{"id":70882,"date":"2025-12-18T09:00:00","date_gmt":"2025-12-18T09:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/revista-apunts.com\/?p=70882"},"modified":"2026-03-28T15:11:01","modified_gmt":"2026-03-28T15:11:01","slug":"el-desenvolupament-de-lexpressio-corporal-a-espanya-merce-mateu-una-mestra-inspiradora","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/el-desenvolupament-de-lexpressio-corporal-a-espanya-merce-mateu-una-mestra-inspiradora\/","title":{"rendered":"El desenvolupament de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal a Espanya: Merc\u00e8 Mateu, una mestra inspiradora"},"content":{"rendered":"\n

Resum<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El desenvolupament de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal a Espanya ha estat estretament vinculat a l\u2019\u00e0mbit educatiu, especialment a la formaci\u00f3 del professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica. En aquest context, la traject\u00f2ria docent i investigadora de Merc\u00e8 Mateu ha tingut una influ\u00e8ncia significativa en la consolidaci\u00f3 de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal com a camp de coneixement i com a contingut espec\u00edfic de l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, aix\u00ed com en la pr\u00e0ctica pedag\u00f2gica orientada a la formaci\u00f3 d\u2019educadors.<\/p>\n\n\n\n

El present article s\u2019inscriu en una revisi\u00f3 narrativa historiogr\u00e0fica amb enfocament hermen\u00e8utic i interpretatiu i va tenir per objectiu analitzar i contextualitzar les principals aportacions de Merc\u00e8 Mateu al desenvolupament de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal en l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic i educatiu. Per fer-ho, es va dur a terme una revisi\u00f3 sistematitzada de la seva producci\u00f3 cient\u00edfica publicada, tant com a autora principal com en coautoria.<\/p>\n\n\n\n

Des d\u2019una perspectiva qualitativa, l\u2019an\u00e0lisi va permetre identificar una traject\u00f2ria articulada entorn de diversos eixos fonamentals: les arts esc\u00e8niques (dansa i circ), la praxeologia motriu com a marc te\u00f2ric integrador, l\u2019educaci\u00f3 emocional, la perspectiva de g\u00e8nere i la formaci\u00f3 del professorat.<\/p>\n\n\n\n

Els resultats mostren que la tesi doctoral defensada el 2010, va constituir un punt d\u2019inflexi\u00f3 a l\u2019hora d\u2019establir un pont entre l\u2019an\u00e0lisi de la l\u00f2gica interna de les pr\u00e0ctiques motrius art\u00edstiques i la seva aplicaci\u00f3 esc\u00e8nica i pedag\u00f2gica. En el seu conjunt, l\u2019obra de Merc\u00e8 Mateu evidencia el potencial de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal com a \u00e0mbit interdisciplinari per a l\u2019educaci\u00f3 emocional, la innovaci\u00f3 docent i la formaci\u00f3 integral en l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica contempor\u00e0nia.<\/p>\n\n\n

Paraules clau:<\/strong> circ<\/span>, dansa<\/span>, educaci\u00f3 emocional<\/span>, educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>, perspectiva de g\u00e8nere<\/span>, praxeologia motriu<\/span><\/p> <\/div> \n\n\n\n

Introducci\u00f3 <\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El desenvolupament de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal a Espanya ha tingut una evoluci\u00f3 lenta per\u00f2 cont\u00ednua que agafa la seva m\u00e0xima expressi\u00f3 en el context educatiu. La did\u00e0ctica de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal en el marc de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica suposa una aposta decidida per formar totes les generacions en el coneixement del propi cos i dels recursos expressius que ens ofereix el moviment (Coter\u00f3n i S\u00e1nchez, 2010<\/a>). S\u00e1nchez (2022)<\/a> assenyala que:<\/p>\n\n\n\n

L\u2019expressivitat corporal \u00e9s una conducta humana natural i quotidiana que posa en evid\u00e8ncia els estats d\u2019\u00e0nim de la persona que s\u2019expressa. El cos activa els seus recursos expressius i, ja sigui amb l\u2019ajuda de les paraules o sense elles, posa en joc una s\u00e8rie de gestos facials, postures, moviments de mans i bra\u00e7os, etc., que donen fe de les emocions que cada individu expressa. Aquesta expressivitat forma una part genu\u00efna de les senyes d\u2019identitat de la persona i dona com a resultat un llenguatge corporal propi que la difer\u00e8ncia de les altres. Igual com el llenguatge verbal \u00e9s fruit de l\u2019aprenentatge, de l\u2019experi\u00e8ncia i de la relaci\u00f3 amb els altres (p. 104-105).<\/p>\n\n\n\n

Des d\u2019una perspectiva fenomenol\u00f2gica, la dimensi\u00f3 expressiva del moviment es pot entendre com una experi\u00e8ncia encarnada, on el cos no actua \u00fanicament com a instrument funcional sin\u00f3 com a subjecte de significat (Husserl, 1970<\/a>). Aquesta concepci\u00f3 resulta coherent amb l\u2019evoluci\u00f3 posterior de la disciplina en l\u2019\u00e0mbit universitari. La dimensi\u00f3 expressiva del movimentinclou totes les manifestacions motrius que impliquin la intenci\u00f3 d\u2019expressar el m\u00f3n propi i posar-lo en com\u00fa amb els altres, mitjan\u00e7ant processos de creaci\u00f3 originals amb un component est\u00e8tic significatiu. Els elements fonamentals de la dimensi\u00f3 expressiva del moviments\u00f3n l\u2019expressivitat, la comunicaci\u00f3, la creativitat i l\u2019est\u00e8tica (S\u00e1nchez et al., 2008a<\/a>, 2008b<\/a>; S\u00e1nchez, 2010<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

