{"id":71867,"date":"2026-04-01T10:30:50","date_gmt":"2026-04-01T10:30:50","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=71867"},"modified":"2026-06-24T21:08:14","modified_gmt":"2026-06-24T21:08:14","slug":"quan-la-passio-es-converteix-en-pressio-predictors-psicologics-del-burnout-en-nedadors-adolescents-delit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/quan-la-passio-es-converteix-en-pressio-predictors-psicologics-del-burnout-en-nedadors-adolescents-delit\/","title":{"rendered":"Quan la passi\u00f3 es converteix en pressi\u00f3: predictors psicol\u00f2gics del\u00a0burnout\u00a0<\/em>en nedadors adolescents d\u2019elit\u00a0"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019esgotament f\u00edsic i emocional, considerat el component central del burnout<\/em>, s\u2019ha estudiat de manera insuficient en relaci\u00f3 amb el seu efecte sobre el rendiment esportiu. El present estudi tenia per objectiu examinar la seva evoluci\u00f3 en nedadors adolescents d\u2019alt nivell al llarg d\u2019una temporada de competici\u00f3 i la seva relaci\u00f3 amb l\u2019ansietat competitiva i el comprom\u00eds esportiu. Inicialment, va acceptar participar en l\u2019estudi un total de 297 nedadors d\u2019alt nivell, que entrenaven almenys sis vegades per setmana o estaven integrats en centres d\u2019alt rendiment esportiu. D\u2019aquests, 247 van completar la primera avaluaci\u00f3 (M1), 218 van aportar dades v\u00e0lides a M2 i 188 a M3. En aquest estudi, de disseny longitudinal, els participants van emplenar el mateix conjunt de q\u00fcestionaris en tres moments de la temporada de competici\u00f3: M1 (octubre-novembre), M2 (febrer-mar\u00e7) i M3 (principis de juliol). Els resultats van indicar una reducci\u00f3 significativa de l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional a M2 en comparaci\u00f3 amb M1, seguida d\u2019un augment notable a M3 respecte a M2. Al llarg de la temporada, l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional va mostrar una correlaci\u00f3 positiva amb l\u2019ansietat som\u00e0tica, la preocupaci\u00f3, l\u2019alteraci\u00f3 de la concentraci\u00f3 i el comprom\u00eds entusiasta. Destaca la rellev\u00e0ncia pr\u00e0ctica dels resultats, que subratllen el possible efecte d\u2019aquestes variables sobre el rendiment esportiu i el risc d\u2019abandonament prematur. En definitiva, el present estudi aporta informaci\u00f3 valuosa perqu\u00e8 els entrenadors gestionin millor el benestar i el rendiment dels seus esportistes al llarg de la temporada.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> ansietat competitiva<\/span>, comprom\u00eds esportiu<\/span>, esgotament<\/span>, nataci\u00f3 de competici\u00f3<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

La nataci\u00f3 d\u2019alt rendiment en l\u2019adolesc\u00e8ncia \u00e9s una disciplina exigent des del punt de vista f\u00edsic i psicol\u00f2gic que requereix entrenament intensiu, preparaci\u00f3 per a la competici\u00f3 i una gran resili\u00e8ncia mental. Els esportistes d\u2019aquest nivell es veuen exposats amb freq\u00fc\u00e8ncia a un estr\u00e8s elevat, la qual cosa pot contribuir a l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional, un factor clau del burnout <\/em>entre els esportistes (McDonough et al., 2013). Malgrat que les exig\u00e8ncies fisiol\u00f2giques de la nataci\u00f3 de competici\u00f3 s\u2019han estudiat en profunditat, cada vegada es presta m\u00e9s atenci\u00f3 a la c\u00e0rrega psicol\u00f2gica, inclosa l\u2019ansietat relacionada amb l\u2019esport i els diversos nivells de comprom\u00eds esportiu (Berki et al., 2020). Aquesta introducci\u00f3 examina la relaci\u00f3 entre l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional, el comprom\u00eds esportiu i l\u2019ansietat en nedadors adolescents, posant \u00e8mfasi en la possible influ\u00e8ncia d\u2019aquests aspectes en el rendiment i el benestar.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019esgotament f\u00edsic i emocional en nedadors adolescents<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019esgotament f\u00edsic i emocional es considera majorit\u00e0riament el factor m\u00e9s determinant del burnout<\/em> entre els esportistes, especialment en el cas dels adolescents d\u2019alt rendiment (Raedeke i Smith, 2001; Gustafsson et al., 2018). En el present estudi, aquesta import\u00e0ncia es plasma en la decisi\u00f3 de centrar-se espec\u00edficament en l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional com a principal indicador del burnout<\/em> al llarg de la temporada de competici\u00f3. El burnout<\/em> es caracteritza per una fatiga intensa, una menor sensaci\u00f3 de realitzaci\u00f3 personal i una actitud de distanciament o de desvaloritzaci\u00f3 envers l\u2019esport. Aquesta condici\u00f3 s\u2019ha identificat com un factor cr\u00edtic que afecta negativament la motivaci\u00f3 dels esportistes i la seva participaci\u00f3 a llarg termini en l\u2019esport (Morano et al., 2022). Els nedadors, en particular, s\u00f3n molt susceptibles al burnout<\/em> a causa de l\u2019especialitzaci\u00f3 primerenca, de l\u2019entrenament repetitiu i de gran volum i de les altes expectatives dels entrenadors i de l\u2019entorn familiar (Giusti et al., 2020).<\/p>\n\n\n\n

Una revisi\u00f3 sistem\u00e0tica feta per Corrales i Olaya-Cuartero (2022) sobre l\u2019abandonament en edat escolar en esports de resist\u00e8ncia va identificar l\u2019esgotament emocional com un dels principals factors d\u2019abandonament esportiu primerenc. La revisi\u00f3 va subratllar que les exigents c\u00e0rregues d\u2019entrenament imposades als nedadors joves sovint generen fatiga tant f\u00edsica com psicol\u00f2gica, la qual cosa minva la seva capacitat per mantenir un comprom\u00eds constant al llarg de la temporada de competici\u00f3. At\u00e8s que la nataci\u00f3 competitiva exigeix una dedicaci\u00f3 a llarg termini, resulta essencial entendre els antecedents de l\u2019esgotament emocional per millorar la perman\u00e8ncia i el rendiment dels esportistes.<\/p>\n\n\n\n

Paper del comprom\u00eds esportiu en el burnout i el rendiment<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El comprom\u00eds en l\u2019esport s\u2019ha conceptualitzat com un constructe dual que engloba tant el comprom\u00eds entusiasta com el comprom\u00eds condicionat (Scanlan et al., 2016). El comprom\u00eds entusiasta reflecteix la motivaci\u00f3 intr\u00ednseca, en la qual l\u2019esportista practica la nataci\u00f3 per gaudi i passi\u00f3 per l\u2019esport. En canvi, el comprom\u00eds condicionat es produeix quan l\u2019esportista se sent obligat a continuar a causa de pressions externes, com s\u00f3n les expectatives dels pares, la inversi\u00f3 econ\u00f2mica o la por a decebre els entrenadors i els companys d\u2019equip (Trinidad, 2024).<\/p>\n\n\n\n

