{"id":71873,"date":"2026-04-01T10:49:58","date_gmt":"2026-04-01T10:49:58","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=71873"},"modified":"2026-07-02T09:01:01","modified_gmt":"2026-07-02T09:01:01","slug":"el-nivell-competitiu-del-porter-i-lorganitzacio-dels-atacs-en-el-futsal-espanyol-un-estudi-observacional-exploratori","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/el-nivell-competitiu-del-porter-i-lorganitzacio-dels-atacs-en-el-futsal-espanyol-un-estudi-observacional-exploratori\/","title":{"rendered":"El nivell competitiu del porter i l\u2019organitzaci\u00f3 dels atacs en el futsal espanyol: un estudi observacional exploratori"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi observacional va explorar com es relaciona el nivell competitiu amb l\u2019organitzaci\u00f3 de les accions ofensives del futbol sala en les que participa el porter, a Espanya. Es van analitzar 773 intervencions (professionals: 529 de la Lliga Nacional de Futbol Sala; aficionats: 244 de segona i tercera divisi\u00f3) de la temporada 2023\u20132024. Un model de bosc aleatori va classificar el nivell competitiu amb un 71.1 % d\u2019exactitud i va identificar el moment de joc (p. ex., M30), el tipus de passada (curta o llarga) i el resultat de l\u2019acci\u00f3 (progressi\u00f3\/possessi\u00f3) com a factors discriminants clau. La regressi\u00f3 log\u00edstica va indicar que les recepcions amb el peu i les passades curtes i precises s\u2019associaven positivament amb l\u2019estatus professional (p. ex., M30: coeficient = 0.41; progressi\u00f3 = 0.23; possessi\u00f3 = 0.19). L\u2019an\u00e0lisi de components principals va mostrar una separaci\u00f3 parcial dels perfils, mentre que l\u2019algoritme k-means<\/em> va identificar dos grups: el grup 1 contenia un 66.8 % de jugadors professionals i es caracteritzava per recepcions procedents de companys de l\u2019equip, control amb el peu i passades curtes sota poca pressi\u00f3; el grup 0 inclo\u00efa un 52.9 % de jugadors aficionats, amb accions en fases m\u00e9s primerenques del joc (M10), recepcions amb la m\u00e0 i passades rases. Els porters professionals mostraven una gran capacitat d\u2019adaptaci\u00f3 en actuar sota pressi\u00f3 i facilitar una construcci\u00f3 organitzada del joc, mentre que els aficionats afavorien opcions m\u00e9s conservadores i de menor risc. Aquestes troballes emfatitzen l\u2019evoluci\u00f3 del paper ofensiu del porter i aporten informaci\u00f3 pr\u00e0ctica per a la identificaci\u00f3 del talent, l\u2019entrenament t\u00e0ctic i l\u2019avaluaci\u00f3 del rendiment en diferents nivells competitius; si b\u00e9 les interpretacions s\u00f3n explorat\u00f2ries i estan condicionades pel disseny observacional i el context espec\u00edfic de la lliga. <\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> an\u00e0lisi de partits<\/span>, esport d\u2019equip<\/span>, nivell competitiu<\/span>, regressi\u00f3 log\u00edstica<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Tot i que els porters de futbol sala s\u00f3n tradicionalment l\u2019\u00faltima l\u00ednia de defensa, les investigacions mostren que un 67 % de les seves intervencions tenen intencions ofensives (Oszmaniec i Szwarc, 2015). Hist\u00f2ricament, la seva principal funci\u00f3 era bloquejar els tirs a porteria i evitar els gols. Tanmateix, en el futbol sala modern, la seva funci\u00f3 s\u2019ha ampliat considerablement i ara participen activament en la fase ofensiva de l\u2019equip. L\u2019evoluci\u00f3 del joc, juntament amb els canvis reglamentaris introdu\u00efts per la FIFA que permeten als porters actuar com a jugadors de camp durant el mateix partit (5 contra 4 + porter), ha fet que entrenadors i analistes es replantegin les possibilitats t\u00e0ctiques dels porters, no nom\u00e9s com a defensors sin\u00f3 com a jugadors de camp auxiliars capa\u00e7os de contribuir a la construcci\u00f3 ofensiva i a la circulaci\u00f3 de la pilota. Aquest canvi \u00e9s especialment evident en situacions en les quals l\u2019oponent pressiona molt durant la fase de construcci\u00f3 del joc. En aquests casos, utilitzar el porter com a un altre jugador de camp pot ajudar a esquivar la pressi\u00f3 rival i generar superioritat num\u00e8rica (Corr\u00eaa et al., 2014; Vicente-Vila i Lago-Pe\u00f1as, 2016). El seu creixent domini t\u00e8cnic del joc de peus ha facilitat aquest canvi, tal com s\u2019observa en el futbol sala d\u2019elit (Amatria et al., 2021). D\u2019aquesta manera, M\u00e9ndez et al. (2019b) van subratllar que encara que les estrat\u00e8gies de 5 contra 4 + porter s\u00f3n m\u00e9s efectives per mantenir la possessi\u00f3, no impliquen necess\u00e0riament m\u00e9s ocasions de gol, la qual cosa indica que, si b\u00e9 aquesta t\u00e0ctica ajuda a controlar el joc, la seva efic\u00e0cia ofensiva pot ser limitada. M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquests canvis reglamentaris de la FIFA, l\u2019evid\u00e8ncia aportada per actors relacionats amb el futbol sala a Espanya suggereix que l\u2019harmonitzaci\u00f3 de les regles posterior a 2006, especialment quant als procediments de sacada de banda i c\u00f3rner, va reduir la vistositat del joc i va limitar la capacitat d\u2019adaptaci\u00f3 de jugadors, entrenadors i \u00e0rbitres, tal com es mostra en un estudi transversal descriptiu que combinava q\u00fcestionaris i diaris de camp (Zagalaz, 2011).<\/p>\n\n\n\n