En aquest context evolutiu de l\u2019ensenyament de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal a Espanya, destaca la figura de la professora Merc\u00e8 Mateu, que porta m\u00e9s de quaranta-tres anys dedicada a la doc\u00e8ncia a l\u2019Institut Nacional d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica de Catalunya (INEFC), tant al centre de Barcelona com al de Lleida, aix\u00ed com a l\u2019Institut del Teatrede Barcelona (vegeu la Figura 1). La seva traject\u00f2ria i les seves aportacions han tingut un impacte significatiu tant en la formaci\u00f3 universit\u00e0ria en Educaci\u00f3 F\u00edsica i Dansa dels diplomats en els instituts esmentats, com en diversos camps de la investigaci\u00f3, tots ells relacionats amb la disciplina de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Imatges de la professora Merc\u00e8 Mateu durant la seva \u00faltima classe d\u2019Expressi\u00f3 Corporal a l\u2019INEFC Barcelona (2025)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Nota. <\/em>Fotografies cedides per l\u2019INEFC.<\/p>\n\n\n\n

El present article s\u2019inscriu en el g\u00e8nere de la revisi\u00f3 narrativa historiogr\u00e0fica amb enfocament interpretatiu i va tenir per objectiu analitzar i contextualitzar les principals aportacions de Merc\u00e8 Mateu en el desenvolupament de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal en l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic i en l\u2019educatiu. Per fer-ho, es va dur a terme una revisi\u00f3 exhaustiva de la seva producci\u00f3 cient\u00edfica publicada, tant com a autora principal com en qualitat de coautora. Des de l\u2019Associaci\u00f3 Nacional de Professorat d\u2019Activitat F\u00edsica i Expressi\u00f3 Corporal (AFYEC), es va considerar rellevant recollir les esmentades aportacions en reconeixement i gratitud cap a qui ha tra\u00e7at un fruct\u00edfer cam\u00ed centrat en la formaci\u00f3 inicial de docents. Amb un enfocament d\u2019investigaci\u00f3 qualitatiu i hermen\u00e8utic, es va dur a terme una an\u00e0lisi en profunditat dels seus textos a partir de la interpretaci\u00f3 de les experi\u00e8ncies viscudes que s\u2019hi narren. L\u2019objectiu final va ser contribuir a una millor comprensi\u00f3 del seu llegat acad\u00e8mic i pedag\u00f2gic, aix\u00ed com posar de relleu el seu impacte en la consolidaci\u00f3 de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal com a \u00e0mbit de coneixement.<\/p>\n\n\n\n

Metodologia<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

L\u2019estudi es va desenvolupar mitjan\u00e7ant una revisi\u00f3 narrativa historiogr\u00e0fica amb enfocament hermen\u00e8utic i interpretatiu. Aquest doble enquadrament metodol\u00f2gic va permetre, d\u2019una banda, reconstruir de manera sistem\u00e0tica la traject\u00f2ria acad\u00e8mica i cient\u00edfica de Merc\u00e8 Mateu (dimensi\u00f3 historiogr\u00e0fica) i, per una altra, interpretar el sentit i l\u2019evoluci\u00f3 conceptual de les seves aportacions en el context socioeducatiu de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal (dimensi\u00f3 hermen\u00e8utica).<\/p>\n\n\n\n

Dimensi\u00f3 historiogr\u00e0fica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Es va realitzar una recopilaci\u00f3 exhaustiva de la producci\u00f3 acad\u00e8mica publicada per l\u2019autora entre 1990 i 2024, incloent articles en revistes indexades, llibres, cap\u00edtols de llibres, actes de congressos i la seva tesi doctoral. Els documents van ser seleccionats atenent a criteris de pertin\u00e8ncia tem\u00e0tica (expressi\u00f3 corporal, arts esc\u00e8niques, praxeologia motriu, educaci\u00f3 emocional i perspectiva de g\u00e8nere) i de rellev\u00e0ncia acad\u00e8mica.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi historiogr\u00e0fica va permetre identificar fites fonamentals en la seva traject\u00f2ria investigadora, especialment la publicaci\u00f3 d\u2019obres de refer\u00e8ncia (Mateu, 1990<\/a>; 2003<\/a>; Mateu et al. 1992<\/a>), la defensa de la seva tesi doctoral (Mateu, 2010<\/a>) i el desenvolupament de l\u00ednies consolidades d\u2019investigaci\u00f3 en educaci\u00f3 emocional i g\u00e8nere (Gelpi et al., 2014<\/a>; Romero  et al., 2017<\/a>; Mateu et al., 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Dimensi\u00f3 hermen\u00e8utica<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

Des d\u2019una perspectiva hermen\u00e8utica inspirada en la tradici\u00f3 de Husserl (1970)<\/a> i Gadamer (1998)<\/a>, es va fer una lectura interpretativa orientada a comprendre l\u2019evoluci\u00f3 del significat atribu\u00eft a l\u2019Expressi\u00f3 Corporal a l\u2019obra de l\u2019autora. Es va prestar una atenci\u00f3 especial a la relaci\u00f3 entre experi\u00e8ncia viscuda, pr\u00e0ctica docent i construcci\u00f3 te\u00f2rica.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019an\u00e0lisi interpretativa va seguir un procediment iteratiu propi del cercle hermen\u00e8utic (Gadamer, 1998<\/a>), alternant la comprensi\u00f3 de textos individuals amb la reconstrucci\u00f3 del conjunt de la traject\u00f2ria acad\u00e8mica. Aquest proc\u00e9s va permetre evitar una lectura fragment\u00e0ria i afavorir una interpretaci\u00f3 contextualitzada i relacional de les aportacions identificades.<\/p>\n\n\n\n

La interpretaci\u00f3 es va centrar a identificar:<\/p>\n\n\n\n

    \n
  1. Continu\u00eftats conceptuals.<\/li>\n\n\n\n
  2. Transformacions en l\u2019enfocament pedag\u00f2gic.<\/li>\n\n\n\n
  3. Aportacions estructurals a la consolidaci\u00f3 disciplin\u00e0ria de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal com a contingut de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica.<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

    Aquest procediment va permetre integrar l\u2019an\u00e0lisi documental amb una comprensi\u00f3 contextualitzada de l\u2019impacte acad\u00e8mic i pedag\u00f2gic de la seva traject\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

    Per refor\u00e7ar la consist\u00e8ncia de l\u2019an\u00e0lisi, es va aplicar una triangulaci\u00f3 interna entre fonts prim\u00e0ries (publicacions de l\u2019autora) i fonts secund\u00e0ries (treballs de coautoria i estudis relacionats), garantint coher\u00e8ncia interpretativa i evitant biaixos de lectura a\u00efllada.<\/p>\n\n\n\n