En estudis previs, s\u2019ha relacionat el comprom\u00eds condicionat amb un nivell m\u00e9s elevat de burnout<\/em> en esportistes adolescents. Per exemple, Tian i Sun (2024) van investigar la relaci\u00f3 entre la claredat de l\u2019autoconcepte, la fortalesa mental i el burnout<\/em> en nedadors d\u2019elit durant i despr\u00e9s de la pand\u00e8mia de la COVID-19. Les seves conclusions van revelar que els esportistes que percebien el seu comprom\u00eds com a for\u00e7at mostraven un nivell m\u00e9s elevat d\u2019esgotament emocional i m\u00e9s probabilitats de plantejar-se l\u2019abandonament esportiu. El comprom\u00eds entusiasta, per la seva banda, es va associar a un nivell inferior d\u2019estr\u00e8s i a una resili\u00e8ncia m\u00e9s gran, la qual cosa permetia als nedadors suportar les exig\u00e8ncies f\u00edsiques del seu esport sense patir burnout<\/em> (Ponseti et al., 2016).<\/p>\n\n\n\n

A partir d\u2019aquestes conclusions, resulta fonamental comprendre el clima motivacional que envolta els nedadors joves. Si el comprom\u00eds \u00e9s en gran manera condicionat, pot donar lloc a resultats psicol\u00f2gics negatius, com s\u00f3n l\u2019ansietat i la depressi\u00f3, que alimenten encara m\u00e9s l\u2019esgotament emocional. En canvi, el foment d\u2019un entorn propici per a l\u2019autonomia i la motivaci\u00f3 intr\u00ednseca pot ajudar a pal\u00b7liar els s\u00edmptomes de burnout<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019ansietat esportiva i el seu efecte sobre l\u2019esgotament emocional<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Una de les principals preocupacions en relaci\u00f3 amb l\u2019ansietat esportiva en nedadors d\u2019alt nivell \u00e9s la seva naturalesa c\u00edclica. Un nivell elevat d\u2019ansietat pot perjudicar el rendiment, fet que al seu torn amplifica l\u2019estr\u00e8s i perpetua un bucle negatiu que intensifica l\u2019esgotament emocional. En un estudi longitudinal, Vacher et al. (2017) van observar que les fluctuacions en l\u2019equilibri recuperaci\u00f3\u2013estr\u00e8s dels nedadors influ\u00efen significativament en el seu estat emocional (ansietat, abatiment, etc.), la qual cosa ressalta la import\u00e0ncia d\u2019una intervenci\u00f3 psicol\u00f2gica primerenca. Si no s\u2019aborda, aquest cicle pot causar estancament en el progr\u00e9s esportiu, retra\u00efment psicol\u00f2gic o fins i tot abandonament esportiu prematur. Per aix\u00f2, l\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019estrat\u00e8gies psicol\u00f2giques \u2014com l\u2019entrenament basat en mindfulness<\/em>, la reestructuraci\u00f3 cognitiva i les t\u00e8cniques de regulaci\u00f3 de l\u2019estr\u00e8s\u2014 pot resultar essencial per afavorir el benestar i la durada de la carrera esportiva dels nedadors adolescents (Zhang et al., 2025).<\/p>\n\n\n\n

Evoluci\u00f3 estacional de l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La nataci\u00f3 de competici\u00f3 s\u2019organitza al voltant de cicles d\u2019entrenament estacionals estructurats, durant els quals els esportistes experimenten fluctuacions en l\u2019estr\u00e8s psicol\u00f2gic i la fatiga f\u00edsica. En general, l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional evoluciona al llarg de la temporada, comen\u00e7ant per un augment de la motivaci\u00f3 a l\u2019inici, seguit de fatiga a meitat de temporada i amb pics d\u2019estr\u00e8s durant les competicions m\u00e9s importants (Dobson et al., 2020).<\/p>\n\n\n\n

En un estudi longitudinal, Martin et al. (2022) van seguir nedadors universitaris de la NCAA durant tota una temporada de competici\u00f3 i van observar que els s\u00edmptomes de burnout<\/em> eren m\u00e9s aguts en les fases finals de l\u2019any. D\u2019acord amb aquests patrons, Curran et al. (2011) van observar que l\u2019esgotament emocional augmentava a mesura que els esportistes s\u2019apropaven a les competicions m\u00e9s importants, especialment entre aquells que afirmaven sentir una elevada pressi\u00f3 externa i una baixa satisfacci\u00f3 de les necessitats psicol\u00f2giques. Aquests resultats suggereixen que tant els factors psicol\u00f2gics interns com els estressors externs \u2014com s\u00f3n les expectatives de rendiment i el calendari de les proves competitives\u2014 poden influir en l\u2019estat emocional dels nedadors joves a mesura que avan\u00e7a la temporada.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s fonamental recon\u00e8ixer aquests patrons estacionals per dissenyar estrat\u00e8gies de prevenci\u00f3 eficaces. Es recomana que els entrenadors i psic\u00f2legs de l\u2019esport integrin models de perioditzaci\u00f3 que incloguin fases programades de recuperaci\u00f3 psicol\u00f2gica juntament amb la reducci\u00f3 progressiva de la c\u00e0rrega f\u00edsica per reduir el risc de burnout<\/em> (Karlsson, 2022). Aix\u00ed mateix, la moderaci\u00f3 de la intensitat de l\u2019entrenament durant les fases de mitja temporada pot alleujar l\u2019esgotament emocional i, alhora, preservar la disposici\u00f3 per al rendiment.<\/p>\n\n\n\n

Influ\u00e8ncia de l\u2019edat, el sexe i el nivell competitiu<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019edat, el sexe i el nivell competitiu s\u00f3n variables fonamentals que influeixen en l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional, el comprom\u00eds esportiu i l\u2019ansietat competitiva en nedadors adolescents. Aquests factors modelen les respostes psicol\u00f2giques dels esportistes a les exig\u00e8ncies de l\u2019entrenament i la competici\u00f3, i s\u2019observen patrons diferenciats en cada grup demogr\u00e0fic.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019edat \u00e9s un element decisiu en les estrat\u00e8gies d\u2019afrontament i en la vulnerabilitat al burnout<\/em>. Els nedadors m\u00e9s joves (13-14 anys) solen mostrar una susceptibilitat m\u00e9s elevada a l\u2019esgotament emocional a causa de la seva etapa de desenvolupament i a la seva limitada experi\u00e8ncia en la gesti\u00f3 de c\u00e0rregues d\u2019entrenament sostingudes (Martin et al., 2022). En canvi, els adolescents m\u00e9s grans (15-16 anys) poden mostrar una resili\u00e8ncia f\u00edsica m\u00e9s elevada, per\u00f2 tamb\u00e9 poden patir una major pressi\u00f3 psicol\u00f2gica causada per les expectatives de rendiment i les perspectives esportives futures (Morano et al., 2022).<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 s\u2019han identificat de manera sistem\u00e0tica difer\u00e8ncies per sexe en la bibliografia. Les nedadores solen comunicar un nivell m\u00e9s alt d\u2019ansietat competitiva i esgotament emocional que els homes (Giusti et al., 2020). Aquestes disparitats poden atribuir-se a una sensibilitat mes gran a l\u2019avaluaci\u00f3 externa, difer\u00e8ncies en la regulaci\u00f3 emocional i variacions per sexe en les estrat\u00e8gies d\u2019afrontament (McDonough et al., 2013). Els homes solen comunicar un nivell inferior d\u2019ansietat; tanmateix, tamb\u00e9 solen experimentar una fatiga f\u00edsica considerable, especialment durant fases d\u2019entrenament intensiu.<\/p>\n\n\n\n