El vincle que hi ha entre espai, equilibri num\u00e8ric i pressi\u00f3 \u00e9s crucial per entendre l\u2019\u00e8xit de les estrat\u00e8gies ofensives en el futbol sala. S\u2019han observat din\u00e0miques similars en el futbol, on els equips que s\u2019enfrontaven a una resist\u00e8ncia defensiva baixa tenien m\u00e9s \u00e8xit a l\u2019hora de crear ocasions de gol i la possessi\u00f3 de la pilota millorava quan els equips aconseguien gestionar la pressi\u00f3 rival de forma efectiva (Schulze et al., 2019; Forcher et al., 2024). Estudis recents sobre el futbol sala han analitzat aquest fenomen m\u00e9s a fons. Vicente-Vila i Lago-Pe\u00f1as (2016) van concloure que la incorporaci\u00f3 del porter com a cinqu\u00e8 jugador de camp augmenta de forma considerable l\u2019efic\u00e0cia de la possessi\u00f3, en especial, en possessions curtes i amb poca pressi\u00f3 defensiva. De manera similar, Silva et al. (2021) van observar que la funci\u00f3 ofensiva principal dels porters, tant en partits professionals com d\u2019aficionats, \u00e9s ajudar a mantenir la possessi\u00f3 de la pilota, mentre que les seves contribucions directes en els gols continuen sent espor\u00e0diques. A m\u00e9s, Szwarc i Oszmaniec (2020; 2021) van detectar que, entre els equips d\u2019alt nivell, la majoria d\u2019accions del porter durant el joc ofensiu buscaven guanyar territori i iniciar les fases de construcci\u00f3 del joc. Curiosament, els seus estudis van indicar que el resultat del partit (vict\u00f2ria, empat o derrota) tenia un impacte m\u00ednim en l\u2019estil i la freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aquestes accions, la qual cosa suggereix una funci\u00f3 ofensiva homog\u00e8nia independentment del context del partit. Aix\u00ed mateix, la decisi\u00f3 t\u00e0ctica d\u2019utilitzar un porter com a jugador altera les din\u00e0miques f\u00edsiques del joc. Segons De Jong et al. (2022), els companys d\u2019equip del porter que actua com a jugador recorrien menys dist\u00e0ncia a alta intensitat (per sobre de 15.4 km\/h), la qual cosa indica una estructura ofensiva m\u00e9s posicional durant aquestes situacions. Aix\u00f2 refor\u00e7a la idea que incorporar el porter en funcions de camp no \u00e9s simplement una t\u00e0ctica reactiva, sin\u00f3 una estrat\u00e8gia deliberada que requereix coordinaci\u00f3, execuci\u00f3 t\u00e8cnica i consci\u00e8ncia t\u00e0ctica. A m\u00e9s, l\u2019an\u00e0lisi cl\u00e0ssica de temps-moviment en el futbol sala d\u2019elit va quantificar les exig\u00e8ncies espaciotemporals a qu\u00e8 es veuen sotmesos els jugadors, fet que va mostrar alternances en cinc ritmes de despla\u00e7ament (caminar, trotar, velocitat mitjana, velocitat alta i esprint), amb moviments laterals i cap enrere freq\u00fcents, i conduccions de la pilota; exig\u00e8ncies que incrementen la necessitat d\u2019un acoblament r\u00e0pid del cicle percepci\u00f3-acci\u00f3, tamb\u00e9 en el cas dels porters (Hern\u00e1ndez, 2001).<\/p>\n\n\n\n