    Resultats<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

    Construcci\u00f3 historiogr\u00e0fica i evoluci\u00f3 conceptual<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

    L\u2019an\u00e0lisi documental va permetre reconstruir la traject\u00f2ria acad\u00e8mica de Merc\u00e8 Mateu identificant una evoluci\u00f3 articulada entorn de quatre grans eixos:<\/p>\n\n\n\n

      \n
    1. La construcci\u00f3 d\u2019una mirada expressiva vinculada a les arts esc\u00e8niques;<\/li>\n\n\n\n
    2. La incorporaci\u00f3 de la praxeologia motriu com a marc te\u00f2ric;<\/li>\n\n\n\n
    3. El desenvolupament d\u2019una l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3 en educaci\u00f3 emocional i perspectiva de g\u00e8nere;<\/li>\n\n\n\n
    4. La consolidaci\u00f3 d\u2019un model formatiu espec\u00edfic en la formaci\u00f3 inicial del professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica.<\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

      La presentaci\u00f3 dels resultats combina un criteri cronol\u00f2gic amb una an\u00e0lisi tem\u00e0tica que permet observar tant la continu\u00eftat com les transformacions en el seu pensament pedag\u00f2gic i cient\u00edfic.<\/p>\n\n\n\n

      La construcci\u00f3 de la mirada expressiva<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

      L\u2019inter\u00e8s de Mateu pel fet expressiu, comunicatiu i art\u00edstic es remunta a la seva joventut com a gimnasta i entrenadora, aix\u00ed com a la seva afici\u00f3 pels espectacles culturals. Un d\u2019aquests li va resultar especialment significatiu i determinant. Va ser el muntatge de Juan Salvador Gaviota<\/em> del mim nord-americ\u00e0 Stewy, que va presentar a la reconeguda Sala Cadarso de Madrid el 1981. Ella explica molt b\u00e9 les seves sensacions a Mateu (2008)<\/a>:<\/p>\n\n\n\n

      Vaig quedar captivada pel que transmetia aquell cos a trav\u00e9s d\u2019unes evolucions motrius aparentment gimn\u00e0stiques i acrob\u00e0tiques posades al servei d\u2019una hist\u00f2ria sobre la llibertat. Fins aleshores, jo havia viscut aquelles accions motrius des de l\u2019\u00f2ptica mecanicista de l\u2019esport i, de fet, va ser a partir d\u2019aquella experi\u00e8ncia est\u00e8tica com a espectadora que vaig descobrir i vaig comen\u00e7ar a interessar-me per la dimensi\u00f3 expressiva i comunicativa de la motricitat (p. 71).<\/p>\n\n\n\n

      \u00c9s precisament aquell any quan acaba els seus estudis de psicologia i s\u2019obre a un m\u00f3n inabastable. Aquesta admiraci\u00f3 pel potencial del cos en moviment la condueix a l\u2019inter\u00e8s per l\u2019expressivitat corporal en tots els seus vessants, que tamb\u00e9 es veu augmentat per la seva formaci\u00f3 a l\u2019Institut del Teatre.  Les seves viv\u00e8ncies la porten a fer-se moltes preguntes que necessiten respostes i que li exigeixen determinaci\u00f3 per a l\u2019estudi intel\u00b7lectual i acad\u00e8mic. Amb aquest bagatge, s\u2019aventura a aprofundir en la seva an\u00e0lisi a trav\u00e9s de les manifestacions art\u00edstiques i arts esc\u00e8niques, ja siguin ballades, circenses o acrob\u00e0tiques. <\/p>\n\n\n\n

      Merc\u00e8 Mateu va construint un univers intel\u00b7lectual i motriu al qual dedicar\u00e0 una atenci\u00f3 m\u00e9s exclusiva a partir de la seva incorporaci\u00f3 a la plantilla de l\u2019INEFC Lleida, el 1982, coincidint amb la creaci\u00f3 del centre. Un laboratori perfecte per compondre, experimentar i reflexionar a trav\u00e9s de les assignatures de Gimn\u00e0stica Art\u00edstica Femenina i d\u2019Expressi\u00f3 Din\u00e0mica, que posteriorment passaria a dir-se Expressi\u00f3 Corporal.<\/p>\n\n\n\n

      De totes les experi\u00e8ncies acumulades durant deu anys de pr\u00e0ctica docent universit\u00e0ria sorgir\u00e0 la publicaci\u00f3 del llibre1300 exercicis i jocs aplicats a les activitats gimn\u00e0stiques <\/em>(Mateu, 1990<\/a>), una obra de car\u00e0cter eminentment pr\u00e0ctic que va tenir una difusi\u00f3 notable, especialment entre el professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica. <\/p>\n\n\n\n

      La consolidaci\u00f3 de la seva traject\u00f2ria investigadora es pot entendre com un proc\u00e9s d\u2019expansi\u00f3 progressiva des de l\u2019experi\u00e8ncia art\u00edstica cap a la fonamentaci\u00f3 te\u00f2rica i la investigaci\u00f3 aplicada.<\/p>\n\n\n\n

      Una cronologia dels seus interessos investigadors<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

      En aquesta l\u00ednia de construcci\u00f3 progressiva d\u2019una mirada expressiva i pedag\u00f2gica, la seva traject\u00f2ria investigadora va comen\u00e7ar a estructurar-se entorn de diversos eixos tem\u00e0tics que marcarien la seva evoluci\u00f3 cient\u00edfica.<\/p>\n\n\n\n

      Les arts esc\u00e8niques, el circ<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

      Comen\u00e7o a formar-me en el llenguatge de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal, la dansa, el mim i el teatre del gest. La meva passi\u00f3 pel cos f\u00edsic i les seves possibilitats d\u2019expressi\u00f3 acrob\u00e0tica em porten al llenguatge del circ, el d\u00adomini del ylinx<\/em> (risc, vertigen, inversi\u00f3), de la relaci\u00f3 amb l\u2019objecte i els aparells, al servei d\u2019una idea, d\u2019un tema, d\u2019una narrativa. (Fragment escrit per Mateu a Garc\u00edas et al., 2023, p. 53<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