El nivell competitiu modula encara m\u00e9s aquestes din\u00e0miques. Els esportistes que participen en competicions d\u2019alt nivell, com s\u00f3n els campionats nacionals, es veuen exposats a una major exig\u00e8ncia f\u00edsica i a estressors psicol\u00f2gics m\u00e9s intensos (Pan et al., 2024). Aquesta pressi\u00f3 sol relacionar-se amb un nivell alt d\u2019esgotament emocional, particularment quan el comprom\u00eds \u00e9s d\u2019origen extr\u00ednsec. Per contra, els nedadors de nivells competitius inferiors solen afrontar menys estressors externs, per\u00f2 continuen sent vulnerables al burnout<\/em> a trav\u00e9s de reptes intrapersonales i din\u00e0miques relacionades amb l\u2019equip (Trinidad, 2024).<\/p>\n\n\n\n

En suma, aquestes variables demogr\u00e0fiques i competitives subratllen la necessitat d\u2019un suport psicol\u00f2gic individualitzat i adaptat a l\u2019edat, al sexe i al nivell competitiu. L\u2019aplicaci\u00f3 d\u2019estrat\u00e8gies d\u2019afrontament adequades al desenvolupament, el foment d\u2019entorns d\u2019entrenament de suport i el reconeixement de les difer\u00e8ncies per sexe en la percepci\u00f3 de l\u2019estr\u00e8s poden augmentar la resili\u00e8ncia i reduir el risc de burnout<\/em> en nedadors adolescents.<\/p>\n\n\n\n

Objectius i hip\u00f2tesi de l\u2019estudi<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El present estudi perseguia l\u2019objectiu d\u2019examinar l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional en nedadors adolescents d\u2019alt nivell al llarg d\u2019una temporada de competici\u00f3 completa i explorar les seves relacions amb l\u2019ansietat competitiva i el comprom\u00eds esportiu. Aix\u00ed mateix, es van incorporar variables com l\u2019edat, el sexe, la categoria i el nivell competitiu per poder fer una an\u00e0lisi completa de les esmentades relacions. Sobre la base d\u2019aquests objectius, la primera hip\u00f2tesi va plantejar que l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional augmentaria a mesura que avanc\u00e9s la temporada. La segona hip\u00f2tesi va plantejar que l\u2019ansietat es correlacionaria positivament amb l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional, mentre que el comprom\u00eds entusiasta s\u2019associaria negativament amb ambd\u00f3s aspectes.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e8tode<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Participants<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va incorporar inicialment un total de 297 nedadors d\u2019alt nivell, que participaven regularment en programes d\u2019entrenament amb un m\u00ednim de sis sessions setmanals a la piscina o que estaven integrats en centres esportius d\u2019alt rendiment. Per garantir que nom\u00e9s s\u2019incloguessin nedadors d\u2019alt nivell a la mostra, els participants havien d\u2019haver competit en el Campionat d\u2019Espanya o estar classificats per al seg\u00fcent. El tercer criteri de selecci\u00f3 es va basar en la valoraci\u00f3 dels entrenadors, fet que va permetre incloure els nedadors en funci\u00f3 de la seva projecci\u00f3 i actitud. Dels 297 nedadors que van acceptar participar, 247 van completar la primera avaluaci\u00f3 (M1), 218 van completar M2 i 188 van completar M3. El 51 % eren homes, amb edats compreses entre els 13 i els 16 anys (M<\/em> = 14.56, DT<\/em> = 1.05). La Taula 1 presenta les caracter\u00edstiques dels participants en els tres moments en qu\u00e8 es van recollir dades al llarg de la temporada. Les caracter\u00edstiques de la mostra no van diferir significativament entre el moment basal i els punts de mesurament posteriors, excepte en l\u2019edat, ja que els participants m\u00e9s joves van romandre en els punts de recollida posteriors. La variable categoria<\/em> va agrupar els nedadors en funci\u00f3 de les categories establertes per la Reial Federaci\u00f3 Espanyola de Nataci\u00f3 en el moment de l\u2019estudi i es refereix a: 1r any (13-14 anys), 2n any (14-15 anys) i 3r any (15-16 anys). Quant a la variable nivell competitiu<\/em>, els nedadors es van categoritzar en dos grups: nivell competitiu alt i nivell competitiu baix. Aquesta distinci\u00f3 es va basar en el fet que el nedador hagu\u00e9s participat alguna vegada en el Campionat d\u2019Espanya. Si b\u00e9 tots els \u00edtems del q\u00fcestionari en l\u00ednia es van configurar com a obligatoris, les preguntes demogr\u00e0fiques corresponents a la categoria competitiva i al nivell competitiu es van presentar com a camps de resposta oberta. En un redu\u00eft nombre de casos, especialment a M2 i M3, els participants van introduir la informaci\u00f3 en un format no estandarditzat; aix\u00f2 va fer que algunes respostes es registressin com a dades perdudes o no interpretables per a aquestes dues variables. Cal destacar que els esmentats problemes van afectar \u00fanicament aquestes variables demogr\u00e0fiques secund\u00e0ries, mentre que es van recollir dades completes i v\u00e0lides per a les principals variables psicol\u00f2giques d\u2019inter\u00e8s (esgotament f\u00edsic i emocional, ansietat competitiva i comprom\u00eds esportiu) en tots els casos inclosos en les an\u00e0lisis. L\u2019estudi va seguir un disseny longitudinal d\u2019evoluci\u00f3 de grup (Goodwin i Goodwin, 2016) i va rebre l\u2019aprovaci\u00f3 del Comit\u00e8 d\u2019\u00c8tica de la Investigaci\u00f3 amb medicaments del Principat d\u2019Ast\u00faries (248\/18).<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Caracter\u00edstiques dels participants en els tres moments de recollida de dades<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