En conjunt, l\u2019evid\u00e8ncia revisada emfatitza la idea cada vegada m\u00e9s estesa que els porters de futbol sala ja no nom\u00e9s es limiten a responsabilitats defensives en el seu ter\u00e7 de la pista. M\u00e9s aviat contribueixen de forma din\u00e0mica a la fase ofensiva, en especial, a la construcci\u00f3 estructurada del joc i a la conservaci\u00f3 de la possessi\u00f3 sota alta pressi\u00f3. Encara que la seva implicaci\u00f3 directa en les ocasions de gol continua sent secund\u00e0ria, la seva participaci\u00f3 es considera cada vegada m\u00e9s clau per establir i mantenir condicions favorables d\u2019atac en el futbol sala contemporani. En aquest sentit, ens centrem expl\u00edcitament en les variables contextuals que m\u00e9s condicionen el comportament del porter: el temps de joc, estructurat en quatre per\u00edodes de 10 minuts, l\u2019estat del partit (empat, en avantatge o en desavantatge) i la situaci\u00f3 estrat\u00e8gica, entesa com el context immediat del joc determinat per la pressi\u00f3 defensiva sobre la pilota i la configuraci\u00f3 num\u00e8rica, incl\u00f2s el porter com a jugador (5 contra 4 + porter). Aquestes variables no s\u00f3n access\u00f2ries; constitueixen factors clau que condicionen el moment de l\u2019acci\u00f3, el nivell de risc i la t\u00e8cnica d\u2019intervenci\u00f3 del porter en fase de possessi\u00f3. Emp\u00edricament, la interacci\u00f3 entre el temps de partit i el marcador \u00e9s decisiva. Els entrenadors recorren amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia al 5 contra 4 + porter en situacions de desavantatge al marcador durant els minuts finals \u201ccr\u00edtics\u201d. En aquest context, els gols a favor o en contra en aquesta configuraci\u00f3 estan fortament condicionats per aquests factors situacionals, i els atacs curts i precisos resulten ser els m\u00e9s efectius (M\u00e9ndez\u2011Dom\u00ednguez et\u202fal., 2019; 2021; Vicente\u2011Vila i Lago\u2011Pe\u00f1as, 2016). La pressi\u00f3 defensiva influeix, a m\u00e9s, en l\u2019efic\u00e0cia del porter perqu\u00e8 la possessi\u00f3 de la pilota resulta m\u00e9s favorable quan la pressi\u00f3 \u00e9s baixa i les seq\u00fc\u00e8ncies s\u00f3n breus, condicions en les quals els porters exerceixen un paper m\u00e9s determinant com a facilitadors en la fase de construcci\u00f3 del joc (Vicente\u2011Vila i Lago\u2011Pe\u00f1as, 2016; Grup d\u2019Estudi T\u00e8cnic de la FIFA, 2021). La superioritat num\u00e8rica amb un porter que actua de jugador de camp tamb\u00e9 reconfigura les exig\u00e8ncies f\u00edsiques i posicionals, disminuint les curses d\u2019alta intensitat dels companys d\u2019equip, mentre augmenta l\u2019esfor\u00e7 locomotor del porter i afavoreix una estructura posicional m\u00e9s estable (De\u202fJong et\u202fal., 2022). Aix\u00ed mateix, l\u2019estat del partit per si sol no sempre determina l\u2019estil d\u2019un porter d\u2019elit en totes les seves accions, sin\u00f3 que s\u2019observen agrupacions situacionals quan el marcador s\u2019analitza juntament amb el temps de joc i la pressi\u00f3, cosa que justifica la consideraci\u00f3 d\u2019aquests factors contextuals (Szwarc i Oszmaniec, 2021; M\u00e9ndez\u2011Dom\u00ednguez et\u202fal., 2019). Per tant, per exercir aquesta funci\u00f3 ampliada, els porters hauran de posseir no nom\u00e9s les compet\u00e8ncies defensives tradicionals, sin\u00f3 tamb\u00e9 un domini t\u00e8cnic de la pilota comparable al dels jugadors de camp. No obstant aix\u00f2, aquest doble perfil \u00e9s relativament poc com\u00fa i probablement es limiti a jugadors que competeixin al m\u00e9s alt nivell. En conseq\u00fc\u00e8ncia, l\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser examinar l\u2019impacte diferencial de la participaci\u00f3 del porter en l\u2019efic\u00e0cia ofensiva, espec\u00edficament quant a oportunitats de gol, gols marcats i possessi\u00f3 de la pilota per part de l\u2019equip, entre lligues espanyoles de futbol sala professionals (Lliga Nacional de Futbol Sala<\/em>) i d\u2019aficionats (2a i 3a divisi\u00f3) durant la mateixa temporada competitiva. Es va plantejar la hip\u00f2tesi que la participaci\u00f3 dels porters en les fases ofensives influiria de manera diferent segons els nivells de competici\u00f3 i que contribuiria de manera m\u00e9s significativa a la possessi\u00f3 de la pilota i a la creaci\u00f3 d\u2019oportunitats de gol i gols en el futbol sala professional en comparaci\u00f3 amb els nivells d\u2019aficionats.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e8todes<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Disseny observacional<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Aquesta investigaci\u00f3 va fer servir un disseny observacional nomot\u00e8tic, puntual i multidimensional d\u2019acord amb el marc can\u00f2nic de la metodologia observacional sistem\u00e0tica. Aquest tipus de disseny garanteix el rigor cient\u00edfic en analitzar conductes que es produeixen de forma natural en contextos esportius complexos.<\/p>\n\n\n\n

Seguint a Anguera i Blanco (2003), es va adoptar un enfocament nomot\u00e8tic per captar la variabilitat conductual en una \u00e0mplia mostra de porters; es va seleccionar una estructura puntual, ja que les observacions es van limitar a una \u00fanica temporada competitiva, i es va utilitzar una configuraci\u00f3 multidimensional per incorporar diverses dimensions conductuals interrelacionades, incloses variables contextuals, espacials, t\u00e8cniques i relacionades amb els resultats. L\u2019estudi va complir els principis observacionals establerts quant a validesa ecol\u00f2gica, exhaustivitat perceptiva i sistemes de codificaci\u00f3 sistem\u00e0tics recomanats per a la investigaci\u00f3 observacional aplicada a l\u2019esport amb m\u00e8todes mixtos.<\/p>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va incloure un total de 26 porters en l\u2019an\u00e0lisi. Al llarg de la temporada 2023\u20132024, aquests porters van participar 529 vegades com a jugadors de camp en la Lliga Nacional de Futbol Sala<\/em> (LNFS) i 244 vegades en les lligues d\u2019aficionats de futbol sala (2a i 3a divisi\u00f3). No va ser factible fer una an\u00e0lisi de pot\u00e8ncia a priori<\/em> perqu\u00e8 l\u2019estudi no va seleccionar prospectivament els participants a partir d\u2019una poblaci\u00f3 definida; en lloc d\u2019aix\u00f2, va incloure exhaustivament totes les observacions disponibles (mostreig de conveni\u00e8ncia) de les competicions objectiu durant el per\u00edode d\u2019observaci\u00f3. D\u2019acord amb les recomanacions actuals sobre la transpar\u00e8ncia en la comunicaci\u00f3 de la mida mostral,vam justificar expl\u00edcitament aquesta decisi\u00f3 i vam definir l\u2019abast inferencial de les nostres an\u00e0lisis (\u00e9s a dir, estimaci\u00f3, detecci\u00f3 de patrons i la generaci\u00f3 d\u2019hip\u00f2tesi a partir de troballes m\u00e9s que la comprovaci\u00f3 d\u2019hip\u00f2tesis amb pot\u00e8ncia estad\u00edstica a priori<\/em>). Com descriu Lakens (2022), les justificacions acceptables inclouen (a) obtenir dades de (gaireb\u00e9) tota la poblaci\u00f3 disponible i (b) recon\u00e8ixer expl\u00edcitament quan una an\u00e0lisi de pot\u00e8ncia tradicional a priori<\/em> no s\u2019aplica per les limitacions del disseny. La lliga va permetre l\u2019\u00fas d\u2019imatges per a finalitats de recerca. El Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica d\u2019Investigaci\u00f3 de Blanquerna va aprovar el protocol i els procediments amb n\u00famero de refer\u00e8ncia 2425006D i va certificar que l\u2019estudi compleix la normativa europea de protecci\u00f3 de dades (Reglament General de Protecci\u00f3 de Dades) respecte al tractament de les dades d\u2019esports d\u2019equip disponibles p\u00fablicament. <\/p>\n\n\n\n