      El seu inter\u00e8s per l\u2019acrob\u00e0cia creixer\u00e0 i s\u2019orientar\u00e0, des de 1987, cap a propostes cada vegada m\u00e9s estructurades, com s\u00f3n cursos monogr\u00e0fics i cursos d\u2019estiu amb docents i artistes professionals. Als anys 90 sorgiran les Gimnastrades Nacionals<\/em> que, amb una l\u00f2gica interna a cavall de l\u2019esport i l\u2019art, es convertiran en magn\u00edfics aparadors per presentar els treballs col\u00b7lectius de l\u2019INEFC. <\/p>\n\n\n\n

      El 2003, en el marc del I Congr\u00e9s Internacional d\u2019Expressi\u00f3 Corporal i Educaci\u00f3, <\/em>celebrat a Zamora i organitzat per AFYEC i la Universitat de Salamanca, presenta la seva pon\u00e8ncia titulada El circ, l\u2019expressi\u00f3 corporal i l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, <\/em>on planteja expl\u00edcitament el valor educatiu del circ: <\/p>\n\n\n\n

      Els espectacles art\u00edstics circenses es constitueixen en nuclis de saber historicocultural (igual com les creacions en dansa, teatre gestual, mim…) a partir dels quals podem extreure i seq\u00fcenciar continguts susceptibles de ser transmesos i apresos en les institucions educatives (Mateu, 2003, p. 136<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

      La praxeologia motriu de Pierre Parlebas<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

      La pot\u00e8ncia creadora amb la qual va iniciar la seva activitat l\u2019INEFC Lleida va suposar un esfor\u00e7 permanent per construir estructures estables tant en la doc\u00e8ncia com en la investigaci\u00f3. Una prova d\u2019aix\u00f2 \u00e9s la creaci\u00f3 el 1991 del Grup d\u2019estudi praxeol\u00f2gic INEFC Lleida <\/em>dirigit pel professor Francisco Lagardera, amb la participaci\u00f3 de Gerard Lasierra, Pere Lavega, Conchita Dur\u00e1n, Mario Lloret i Merc\u00e8 Mateu, entre d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n

      La llavor hi havia arribat el 1986, de la m\u00e0 de Domingo Bl\u00e1zquez, professor de l\u2019INEFC Barcelona, quan Pierre Parlebas va presentar la seva obra \u00c9l\u00e9ments de sociologie du sport<\/em> (Parlebas, 1986<\/a>), text fundacional de la praxeologia motriu que va influir decisivament en el desenvolupament posterior del grup d\u2019estudi praxeol\u00f2gic de l\u2019INEFC Lleida.<\/p>\n\n\n\n

      Aquesta trobada va provocar, en el professorLagardera, un inter\u00e8s immediat per la ci\u00e8ncia de l\u2019acci\u00f3 motriu i va iniciar un proc\u00e9s de treball que va culminar, en una primera etapa, el 1995, amb la defensa de la primera tesi de tem\u00e0tica praxeol\u00f2gica a c\u00e0rrec del professor Pere Lavega i va continuar amb l\u2019acte d\u2019investidura com a doctor honoris causa per la Universitat de Lleida del professor Pierre Parlebas, el 2002.<\/p>\n\n\n\n

      La insaciable necessitat de coneixement i el seu atreviment personal en la recerca del sentit de la motricitat art\u00edstica van portar Mateu a fer una tesi doctoral d\u2019una erudici\u00f3 enorme. Una tesi voluminosa, profunda i amb nombroses interseccions, en la qual es connecten totes les preocupacions de l\u2019autora. Un treball de gran densitat te\u00f2rica i profunditat anal\u00edtica que articula m\u00faltiples marcs conceptuals i que va ser m\u00e9s enll\u00e0 de les exig\u00e8ncies de l\u2019Acad\u00e8mia.<\/p>\n\n\n\n

      I \u00e9s aix\u00ed com l\u2019any 2010 va defensar la tesi Observaci\u00f3 i an\u00e0lisi de l\u2019expressi\u00f3 motriu esc\u00e8nica. Estudi de la l\u00f2gica interna dels espectacles art\u00edstics professionals: Cirque du Soleil <\/em>(1986-2005)<\/em>.All\u00e0 s\u2019hi troben tots els camins pels quals ha transitat creant el seu propi univers intel\u00b7lectual: la praxeologia motriu, les arts esc\u00e8niques, el circ, l\u2019Expressi\u00f3 Corporal i el valor essencial de les emocions en la creaci\u00f3 art\u00edstica. Dirigida per Maria Teresa Anguera i Marta Casta\u00f1er, es tracta d\u2019un document de m\u00e9s de 700 p\u00e0gines on es dur a terme un treball de gran maduresa que \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia palpable d\u2019una traject\u00f2ria professional s\u00f2lida i reconeguda, teixida amb temps i delicadesa.<\/p>\n\n\n\n

      El present treball es desenvolupa al voltant d\u2019un tema, l\u2019expressi\u00f3 motriu, que suposa una associaci\u00f3 entre la vida personal, la traject\u00f2ria professional i l\u2019inter\u00e8s per la investigaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit de la motricitat, i concretament les seves apassionants possibilitats d\u2019impressionar, expressar i comunicar. Al seu torn, l\u2019atracci\u00f3 per aquest tema prov\u00e9 del meu entusiasme per les manifestacions motrius del cos, com a ens f\u00edsic, ps\u00edquic, relacional i, sobretot, capa\u00e7 d\u2019impregnaci\u00f3 perceptiva i emotiva. (Mateu, 2010, p. 1<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

      Mateu va estudiar deu produccions de Cirque du Soleil, identificant els trets espec\u00edfics de les situacions motrius d\u2019expressi\u00f3 esc\u00e8nica, aix\u00ed com les interaccions motrius, comunicatives i simb\u00f2liques que les caracteritzen.<\/p>\n\n\n\n

      El seu estudi profund de l\u2019an\u00e0lisi de la l\u00f2gica interna de les activitats d\u2019expressi\u00f3 constitueix una gran aportaci\u00f3 a l\u2019\u00e0mbit de la motricitat humana, en combinar un marc te\u00f2ric basat en la praxeologia motriu amb una metodologia observacional rigorosa i exhaustiva. Aquesta combinaci\u00f3 estableix un pont entre l\u2019an\u00e0lisi de la pr\u00e0ctica motriu circense i la seva aplicaci\u00f3 en el context educatiu (Mateu, 2020<\/a>; Mateu i Bortoleto, 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