Procediment<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va obtenir el consentiment informat de tots els participants i, quan va ser necessari, dels seus tutors legals. Es va contactar directament amb centres d\u2019alt rendiment i clubs esportius per tel\u00e8fon o correu electr\u00f2nic per al reclutament de participants. Les organitzacions que van acceptar col\u00b7laborar van proporcionar una llista de nedadors candidats a participar. Tant els esportistes com els seus pares van ser informats sobre els objectius de l\u2019estudi, la confidencialitat de les dades i el car\u00e0cter voluntari de la participaci\u00f3. Es va animar els participants a formular preguntes i se\u2019ls va recordar el seu dret a retirar-se de l\u2019estudi en qualsevol moment sense cap conseq\u00fc\u00e8ncia. L\u2019emplenament dels q\u00fcestionaris va requerir menys de cinc minuts.<\/p>\n\n\n\n

La recollida de dades es va dur a terme en l\u00ednia, per correu electr\u00f2nic o per tel\u00e8fon, en tres moments al llarg d\u2019un per\u00edode d\u2019entre vuit i nou mesos: Moment 1 (M1): de mitjans d\u2019octubre a comen\u00e7aments de novembre, aproximadament 11-15 setmanes despr\u00e9s de l\u2019inici de la temporada de competici\u00f3; Moment 2 (M2): de finals de febrer a comen\u00e7aments de mar\u00e7; i Moment 3 (M3): a principis de juliol. En cada ronda de mesuraments, els participants (i, quan procedia, els seus tutors legals) van rebre un enlla\u00e7 d\u2019invitaci\u00f3 inicial per emplenar els q\u00fcestionaris, seguit de dos recordatoris en un interval de 7-10 dies. At\u00e8s que la participaci\u00f3 era an\u00f2nima, no va ser possible fer un seguiment individual; per tant, tots els recordatoris es van enviar de forma general i no personalitzada. Per aix\u00f2, alguns nedadors no van respondre en els moments posteriors, la qual cosa va contribuir a la mortalitat experimental natural observada entre M1 i M3, fenomen com\u00fa en la investigaci\u00f3 longitudinal amb esportistes adolescents.<\/p>\n\n\n\n

Els intervals entre moments de mesurament van oscil\u00b7lar entre quatre i cinc mesos. Aquest calendari es va dissenyar per minimitzar els efectes de les fluctuacions motivacionals i psicol\u00f2giques que solen relacionar-se amb els esdeveniments competitius. Per reduir encara m\u00e9s el biaix, les avaluacions M2 i M3 es van administrar almenys dos o tres setmanes abans de les principals jornades de campionat de les temporades de primavera i estiu.<\/p>\n\n\n\n

Mesuraments i instruments<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Esgotament f\u00edsic i emocional<\/em>.<\/em> L\u2019esgotament f\u00edsic i emocional (EFE) es va avaluar mitjan\u00e7ant l\u2019Athlete Burnout Questionnair<\/em>e (ABQ; Raedeke i Smith, 2001), adaptat al context espanyol per Arce et al. (2010). L\u2019ABQ \u00e9s un instrument de 15 \u00edtems que avalua tres dimensions del burnout<\/em> en esportistes, per\u00f2 en aquest estudi nom\u00e9s es va utilitzar la subescala d\u2019Esgotament F\u00edsic i Emocional (EFE). Aquesta decisi\u00f3 \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019estatus te\u00f2ric central de l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional com a element m\u00e9s determinant del burnout<\/em> en esportistes, especialment en esportistes adolescents (Raedeke i Smith, 2001; Gustafsson et al., 2018). En conseq\u00fc\u00e8ncia, es va tractar l\u2019EFE com a principal indicador de burnout<\/em> al llarg de la temporada de competici\u00f3. Aquesta subescala inclou cinc \u00edtems (p. ex., \u201cLa nataci\u00f3 em cansa massa\u201d), que es valoren en una escala Likert de 5 punts (1 = gaireb\u00e9 mai, 5 = gaireb\u00e9 sempre). La consist\u00e8ncia interna d\u2019aquesta subescala, mesurada mitjan\u00e7ant l\u2019\u03b1 de Cronbach, va ser de .87, .87 i .89 per al Moment 1 (M1), el Moment 2 (M2) i el Moment 3 (M3), respectivament.<\/p>\n\n\n\n

Ansietat competitiva.<\/em> L\u2019ansietat competitiva es va mesurar mitjan\u00e7ant la Sport Anxiety Scale-2 <\/em>(SAS-2; Smith et al., 2006), validada per al context espanyol per Ramis et al. (2010). La SAS-2 consta de 15 \u00edtems dividits en tres subescales: ansietat som\u00e0tica (p. ex., \u201cNoto el cos tens\u201d), preocupaci\u00f3 (p. ex., \u201cEm preocupa no rendir b\u00e9\u201d) i alteraci\u00f3 de la concentraci\u00f3 (p. ex., \u201cEm costa concentrar-me en el que se suposa que he de fer\u201d). Tots els \u00edtems s\u2019introdueixen amb l\u2019enunciat: \u201cAbans o durant l\u2019entrenament o la competici\u00f3…\u201d. Les respostes es registren en una escala Likert de 4 punts (1 = gens, 4 = molt). Els valors de l\u2019\u03b1 de Cronbach a M1, M2 i M3 van ser .83, .83 i .83 per a l\u2019ansietat som\u00e0tica; .87, .89 i .86 per a la preocupaci\u00f3; i .79, .80 i .84 per a l\u2019alteraci\u00f3 de la concentraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Comprom\u00eds esportiu.<\/em> El comprom\u00eds esportiu es va avaluar mitjan\u00e7ant la Sport Commitment Questionnaire-2<\/em> (SCQ-2; Scanlan et al., 2016), adaptat al context espanyol per S\u00e1nchez-Miguel et al. (2019). El SCQ-2 inclou dotze subescales, per\u00f2 aquest estudi es va centrar en les dues subescales relacionades amb els tipus de comprom\u00eds: l\u2019entusiasta i el condicionat. El comprom\u00eds entusiasta consta de sis \u00edtems (p. ex., \u201cContinuar\u00e9 practicant nataci\u00f3 tot el que pugui\u201d), mentre que el comprom\u00eds condicionat n\u2019inclou cinc (p. ex., \u201cEm sento obligat a continuar practicant la nataci\u00f3\u201d). Els participants van valorar les seves respostes en una escala Likert de 5 punts (1 = totalment en desacord, 5 = totalment d\u2019acord). A M1, M2 i M3 es van registrar uns valors de l\u2019\u03b1 de Cronbach per al comprom\u00eds entusiasta de .85, .63 i .91, mentre que per al comprom\u00eds condicionat van ser de .66, .62 i .75.<\/p>\n\n\n\n

An\u00e0lisi de dades<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es van fer servir models lineals jer\u00e0rquics (MLJ) per examinar els canvis en l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional en els tres moments de recollida de dades. Aquest m\u00e8tode es va seleccionar perqu\u00e8 evita la subestimaci\u00f3 dels errors est\u00e0ndards, reduint aix\u00ed el risc d\u2019error de tipus I, i permet gestionar efica\u00e7ment les dades absents (Field, 2024). Les variables de resultat del nivell 1 (mesuraments repetits; N<\/em> = 654) estaven niades dins de les unitats de nivell 2 (participants; N<\/em> basal = 247). Els models lineals d\u2019efectes mixtos es van estimar mitjan\u00e7ant procediments de m\u00e0xima versemblan\u00e7a (MV), seguint les directrius de Snijders i Bosker (2011).<\/p>\n\n\n\n

