostres observacions, vam fer una an\u00e0lisi de Bland-Altman en totes les intensitats. Els resultats van revelar un biaix sistem\u00e0tic m\u00ednim al 60\u2009%, 70\u2009% i 80\u2009% de la VAM (\u22122.6\u2009% \u00b1 24.0\u2009%, +0.2\u2009% \u00b1 24.3\u2009% i +0.3\u2009% \u00b1 28.3\u2009%, respectivament), amb l\u00edmits de concordan\u00e7a relativament coherents. Al 90\u2009% de la VAM, malgrat que els valors d\u2019SmO\u2082 van ser m\u00e9s baixos, el biaix va continuar sent petit (+1.7\u2009%) i els l\u00edmits de concordan\u00e7a (\u00b1 25.68\u2009%) no es van ampliar de forma significativa en comparaci\u00f3 amb les etapes anteriors. En comparaci\u00f3 amb Skotzke et al. (2024), que van notificar l\u00edmits de concordan\u00e7a de \u00b1 20\u2009% durant l\u2019esfor\u00e7 estable amb bicicleta, els nostres resultats mostren nivells d\u2019asimetria fisiol\u00f2gica lleugerament m\u00e9s amplis, per\u00f2 encara comparables en condicions de cursa sobre el terreny m\u00e9s exigents. Aquests resultats suggereixen que, si b\u00e9 les asimetries fisiol\u00f2giques d\u2019SmO\u2082, tal com les capta l\u2019ASI%, s\u00ed que es fan m\u00e9s evidents amb l\u2019augment de la intensitat, la magnitud de l\u2019asimetria relativa s\u2019ha d\u2019interpretar amb cautela, especialment en condicions de baixa saturaci\u00f3 d\u2019oxigen.<\/p>\n\n\n\n

Segons la recent revisi\u00f3 sistem\u00e0tica de D\u2019Hondt et al. (2024), la relaci\u00f3 entre l\u2019asimetria entre extremitats i el rendiment en cursa de resist\u00e8ncia \u00e9s complexa. Les seves observacions indiquen que alguns indicadors d\u2019asimetria funcionals, morfol\u00f2gics, cinem\u00e0tics i cin\u00e8tics, encara que no tots, s\u00f3n inversament proporcionals al rendiment en cursa o no hi tenen una relaci\u00f3 significativa. En el present estudi, malgrat mostrar asimetries significatives d\u2019SmO\u2082, especialment a intensitats elevades, els triatletes van assolir un nivell de rendiment de 3, segons la classificaci\u00f3 proposada per De Pauw et al. (2013). Per analitzar les asimetries en m\u00e9s profunditat, hauria estat benefici\u00f3s fer una avaluaci\u00f3 preliminar de la composici\u00f3 corporal mitjan\u00e7ant absorciometria de raigs X de doble energia (DXA) per avaluar la composici\u00f3 corporal total i identificar possibles difer\u00e8ncies de massa muscular entre cames. Branski et al. (2010) van demostrar que l\u2019asimetria de massa magra influeix en l\u2019asimetria de for\u00e7a i pot\u00e8ncia durant tasques de salt en esportistes universitaris. Aix\u00ed mateix, la realitzaci\u00f3 de proves espec\u00edfiques de for\u00e7a unilateral per a corredors podria haver proporcionat informaci\u00f3 sobre possibles desequilibris de for\u00e7a entre extremitats. Aquest plantejament hauria perm\u00e8s una interpretaci\u00f3 m\u00e9s completa de les difer\u00e8ncies observades en la saturaci\u00f3 muscular d\u2019oxigen.<\/p>\n\n\n\n

Limitacions i futurs estudis<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi presenta algunes limitacions que s\u2019han de tenir en compte. En primer lloc, la mida de la mostra va ser relativament redu\u00efda i va incloure \u00fanicament triatletes homes de nivell nacional, la qual cosa podria limitar la generalitzaci\u00f3 de les observacions a altres poblacions, com s\u00f3n corredores professionals o persones que practiquen aquest esport de manera informal. En segon lloc, l\u2019SmO2<\/sub> es va mesurar exclusivament en el vast lateral. La inclusi\u00f3 d\u2019altres m\u00fasculs implicats en la cursa podria haver perm\u00e8s caracteritzar d\u2019una forma m\u00e9s completa les asimetries fisiol\u00f2giques entre extremitats. En tercer lloc, no es van incloure mesures directes de for\u00e7a muscular unilateral, funci\u00f3 neuromuscular o asimetria de la composici\u00f3 corporal, la qual cosa podria haver contribu\u00eft a una interpretaci\u00f3 m\u00e9s profunda de les asimetries d\u2019SmO\u2082 observades. Finalment, encara que el fet de fer la prova a l\u2019aire lliure apropa l\u2019avaluaci\u00f3 a les condicions reals de cursa, tamb\u00e9 podria haver introdu\u00eft m\u00e9s variabilitat que un entorn de laboratori.<\/p>\n\n\n\n