      La did\u00e0ctica de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

      En paral\u00b7lel als seus estudis praxeol\u00f2gics i esc\u00e8nics, Mateu va desenvolupar una l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3 centrada en la did\u00e0ctica de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal, especialment en la dimensi\u00f3 emocional de les pr\u00e0ctiques motrius. En el camp de la did\u00e0ctica de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal, va fer moltes aportacions. En els \u00faltims anys s\u2019ha concentrat particularment en l\u2019estudi de les emocions, on algunes de les seves conclusions m\u00e9s importants s\u00f3n les seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n

      – Les pr\u00e0ctiques d\u2019Expressi\u00f3 Corporal semblen afavorir el benestar emocional, encara que, al principi, el desconeixement es manifesti en una vergonya inicial i comuna en gaireb\u00e9 tot l\u2019estudiantat.<\/p>\n\n\n\n

      – Les emocions positives poden potenciar la creativitat i l\u2019estat de flow<\/em>, clau en l\u2019aprenentatge de la dansa i l\u2019Expressi\u00f3 Corporal. La neuroci\u00e8ncia tamb\u00e9 refor\u00e7a la idea que l\u2019aprenentatge es fixa millor quan est\u00e0 associat a emocions positives.<\/p>\n\n\n\n

      – El tipus de tasca influeix en la viv\u00e8ncia emocional: les m\u00e9s introspectives generen calma i sorpresa; les comunicatives, vincles afectius; les grupals, diversi\u00f3. \u00c9s una feina del docent seleccionar el tipus de tasca segons l\u2019objectiu a desenvolupar.<\/p>\n\n\n\n

      – El contacte f\u00edsic i la mirada poden generar tant benestar com incomoditat, depenent del context i l\u2019experi\u00e8ncia pr\u00e8via. <\/p>\n\n\n\n

      Amb tot aix\u00f2, Mateu suggereix que l\u2019educaci\u00f3 emocional se centra especialment a intentar fomentar les sensacions i emocions m\u00e9s favorables per a la creaci\u00f3, molt lligades a sentir el present i a la consci\u00e8ncia corporal. I proposa al professorat crear un clima segur i creatiu en les tasques de classe per activar l\u2019impacte emocional, mostrant-se molt receptius al que passa a l\u2019aula (Torrents et al., 2011<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

      La seva cont\u00ednua necessitat d\u2019exploraci\u00f3, aix\u00ed com d\u2019objectivar el coneixement amb respostes cient\u00edfiques a les seves intu\u00efcions verificades a la pr\u00e0ctica docent, la porten a l\u2019an\u00e0lisi de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal amb perspectiva de g\u00e8nere.<\/p>\n\n\n\n

      Les seves troballes en aquest camp reafirmen el poder pedag\u00f2gic de les pr\u00e0ctiques motrius d\u2019expressi\u00f3 com un pont entre cos i emoci\u00f3, capa\u00e7 de despertar viv\u00e8ncies agradables i intenses que transcendeixen la mera execuci\u00f3 motriu. L\u2019abs\u00e8ncia de difer\u00e8ncies significatives entre g\u00e8neres q\u00fcestiona estereotips arrelats i obre cam\u00ed cap a una Educaci\u00f3 F\u00edsica m\u00e9s igualit\u00e0ria i conscient. Aix\u00f2 implica que, educar des de la dimensi\u00f3 expressiva del moviment \u00e9s tamb\u00e9 obrir la porta a la comprensi\u00f3 profunda de l\u2019emoci\u00f3, i en aquesta dansa entre gest i sentiment es forja una pedagogia que humanitza, equilibra i transforma (Gelpi et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

      Conven\u00e7uda que existeix un vincle entre els resultats positius de la pr\u00e0ctica i el nivell d\u2019atenci\u00f3 de l\u2019alumnat, Mateu col\u00b7labora en una investigaci\u00f3 sobre el factor de l\u2019atenci\u00f3 plena, on es valida cient\u00edficament el que ella transmet dia a dia en la seva doc\u00e8ncia amb la seva poderosa capacitat per crear espais on l\u2019alumnat pot expressar-se lliurement i amb seguretat. Amb aix\u00f2 es reafirma sobre el ja defensat: el valor educatiu i hum\u00e0 de les pr\u00e0ctiques expressives i la import\u00e0ncia de dignificar la consci\u00e8ncia corporal en l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic. L\u2019evid\u00e8ncia emp\u00edrica obtinguda en aquests estudis refor\u00e7a de manera consistent les hip\u00f2tesis pedag\u00f2giques pr\u00e8viament formulades des de la pr\u00e0ctica docent, que ha deixat una empremta tan profunda en la formaci\u00f3 de tantes generacions (Rovira et al., 2014<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

      Els resultats d\u2019aquests estudis li exigeixen una integraci\u00f3 de conjunt m\u00e9s gran i segueix amb investigacions enfocades en els estats emocionals que genera la pr\u00e0ctica de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal (Mateu et al.,<\/em> 2021<\/a>; Romero et al.,<\/em> 2017<\/a>). El potencial d\u2019aquests estudis, amb mostres \u00e0mplies, consisteix a mostrar com aquestes pr\u00e0ctiques produeixen efectes en el benestar de l\u2019alumnat. Aix\u00ed mateix, evidencia l\u2019estreta relaci\u00f3 entre la dimensi\u00f3 emocional i la influ\u00e8ncia positiva en la salut mental, q\u00fcesti\u00f3 que actualment constitueix un factor de preocupaci\u00f3 social. <\/p>\n\n\n\n

      D\u2019altra banda, s\u2019orienta a l\u2019estudi de les connexions entre g\u00e8nere i historial esportiu, destacant la import\u00e0ncia emocional d\u2019incloure pr\u00e0ctiques expressives i cooperatives en el grau de CAFE, ja que, refor\u00e7ant aquest tipus d\u2019activitats, es podria afavorir tant el benestar emocional com el desenvolupament de compet\u00e8ncies socioafectives. Els resultats suggereixen que les respostes emocionals no depenen del g\u00e8nere, cosa que pot ajudar a desmuntar estereotips (Romero et al.<\/em>, 2018<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