Es va especificar un model inicial \u00fanicament amb la constant (model nul) per a l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional a fi de descompondre la vari\u00e0ncia total entre els dos nivells. Es van calcular els coeficients de correlaci\u00f3 intraclase (CCI) per determinar la proporci\u00f3 de vari\u00e0ncia atribu\u00efble a cada nivell, fet que va confirmar l\u2019adequaci\u00f3 d\u2019un enfocament de modelitzaci\u00f3 multinivell (Hofmann et al., 2000).<\/p>\n\n\n\n

Les variables predictores van ser: temps lineal, sexe, edat, categoria competitiva, participaci\u00f3 en campionats d\u2019Espanya i anys d\u2019experi\u00e8ncia en la nataci\u00f3. Aquestes es van afegir seq\u00fcencialment mitjan\u00e7ant una estrat\u00e8gia jer\u00e0rquica de construcci\u00f3 de models. Les variables que no van donar estimacions estad\u00edsticament significatives en totes les iteracions del model es van excloure del model final (West et al., 2014).<\/p>\n\n\n\n

Finalment, es van incorporar funcions de spline<\/em> c\u00fabic restringit per modelitzar les associacions no lineals entre l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional i tots els predictors amb significaci\u00f3 estad\u00edstica. Els models lineals mixtos de mesuraments repetits es van ajustar en funci\u00f3 de les covariables identificades en els passos anteriors. Es van fer servir quatre nusos per produir una corba ajustada suau i cont\u00ednua. La significaci\u00f3 estad\u00edstica es va fixar en p<\/em> < .05 i totes les an\u00e0lisis es van realitzar amb Stata\/MP versi\u00f3 15.0 (StataCorp LP, College Station, Texas, EUA).<\/p>\n\n\n\n

Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Models provats amb l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional com a variable dependent<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Els resultats de l\u2019an\u00e0lisi preliminar (model nul, Model 1), que es mostren a la Taula 2, indiquen que l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional va variar significativament tant entre participants (variabilitat interindividual) com en cada participant al llarg del temps (variabilitat intraindividual). Concretament, el 9.6 % de la vari\u00e0ncia total es va atribuir a difer\u00e8ncies entre participants, mentre que el 90.4 % va correspondre a canvis intraparticipants.<\/p>\n\n\n\n

\n
\n
\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n\n
\n

Taula 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Models lineals mixtos de mesuraments repetits amb l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional com a variable dependent<\/em><\/p>\n\n\n\n

Veure Taula<\/a><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

El Model 2, que va incloure \u00fanicament els moments de recollida de dades com a predictors, va revelar una disminuci\u00f3 de l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional a meitat de temporada (M2), seguida d\u2019un augment al final de la temporada (M3). Aquest model va explicar una reducci\u00f3 del 5.3 % de la variabilitat intraparticipant.<\/p>\n\n\n\n

El Model 3 va incorporar tots els predictors significatius. Quan es van incloure aquestes variables, van desapar\u00e8ixer les difer\u00e8ncies observades pr\u00e8viament entre els diferents moments, la qual cosa suggereix que els predictors inclosos eren responsables dels canvis longitudinals. Es pot destacar que l\u2019edat, l\u2019ansietat som\u00e0tica, la preocupaci\u00f3, l\u2019alteraci\u00f3 de la concentraci\u00f3 i el comprom\u00eds entusiasta van explicar en gran part la variabilitat interindividual, que va deixar de ser significativa en aquest model.<\/p>\n\n\n\n

Splines <\/em>c\u00fabics<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les Figures 1 a 4 presenten les associacions no lineals entre l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional i els predictors clau, modelitzades mitjan\u00e7ant splines<\/em> c\u00fabics restringits. Figura 1 \u2013 Ansietat som\u00e0tica (rang 1-4): mostra una tend\u00e8ncia ascendent progressiva que adquireix significaci\u00f3 estad\u00edstica en el punt 3 (RM = 1.35, IC del 95 % [1.03, 1.78]). Figura 2 \u2013 Preocupaci\u00f3 (rang 1-4): mostra un augment pronunciat entre els punts 1 i 2 (RM = 1.45, IC del 95 % [1.13, 1.87]) i de nou entre els punts 3 i 4 (RM = 2.05, IC del 95 % [1.37, 3.07]). Figura 3 \u2013 Alteraci\u00f3 de la concentraci\u00f3 (rang 1-4): segueix un patr\u00f3 similar, amb una inclinaci\u00f3 marcada a prop del punt 4 (RM = 2.24, IC del 95 % [1.23, 4.09]). Figura 4 \u2013 Comprom\u00eds entusiasta (rang 1-5): Mostra un augment marcat fins al punt 3.5 (RM = 2.10, IC del 95 % [1.65, 2.68]), seguit d\u2019un descens gradual cap al punt 5 (RM = 1.75, IC del 95 % [1.34, 2.30]).<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Ra\u00f3 de probabilitats ajustada amb un interval de confian\u00e7a del 95 % per a la relaci\u00f3 entre l\u2019ansietat som\u00e0tica i l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Nota. <\/em>L\u2019esgotament f\u00edsic i emocional es va modelitzar mitjan\u00e7ant splines c\u00fabics restringits utilitzant un model lineal mixt de mesuraments repetits i ajustat per les variables preocupaci\u00f3<\/em>, alteraci\u00f3 de la concentraci\u00f3<\/em> i comprom\u00eds entusiasta<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Ra\u00f3 de probabilitats ajustada amb un interval de confian\u00e7a del 95 % per a la relaci\u00f3 entre la preocupaci\u00f3 i l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Nota. <\/em>L\u2019esgotament f\u00edsic i emocional es va modelitzar mitjan\u00e7ant splines c\u00fabics restringits utilitzant un model lineal mixt de mesuraments repetits i ajustat per les variables preocupaci\u00f3<\/em>, alteraci\u00f3 de la concentraci\u00f3<\/em> i comprom\u00eds entusiasta<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Ra\u00f3 de probabilitats ajustada amb un interval de confian\u00e7a del 95 % per a la relaci\u00f3 entre l\u2019alteraci\u00f3 de la concentraci\u00f3 i l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Nota. <\/em>L\u2019esgotament f\u00edsic i emocional es va modelitzar mitjan\u00e7ant splines c\u00fabics restringits utilitzant un model lineal mixt de mesuraments repetits i ajustat per les variables ansietat som\u00e0tica<\/em>, preocupaci\u00f3<\/em> i comprom\u00eds entusiasta<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\/
Ra\u00f3 de probabilitats ajustada amb un interval de confian\u00e7a del 95 % per a la relaci\u00f3 entre el comprom\u00eds entusiasta i l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Nota. <\/em>L\u2019esgotament f\u00edsic i emocional es va modelitzar mitjan\u00e7ant splines c\u00fabics restringits utilitzant un model lineal mixt de mesuraments repetits i ajustat per les variables ansietat som\u00e0tica<\/em>, preocupaci\u00f3<\/em> i comprom\u00eds entusiasta<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi va explorar l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional en nedadors adolescents d\u2019alt nivell al llarg d\u2019una temporada de competici\u00f3 i la seva relaci\u00f3 amb l\u2019ansietat competitiva i el comprom\u00eds esportiu. Tamb\u00e9 perseguia com a objectiu secundari examinar la influ\u00e8ncia sobre aquests aspectes de determinats factors demogr\u00e0fics (edat, sexe) i relacionats amb el rendiment (categoria i nivell competitiu). Les observacions aporten una informaci\u00f3 valuosa sobre la manera en qu\u00e8 interactuen la motivaci\u00f3, l\u2019estr\u00e8s i la fatiga en l\u2019esport juvenil d\u2019elit, amb conseq\u00fc\u00e8ncies te\u00f2riques i pr\u00e0ctiques per al rendiment a llarg termini i el benestar dels esportistes.<\/p>\n\n\n\n