Els partits es van analitzar sistem\u00e0ticament conforme a la metodologia observacional sistem\u00e0tica (Anguera et al., 2011). Es va utilitzar el programa LINCE PLUS (Soto et al., 2021) per a l\u2019an\u00e0lisi notacional i les dades es van transferir a Microsoft Excel (Microsoft Excel 2016, Microsoft Corporation, Redmond, WA, Estats Units) i a SPSS (versi\u00f3 30.0 d\u2019IBM SPSS Statistics, IBM Corp., Armonk, NY, Estats Units) per a una an\u00e0lisi m\u00e9s profunda. Totes les dades es van registrar mitjan\u00e7ant un registre observacional simultani basat en el temps (tipus IV), cosa que va permetre que diverses dimensions coexistissin dins del mateix esdeveniment conceptual. La validaci\u00f3 del contingut va seguir el criteri d\u2019autoritat de la metodologia observacional sistem\u00e0tica. Quatre experts (entrenadors de futbol sala nacional de la Reial Federaci\u00f3 Espanyola de Futbol) van avaluar de forma independent l\u2019adequaci\u00f3 conceptual i la claredat de cada criteri i categoria (opcions de resposta: S\u00cd\/NO). Els \u00edtems s\u2019inclo\u00efen si \u2265 3 experts responien S\u00cd; altrament, s\u2019exclo\u00efen o es revisaven. D\u2019acord amb Aixa-Requena et al. (2025), es va calcular el percentatge de coincid\u00e8ncies positives mitjan\u00e7ant el recompte de respostes S\u00cd-S\u00cd entre tots els parells d\u2019experts possibles per a cada \u00edtem (amb sis parells per \u00edtem) i dividint-lo entre el total de parells possibles. Despr\u00e9s, vam estimar un interval de confian\u00e7a del 95 % binomial exacte bilateral per a l\u2019\u00edndex global de coincid\u00e8ncia. Aquest procediment de validaci\u00f3 basat en l\u2019autoritat compleix els principis establerts de la metodologia observacional sistem\u00e0tica per desenvolupar instruments ad hoc<\/em> (Anguera i Blanco, 2003; Anguera et al., 2011).<\/p>\n\n\n\n

Dos observadors experimentats (8 anys d\u2019experi\u00e8ncia en l\u2019an\u00e0lisi notacional d\u2019esdeveniments de futbol sala mitjan\u00e7ant LINCE) van participar en el proc\u00e9s de fiabilitat intra i interobservador prenent com a base un 10 % de la mostra. Les dades dels observadors es van comparar mitjan\u00e7ant el coeficient kappa de Cohen (\u03ba) (Robinson i O\u2019Donoghue, 2007), que va donar com a resultat un nivell de coincid\u00e8ncia molt alt entre ambd\u00f3s observadors independents.<\/p>\n\n\n\n

Instrument observacional. Criteris i categories<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

La Taula 1 mostra els criteris, les categories, els codis i una descripci\u00f3 de l\u2019eina observacional. <\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Eina observacional per a les an\u00e0lisis<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\"\"\/
Zones de la pista (Vicente-Vila i Lago-Pe\u00f1as, 2016) <\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Procediments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Les imatges de v\u00eddeo dels partits professionals es van obtenir de la p\u00e0gina oficial de la Reial Federaci\u00f3 Espanyola de Futbol. Els partits d\u2019aficionats es van registrar amb la conformitat dels equips locals i les autoritats federatives corresponents. Les intervencions dels porters es van observar fotograma a fotograma des d\u2019una vista lateral de la pista. Dos observadors experimentats, cada un amb vuit anys d\u2019experi\u00e8ncia en an\u00e0lisi notacional de futbol sala mitjan\u00e7ant LINCE i LINCE Pro, van codificar de forma independent 32 intervencions de partits de futbol sala de professionals (11 % del total de la mostra, seleccionades aleat\u00f2riament) i 25 intervencions de partits de futbol sala d\u2019aficionats (10 % del total de la mostra, seleccionades aleat\u00f2riament) amb les mateixes condicions de visualitzaci\u00f3 i sense con\u00e8ixer el treball de l\u2019altre ni les hip\u00f2tesis de l\u2019estudi, seguint procediments d\u2019observaci\u00f3 fotograma a fotograma. Per avaluar la fiabilitat interobservador, ambd\u00f3s observadors van codificar simult\u00e0niament el mateix subconjunt de v\u00eddeos, i les seves codificacions es van comparar mitjan\u00e7ant el coeficient kappa de Cohen (\u03ba), i van obtenir valors entre .87 i 1, fet que indica un nivell de coincid\u00e8ncia molt alt fins a gaireb\u00e9 perfecte segons els criteris de refer\u00e8ncia en la investigaci\u00f3 sobre an\u00e0lisi de rendiment. Respecte a la fiabilitat intraobservador, l\u2019observador principal va tornar a codificar els mateixos clips despr\u00e9s d\u2019un interval de rep\u00f2s de 10-15 dies, d\u2019acord amb els protocols d\u2019estabilitat temporal validats descrits en la metodologia observacional i es van obtenir de nou valors \u03ba entre .89 i 1, fet que demostra una gran estabilitat de les decisions de codificaci\u00f3 al llarg del temps. El coeficient kappa de Cohen es va calcular mitjan\u00e7ant la versi\u00f3 30.0.0 del programa IBM SPSS. <\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi estad\u00edstica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