      Finalment, es pot ressaltar el seu inter\u00e8s per analitzar contextos socials amb est\u00edmuls intensos de conviv\u00e8ncia. Aix\u00ed, participa en un estudi que suma una valuosa aportaci\u00f3 al coneixement sobre els efectes i la utilitat de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal, evidenciant la transcend\u00e8ncia de les trobades interuniversit\u00e0ries d\u2019Expressi\u00f3 Corporal i dansa organitzades per l\u2019AFYEC amb car\u00e0cter anual, a partir de l\u2019experi\u00e8ncia dels seus participants. Aquestes trobades es comporten com aut\u00e8ntics laboratoris pedag\u00f2gics, on la conviv\u00e8ncia es converteix en un element emocional que afavoreix l\u2019aprenentatge fora de les aules. El clima generat demostra que, quan es cuida l\u2019ambient, l\u2019expressi\u00f3 motriu es transforma en un espai f\u00e8rtil per al creixement personal i social. En aquest context, l\u2019Expressi\u00f3 Corporal i la dansa educativa deixen de ser \u00fanicament una forma d\u2019expressi\u00f3 basada en la t\u00e8cnica per convertir-se en un mitj\u00e0 d\u2019autoconeixement i d\u2019obertura cap als altres.<\/p>\n\n\n\n

      La intensitat de les emocions compartides i la rellev\u00e0ncia atorgada als vincles suggereixen que l\u2019Expressi\u00f3 Corporal es converteix en un catalitzador de cohesi\u00f3, pertinen\u00e7a i reconeixement mutu. Aix\u00ed mateix, refor\u00e7a el prop\u00f2sit d\u2019una educaci\u00f3 m\u00e9s humana i sensible (Garc\u00edas et al.,<\/em> 2022<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

      La dansa educativa<\/strong><\/h3>\n\n\n\n

      L\u2019inter\u00e8s per la dansa com a pr\u00e0ctica art\u00edstica i pedag\u00f2gica constitueix una altra l\u00ednia rellevant en la traject\u00f2ria de Merc\u00e8 Mateu, que amplia la comprensi\u00f3 de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal cap a la seva dimensi\u00f3 sociocultural i hist\u00f2rica. La seva curiositat natural la porta a plantejar interrogants sobre la dansa i la seva aplicaci\u00f3 pedag\u00f2gica, la qual cosa impulsa el seu reconeixement com a eina formativa integral, de benestar f\u00edsic, mental i an\u00edmic, i com a vehicle d\u2019expressi\u00f3, creativitat i transformaci\u00f3 social. <\/p>\n\n\n\n

      La seva aportaci\u00f3 destaca pel seu enfocament innovador i reflexiu, i la incorporaci\u00f3 de la figura de l\u2019espectador i del creador com a agents educatius. L\u2019aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica dels exemples que Mateu proposa resulta especialment valuosa, ja que evidencia com la dansa pot integrar-se de forma significativa en contextos escolars i socials diversos (Mateu et al., 2013<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

      Aix\u00ed mateix, ha abordat la perspectiva de l\u2019an\u00e0lisi social, cultural i hist\u00f2rica de la dansa. La pugna del poder sobre el control del cos i la lluita del cos per enfrontar el poder han estat presents hist\u00f2ricament en la dansa, per\u00f2 necessiten l\u2019enfocament cient\u00edfic. La seva revisi\u00f3 amb car\u00e0cter cr\u00edtic mostrant la invisibilitzaci\u00f3 hist\u00f2rica de les dones en la dansa, la seva lluita per ocupar una posici\u00f3 merescuda, la cosificaci\u00f3 del cos femen\u00ed en la dansa, els estereotips, etc., s\u00f3n elements principals del discurs necessari per comprendre, de manera fonamentada, l\u2019evoluci\u00f3 hist\u00f2rica de la dansa en termes de g\u00e8nere (Serrano et al., 2021<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

      En altres treballs de col\u00b7laboraci\u00f3, Mateu ha situat la geografia de la investigaci\u00f3 sobre la dansa a Catalunya, incidint en la redu\u00efda producci\u00f3 de tesis doctorals, la import\u00e0ncia de dotar d\u2019ajuts predoctorals i la necessitat de vertebrar la dansa amb altres \u00e0mbits del saber i de l\u2019art (Ca\u00f1abate et al.<\/em>, 2022<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

      La formaci\u00f3 del professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

      La dimensi\u00f3 formativa de la traject\u00f2ria de Mateu representa una de les aportacions m\u00e9s consistents al desenvolupament de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal com a contingut universitari en el Grau en Ci\u00e8ncies de l\u2019Activitat F\u00edsica i de l\u2019Esport. M\u00e9s enll\u00e0 de les seves aportacions te\u00f2riques i emp\u00edriques, l\u2019impacte m\u00e9s visible de la seva traject\u00f2ria se situa en la formaci\u00f3 inicial del professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, \u00e0mbit en el qual va consolidar un model pedag\u00f2gic propi.<\/p>\n\n\n\n

      La coneguda m\u00e0xima d\u2019\u00c9tienne Decroux (1963), \u201cCap d\u2019actor, cos d\u2019atleta i cor de poeta,\u201d sintetitza l\u2019enfocament pedag\u00f2gic que ha guiat la seva doc\u00e8ncia universit\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

      …paraules que procuro tenir presents en el moment d\u2019impartir i compartir una sessi\u00f3 de treball: cap d\u2019actor en el sentit de joc, cos d\u2019atleta en el sentit de treball amb l\u2019instrument-cos, i cor de poeta en el sentit d\u2019atendre l\u2019emoci\u00f3, el sentiment, la hist\u00f2ria inscrita en els cossos. El treball amb actors, atletes i poetes \u00e9s tamb\u00e9 el record que conservo de la trobada a Madrid amb el grup AFYEC, fet a trav\u00e9s de l\u2019entranyable Ana Pelegr\u00edn (Mateu, 2008, p. 74<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