Patrons longitudinals d\u2019esgotament<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Tal com es preveia en la primera hip\u00f2tesi, l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional va fluctuar al llarg de la temporada. Es va observar una disminuci\u00f3 a meitat de temporada (M2), seguida d\u2019un augment notable al final (M3). Aquestes tend\u00e8ncies reflecteixen els efectes acumulatius de la intensitat de l\u2019entrenament i l\u2019estr\u00e8s competitiu. Les reduccions a meitat de temporada podrien estar relacionades amb la posada al punt, els ajustaments de la c\u00e0rrega de treball o una millora de l\u2019afrontament, mentre que el repunt al final de la temporada probablement es degui a l\u2019augment de la pressi\u00f3 psicol\u00f2gica i de la c\u00e0rrega f\u00edsica durant les competicions m\u00e9s importants. Aquestes fluctuacions estacionals de l\u2019esgotament encaixen en gran manera amb dades emp\u00edriques recents que vinculen l\u2019evoluci\u00f3 del burnout<\/em> amb indicadors de rendiment competitiu en mostres juvenils i adultes (Olsson et al., 2025), la qual cosa refor\u00e7a la idea que la supervisi\u00f3 de l\u2019esgotament al llarg del temps resulta crucial per optimitzar el rendiment i prevenir l\u2019abandonament dels esportistes.<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n observacions que s\u2019alineen amb el model d\u2019estr\u00e8s i recuperaci\u00f3 acumulatius (Kellmann, 2002). La motivaci\u00f3 inicial podria actuar com a amortidor psicol\u00f2gic, per\u00f2 l\u2019exposici\u00f3 sostinguda sense una recuperaci\u00f3 suficient condueix a l\u2019acumulaci\u00f3 de fatiga. Aix\u00f2 refor\u00e7a la import\u00e0ncia d\u2019integrar fases de recuperaci\u00f3 psicol\u00f2gica, i no nom\u00e9s de reducci\u00f3 progressiva de la c\u00e0rrega f\u00edsica, als plans d\u2019entrenament estacionals.<\/p>\n\n\n\n

Ansietat, comprom\u00eds i esgotament<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La segona hip\u00f2tesi es va veure avalada parcialment. L\u2019ansietat som\u00e0tica i la preocupaci\u00f3 es van vincular significativament amb un esgotament m\u00e9s elevat, mentre que l\u2019alteraci\u00f3 de la concentraci\u00f3 va mostrar una associaci\u00f3 m\u00e9s feble. Aquests resultats indiquen que la tensi\u00f3 f\u00edsica i el rumiament cognitiu \u2014m\u00e9s que no pas les distraccions atencionals\u2014 exerceixen una pressi\u00f3 m\u00e9s gran sobre les reserves d\u2019energia de l\u2019esportista.<\/p>\n\n\n\n

Els models multidimensionals d\u2019ansietat (Martens et al., 1990) avalen aquesta distinci\u00f3. Els s\u00edmptomes som\u00e0tics i la preocupaci\u00f3 semblen alimentar l\u2019esgotament a trav\u00e9s de mecanismes psicofisiol\u00f2gics que impliquen alteraci\u00f3 del son, elevaci\u00f3 del cortisol i tensi\u00f3 muscular (Tossici et al., 2024). Aquestes observacions reforcen la import\u00e0ncia de les estrat\u00e8gies psicol\u00f2giques, com s\u00f3n el mindfulness<\/em>, la relaxaci\u00f3 i la reestructuraci\u00f3 cognitiva, per pal\u00b7liar els efectes de l\u2019ansietat i protegir els esportistes davant la fatiga.<\/p>\n\n\n\n

Destaca un resultat relacionat amb el comprom\u00eds esportiu. El comprom\u00eds entusiasta, habitualment considerat un factor de protecci\u00f3, es va associar positivament amb l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional. Aix\u00f2 avala la paradoxa de la passi\u00f3<\/em> (Vallerand et al., 2008), segons la qual els esportistes que tenen una forta motivaci\u00f3 intr\u00ednseca podrien sobreexigir-se, descuidant aix\u00ed la recuperaci\u00f3 i el benestar en favor del rendiment.<\/p>\n\n\n\n

En aquest context, el comprom\u00eds entusiasta es converteix en una arma de doble tall. Si b\u00e9 afavoreix el comprom\u00eds i la resili\u00e8ncia, pot conduir a un sobreentrenament poc saludable si no es gestiona amb un descans adequat. \u00c9s possible que els esportistes excessivament compromesos entrenin amb dolor o desatenguin els senyals d\u2019advert\u00e8ncia de fatiga. Els entrenadors han de ser conscients que una gran motivaci\u00f3 no confereix immunitat davant el burnout<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Resulta interessant que el comprom\u00eds condicionat, que sol associar-se amb la pressi\u00f3 externa, no es correlacion\u00e9s significativament amb l\u2019esgotament. Aix\u00f2 suggereix la possibilitat que les exig\u00e8ncies externes no donin lloc per si soles a un esgotament energ\u00e8tic a llarg termini llevat que s\u2019internalitzin. \u00c9s possible que els esportistes que se senten pressionats externament es desvinculin abans o inverteixin menys energia, evitant els mateixos patrons de fatiga acumulativa.<\/p>\n\n\n\n

En conjunt, l\u2019ansietat, el comprom\u00eds i l\u2019esgotament formen un triangle din\u00e0mic. L\u2019ansietat competitiva eleva l\u2019estr\u00e8s, mentre que la motivaci\u00f3 excessiva sense recuperaci\u00f3 amplifica la fatiga. Per tant, les intervencions han d\u2019abordar de forma hol\u00edstica les fonts psicol\u00f2giques i motivacionals de l\u2019esgotament.<\/p>\n\n\n\n