 Per provar la hip\u00f2tesi que el comportament dels porters de futbol sala aficionats i professionals difereix en diverses categories observades, es va dur a terme una an\u00e0lisi estad\u00edstica avan\u00e7ada de diversos passos. En primer lloc, es va aplicar una an\u00e0lisi de components principals (ACP) a les dades categ\u00f2riques transformades en vectors num\u00e8rics (codificaci\u00f3 one-hot<\/em>) per explorar els patrons subjacents i visualitzar la possible diferenciaci\u00f3 en els comportaments dels porters en funci\u00f3 del nivell competitiu (categoria 1 per a aficionats, categoria 2 per a professionals). Encara que l\u2019ACP no s\u2019ha dissenyat intr\u00ednsecament per a dades categ\u00f2riques, aqu\u00ed es va utilitzar com a substitut de l\u2019an\u00e0lisi de correspond\u00e8ncies m\u00faltiples (ACM), que no es va poder utilitzar en l\u2019entorn inform\u00e0tic actual. Despr\u00e9s, es va fer servir un m\u00e8tode de classificaci\u00f3 supervisada mitjan\u00e7ant un model de bosc aleatori per avaluar la predictibilitat del nivell del porter en funci\u00f3 de variables relacionades amb les accions del joc. El rendiment del model es va avaluar conforme a l\u2019exactitud de la classificaci\u00f3, una matriu de confusi\u00f3 i la import\u00e0ncia de les variables. A m\u00e9s, es va utilitzar una regressi\u00f3 log\u00edstica multinomial per identificar quines variables van contribuir de forma significativa a distingir entre els porters aficionats i els professionals. A causa de problemes de converg\u00e8ncia en els models complets, es va utilitzar un model redu\u00eft amb els 10 indicadors m\u00e9s importants (del model de bosc aleatori) per obtenir coeficients interpretables. Finalment, es va dur a terme un agrupament no supervisat mitjan\u00e7ant l\u2019algoritme k-means<\/em> en el conjunt de dades codificat per identificar agrupacions naturals de comportaments de porters sense utilitzar etiquetes de nivell. Els grups resultants es van comparar posteriorment amb el tipus de porter per avaluar la seva correspond\u00e8ncia amb les classificacions conegudes. Tots els procediments estad\u00edstics es van dur a terme amb Python (versi\u00f3 3.11), utilitzant biblioteques com ara scikit-learn, statsmodels, pandas i matplotlib.<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La Figura 2 presenta un biplot d\u2019an\u00e0lisi de components principals que mostra els dos primers components derivats de dades categ\u00f2riques relacionades amb el joc. Es va observar una separaci\u00f3 visual parcial entre els porters aficionats i professionals, amb cert solapament, fet que suggereix difer\u00e8ncies subjacents en el comportament. El model de bosc aleatori va obtenir una exactitud del 71.1 %, amb m\u00e9s precisi\u00f3 en el cas dels porters professionals (77.7 %) en comparaci\u00f3 amb els aficionats (61.5 %). La matriu de confusi\u00f3 es mostra a la Figura 3. <\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
An\u00e0lisi de components principals (ACP) que diferencia porters de futbol sala aficionats i professionals en funci\u00f3 de variables contextuals, t\u00e8cniques i de resultats codificades <\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Nota. <\/em>Les dades es van transformar en vectors num\u00e8rics (codificaci\u00f3 one-hot<\/em>) abans de l\u2019ACP, la qual cosa va donar lloc a dos components principals que sintetitzen els patrons conductuals multivariants en les intervencions dels porters.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Matriu de confusi\u00f3 que representa el rendiment de classificaci\u00f3 del model de bosc aleatori per diferenciar els porters aficionats i professionals<\/em>
<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La Taula 2 enumera les deu variables m\u00e9s importants per a la classificaci\u00f3 en funci\u00f3 de les puntuacions d\u2019import\u00e0ncia Gini del model de bosc aleatori. Les variables com \u201cMoment del partit: M30\u201d i \u201cResultat de l\u2019acci\u00f3: PROG\u201d van destacar com les m\u00e9s discriminants. A causa de les limitacions de multicolinealitat, la regressi\u00f3 log\u00edstica multinomial es va dur a terme nom\u00e9s amb els deu indicadors principals. La Taula 3 mostra els coeficients estimats, on els valors positius indiquen una probabilitat m\u00e9s gran de classificaci\u00f3 com a porter professional.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les 10 variables m\u00e9s importants (bosc aleatori)        <\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Coeficients de regressi\u00f3 log\u00edstica (professionals en comparaci\u00f3 amb aficionats)<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