      En el seu llarg esdevenir, la professora Mateu ha reflexionat \u00e0mpliament sobre la metodologia de l\u2019ensenyament de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal i els resultats manifestats en les seves classes. Es pot afirmar que a l\u2019INEFC ha consolidat un model formatiu \u00fanic, basat en la hibridaci\u00f3 entre pr\u00e0ctiques esportives i arts esc\u00e8niques, una combinaci\u00f3 que ha generat experi\u00e8ncies pedag\u00f2giques innovadores, espectacles de gran impacte i espais de creativitat capa\u00e7os de transformar la traject\u00f2ria professional de l\u2019alumnat. La interacci\u00f3 entre dansa, teatre del gest, circ, acrob\u00e0cia, mim i activitats fisicoesportives no nom\u00e9s amplia les compet\u00e8ncies expressives, sin\u00f3 que tamb\u00e9 configura un enfocament educatiu m\u00e9s integrador i sensible en el desenvolupament art\u00edstic del moviment. Convida a considerar l\u2019Expressi\u00f3 Corporal i les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques com un \u00e0mbit estrat\u00e8gic per a futures investigacions i com un camp emergent amb potencial per redefinir la identitat acad\u00e8mica i professional de l\u2019\u00e0rea. En vista d\u2019aquesta evoluci\u00f3, Mateu reivindica la pertin\u00e8ncia de recon\u00e8ixer les arts esc\u00e8niques com una possible cinquena l\u00ednia formativa dins del Grau en CAFE, at\u00e8s el seu creixent pes formatiu, professionalitzador i social (Garc\u00edas et al., 2023<\/a>). Les narratives autobiogr\u00e0fiques mostren com aquesta hibridaci\u00f3 ha estat possible gr\u00e0cies al treball col\u00b7laboratiu del professorat, amb un paper especialment destacat de Merc\u00e8 Mateu, i a la implicaci\u00f3 activa de l\u2019estudiantat i del club INEF Lleida en la creaci\u00f3 de projectes art\u00edstics de llarg recorregut. <\/p>\n\n\n\n

      Respecte a les seves investigacions sobre els plans d\u2019estudi de CAFE, una distribuci\u00f3 tan desigual de cr\u00e8dits posa en relleu una problem\u00e0tica estructural m\u00e9s \u00e0mplia: la persist\u00e8ncia d\u2019un imaginari corporal profundament masculinitzat. L\u2019hegemonia dels esports de competici\u00f3 evidencia un model hist\u00f2ric que ha privilegiat el rendiment, la competitivitat i la l\u00f2gica de l\u2019esport federat com a nucli leg\u00edtim del saber fisicoesportiu. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, la formaci\u00f3 en CAFE es continua basant en l\u00f2giques tradicionals que no responen als reptes contemporanis, especialment a la necessitat de construir espais corporals inclusius, diversos i sensibles a les identitats i experi\u00e8ncies de g\u00e8nere.<\/p>\n\n\n\n

      Aquesta predominan\u00e7a, no nom\u00e9s margina les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques i expressives, sin\u00f3 que tamb\u00e9 redueix la comprensi\u00f3 del cos a una visi\u00f3 funcional i orientada a l\u2019\u00e8xit. Les activitats vinculades culturalment a all\u00f2 femen\u00ed continuen ocupant un lloc marginal, refor\u00e7ant la dicotomia entre pr\u00e0ctiques considerades \u201cserioses\u201d i aquelles relegades a l\u2019estatus d\u2019\u201caccess\u00f2ries\u201d. En aquest context, la tem\u00e0tica planteja un interrogant de m\u00e9s abast: \u00bfno caldria que la incorporaci\u00f3 de la perspectiva de g\u00e8nere an\u00e9s m\u00e9s enll\u00e0 del simple equilibri de cr\u00e8dits i ens condu\u00eds a replantejar quines pr\u00e0ctiques corporals es consideren valuoses, quins cossos es legitimen i quins models de moviment es reprodueixen en l\u2019educaci\u00f3 superior?<\/p>\n\n\n\n

      No obstant aix\u00f2, les dades comparatives mostren una tend\u00e8ncia progressiva cap a una incorporaci\u00f3 de pr\u00e0ctiques expressives m\u00e9s gran en els plans d\u2019estudi m\u00e9s recents, especialment en facultats de creaci\u00f3 m\u00e9s moderna, on s\u2019observa un lleuger increment de cr\u00e8dits destinats a continguts art\u00edstic-expressius (Serrano et al., 2024<\/a>). Aquest aven\u00e7, tot i que encara \u00e9s insuficient, indica una obertura gradual cap a models formatius m\u00e9s inclusius i diversificats.<\/p>\n\n\n\n

      Discussi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

      L\u2019an\u00e0lisi historiogr\u00e0fica duta a terme permet afirmar que la contribuci\u00f3 de Merc\u00e8 Mateu al desenvolupament de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal a Espanya s\u2019articula en tres nivells complementaris.<\/p>\n\n\n\n

      En primer lloc, en el pla epistemol\u00f2gic, la seva incorporaci\u00f3 sistem\u00e0tica de la praxeologia motriu (Parlebas, 1986<\/a>) va permetre dotar de fonamentaci\u00f3 cient\u00edfica pr\u00e0ctiques tradicionalment considerades perif\u00e8riques dins de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica. L\u2019aplicaci\u00f3 del concepte de l\u00f2gica interna a les situacions motrius d\u2019expressi\u00f3 esc\u00e8nica (Mateu i Bortoleto, 2011<\/a>) va obrir una via de legitimaci\u00f3 acad\u00e8mica de les arts circenses i de la dansa com a continguts curriculars.<\/p>\n\n\n\n

      En segon lloc, en el pla pedag\u00f2gic, les seves investigacions sobre emocions en pr\u00e0ctiques motrius expressives (Gelpi et al., 2014<\/a>; Romero et al., 2017<\/a>; Mateu et al., 2021<\/a>) van contribuir a refor\u00e7ar el vincle entre Expressi\u00f3 Corporal, benestar i formaci\u00f3 integral. Aquest enfocament amplia la concepci\u00f3 tradicional del cos en l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, incorporant dimensions afectives i relacionals coherents amb les demandes contempor\u00e0nies de salut mental i educaci\u00f3 emocional.<\/p>\n\n\n\n