Influ\u00e8ncia dels factors demogr\u00e0fics i del nivell competitiu<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019edat, el sexe i el nivell competitiu van influir significativament en l\u2019esgotament. Els esportistes m\u00e9s joves (13-14 anys) van comunicar un esgotament m\u00e9s gran a l\u2019inici de la temporada, potser a causa del seu limitat nivell d\u2019experi\u00e8ncia i resili\u00e8ncia. Per la seva banda, els nedadors de m\u00e9s grans (15-16 anys) van mostrar augments m\u00e9s pronunciats al final de la temporada, la qual cosa reflecteix l\u2019estr\u00e8s acumulat i l\u2019increment de les expectatives competitives.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 es van observar difer\u00e8ncies per sexe. Les nedadores van comunicar sistem\u00e0ticament un nivell superior d\u2019esgotament al llarg de la temporada. Aquests resultats coincideixen amb la bibliografia existent sobre la vulnerabilitat de les adolescents a l\u2019estr\u00e8s emocional, influ\u00efda per factors hormonals, socials i psicol\u00f2gics (Wilczy\u0144ska et al., 2022). Aquestes difer\u00e8ncies posen en relleu la import\u00e0ncia d\u2019adaptar l\u2019entrenament segons el sexe i d\u2019integrar mesures de suport en mat\u00e8ria de salut mental.<\/p>\n\n\n\n

Els nedadors de nivells competitius nacionals van mostrar un esgotament m\u00e9s elevat, especialment al final de la temporada. Els contextos d\u2019alt rendiment impliquen un nivell m\u00e9s gran d\u2019exig\u00e8ncia f\u00edsica i de pressi\u00f3 psicol\u00f2gica, per la qual cosa requereixen mecanismes de recuperaci\u00f3 i sistemes de suport emocional ben planificats. Aquestes observacions suggereixen que els esportistes adolescents d\u2019elit s\u2019enfronten a riscos psicol\u00f2gics similars als dels professionals adults, malgrat trobar-se en una etapa de desenvolupament.<\/p>\n\n\n\n

Implicacions pr\u00e0ctiques<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquestes observacions ofereixen diverses aplicacions pr\u00e0ctiques. En primer lloc, la fatiga s\u2019ha de supervisar de forma multidimensional a trav\u00e9s d\u2019indicadors f\u00edsics i avaluacions psicol\u00f2giques. El fet de conversar amb l\u2019esportista i interessar-se cada cert temps pel seu estat d\u2019\u00e0nim, juntament amb l\u2019\u00fas d\u2019escales de benestar, pot ajudar a detectar s\u00edmptomes d\u2019esgotament a temps per prevenir un descens del seu rendiment o fins i tot el seu abandonament.<\/p>\n\n\n\n

En segon lloc, els entrenadors i el personal de suport han de comprendre que l\u2019entusiasme pot ocultar una fatiga subjacent. Els esportistes amb un nivell de comprom\u00eds elevat no s\u00f3n necess\u00e0riament de baix risc; de fet, el seu fort impuls intern podria predisposar-los a un sobreentrenament silenci\u00f3s. \u00c9s crucial fomentar la comunicaci\u00f3 oberta i normalitzar la recuperaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En tercer lloc, les entitats esportives han d\u2019integrar el suport psicol\u00f2gic als programes d\u2019entrenament juvenil. L\u2019acc\u00e9s a assessorament sobre habilitats mentals, tallers de mindfulness<\/em> i formaci\u00f3 en regulaci\u00f3 emocional podria reduir la c\u00e0rrega de l\u2019ansietat competitiva i millorar l\u2019autogesti\u00f3 dels esportistes.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, s\u2019ha de conrear l\u2019equilibri motivacional. Els esportistes han d\u2019aprendre a conjugar l\u2019ambici\u00f3 amb l\u2019autocura, conscienciant-se de qu\u00e8, per progressar a llarg termini, tan important \u00e9s l\u2019esfor\u00e7 com la recuperaci\u00f3. Els entrenadors haurien de fomentar entorns en els quals es valori el desenvolupament personal juntament amb el rendiment.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, \u00e9s necessari dissenyar intervencions espec\u00edfiques en funci\u00f3 de l\u2019edat i del sexe. Als esportistes m\u00e9s joves els conv\u00e9 rebre orientaci\u00f3 i formaci\u00f3 sobre l\u2019afrontament de l\u2019estr\u00e8s. Els nedadors m\u00e9s grans poden necessitar suport per gestionar les exig\u00e8ncies acumulatives de la competici\u00f3. En el cas del sexe femen\u00ed, \u00e9s possible que les esportistes requereixin estrat\u00e8gies de suport emocional adaptades a les seves respostes espec\u00edfiques a l\u2019estr\u00e8s. El nivell competitiu tamb\u00e9 hauria d\u2019orientar la planificaci\u00f3 de la recuperaci\u00f3, especialment en els esportistes que afronten exig\u00e8ncies d\u2019elit.<\/p>\n\n\n\n

Limitacions i futurs estudis<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest estudi presenta algunes limitacions. L\u2019\u00fas d\u2019instruments d\u2019autoinforme, encara que habitual en la investigaci\u00f3 psicol\u00f2gica, pot introduir biaixos. Els estudis futurs haurien d\u2019incorporar marcadors fisiol\u00f2gics objectius de fatiga, com la VFC, els patrons de son o indicadors bioqu\u00edmics, per analitzar en m\u00e9s profunditat la q\u00fcesti\u00f3 de l\u2019esgotament.<\/p>\n\n\n\n

Per afegiment, la mostra es va compondre exclusivament de nedadors espanyols, la qual cosa pot limitar la generalitzaci\u00f3. Les difer\u00e8ncies culturals, estructurals i d\u2019entrenament entre pa\u00efsos podrien afectar la forma en qu\u00e8 els esportistes adolescents experimenten l\u2019estr\u00e8s i el burnout<\/em>. Es necessiten estudis comparatius internacionals per aclarir com varien aquests factors segons el context.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019estudi va incloure una \u00fanica temporada de competici\u00f3. Si b\u00e9 aquest disseny longitudinal ofereix un avantatge davant els estudis transversals, ampliar l\u2019an\u00e0lisi a diverses temporades permetria examinar si els patrons de fatiga persisteixen, evolucionen o disminueixen amb el temps. Aquestes dades podrien ajudar a determinar els moments \u00f2ptims per intervenir.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s necessari continuar investigant sobre la manera en qu\u00e8 interactuen els factors externs \u2014com la c\u00e0rrega acad\u00e8mica, les din\u00e0miques familiars o el suport social\u2014 amb les variables psicol\u00f2giques. Un marc biopsicosocial podria plasmar les realitats complexes de la vida dels esportistes joves i orientar models d\u2019intervenci\u00f3 m\u00e9s personalitzats.<\/p>\n\n\n\n