Els futurs estudis haurien de continuar posant \u00e8mfasi en entorns realistes per reflectir amb m\u00e9s precisi\u00f3 les demandes de la cursa a l\u2019aire lliure. Aix\u00ed mateix, la integraci\u00f3 d\u2019an\u00e0lisis de composici\u00f3 corporal i avaluacions espec\u00edfiques de for\u00e7a d\u2019ambdues cames podria ajudar a identificar els or\u00edgens fisiol\u00f2gics de les asimetries d\u2019SmO\u2082. L\u2019ampliaci\u00f3 d\u2019aquests estudis contribuiria a con\u00e8ixer millor els mecanismes fisiol\u00f2gics i biomec\u00e0nics subjacents als desequilibris entre extremitats i les seves possibles conseq\u00fc\u00e8ncies per al rendiment esportiu. Finalment, els futurs estudis haurien d\u2019incorporar eines d\u2019observaci\u00f3 sistem\u00e0tica i an\u00e0lisis amb v\u00eddeo (Soto et al., 2019) per augmentar la fiabilitat de l\u2019an\u00e0lisi del moviment en entorns esportius aplicats.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Les conclusions d\u2019aquest estudi en triatletes homes de nivell nacional que van fer una prova incremental de cursa sobre pista de 400 m indiquen que, encara que no es van observar asimetries en la pot\u00e8ncia desenvolupada ni en els par\u00e0metres cinem\u00e0tics, les asimetries de saturaci\u00f3 muscular d\u2019oxigen es van fer evidents a mida que va augmentar la intensitat de cursa. Aquestes asimetries no van ser atribu\u00efbles a la traject\u00f2ria de cursa en corba, ja que no es van trobar difer\u00e8ncies significatives entre la cama interior i l\u2019exterior, excepte en la pot\u00e8ncia de sortida al 80\u2009% de la velocitat aer\u00f2bica m\u00e0xima (VAM) i la longitud de gambada al 70\u2009% i al 80\u2009% de la VAM. Si b\u00e9 els par\u00e0metres mec\u00e0nics es van mantenir en gran manera sim\u00e8trics, la diverg\u00e8ncia progressiva en els valors d\u2019SmO\u2082 apunta a un desequilibri fisiol\u00f2gic que s\u2019accentua a intensitats m\u00e9s altes, la qual cosa destaca l\u2019SmO\u2082 com a marcador sensible d\u2019asimetries internes dependents de la c\u00e0rrega, fins i tot en abs\u00e8ncia de discrep\u00e0ncies mec\u00e0niques.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els autors desitgen agrair a l\u2019Institut Nacional d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de Catalunya i al Grup d\u2019Investigaci\u00f3 en Ci\u00e8ncies de l\u2019Esport INEFC Barcelona (GRCEIB, https:\/\/inefc-grceib.cat) el seu suport institucional, aix\u00ed com a Josep Tarr\u00e9s la seva col\u00b7laboraci\u00f3 en el proc\u00e9s de recollida de dades.<\/p>\n\n\n\n

Els autors declaren que no es van utilitzar eines d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial generativa a la redacci\u00f3, l\u2019an\u00e0lisi de les dades ni la interpretaci\u00f3 d\u2019aquest manuscrit, d\u2019acord amb les pol\u00edtiques de publicaci\u00f3 d\u2019Apunts.<\/p>\n\n\n\n

Finan\u00e7ament<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi va ser finan\u00e7at per l\u2019Institut Nacional d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de Catalunya (INEFC) de la Generalitat de Catalunya. L\u2019entitat finan\u00e7adora no va participar en el disseny de l\u2019estudi ni en la recollida i l\u2019an\u00e0lisi de les dades ni en la decisi\u00f3 de publicar ni en la preparaci\u00f3 del manuscrit.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum C\u00f3rrer sobre una pista de 400 m pot induir asimetries en la pot\u00e8ncia desenvolupada (PD), la cinem\u00e0tica o la saturaci\u00f3 muscular d\u2019oxigen (SmO\u2082). L\u2019objectiu principal d\u2019aquest estudi era determinar si c\u00f3rrer sobre una pista de 400 m indueix difer\u00e8ncies mesurables en la pot\u00e8ncia desenvolupada, la cinem\u00e0tica i la saturaci\u00f3 muscular d\u2019oxigen entre la cama […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[4344,14578,14576,14577,14579,14580],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["an\u00e0lisi cinem\u00e0tica<\/a>","asimetria entre extremitats<\/a>","espectrosc\u00f2pia d\u2019infrarojos propers<\/a>","pot\u00e8ncia desenvolupada<\/a>","saturaci\u00f3 muscular d\u2019oxigen<\/a>","test de VAM-EVAL<\/a>"],"unlinked":["an\u00e0lisi cinem\u00e0tica<\/span>","asimetria entre extremitats<\/span>","espectrosc\u00f2pia d\u2019infrarojos propers<\/span>","pot\u00e8ncia desenvolupada<\/span>","saturaci\u00f3 muscular d\u2019oxigen<\/span>","test de VAM-EVAL<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 mesos ago","modified":"Updated 16 hores ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 abril 2026","modified":"Updated on 2 juliol 2026"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 abril 2026 10:52","modified":"Updated on 2 juliol 2026 09:07"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/71879\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=71879"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/71879\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":72944,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/71879\/revisions\/72944\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=71879"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=71879"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=71879"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}