      En tercer lloc, en el pla estructural i formatiu, la seva influ\u00e8ncia en la configuraci\u00f3 de plans d\u2019estudi i en la hibridaci\u00f3 entre pr\u00e0ctiques esportives i arts esc\u00e8niques ha generat un model formatiu singular en el context universitari espanyol (Garc\u00edas et al., 2023<\/a>). Aquest model q\u00fcestiona l\u2019hegemonia del paradigma competitiu-esportiu i obre espai a pr\u00e0ctiques corporals inclusives i sensibles a la perspectiva de g\u00e8nere (Serrano et al., 2024<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

      En conjunt, la seva traject\u00f2ria no nom\u00e9s representa una aportaci\u00f3 individual rellevant, sin\u00f3 que exemplifica el proc\u00e9s de consolidaci\u00f3 disciplin\u00e0ria de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal com a \u00e0mbit leg\u00edtim dins de l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica universit\u00e0ria. En termes hermen\u00e8utics, aquesta traject\u00f2ria pot interpretar-se com un proc\u00e9s de resignificaci\u00f3 progressiva del cos en l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica, despla\u00e7ant-lo d\u2019una l\u00f2gica exclusivament biomec\u00e0nica cap a una comprensi\u00f3 simb\u00f2lica i relacional.<\/p>\n\n\n\n

      Conclusi\u00f3<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

      La revisi\u00f3 de la traject\u00f2ria acad\u00e8mica i investigadora de Merc\u00e8 Mateu permet identificar una aportaci\u00f3 coherent i sostinguda al desenvolupament de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal en l\u2019\u00e0mbit educatiu i en les arts esc\u00e8niques. La seva producci\u00f3 cient\u00edfica articula de manera consistent la pr\u00e0ctica motriu, la reflexi\u00f3 pedag\u00f2gica i la construcci\u00f3 te\u00f2rica, integrant les arts esc\u00e8niques, especialment la dansa i el circ, la praxeologia motriu i l\u2019estudi de l\u2019experi\u00e8ncia emocional.<\/p>\n\n\n\n

      L\u2019an\u00e0lisi de la seva obra, tant com a autora principal com en coautoria, mostra una evoluci\u00f3 progressiva dels seus interessos investigadors, en la qual la tesi doctoral defensada el 2010 ocupa un lloc central en establir un pont entre l\u2019an\u00e0lisi de la l\u00f2gica interna de les pr\u00e0ctiques motrius art\u00edstiques i la seva aplicaci\u00f3 art\u00edstica i pedag\u00f2gica. A partir d\u2019aquest marc, les seves investigacions posteriors han contribu\u00eft a consolidar l\u2019Expressi\u00f3 Corporal com un espai rellevant per a l\u2019educaci\u00f3 emocional, el benestar i la formaci\u00f3 integral de l\u2019alumnat, aix\u00ed com per a la incorporaci\u00f3 de la perspectiva de g\u00e8nere en la formaci\u00f3 del professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica.<\/p>\n\n\n\n

      En conjunt, la seva traject\u00f2ria posa de manifest el potencial de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal com a camp de coneixement interdisciplinari i com a \u00e0mbit d\u2019innovaci\u00f3 docent i investigadora en l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica contempor\u00e0nia.<\/p>\n\n\n\n

      La revisi\u00f3 realitzada posa de manifest la coher\u00e8ncia i profunditat d\u2019una traject\u00f2ria que ha contribu\u00eft significativament a la consolidaci\u00f3 acad\u00e8mica de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal a Espanya. M\u00e9s enll\u00e0 del reconeixement personal, la seva obra constitueix un referent per comprendre l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019aquest \u00e0mbit en l\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica contempor\u00e0nia i ofereix claus per a futures l\u00ednies d\u2019investigaci\u00f3 i innovaci\u00f3 docent.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

      Resum El desenvolupament de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal a Espanya ha estat estretament vinculat a l\u2019\u00e0mbit educatiu, especialment a la formaci\u00f3 del professorat d\u2019Educaci\u00f3 F\u00edsica. En aquest context, la traject\u00f2ria docent i investigadora de Merc\u00e8 Mateu ha tingut una influ\u00e8ncia significativa en la consolidaci\u00f3 de l\u2019Expressi\u00f3 Corporal com a camp de coneixement i com a contingut espec\u00edfic […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_editorskit_title_hidden":false,"_editorskit_reading_time":0,"_editorskit_is_block_options_detached":false,"_editorskit_block_options_position":"{}","inline_featured_image":false,"advgb_blocks_editor_width":"","advgb_blocks_columns_visual_guide":"","footnotes":""},"categories":[44],"tags":[4637,445,10224,12835,6425,5819],"author_meta":{"display_name":"finderwilber","author_link":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/author\/finderwilber\/"},"featured_img":null,"coauthors":[],"tax_additional":{"categories":{"linked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/a>"],"unlinked":["Ci\u00e8ncies humanes i socials<\/span>"]},"tags":{"linked":["circ<\/a>","dansa<\/a>","educaci\u00f3 emocional<\/a>","educaci\u00f3 f\u00edsica<\/a>","perspectiva de g\u00e8nere<\/a>","praxeologia motriu<\/a>"],"unlinked":["circ<\/span>","dansa<\/span>","educaci\u00f3 emocional<\/span>","educaci\u00f3 f\u00edsica<\/span>","perspectiva de g\u00e8nere<\/span>","praxeologia motriu<\/span>"]}},"comment_count":"0","relative_dates":{"created":"Posted 4 mesos ago","modified":"Updated 1 mes ago"},"absolute_dates":{"created":"Posted on 18 desembre 2025","modified":"Updated on 28 mar\u00e7 2026"},"absolute_dates_time":{"created":"Posted on 18 desembre 2025 09:00","modified":"Updated on 28 mar\u00e7 2026 15:11"},"featured_img_caption":"","series_order":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70882\/"}],"collection":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/"}],"about":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post\/"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2\/"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments\/?post=70882"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70882\/revisions\/"}],"predecessor-version":[{"id":71073,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70882\/revisions\/71073\/"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/?parent=70882"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories\/?post=70882"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/revista-apunts.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags\/?post=70882"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}