A m\u00e9s, malgrat que l\u2019Athlete Burnout Questionnaire <\/em>avalua tres dimensions, el present estudi es va centrar exclusivament en l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional. Aquesta decisi\u00f3 \u00e9s coherent amb el protagonisme de l\u2019esgotament en la teoria i la investigaci\u00f3 sobre el burnout<\/em> (Raedeke i Smith, 2001; Gustafsson et al., 2018), per\u00f2 restringeix l\u2019abast de les nostres conclusions a aquest component central, per la qual cosa els pr\u00f2xims estudis haurien d\u2019examinar si sorgeixen patrons similars quant a la reducci\u00f3 de la sensaci\u00f3 de realitzaci\u00f3 i a la desvaloritzaci\u00f3 de l\u2019esport.<\/p>\n\n\n\n

El disseny longitudinal tamb\u00e9 es va veure afectat per la mortalitat experimental natural entre M1 i M3. Malgrat els nostres esfor\u00e7os per minimitzar l\u2019abandonament mitjan\u00e7ant recordatoris freq\u00fcents i una comunicaci\u00f3 clara, alguns nedadors no van completar totes les rondes, i una petita quantitat de respostes demogr\u00e0fiques (categoria i nivell competitius) es van registrar en un format no interpretable a causa del car\u00e0cter obert d\u2019aquests \u00edtems. Malgrat que es van recollir tots els relatius a les principals variables psicol\u00f2giques i que els procediments de models mixtos s\u00f3n relativament s\u00f2lids davant de les dades absents, conv\u00e9 tenir cautela a l\u2019hora de generalitzar els resultats a tots els nedadors que complien els criteris de selecci\u00f3 inicials. Finalment, l\u2019estudi no es va dissenyar com una comparaci\u00f3 concreta de l\u2019abans i el despr\u00e9s entre M1 i M3, sin\u00f3 com una an\u00e0lisi de l\u2019evoluci\u00f3 en diverses rondes; els pr\u00f2xims estudis podrien integrar ambd\u00f3s tipus d\u2019an\u00e0lisi per examinar els canvis estacionals d\u2019una forma m\u00e9s completa.<\/p>\n\n\n\n

Conclusions<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquest estudi longitudinal aporta informaci\u00f3 valuosa sobre l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019esgotament f\u00edsic i emocional en nedadors adolescents d\u2019alt nivell i subratlla la interacci\u00f3 din\u00e0mica entre factors psicol\u00f2gics, motivacionals i demogr\u00e0fics al llarg d\u2019una temporada de competici\u00f3. Les observacions posen en relleu la necessitat d\u2019un enfocament matisat i centrat en l\u2019esportista per gestionar la fatiga i promoure el benestar en l\u2019esport juvenil.<\/p>\n\n\n\n

En primer lloc, els resultats van confirmar un patr\u00f3 c\u00edclic d\u2019esgotament en el qual els nivells d\u2019energia milloren breument a meitat de temporada, per\u00f2 augmenten de forma acusada a mesura que s\u2019intensifica la competici\u00f3. Aquesta fluctuaci\u00f3 estacional emfatitza la import\u00e0ncia d\u2019intervenir a temps, no nom\u00e9s durant les fases de m\u00e0xima exig\u00e8ncia, sin\u00f3 al llarg de tot el calendari d\u2019entrenaments.<\/p>\n\n\n\n

En segon lloc, l\u2019ansietat competitiva \u2014en concret els s\u00edmptomes som\u00e0tics i la preocupaci\u00f3\u2014 va emergir com un factor clau per predir l\u2019esgotament. Les intervencions que aborden tant les respostes f\u00edsiques a l\u2019estr\u00e8s com el rumiament cognitiu poden ajudar a protegir els esportistes davant la fatiga cr\u00f2nica.<\/p>\n\n\n\n

En tercer lloc, la paradoxa del comprom\u00eds entusiasta q\u00fcestiona els sup\u00f2sits tradicionals sobre la motivaci\u00f3. Malgrat que la motivaci\u00f3 intr\u00ednseca preveu l\u2019abandonament, tamb\u00e9 pot augmentar el risc de sobreentrenament si no va acompanyada d\u2019estrat\u00e8gies de recuperaci\u00f3 estructurades. Els entrenadors han d\u2019estar atents als signes de fatiga<\/em> invisible<\/em> en esportistes que mostren un alt nivell de motivaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

En quart lloc, determinats factors demogr\u00e0fics i competitius, com s\u00f3n l\u2019edat, el sexe i el nivell competitiu, van influir significativament en l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019esgotament. Aquestes observacions reclamen marcs de suport adaptats al context espec\u00edfic de desenvolupament i rendiment de cada esportista.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, el present estudi ofereix una s\u00e8rie de recomanacions pr\u00e0ctiques clares. Els entrenadors i psic\u00f2legs de l\u2019esport haurien de col\u00b7laborar per crear programes d\u2019entrenament amb fonaments psicol\u00f2gics que equilibrin el rendiment amb la recuperaci\u00f3. La formaci\u00f3 en salut mental i en gesti\u00f3 de l\u2019estr\u00e8s, juntament amb una supervisi\u00f3 individualitzada pot contribuir a un desenvolupament esportiu m\u00e9s saludable i sostenible.<\/p>\n\n\n\n

Abordant aquests factors de forma hol\u00edstica, els equips de suport poden fomentar entorns en els quals els esportistes joves no nom\u00e9s rendeixin, sin\u00f3 que prosperin.<\/p>\n\n\n\n

Agra\u00efments<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Els autors reconeixen l\u2019\u00fas de Scholar GPT de OpenAI com a eina de suport per a la revisi\u00f3 bibliogr\u00e0fica, el perfeccionament ling\u00fc\u00edstic i la interpretaci\u00f3 de dades durant la preparaci\u00f3 del manuscrit. Totes les an\u00e0lisis cient\u00edfiques, interpretacions i conclusions continuen sent responsabilitat exclusiva dels autors.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Resum L\u2019esgotament f\u00edsic i emocional, considerat el component central del burnout, s\u2019ha estudiat de manera insuficient en relaci\u00f3 amb el seu efecte sobre el rendiment esportiu. El present estudi tenia per objectiu examinar la seva evoluci\u00f3 en nedadors adolescents d\u2019alt nivell al llarg d\u2019una temporada de competici\u00f3 i la seva relaci\u00f3 amb l\u2019ansietat competitiva i […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[48,48],"tags":[5160,14572,14573,14574],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Entrenament esportiu<\/a>","Entrenament esportiu<\/a>"],"unlinked":["Entrenament esportiu<\/span>","Entrenament esportiu<\/span>"]},"tags":{"linked":["ansietat competitiva<\/a>","comprom\u00eds esportiu<\/a>","esgotament<\/a>","nataci\u00f3 de competici\u00f3<\/a>"],"unlinked":["ansietat competitiva<\/span>","comprom\u00eds esportiu<\/span>","esgotament<\/span>","nataci\u00f3 de competici\u00f3<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 3 mesos ago","modified":"Updated 1 setmana ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 1 abril 2026","modified":"Updated on 24 juny 2026"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 1 abril 2026 10:30","modified":"Updated on 24 juny 2026 21:08"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/71867\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=71867"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/71867\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":72538,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/71867\/revisions\/72538\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=71867"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=71867"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=71867"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}