L\u2019algoritme d\u2019agrupament k-means <\/em>va donar com a resultat dos grups, on el grup 1 estava compost per un 66.8 % de porters professionals i el grup 0, per un 52.9 % de porters aficionats. La Figura 4 representa la composici\u00f3 dels grups. La Taula 4 sintetitza les caracter\u00edstiques modals de cada grup i subratlla els seus diferents perfils conductuals.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Distribuci\u00f3 de porters aficionats (taronja) i professionals (blau) dins de cada grup de<\/em> k means: la composici\u00f3 dels grups reflecteix la similitud dels perfils conductuals codificats<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 4<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques dominants (codis) per grup (k-means)<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019objectiu d\u2019aquest estudi va ser investigar el joc ofensiu dels porters de futbol sala en diferents nivells competitius amb l\u2019expectativa que els porters professionals i aficionats mostressin perfils t\u00e0ctics diferenciats. Les troballes confirmen aquesta hip\u00f2tesi i suggereixen difer\u00e8ncies clares i sistem\u00e0tiques en el comportament en funci\u00f3 del nivell competitiu. Aquestes difer\u00e8ncies es manifesten en el moment, el tipus i la finalitat de les intervencions dels porters durant les fases ofensives.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de components principals (Figura 2) va demostrar una separaci\u00f3 parcial, per\u00f2 destacable entre els porters aficionats i els professionals. Aquesta diverg\u00e8ncia espacial suggereix una estructura subjacent de trets conductuals corresponents al nivell dels jugadors. Tal com s\u2019observa en estudis previs, s\u2019espera que els porters de futbol sala d\u2019elit participin de manera m\u00e9s activa en les seq\u00fc\u00e8ncies ofensives, no nom\u00e9s iniciant el joc, sin\u00f3 adaptant tamb\u00e9 les seves accions a les din\u00e0miques canviants del partit (Vicente-Vila i Lago-Pe\u00f1as, 2016; M\u00e9ndez et al., 2019b). La separaci\u00f3 detectada mitjan\u00e7ant l\u2019ACP coincideix amb les troballes del futbol 11, on an\u00e0lisis similars van revelar difer\u00e8ncies en la posici\u00f3 espacial i temporal dels porters segons el nivell competitiu (Lamas et al., 2018; Bassek et al., 2025). La classificaci\u00f3 supervisada mitjan\u00e7ant un model de bosc aleatori (Taula 3) va refor\u00e7ar encara m\u00e9s aquesta separaci\u00f3 amb un 71.1 % d\u2019exactitud en classificar el nivell dels porters basant-se nom\u00e9s en els descriptors de les accions ofensives. Entre les variables m\u00e9s predictives hi havia certs elements contextuals, com el \u201cmoment del partit: M30\u201d i els resultats t\u00e0ctics, com l\u2019acci\u00f3 progressiva. Aquestes variables es corresponen amb comportaments pr\u00e8viament descrits en la literatura com a indicatius de la participaci\u00f3 estrat\u00e8gica, on els porters d\u2019elit actuen com a facilitadors en les seq\u00fc\u00e8ncies de construcci\u00f3 del joc en comptes de com a mers distribu\u00efdors (Paz-Franco et al., 2014; Szwarc i Oszmaniec, 2020). Els porters professionals rebien amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia la pilota de companys de l\u2019equip i participaven en passades curtes i precises sota pressi\u00f3, accions que exigeixen una alta execuci\u00f3 t\u00e8cnica i una r\u00e0pida capacitat de decisi\u00f3 (Vilar et al., 2014). Aquestes troballes coincideixen amb el treball de Paz-Franco et al. (2014), els quals emfatitzen que la presa de decisions t\u00e0ctica sota pressi\u00f3 \u00e9s un factor clau de diferenciaci\u00f3 entre els jugadors d\u2019elit i de subelit. En canvi, els porters aficionats tendien a rec\u00f3rrer m\u00e9s a opcions m\u00e9s segures, com s\u00f3n les recepcions amb la m\u00e0 i les passades rases, en especial en les primeres etapes del partit (M10), la qual cosa reflecteix un patr\u00f3 conductual m\u00e9s conservador i menys vers\u00e0til. Aquesta rigidesa tamb\u00e9 es va observar en l\u2019estudi de Szwarc i Oszmaniec (2020), els quals van argumentar que els porters aficionats en general participen en accions de menor risc per mantenir la possessi\u00f3 en comptes de generar avantatge ofensiu. Aquests resultats es corresponen amb els de M\u00e9ndez et al. (2019a), que van observar que els equips de futbol sala m\u00e9s ben classificats adopten perfils ofensius molt coordinats que solen confiar en el porter com a component actiu de l\u2019estructura d\u2019atac per contribuir a la superioritat num\u00e8rica i facilitar rotacions posicionals din\u00e0miques. Aix\u00f2 podria explicar la prevalen\u00e7a m\u00e9s gran d\u2019accions progressives i contextualitzades observades en els porters professionals. A m\u00e9s, Corr\u00eaa et al. (2014) van demostrar que quan els porters assumien funcions de camp, afectava directament l\u2019organitzaci\u00f3 defensiva de l\u2019equip rival, la qual cosa solia provocar desorganitzaci\u00f3 espacial. Per tant, l\u2019\u00fas estrat\u00e8gic del porter com a un jugador ofensiu m\u00e9s no \u00e9s nom\u00e9s una decisi\u00f3 t\u00e8cnica o t\u00e0ctica, sin\u00f3 una adaptaci\u00f3 sist\u00e8mica que reconfigura la din\u00e0mica de l\u2019equip a ambd\u00f3s extrems de la pista. Aix\u00ed mateix, M\u00e9ndez-Dom\u00ednguez et al. (2021) van demostrar que l\u2019estat del marcador i el context del partit influeixen en l\u2019\u00fas estrat\u00e8gic del porter com a jugador, en especial en els moments finals dels partits de futbol sala d\u2019elit, de tal manera que els gols que es marquen seguint aquesta estrat\u00e8gia depenen enormement de les condicions situacionals. Aix\u00f2 refor\u00e7a la nostra troballa que els porters professionals no nom\u00e9s compten amb habilitats t\u00e8cniques, sin\u00f3 que s\u00f3n capa\u00e7os d\u2019adaptar-se t\u00e0cticament i fer intervencions ofensives de manera selectiva com a resposta a les exig\u00e8ncies del partit condicionades pel temps restant i la situaci\u00f3 del marcador. El seu estudi subratlla que l\u2019\u00fas del porter com a jugador de camp no \u00e9s aleatori, sin\u00f3 que es regeix per patrons compartits en les fases cr\u00edtiques, un fet que podria explicar les accions estructurades i alhora flexibles que s\u2019observen en els nostres participants d\u2019elit.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi de la regressi\u00f3 log\u00edstica (Taula 3) va corroborar les troballes del model de bosc aleatori i va mostrar que les accions t\u00e8cniques, com la recepci\u00f3 amb el peu, les passades curtes i la recepci\u00f3 de la pilota procedent de companys de l\u2019equip, s\u2019associaven de manera positiva amb el nivell professional. Aquests elements suggereixen un nivell superior d\u2019integraci\u00f3 t\u00e0ctica, tal com defensen De Jong et al. (2022), que van descriure els porters d\u2019elit com a suports posicionals en les configuracions ofensives modernes. La funci\u00f3 ofensiva del porter en el futbol sala no es limita a reiniciar el joc, sin\u00f3 que implica la resoluci\u00f3 de problemes en directe i la manipulaci\u00f3 de l\u2019espai, normalment sota pressi\u00f3, per conservar o fer-se amb l\u2019avantatge posicional (Travassos et al., 2012).<\/p>\n\n\n\n

L\u2019algoritme d\u2019agrupament k-means<\/em> (Figura 3, Taula 4) suggereix dos perfils clars: un de dominat pels porters professionals (grup 1) i l\u2019altre m\u00e9s associat als aficionats (grup 0). Els comportaments dominants del grup 1 inclo\u00efen la recepci\u00f3 de la pilota procedent d\u2019un company d\u2019equip, l\u2019acci\u00f3 en fases avan\u00e7ades del partit (M20+) i l\u2019elecci\u00f3 de passades curtes o progressives. Aix\u00f2 concorda amb caracteritzacions pr\u00e8vies del comportament dels jugadors professionals com a \u201cestrat\u00e8gicament ajornat\u201d per interpretar millor l\u2019espai i coordinar-se millor amb els companys d\u2019equip (Szwarc i Oszmaniec, 2020; Vilar et al., 2014). En canvi, els comportaments del grup 0, dominats per accions en els primers moments del partit i passades m\u00e9s senzilles, reflecteixen una participaci\u00f3 m\u00e9s reactiva i menys fonamentada en l\u2019estructura del joc, fet que es pot deure a una menor formaci\u00f3 t\u00e0ctica o menys capacitat perceptiva (Wilkins et al., 2018). Es pot destacar que els porters aficionats mostren un repertori conductual m\u00e9s limitat, la qual cosa podria indicar que els porters del futbol sala de subelit prioritzen la retenci\u00f3 de la pilota davant la implicaci\u00f3 ofensiva din\u00e0mica. La suposada menor adaptabilitat t\u00e0ctica que s\u2019observa aqu\u00ed tamb\u00e9 es podria deure a una falta de patrons ofensius compartits als equips aficionats, tal com van recalcar Travassos et al. (2012), on la presa de decisions sincronitzada entre les l\u00ednies podria estar menys desenvolupada.<\/p>\n\n\n\n

Des d\u2019una perspectiva metodol\u00f2gica, aquest estudi indica el valor de combinar dades observacionals amb m\u00e8todes mixtos avan\u00e7ats per investigar els comportaments t\u00e0ctics en el futbol sala (Camerino, Casta\u00f1er i Anguera, 2012). Per tant, els comportaments t\u00e0ctics estables s\u2019identifiquen millor mitjan\u00e7ant observacions repetides, an\u00e0lisis contextualitzades i enfocaments anal\u00edtics complementaris que per infer\u00e8ncia causal. Aquesta perspectiva refor\u00e7a la interpretaci\u00f3 dels nostres resultats multivariants (bosc aleatori, regressi\u00f3 log\u00edstica, agrupament) com a evid\u00e8ncia convergent de patrons s\u00f2lids i recurrents en els comportaments dels porters en possessi\u00f3 de la pilota en diferents contextos i refor\u00e7a la coher\u00e8ncia entre el disseny, l\u2019an\u00e0lisi i les conclusions mentre s\u2019evita una atribuci\u00f3 excessiva d\u2019efectes (Pompa et al., 2024). El proc\u00e9s anal\u00edtic segueix principis clau de l\u2019an\u00e0lisi del rendiment, en especial, l\u2019\u00fas de sistemes notacionals contextualitzats, marcs de codificaci\u00f3 multidimensional i triangulaci\u00f3 multim\u00e8tode, tal com descriuen O\u2019Donoghue (2010) i Hughes et al. (2019). L\u2019\u00fas coherent de variables categ\u00f2riques basades en situacions de joc rellevants per a la competici\u00f3 refor\u00e7a la validesa ecol\u00f2gica del conjunt de dades, un criteri destacat per Anguera et al. (2011) en la metodologia observacional. La integraci\u00f3 de la reducci\u00f3 de la dimensionalitat (ACP), de la classificaci\u00f3 supervisada (bosc aleatori, regressi\u00f3 log\u00edstica) i de l\u2019agrupament no supervisat (k-means<\/em>) ofereix un marc integral d\u2019acord amb les \u00faltimes tend\u00e8ncies metodol\u00f2giques en les ci\u00e8ncies de l\u2019esport. Aquestes t\u00e8cniques s\u00f3n especialment adequades per analitzar patrons complexos d\u2019interacci\u00f3 sense imposar suposicions pr\u00e8vies restrictives, una necessitat en els esports d\u2019equip on els comportaments s\u00f3n emergents i no lineals (Weiwei, 2021). Aix\u00ed mateix, el rigor metodol\u00f2gic es refor\u00e7a amb criteris de fiabilitat conforme als est\u00e0ndards proposats per Anguera et al. (2017), com la definici\u00f3 de categories exhaustives i m\u00fatuament excloents i l\u2019\u00fas del consens d\u2019experts durant el disseny de l\u2019eina observacional. L\u2019estudi tamb\u00e9 reflecteix els principis observacionals proposats per Lapresa et al. (2013), amb una distinci\u00f3 clara entre patrons estructurals i dimensions contextuals, una caracter\u00edstica necess\u00e0ria per abordar adequadament la variabilitat t\u00e0ctica. Aquests criteris s\u00f3n essencials per garantir la validesa interna i el poder interpretatiu de les conclusions extretes del comportament en el joc codificat. Com van demostrar Wilkins et al. (2018), combinar les perspectives qualitatives i quantitatives en l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019esport augmenta al m\u00e0xim la profunditat explicativa, en especial, en analitzar les interaccions dels jugadors amb l\u2019entorn, com les relacionades amb els porters. Aquest estudi compleix aquestes directrius a l\u2019utilitzar models estad\u00edstics no nom\u00e9s per classificar, sin\u00f3 per explicar les difer\u00e8ncies de rendiment basades en el context del joc, la funci\u00f3 t\u00e0ctica i la distribuci\u00f3 temporal de les accions. Aquesta estrat\u00e8gia mixta reflecteix les bones pr\u00e0ctiques en la investigaci\u00f3 actual de l\u2019an\u00e0lisi del rendiment, on la interacci\u00f3 entre les accions t\u00e8cniques-t\u00e0ctiques, el context del joc i la capacitat de decisi\u00f3 dels jugadors s\u2019analitza com un sistema din\u00e0mic en comptes de com una seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019esdeveniments a\u00efllats (Travassos et al., 2013; McLean et al., 2017).<\/p>\n\n\n\n

Limitacions <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi \u00e9s observacional i es basa en un mostreig de conveni\u00e8ncia de les accions ofensives dels porters de lligues espanyoles professionals i d\u2019aficionats dins d\u2019una \u00fanica temporada; com a tal, no es poden fer infer\u00e8ncies causals i les troballes haurien d\u2019interpretar-se com a associacions explorat\u00f2ries en comptes de com a efectes. El marc del mostreig (competicions espec\u00edfiques, temporada 2023-2024) i les restriccions contextuals (p. ex., els estils de les lligues, les normes t\u00e0ctiques i la programaci\u00f3) poden limitar la generalitzabilitat dels resultats a altres pa\u00efsos, formats de competici\u00f3 o temporades futures. A m\u00e9s, encara que implementem procediments de codificaci\u00f3 rigorosos amb una alta coincid\u00e8ncia inter i intraobservador i utilitzem models multivariant per detectar patrons, els resultats dels models (p. ex., la import\u00e0ncia de les variables, l\u2019estructura d\u2019agrupament) segueixen estant supeditats a les categories seleccionades, al per\u00edode d\u2019una temporada i a la variabilitat ecol\u00f2gica dels contextos dels partits; els factors no mesurats (p. ex., t\u00e0ctiques de l\u2019equip, instruccions de l\u2019entrenador, cansament dels jugadors) podrien explicar en part els perfils observats. En conjunt, aquestes limitacions aconsellen interpretar els resultats amb cautela i emfatitzen la necessitat de fer estudis de replicaci\u00f3 en diverses temporades i lligues, aix\u00ed com dissenys confirmatoris abans d\u2019extrapolar conclusions prescriptives fora de contextos similars als analitzats.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Com a conclusi\u00f3, les dades confirmen que els porters de futbol sala professionals no nom\u00e9s tenen habilitats t\u00e8cniques superiors, sin\u00f3 que tamb\u00e9 s\u2019integren t\u00e0cticament en el joc i influeixen en la din\u00e0mica ofensiva. Prenen decisions en funci\u00f3 del context, les seves accions estan m\u00e9s distribu\u00efdes temporalment i la seva funci\u00f3 s\u2019alinea millor amb els principis del joc posicional. Aquests atributs concorden amb la creixent complexitat i multifuncionalitat exigides en els nivells d\u2019elit i haurien de determinar les pr\u00e0ctiques de captaci\u00f3 de talent i d\u2019entrenament en el futur.<\/p>\n\n\n\n

Les troballes d\u2019aquest estudi ofereixen orientacions pr\u00e0ctiques per a entrenadors i personal t\u00e8cnic que busquin optimitzar la contribuci\u00f3 ofensiva dels porters de futbol sala en els diferents nivells competitius. Els equips professionals poden millorar la seva estructura ofensiva en integrar encara m\u00e9s el porter en la construcci\u00f3 estructurada del joc, emfatitzant les recepcions amb el peu, les passades curtes sota pressi\u00f3 i les rotacions posicionals coordinades que aprofiten la superioritat num\u00e8rica i faciliten la progressi\u00f3. En canvi, els equips aficionats haurien de prioritzar el treball t\u00e8cnic b\u00e0sic, en particular, la qualitat del primer toc, l\u2019orientaci\u00f3 corporal i les seq\u00fc\u00e8ncies senzilles de passades curtes, per reduir la depend\u00e8ncia de sacades amb la m\u00e0 de baix risc i fomentar la implicaci\u00f3 t\u00e0ctica m\u00e9s enll\u00e0 de les fases inicials del joc. En tots els nivells, dissenyar tasques d\u2019entrenament que incorporin restriccions contextuals, com el moment del partit, la pressi\u00f3 defensiva i l\u2019origen de la pilota, poden afavorir comportaments adaptatius i contextualitzats. En incorporar circuits de joc posicional, exercicis de resist\u00e8ncia a la pressi\u00f3 i patrons estructurats de suport que incloguin el porter, els entrenadors poden desenvolupar la capacitat de decisi\u00f3, la precisi\u00f3 t\u00e8cnica i la sinergia t\u00e0ctica, de tal manera que els porters no nom\u00e9s actu\u00efn de defensors sin\u00f3 que contribueixin de forma significativa a l\u2019organitzaci\u00f3 ofensiva del seu equip.<\/p>\n\n\n\n

Finan\u00e7ament<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

No s\u2019ha rebut finan\u00e7ament.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El codi a Python per a l\u2019an\u00e0lisi de dades es va desenvolupar parcialment amb l\u2019ajuda d\u2019eines d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (ChatGPT 4.0).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum Aquest estudi observacional va explorar com es relaciona el nivell competitiu amb l\u2019organitzaci\u00f3 de les accions ofensives del futbol sala en les que participa el porter, a Espanya. Es van analitzar 773 intervencions (professionals: 529 de la Lliga Nacional de Futbol Sala; aficionats: 244 de segona i tercera divisi\u00f3) de la temporada 2023\u20132024. Un […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48],"tags":[10085,6369,14575,6242],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["an\u00e0lisi de partits<\/a>","esport d\u2019equip<\/a>","nivell competitiu<\/a>","regressi\u00f3 log\u00edstica<\/a>"],"unlinked":["an\u00e0lisi de partits<\/span>","esport d\u2019equip<\/span>","nivell competitiu<\/span>","regressi\u00f3 log\u00edstica<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 mesos ago","modified":"Updated 15 hores ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 abril 2026","modified":"Updated on 2 juliol 2026"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 abril 2026 10:49","modified":"Updated on 2 juliol 2026 09:01"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/71873\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=71873"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/71873\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":72939,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/71873\/revisions\/72939\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=71873"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=71873"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=71873"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}